Expresiones intolerantes, delitos de odio y libertad de expresión: un difícil equilibrio – Germán M. Teruel Lozano

1. Panorama actual

En los últimos tiempos ha llamado la atención del público distintas expresiones intolerantes, discursos extremos y manifestaciones de odio de muy diferente signo, las cuales han dado lugar a que se plantee la apertura de diligencias penales y a que, por unos sectores u otros, se reclame la intervención judicial frente a las mismas. Entre las más recientes, y sin ánimo de establecer comparaciones sobre su gravedad, podemos recordar expresiones “intolerantes” como el autobús de Hazteoir o ciertas homilías de algún obispo con mensajes adversos a la transexualidad y a la homosexualidad; manifestaciones “irreverentes” como la escenificación del Drag Sethlas travestido como un Cristo o la portada de la revista Mongolia trastornando la imagen de la Virgen de la Caridad; y declaraciones “insensibles” como los chistes negros de Guillermo Zapata o de Cassandra o representaciones “insolentes” como la de los titiriteros. Pues bien, todas estas manifestaciones mantienen un elemento en común: ofenden a un sector de la población más o menos amplio, a sus sentimientos íntimos y a los símbolos con los que se identifican. Y la respuesta a ello ha sido exigir que se repriman tales expresiones, a lo que se ha atendido institucionalmente con la apertura de distintos procesos penales, con diferente suerte en su resultado.

Read More »

Llum verda del Parlament a la tramitació de la Llei de contractes de Catalunya – Mercè Corretja Torrens

El passat 22 de febrer el Parlament de Catalunya va donar llum verda a la tramitació de la primera llei de contractes de Catalunya basada directament en el dret europeu. L’entrada en vigor de les noves directives europees de contractació el 19 d’abril de 2016 ha significat un canvi de paradigma en les polítiques de contractació pública en la mesura que permeten desenvolupar models estratègics de contractació pública que no estiguin basats únicament en el preu sinó que també incorporin finalitats d’interès públic com la sostenibilitat, el foment de la responsabilitat social, la innovació o el suport a la petita i mitjana empresa. Un altre dels canvis significatius que incorporen les noves directives és la nova figura de la concessió administrativa basada en la transferència de l’anomenat risc operacional al contractista, és a dir, que el concessionari d’una obra o d’un servei públic l’haurà d’explotar al seu risc i ventura sense que l’Administració pública assumeixi obligacions de responsabilitat patrimonial o d’indemnitzacions en cas que no s’obtinguin els beneficis previstos.Read More »

Els famosos també tenen intimitat – Marc Carrillo

 

L’abast del dret a la intimitat dels famosos –permanents o conjunturals– ha aparegut de nou en l’escena jurídica amb motiu de la recent Sentència de la Secció Tercera del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) de 21 febrer de 2017 (cas Rubio Dosamantes c. Espanya). En aquesta Sentència el Tribunal examina si el judici de ponderació dut a terme pel Jutjat número 1 de Primera Instància de Madrid entre el dret a la intimitat de la recurrent (art. 18.1 CE) i la llibertat d’expressió i d’informació [art. 20.1, a) i d) CE] havia estat correcte. En síntesi, els fets del cas foren el següents: determinats mitjans de comunicació van difondre el 2005 en diversos programes denominats d’entreteniment –més coneguts com l’anomenada premsa del cor– una sèrie de comentaris referents a la vida privada de la recurrent, una cantant que respon al nom de Paulina Rubio. Concretament, en declaracions fetes en aquets programes, el seu representant artístic li atribuïa inclinacions homosexuals; també va realitzar afirmacions segons les quals ella havia empès la seva parella (RB) al consum de drogues i, a més, l’havia agredit, tot això en el context d’una relació personal que qualificà de tempestuosa. En cap d’aquests programes l’esmentada cantant va ser convidada.

La sentència d’instància va desestimar les pretensions de la demandant fonamentades en el fet que el seu dret a la vida privada (art. 18.1 CE) havia estat vulnerat per aquests comentaris. La sentència civil va ser confirmada per l’Audiència Provincial de Madrid. Posteriorment, tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Constitucional no van admetre els recursos de cassació i d’empara interposats per la cantant.Read More »

8 de març: dia de les dones

Avui, per commemorar el Dia Internacional de les Dones, publiquem tres peces relatives a tres àmbits diferents on es fa palesa la desigualtat que encara avui subsisteix entre dones i homes: presència i participació política, desigualtat institucional i, finalment, bretxa salarial. Aquestes són només tres proves que les desigualtats entre homes i dones, les desigualtats de gènere, persisteixen en els nostres dies, i que no només afecten la vida de les dones avui sinó que tenen repercussions en etapes futures de la vida de les dones d’avui, per exemple, en les seves pensions.

La professora Lidia Fernández posa de manifest en el seu text que estem molt lluny encara d’aconseguir la paritat en l’àmbit de la política.  Com ella mateixa assenyala, només dos parlaments a l’Estat espanyol compten amb més diputades que diputats, i només un 19,09% de les alcaldies estan liderades per una dona. Si ho traslladem a l’àmbit de Catalunya, i prenem com a referència les dades de l’ICD, tenim que només 52 membres del Parlament són dones i que, per tant, només un 38,5% són diputades, mentre que el 61,5% són diputats. En l’àmbit dels ajuntaments, per prendre la mateixa dada, només el 18,4% estan governants per alcaldesses.

Aida Ruiz posa l’accent sobre els retrocessos que han patit les garanties i mecanismes institucionals creats per la tutela i promoció de la igualtat entre homes i dones, tant a l’Estat com a Catalunya. La crisi econòmica i les retallades han incidit molt negativament en l’àmbit de la igualtat de gènere.

Per últim, Ignasi Camós  posa en relleu una dada esfereïdora: “la pensió mitjana de les dones és un 37,91% més baixa que la dels homes”. Això implica, també, uns nivells de desigualtat econòmica molt punyents que tenen les seves conseqüències en la qualitat de vida de les dones.Read More »

La lluita eficaç contra la corrupció pública mitjançant els organismes especialitzats.  Quin paper hauria de correspondre a l’Oficina Antifrau? – Òscar Capdeferro Villagrasa

 

06Aquesta entrada del blog posa de manifest la importància de millorar la lluita contra la corrupció pública i presenta alguna de les principals idees exposades en un article publicat al número 53 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) sobre aquest tema, centrat en els organismes especialitzats en la lluita contra la corrupció, com és, en el nostre país, l’Oficina Antifrau de Catalunya.

Tal com diu Adolf Tobeña (Neurología de la maldad, 2017), d’acord amb diversos estudis duts a terme per psicòlegs socials es pot afirmar que la gran majoria de les persones d’una societat estarà disposada a participar en pràctiques de corrupció quan això els resulti favorable.   Evidentment, s’ha demostrat que hi ha persones que sempre respectaran les regles i actuaran de forma prosocial i irreprotxable i d’altres que sistemàticament les ignoraran. Tot i això, el grup majoritari, que estaria al voltant del 65% de la població, analitzarà el context en el qual ha d’actuar per decidir si vol participar en pràctiques corruptes o bé prefereix eludir-les.  En concret, ponderarà la permissivitat, les possibilitats i els beneficis de la corrupció: és un fenomen estès en què sembla que molta gent participa i ningú és mai sancionat? Són molt més elevats els beneficis potencials que la probabilitat de ser castigat?

Quan els beneficis superen amb escreix els riscos de ser descobert i sancionat, i a més resulta relativament senzill corrompre o ser corromput, la corrupció s’estendrà.  Per contra, quan una societat és capaç de dotar-se d’instruments i mitjans suficients en nombre i efectivitat per tal d’evitar, detectar i, si escau, castigar la corrupció, el nivell de corrupció en aquella societat tendirà a disminuir.Read More »