La protecció penal dels símbols i institucions i les restriccions a la llibertat d’expressió: una reforma pendent – Miguel Ángel Cabellos Espiérrez

És habitual en els ordenaments trobar normes tendents a oferir als símbols i les institucions públiques algun tipus de protecció davant d’atacs que es considerin d’especial gravetat. Això, però, es pot fàcilment traduir, segons com es faci, en un estrenyiment de la possibilitat dels ciutadans de posar en pràctica la seva llibertat d’expressió en la mesura que no puguin exercir la crítica o la ironia sense témer conseqüències negatives, que poden materialitzar-se tant en sancions administratives com, en el cas més extrem, en condemnes penals. L’efecte de desànim (chilling effect) que això causa actua directament sobre un dret fonamental que constitueix un pilar de tota societat democràtica i, per això, tota restricció que se li pretengui oposar hauria d’estar fonamentada en raons molt greus, que no és de cap manera segur que concorrin en l’actualitat en una sèrie de previsions contingudes en el Codi penal, a les quals aquí ens referirem.

Són en realitat diversos els tipus penals l’aplicació dels quals, depenent de com s’interpretin, és susceptible d’incidir sobre la llibertat d’expressió: els relatius al delicte d’odi; a l’enaltiment del terrorisme o la humiliació a les seves víctimes; a l’ofensa als sentiments religiosos i, ja en matèria d’institucions i símbols, els delictes d’injúries contra la corona i tota una sèrie d’institucions, així com el delicte d’ofenses o ultratges a Espanya, les seves CAs i els seus símbols o emblemes.Read More »

El dret d’accés a l’expedient a la llum de la nova legislació de transparència – Oriol Mir Puigpelat

L’expansió extraordinària que ha rebut el dret d’accés a la informació pública arran de la nova legislació de transparència ha de comportar també l’ampliació, i no pas la reducció, del dret tradicional dels interessats d’accedir a l’expedient administratiu.

Així ho sostinc en un llibre recent, escrit arran de la meva experiència com a vicepresident de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), en què estudio l’evolució històrica i la relació que existeix actualment entre l’un i l’altre dret, i on proposo una interpretació integrada de la normativa de transparència i de procediment administratiu que permeti cobrir les moltes llacunes que presenta la pobra regulació del dret d’accés a l’expedient d’una manera que resulti compatible amb la seva naturalesa i amb el seu paper clau per a la defensa dels interessats.Read More »

Els serveis públics digitals. Una manera de donar resposta a les necessitats de la ciutadania – Marga Bonmatí Pérez

És indubtable que vivim un moment de canvi accelerat de la nostra societat, marcat especialment per una “revolució digital” que, com qualsevol revolució, planteja nous reptes que impliquen superació d’amenaces i oportunitats per explotar.

Aquest escenari d’era digital també suposa un gran repte a les administracions públiques i és per a elles una obligació i una responsabilitat adaptar-se a aquest nou entorn i donar resposta a les necessitats de la ciutadania de forma eficient, eficaç i a través de serveis públics digitals de qualitat.

Certament, el paper de l’Administració pública ha anat evolucionant i millorant amb el temps, però la gestió administrativa sempre ha anat acompanyada d’un posat d’opacitat, lentitud, complexitat i llunyania cap als ciutadans a quals ofereixen serveis. Aquesta imatge ha de canviar. Les administracions públiques han de fer un gir ràpid i efectiu en la forma de relacionar-se amb la ciutadania i en la qualitat dels serveis que presten. L’adaptació a la societat digital és una gran oportunitat.Read More »

La STC 132/2019, sobre el llibre sisè del Codi civil de Catalunya en matèria d’obligacions i contractes (II). Nota sobre la sentència – M. del Carmen Gete-Alonso

PLANTEJAMENT
La sentència objecte de comentari és d’enorme rellevància per al dret civil català perquè legitima la competència de la Generalitat de Catalunya per legislar sobre el seu dret civil, perquè canvia la doctrina sobre el “desenvolupament” que ha professat el Tribunal Constitucional fins ara, i per l’intent d’aproximació a “les bases de les obligacions contractuals”.

Aquesta resolució (ponent Antonio Xiol Rius) resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Govern de l’Estat el 22 de maig de 2017 contra determinats articles de la Llei 3/2017, de 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya. El recurs (2557- 2017) impugnava: a) l’article 3, en què es dona nova redacció (sic) al contracte de compravenda i el de permuta; b) l’article 4, que aprova les seccions segona i tercera del capítol II del títol II del CCC i dona nova redacció (sic) als articles 622-21 a 622-42, sobre el mandat i la gestió d’afers aliens sense mandat, i c) l’article 9 que introdueix la disposició transitòria primera sobre el règim temporal del contracte de permuta i compravenda.Read More »

La STC 132/2019 sobre el llibre sisè del Codi civil de Catalunya en matèria d’obligacions i contractes (I). Un miratge enmig d’incerteses i amenaces d’involució – Joan Ridao i Martín

La recent STC 132/2019, de 13 de novembre, sobre diversos preceptes de la Llei del Parlament de Catalunya 3/2017, de 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, i de modificació dels llibres primer, segon, tercer, quart i cinquè, presenta un indubtable interès. No només des de la perspectiva del dret civil sinó també des de la talaia del dret constitucional, i el dret públic de Catalunya en particular, per l’afectació que té —i pot tenir— sobre la distribució competencial entre la Generalitat i l’Estat en matèria de dret civil.(1) Es podria dir, fins i tot, que es tracta de la sentència més rellevant sobre l’article 149.1. 8a CE, les complexes regles de la qual han derivat fins ara en una jurisprudència constitucional entre oscil·lant i torturada.

Read More »