L’expansió del poder executiu autonòmic en funcions: Decret llei 1/2026, d’Extremadura. Urgència o oportunisme? – Iván García Castellano
Investigador predoctoral en dret constitucional de la Universitat de Barcelona

Façana del Govern d'Extremadura
Autor:Deb 109. Font: Wikimedia Commons

La incorporació del decret llei a l’ordenament de les comunitats autònomes (CA) es va produir arran de les reformes estatutàries incoades durant la primera dècada dels 2000 i, entre les deu CA que van afegir-lo, hi figura Extremadura (article 33 de la Llei orgànica 1/2011, de 28 de gener, de reforma de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Autònoma d’Extremadura). Els preceptes estatutaris van ser redactats inspirant-se en l’habilitació que el marc constitucional confereix al Govern central a l’article 86, és a dir, van ser assumits els mateixos límits formals –la circumstància extraordinària i d’urgent necessitat– i l’existència d’àmbits materials vedats –que en el cas extremeny van ser la reforma de l’Estatut, les lleis de pressupostos o les matèries objecte de lleis que requereixin majories qualificades.Llegeix més »

Avançament de continguts del número 72 de l’RCDP, amb una secció monogràfica sobre una Administració més humana

Caràtula de la Revista Catalana de Dret PúblicL’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicarà aquest juny el número 72 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb vuit articles acadèmics, quatre dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a la perspectiva d’una Administració més humana. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en ciència política i de l’Administració, dret administratiu, comunicació clara i llenguatge planer, entre altres.

La coordinadora acadèmica de la secció monogràfica, que en signa la presentació, és Esther Pano Puey, doctora en Ciència Política, directora de la Fundació Carles Pi i Sunyer i professora associada del Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB). La seva presentació ve acompanyada d’una introducció a càrrec de Joan Subirats i Humet, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que posa de manifest els múltiples intents d’incorporació de criteris d’orientació ciutadana i de millora en la qualitat de la relació entre Administració i ciutadania que no sempre han reeixit en termes aplicats, i que emmarca la discussió continguda en la secció monogràfica.Llegeix més »

La necessària reforma del règim jurídic del regidor municipal no adscrit prevista en el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya: una oportunitat per a la millora de la qualitat democràtica dels ajuntaments catalans – Sergi Monteserin Heredia
Lletrat adjunt a la Secretaria General de l’Ajuntament de Gavà

Façana de l'ajuntament de Gavà
Autor: Enric. Font: Wikimedia Commons

A Catalunya hi ha 9.135 regidors/es municipals dels quals només 29 són no adscrits (0,32 %), segons el càlcul fet després de consultar, el passat 30 de març, les dades publicades i d’actualització contínua del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica. Aquest nombre de no adscrits és tan baix perquè constitueix l’excepció a la regla general de l’adscripció política. Però també s’explica perquè l’abandonament o l’expulsió del grup polític municipal, que comporta el pas a la condició de no adscrit, es percep com un càstig dur a l’estatut jurídic del regidor municipal. En concret, comporta la pèrdua de tots els drets econòmics i polítics col·lectius derivats de formar part d’un grup polític municipal; però també d’alguns drets individuals, com poden ser els nomenaments a càrrecs municipals discrecionals, en aplicació de la regla de no millora respecte a la situació que es tenia en el grup de procedència (STS 1401/2020, FJ 6). Així doncs, al regidor no adscrit se li reconeixen només els drets que afecten al nucli essencial de la seva funció representativa protegits pel dret fonamental dels càrrecs públics representatius de l’article 23.2 CE (STC 30/2012, FJ 4).Llegeix més »

Barcelona actualitza la seva estratègia en intel·ligència artificial per garantir-ne un ús ètic, sostenible i democràtic – Olga Díaz Benito
Cap de l'Àrea Jurídica de Localret i assessora jurídica de l’Institut Municipal Barcelona Innovació i Tecnologia (BIT) de l'Ajuntament de Barcelona

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, presenta l'Estratègia per a l'adopció ètica, democràtica i sostenible de la intel·ligència Artificial de Barcelona
Font: Ajuntament de Barcelona

El passat 10 de març, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va presentar l’Estratègia per a l’adopció ètica, democràtica i sostenible de la intel·ligència artificial, estratègia amb què l’Ajuntament pretén consolidar el denominat “model Barcelona d’adopció de la IA” caracteritzat per l’ús intensiu, innovador, sostenible, ètic i democràticament responsable de la IA i que té per objectiu assolir la prestació de serveis públics que donin resposta de manera inclusiva, senzilla, proactiva, personalitzada i eficient a les necessitats de la ciutadania, les empreses i les persones al servei de l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Barcelona va ser pioner en la definició d’un marc ètic per a l’ús de la intel·ligència artificial (IA) amb l’aprovació, l’any 2021, de la mesura de govern de l’Estratègia municipal d’algoritmes i dades per a l’impuls ètic de la intel·ligència artificial. Mitjançant aquesta estratègia, l’Ajuntament va desenvolupar els pilars bàsics per a una aplicació de la IA centrada en l’ésser humà amb l’objectiu de protegir els drets fonamentals de les persones.Llegeix més »

La actuación administrativa sanitaria ante la violencia obstétrica – Verónica Yazmín García Morales
Profesora de derecho administrativo de la Universidad de Barcelona

Metges en una sala de parts i un nadó recent nascut
Autor:Hannah Barata. Font: Pexels

1. Introducción

En España, cuatro de cada diez mujeres afirman que han sufrido violencia obstétrica durante el embarazo, el parto o el posparto.[1] La prevalencia de violencia obstétrica percibida durante el parto es alta, dos de cada tres mujeres, destacando especialmente la violencia física.[2]

En Cataluña, desde el año 2022, el Servicio Catalán de la Salud (CatSalut) da seguimiento a las reclamaciones vinculadas a la violencia obstétrica y la atención sexual y reproductiva en los centros del sistema sanitario público; hasta el 2024 se han recibido un total de 333 quejas en este ámbito. De acuerdo con los últimos resultados, se identifica que las reclamaciones se refieren a la falta de información (24 %), o bien están relacionadas con la atención durante el embarazo y el parto (20 %).[3] La evidencia científica muestra el impacto de la violencia obstétrica en la salud mental. Se identifica, así, una mayor probabilidad de sufrir depresión posparto y riesgo de suicidio en las mujeres que han recibido un trato inadecuado durante el parto.[4]Llegeix més »