Comentari del llibre Las sombras de la transparencia. Secreto, corrupción y “Estado profundo” en la Europa contemporánea, de Frédéric Monier, Lluís Ferran Toledano, Joan Pubill i Gemma Rubí Casals (eds.) – Damià del Clot
Professor associat de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona

La transparència i el secret són les dues cares d’una mateixa moneda. Posats a participar en el joc de les metàfores, aquesta moneda seria el poder. De les moltes formes en què ha estat definit el poder –de Weber a Dahl passant per Bachrach i Baratz– l’obra coral signada per Frédéric Monier, Lluís Ferran Toledano, Joan Pubill i Gemma Rubí Casals ens proposa, ja d’entrada, consignar-lo des d’una doble vessant no necessàriament excloent, però que amara tot el llibre: la transparència i l’encobriment. Les diferents formes de representació d’aquest binomi són una de les raons de ser del llibre. Al llarg de les pàgines de Las sombras de la transparencia. Secreto, corrupción y “Estado profundo” en la Europa Contemporánea (Comares, 2022), el lector s’enfronta amb un seguit de capítols on es parla de l’Estat. Però quin Estat? Aquesta és una de les moltes preguntes que el lector decidit a penetrar en una obra que suma política, història, sociologia i dret es formularà. Sense afany de respondre-la, sí que proposarem algunes pistes amb la voluntat d’oferir-ne un breu tast.Llegeix més »

Les prioritats del mandat de la síndica de greuges de Catalunya – Esther Giménez-Salinas i Colomer
Síndica de greuges de Catalunya

Esther Giménez-Salinas durant la presa de possessió el 14 de juliol de 2022 al Parlament. Font: Parlament de Catalunya (Ramon Boadella)

Després de prendre possessió del càrrec de síndica de greuges el dia 14 de juliol, he tingut l’oportunitat a mitjans de desembre de presentar els eixos i les prioritats del meu mandat davant la Comissió del Síndic de Greuges del Parlament de Catalunya, única institució a què em correspon retre comptes en el marc de les meves funcions estatutàries. A continuació exposaré succintament quins són aquests eixos i prioritats.

La situació del país

D’acord amb l’Estatut i la Llei 24/2009, el Síndic de Greuges és la institució de la Generalitat que té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats constitucionals i estatutaris. Per fer-ho adequadament, és imprescindible conèixer com està el país on s’han d’exercir aquests drets i llibertats, quins són els reptes i les dificultats amb les quals ens enfrontem per fer-los realitat.

En aquest sentit, la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia i la situació bèl·lica que viu Europa fa imprescindible que la institució posi l’èmfasi en l’àmbit social. Entre altres qüestions, i sense ànim de ser exhaustiva, aquesta crisi està comportant:

· Augment dels índexs de pobresa, particularment la pobresa infantil, amb totes les seves derivades, incloent-hi la pobresa energètica.

· Greus mancances en l’accés efectiu a un habitatge digne.

· Tensions i disfuncions en els dos serveis públics essencials de tota societat des de la perspectiva social: la salut pública (tenint molt en compte l’augment dels problemes en matèria de salut mental) i l’educació (vetllant per revertir la segregació escolar).

· Afectacions als més vulnerables, començant pels infants i la gent gran; així com les persones amb discapacitat, persones migrades, etc. Tot plegat amb perspectiva de gènere perquè, dins de qualsevol d’aquests col·lectius, la situació de les dones sempre és una mica pitjor que la dels homes.

· Crisi climàtica i energètica que, tot i ser global, ens interpel·la i obliga a reconsiderar com ens organitzem com a societat i com a territori.

Llegeix més »

La personalitat jurídica del Mar Menor: retòrica o agosarament – Jordi Jaria-Manzano
Cap de l’Àrea de Difusió i Comunicació en relació amb l’Organització Territorial del Poder, de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, i professor agregat Serra Húnter de Dret Constitucional i Ambiental a la Universitat Rovira i Virgili (en excedència)

El Mar Menor
La Manga del Mar Menor, per Nomdefinitivo amb llicència CC BY-SA 2.0

Fa unes setmanes les Corts Generals van aprovar la Llei 19/2022, de 30 de setembre, per al reconeixement de la personalitat jurídica de la llacuna del Mar Menor, mitjançant la qual, per primera vegada en el dret espanyol es reconeix com a persona jurídica una realitat no humana. La llei es presenta, en principi, com una innovació radical, en la línia de la superació de les respostes antropocèntriques davant de la crisi ambiental global i d’acord amb els postulats de la justícia ecològica, que es projecta més enllà de la comunitat dels éssers humans.

El reconeixement d’entitats no humanes com a subjectes de dret s’ha desenvolupat a nivell comparat al llarg dels últims quinze anys, a partir del reconeixement dels drets de la natura en la Constitució equatoriana de 2008, que va representat un gir revolucionari en la tradició constitucional, encara que la capacitat real del text per contribuir a la superació d’una economia extractivista basada en la depredació dels recursos naturals i en la destrucció dels ecosistemes és encara avui motiu de dubte. Sigui com sigui, la introducció dels drets de la natura en la Constitució de l’Equador va representar una innovació d’un impacte notori en el context dels debats sobre la resposta de les societats contemporànies a la crisi ambiental planetària, tant en el context del moviment ecologista com en l’àmbit acadèmic.Llegeix més »

El més llegit de 2022 a l’RCDP blog

Durant el 2022 hem publicat un total de 43 apunts a l’RCDP blog amb 36.479 visites i 24.456 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (83%). Entre els 10 apunts més llegits durant els darrers 12 mesos n’hi ha quatre que corresponen a anys anteriors signats per Guillermo Escobar, Jordi Nieva Fenoll, Joan Manuel Trayter Jiménez i César Arjona. Durant l’any passat, veiem com alguns dels assumptes que han despertat més interès tenen a veure amb la protecció de dades personals, el procediment administratiu vinculat a l’administració digital, la lliure circulació de capitals i la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la nova Llei estatal de residus, l’àmbit de l’habitatge i les plataformes d’intermediació en el lloguer turístic, els inconvenients de la (excessiva) transparència en l’accés a la informació pública, les ordenances de civisme o el record a l’exdirector de la Revista i de l’EAPC, Joaquim Ferret. Reflexions que s’emmarquen en els debats més actuals vinculats al dret públic català, espanyol i europeu.

Si ens fixem només en els apunts publicats durant el 2022, els més llegits per ordre de major a menor han estats els següents:

Es pot publicar la identitat d’una persona sancionada? – Carles San José

L’avís de posada a disposició de la notificació electrònica: pràctica i omissió. Estat de la qüestió i anàlisi jurisprudencial – Anna Maria Burgués Pascual

Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 27 de enero de 2022 (asunto C-788/19, Comisión contra España): el fin del régimen excepcional del modelo 720 – José María Tovillas Morán

La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular: principals novetats i afectacions – Teresa Lahuerta Gonzalvo

La utilització de la signatura biomètrica manuscrita en la presentació de documents als registres de les administracions públiques de manera presencial; un contrapunt per evitar la bretxa digital sense minvar el progrés en la implementació dels mitjans electrònics – José Luis Martínez-Alonso, Albert Ortiz i Sergio Tamayo

Notes sobre el projecte de Llei estatal de l’habitatge. Mesures més destacades i qüestions competencials – Berta Bastús Ruiz

Les ombres de la transparència. Una reflexió sobre les cares fosques de l’accés a la informació pública – Pau Bossacoma Busquets

L’administrativització local de la seguretat pública als 40 anys de “broken windows”: revisitant les ordenances de civisme – Ricard Brotat i Jubert

La discutida exempció de responsabilitat de les plataformes d’intermediació en lloguer turístic. Comentari a la Sentència 2/2022 del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Tercera, de 7 de gener de 2022 – Anna Martínez Ribas

En record de Joaquim Ferret i Jacas – Isabel Pont

La Carta Social Europea: la importancia de los derechos sociales y su efectividad sobre la mesa – Pepa Burriel Rodríguez-Diosdado
Profesora titular (a.) de Derecho del Trabajo y Seguridad Social. Universidad de Barcelona

La Carta Social Europea, que entra en vigor en 1965, es el gran aliado en materia de derechos sociales,[i] pese a que muchos profesionales del derecho, incluso en la academia, ignoren su existencia, estudio, enseñanza y validez. Su naturaleza jurídica es la de un tratado de derechos humanos, como se analizará más adelante. Fue elaborada en el seno del Consejo de Europa[ii] para contribuir, como complemento al Convenio Europeo de Derechos Humanos, a los ideales de la organización de estrechar los lazos entre estados y salvaguardar y promover el progreso económico y social.

España se adhirió a la Carta Social Europea de 1961 (Turín) a través del Instrumento de Ratificación, de 29 de abril de 1980,[iii] entrando en vigor el 5 de junio de 1980.Llegeix més »