Autor: EAPC

Materias primas para la cuarta revolución industrial: el manual de supervivencia que Europa necesitaba – Celia Hijano Moreno
 Becaria y estudiante del Grado en Derecho de la Universidad de Málaga

EAPCDeixa un comentari

Litio, cobalto, níquel, tierras raras. Nombres que hasta hace poco sonaban a química de instituto y que hoy son, en realidad, la clave de la soberanía tecnológica europea. La reciente adopción del Reglamento (UE) 2024/1252 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 11 de abril de 2024, por el que se establece un marco para garantizar un suministro seguro y sostenible de materias primas fundamentales, ha puesto sobre la mesa una pregunta incómoda: ¿puede Europa liderar la doble transición verde y digital si depende de terceros países para conseguir los minerales que la hacen posible?

A esta pregunta responde la obra colectiva Materias primas fundamentales para la cuarta revolución industrial, dirigida por la profesora de la Universidad de Málaga M.ª Remedios Zamora Roselló y publicada por Atelier en 2025. El libro nace en un momento de urgencia geopolítica y legislativa sin precedentes, marcado por la reciente adopción de dicho reglamento europeo, y se presenta no solo como un estudio jurídico, sino casi como un manual de supervivencia industrial para el continente en el marco de la doble transición verde y digital.Llegeix més »

La digitalizació dels municipis a Itàlia: entre la responsabilitat i l’ús de la intel·ligència artificial – Alessandra Piconese
 Doctora en dret públic per la Universitat Rovira i Virgili

EAPCDeixa un comentari
 Autor: Tara Winstead Font: pexels

1 Els municipis i la transició digital

El Pla triennal per a la informàtica a l’Administració pública 2024-2026, aprovat mitjançant decret del president del Consell de Ministres de 12 de gener de 2024, preveia que l’Agència per la Itàlia Digital (AgID) havia de publicar les directrius per l’adopció, l’adquisició i el desenvolupament dels sistemes d’intel·ligència artificial a les administracions públiques. Les directrius s’adreçaven als subjectes indicats a l’article 2.2 del Codi de l’administració digital, aprovat mitjançant el Decret legislatiu núm. 82, de 7 de març de 2005, en virtut de l’article 1.2 del Decret legislatiu núm. 2002, de 30 de març de 2002, ja siguin les administracions públiques (lletra a), els gestors de serveis públics (lletra b) o les empreses públiques (lletra c). L’11 d’abril de 2026 va acabar la fase d’exposició pública que l’AgID va iniciar el 12 de març de 2026.

El llibre blanc, titulat L’Intelligenza Artificiale al servizio del cittadino: sfide e opportunità, que va ser presentat el 23 de març de 2018, coordinat pel grup de treball d’intel·ligència artificial de l’AgID, va ser el primer document dirigit al conjunt de les administracions públiques i l’Administració de justícia que contenia les primeres recomanacions i indicacions sobre les possibilitats que ofereix la intel·ligència artificial (IA), a més de preveure els aspectes que podien ser problemàtics a tenir en consideració en la prestació de serveis públics a la ciutadania. La proposta es fonamentava en el repte que l’Administració pública interioritzés una visió plural i polièdrica sobre la base de la conjunció ètica, el dret, la tecnologia i la cultura antropocèntrica (Galetta, 2025). Davant el repte de la implementació de la IA en relació amb la ciutadania en el si de l’Administració pública, l’objectiu consistia en el dimensionament de l’impacte, l’eliminació de les desigualtats i el seguiment de la transició des d’una perspectiva multidisciplinària i sistèmica.Llegeix més »

Racionalització en la regularització de la contractació irregular: una anàlisi de l’Acord de la Ponència Especial del Consell Consultiu d’Andalusia – Isidre Martí i Sardà
 Doctor en dret, llicenciat en dret i ciències polítiques, professor col·laborador universitari i secretari municipal

EAPCDeixa un comentari
Autor: Anete Lusina Font: Pexels

1. Introducció

L’article 133.4 de la Constitució espanyola estableix un principi fonamental de seguretat jurídica i control financer: les administracions públiques només poden contraure obligacions financeres i fer despeses d’acord amb la llei. Aquesta premissa es materialitza, en l’àmbit de la contractació pública estatal, a través de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP) i la Llei general pressupostària (LGP), mentre que a nivell local s’aplica el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL).Llegeix més »

El camino a la desigualdad. Del imperio de la ley a la expansión del contrato, de José Esteve Pardo, o com el contracte redibuixa l’imperi de la llei – Juan José Guardia Hernández
 Professor lector de dret administratiu de la Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari

En un món marcat per la crisi del principi de legalitat, l’expansió de les tècniques contractuals a pràcticament tots els àmbits de la vida personal, social i administrativa, la privatització de funcions públiques i l’autoregulació de sectors cada vegada més amplis de la societat i de l’economia, la segona edició d’El camino a la desigualdad. Del imperio de la ley a la expansión del contrato, de José Esteve Pardo, arriba com una advertència tan incòmoda com necessària.

Lluny de celebrar acríticament l’expansió de l’autonomia de la voluntat, l’obra mostra com la lògica contractual s’ha anat infiltrant en espais tradicionalment reservats a la llei i a les garanties institucionals, reconfigurant de manera gradual però profunda l’arquitectura de l’Estat social i democràtic de dret. El resultat no és només una transformació dels instruments jurídics –fet ja ben conegut–, sinó també una alteració dels mecanismes a través dels quals es construeixen la igualtat, la llibertat, la cohesió social i la protecció dels més vulnerables.Llegeix més »

La participació dels ens locals en les comunitats energètiques: competències, límits i reptes – Gabriel Bernárdez Expósito, Paola Villavicencio Calzadilla i Joan Pons Solé
 Advocat i consultor especialista en dret ambiental i de l'energia a INSTA - Dret ambiental, diàleg i sostenibilitat; jurista i consultora especialitzada en dret ambiental i del canvi climàtic a INSTA, i ambientòleg especialitzat en comunitats energètiques a INSTA

EAPCDeixa un comentari
Autoria: Los Muertos Crew. Font: Pexels

1. Introducció: de la prudència a una competència local reconeguda

Durant anys, la participació dels ens locals en les comunitats energètiques s’ha mogut en una mena de terra de ningú. El dret europeu ja reconeixia que les autoritats locals podien formar part de comunitats ciutadanes d’energia i comunitats d’energies renovables, i la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, ja havia incorporat aquestes figures a l’ordenament espanyol. Malgrat tot, molts ajuntaments continuaven actuant amb prudència, perquè, tot i que el model resultés prometedor, no sempre quedava clar com encaixava la implicació municipal amb el dret local, patrimonial i contractual.Llegeix més »