Autor: EAPC

Límits a la immunitat ministerial: comentari a la STEDH de 20 de desembre de 2022 (Bakoyanni v. Greece) – Joan Vintró Castells
 Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Parlament grec. Font: Wikimedia Commons

La Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, de 20 de desembre de 2022, en el cas Bakoyanni v. Greece presenta un indiscutible interès, atès que la cort d’Estrasburg fixa uns clars límits a la immunitat ministerial en determinats supòsits de plantejament de la responsabilitat penal de membres d’un Govern.

Els fets que acabaran donant lloc al pronunciament del Tribunal tenen el seu inici en una invitació adreçada a Theodora Bakoyanni, membre del Parlament grec, per assistir el dia 9 de juliol de 2018 a Ankara a la cerimònia de presa de possessió del president turc Recep Tayyip Erdogan. Es donava la circumstància que en aquelles dates dos oficials de l’exèrcit grec estaven detinguts a Turquia acusats d’espionatge. En un tuit publicat el dia 7 de juliol de 2018, la parlamentària grega va afirmar que la seva presència en l’acte esmentat era una mostra de responsabilitat per la necessitat de mantenir canals de comunicació amb el líder turc justament en uns moments de tensió marcats per l’empresonament dels dos militars grecs. De manera immediata i mitjançant la mateixa xarxa social, el ministre de Defensa grec, que també era membre del Parlament, va criticar el capteniment de T. Bakoyanni tot afirmant que implicava retre homenatge a Erdogan i insinuant que la diputada havia cobrat per acceptar la invitació.Llegeix més »

Análisis de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el Derecho a la Vivienda – Susana Eva Franco Escobar
 Profesora contratada doctora de Derecho Administrativo de la Universidad de La Laguna

EAPCDeixa un comentari
Font: Martí Petit amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

La aprobación mediante procedimiento de urgencia de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el Derecho a la Vivienda no ha estado exenta ni de polémica, ni de críticas, ni de resistencias. Desde la aprobación del texto por el Congreso de los Diputados del Proyecto de Ley por el Derecho a la Vivienda el 27 de abril de 2023, pasó al Senado, donde se rechazaron la casi totalidad de las enmiendas, y de allí se dio luz verde al texto, que finalmente resultó aprobado el 17 de mayo con 252 votos emitidos, de los que 134 fueron a favor, 117 en contra y 1 fue abstención. La ley ha sido publicada en el BOE núm. 124, del 25 de mayo de 2023. Presentamos a continuación algunos de sus aspectos más resaltantes:

1. Mea culpa del Estado español

Como aspecto destacable encontramos que en la exposición de motivos se reconoce que la ausencia en las políticas legislativas del Estado en materia de vivienda ha incidido negativamente en el desarrollo legislativo que sobre esta materia desarrollaron, de manera proactiva, algunas comunidades autónomas con anterioridad a la ley analizada. Se reconoce que dicha ausencia tuvo impacto en el análisis que debía efectuar el Tribunal Constitucional respecto de la constitucionalidad de las leyes autonómicas de vivienda, puesto que no existían “condiciones básicas y de igualdad que garanticen un tratamiento uniforme del derecho a la vivienda que reconoce la Constitución”. Es indiscutida la remisión constitucional al legislador ordinario para que sea este quien dote de contenido a este derecho de configuración legal.Llegeix més »

Avançament de continguts del número 66 de l’RCDP, amb secció monogràfica sobre les derivades sectorials del dret a l’habitatge

EAPCDeixa un comentari

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest juny el número 66 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb 14 articles acadèmics, 7 dels quals inclosos en una secció monogràfica dedicada a les derivades sectorials del dret a l’habitatge. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en dret constitucional, dret civil i dret públic; antropologia social i cultural; dret administratiu, i economia aplicada. La coordinadora de la secció, la professora titular de Dret Administratiu a la UAB Judith Gifreu Font, signa la introducció. En les seves paraules, “en uns moments en què les polítiques d’habitatge copen les primeres planes dels diaris[…] resulta convenient analitzar les principals qüestions vinculades a materialitzar el mandat constitucional contingut en l’article 47 CE, que declara que tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat i ordena als poders públics que promoguin les condicions necessàries i estableixin les normes pertinents per fer efectiu aquest dret”.Llegeix més »

El risc operacional com a element central del contracte de concessió de serveis – Josep Ramon Fuentes i Gasó
 Professor titular de Dret Administratiu, Universitat Rovira i Virgili. Director de la càtedra d’Estudis Jurídics Locals Màrius Viadel i Martin

EAPCDeixa un comentari
Autor: Àlex Losada amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

Un dels canvis més importants que va produir la Directiva 2014/23/UE, de 26 de febrer, i la seva transposició al dret espanyol a través de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (d’ara endavant, LCSP) va ser en matèria de concessió de serveis[i]. Aquest tema va passar de ser estudiat des del punt de vista del seu objecte –la prestació d’un servei públic– o des de la remuneració que rep el contractista –si rep pagaments directes dels usuaris del servei o de l’Administració– per a ser analitzat des de la perspectiva de si el contractista assumeix o no el seu risc operacional (Fuentes i Gasó, 2022, p. 124). Això va comportar que el concepte de servei públic perdés rellevància a l’hora de classificar un contracte com a una concessió administrativa, tot i que, en general, aquest concepte ja havia començat a “quedarse obsoleto con la entrada de España en la UE y los aires de liberalización en la prestación de servicios que se empiezan a plasmar desde la segunda mitad de los años 80” (González Ríos, 2018, p. 26-27).Llegeix més »

Las oportunidades de la mediación interadministrativa – Óscar Expósito-López
 Investigador predoctoral, Universitat Rovira i Virgili

EAPCDeixa un comentari
Dos guants de boxa, un de rosa i un de negre, xocant.
Autoria: Julia Larson. Font: pexels.com

Mucho se habla en los últimos tiempos sobre las posibilidades de implementar la terminación convencional (art. 86 LPACAP) como mecanismo para resolver conflictos entre particulares y Administraciones o incluso entre dos Administraciones –la llamada mediación interadministrativa[i]. En adición, también existe la posibilidad de utilizar la mediación con posterioridad al procedimiento en fase impugnatoria como sustitutivo de recursos administrativos (art. 112 LPACAP). Ahora bien, el problema real no es la capacidad teórica del uso de estos sistemas para la solución de controversias entre las diferentes partes, sino la escasa practicidad de estas técnicas en la actuación administrativa común. La burocracia, acostumbrada a los antiguos usos del expediente administrativo clásico, y guiada por los viejos principios de la Administración liberal de principios del siglo XX, no parece tener la intención de evolucionar hacia un sistema más adecuado a nuestros días, a nuestra sociedad. Este hecho se retroalimenta por los propios funcionarios que gestionan actualmente los procedimientos administrativos, pues el ser humano es un ser de costumbres y el cambio le provoca pavor. Las personas, en general, necesitan mantener ese statu quo que les proporciona seguridad, pues les hace mantener su equilibrio vital. Por este motivo, parece fútil cualquier intento de aplicar un sistema más flexible pero problemático para ellos, pues sería cambiarlo por uno que al cuadro administrativo ya le parece funcional a nivel organizativo.Llegeix més »