El model de provisió de serveis socials en l’Administració local catalana: el concert social i la gestió delegada – Joan Miquel Roig Mestre
Secretari interventor de l’Ajuntament de Calaf i secretari categoria d’entrada

1 Introducció

En el sector públic, la recerca de la millor relació qualitat-preu sovint amaga unes dinàmiques pernicioses que acaben fent protagonista el cost del servei davant d’altres criteris com ara la qualitat dels béns o els serveis contractats. Aquesta situació es torna especialment rellevant en el cas de la prestació de serveis públics i, més concretament, en la prestació de serveis a les persones o cures, ja siguin centres residencials o atenció a domicili.

Aquest sector, sovint precaritzat i feminitzat, presenta unes condicions de treball poc atractives que a vegades dificulten captar el talent i, en conseqüència, prestar uns serveis de qualitat als conciutadans que els necessiten. Això va quedar especialment palès durant la pandèmia de la covid, quan es va fer evident que la qualitat i el control en la prestació d’aquests serveis havia de ser una prioritat, ja que es va comprovar com la reducció de costos podia acabar impactant en la qualitat de l’atenció.Llegeix més »

Està en risc el caràcter executiu de les sentències del Tribunal Constitucional resolutòries de recursos d’empara? – Gerard Martín Alonso
Cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i professor associat de dret constitucional de la Universitat de Barcelona

Façana del Tribunal Constitucional
Autor: Javier Perez Montes. Font: Wikimedia Commons

L’article 164.1 de la Constitució espanyola atribueix el valor de cosa jutjada a les sentències que dicta el Tribunal Constitucional (TC) alhora que determina que no poden ser objecte de recurs, mentre que l’article 87 de la Llei orgànica del TC estableix l’obligació dels poders públics de complir el resolt pel TC (apartat 1) i atorga a les seves sentències i resolucions la consideració de títols executius (apartat 4).

D’acord amb el marc normatiu exposat, semblaria que les sentències del TC estimatòries de recursos d’empara haurien de ser immediatament executives, un cop complerts els tràmits processals escaients i, per tant, haurien de ser forçosament implementades per l’òrgan o pels òrgans de la jurisdicció ordinària davant dels quals s’hagués esgotat la via judicial prèvia.Llegeix més »

La nueva doctrina sobre la acreditación de la solvencia con medios externos en los grupos de empresas y su indicación en el DEUC – Juan Antonio Romero Jaén
Abogado en Kalaman Consulting, S.L

Imatge de dos homes parlant des d'unes oficines
Autor: Tiger Lily. Font: pexels

Una cuestión muy recurrente en contratación pública es la integración de solvencia con medios externos, es decir, cuando aquel licitador que no cumple con la totalidad de la solvencia requerida recurre a la capacidad de terceras empresas. Ahora bien, esta cuestión alcanza especial relevancia cuando la empresa licitadora forma parte de un grupo empresarial y ésta decide recurrir a la capacidad de otra de las empresas del grupo, de tal forma que analizaremos a continuación la evolución doctrinal al respecto y su culminación con la reciente jurisprudencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea.Llegeix més »

La mediación administrativa ya no necesita demostrar que es posible: reflexiones a partir del II Congreso Internacional sobre Mediación Administrativa organizado por la Universitat Rovira i Virgili – Lourdes del Amo de la Fuente
Abogada, mediadora y doctoranda en Gestión y Resolución de Conflictos en el Ámbito Administrativo de la Universidad de Vigo

Autor: cottonbro studio. Font: pexels

La mediación administrativa parece haber superado definitivamente el debate sobre su propia viabilidad. Si hace apenas unos años la cuestión era determinar si resultaba compatible con los principios que rigen la actuación administrativa, hoy las experiencias desarrolladas en distintas administraciones y órganos jurisdiccionales permiten formular una pregunta distinta: ¿cómo integrar la mediación de forma estable en el funcionamiento ordinario de las Administraciones públicas? Esa fue, probablemente, la principal conclusión del II Congreso Internacional sobre Mediación Administrativa celebrado el pasado 19 de junio en la Universitat Rovira i Virgili.

Aunque los enfoques fueron diversos y las experiencias presentadas muy heterogéneas, todas ellas parecían converger hacia un mismo diagnóstico: la mediación administrativa ha alcanzado un grado suficiente de madurez como para desplazar el centro del debate desde la viabilidad de la institución hacia las condiciones de su consolidación.Llegeix més »

Balneoterapia y Sistema Nacional de Salud: las vicisitudes de una reciente moción en el Senado – Sofía Salgado Pontón
Contratada predoctoral FPU de la Universidad de Vigo

Autor: Sergey Torbik. Font: pexels

La vinculación entre sanidad y actividad balnearia está presente en la normativa reguladora de las aguas mineromedicinales desde principios del siglo XIX. Así, el Real Decreto de 29 de junio de 1816 se refería a estas aguas como “fuentes de salud” y disponía que “en cada uno de los baños más acreditados del reino se establezca un profesor con suficiente conocimiento de las virtudes médicas de sus aguas, y de la parte médica necesaria para saber determinar su aplicación y uso”. El Cuerpo de Médicos Directores perduró hasta la entrada en vigor del Estatuto sobre la explotación de manantiales de aguas mineromedicinales de 1928,[i] que instauró la denominada “libertad balnearia”, pero ello no eliminó la vinculación de estos establecimientos con la administración sanitaria.

En la actualidad, la posición de los balnearios en el Sistema Nacional de Salud (SNS) viene determinada por dos decisiones adoptadas por el Gobierno estatal en ejercicio de las competencias sobre bases de la sanidad interior: la consideración de los balnearios como centros sanitarios y la exclusión de las terapias balnearias de la cartera de servicios comunes.Llegeix més »