L’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicarà aquest desembre el número 73 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP), que inclou deu articles acadèmics, cinc dels quals formen part d’una secció monogràfica dedicada al temps en l’acció pública i a la incidència que tenen la urgència, les situacions de crisi i la manca estructural de temps en el funcionament de les institucions. Les contribucions analitzen aquesta qüestió des d’àmbits com el procediment administratiu, la contractació pública, la producció normativa, la governança de crisi i la dinàmica pressupostària.Llegeix més »
La responsabilidad extracontractual de la Comisión Europea en materia de ayudas de Estado: el caso Kargins – Rodrigo Muñoz-Mohedano Rincón
Doctorando en el Programa de Derecho y Economía de CEINDO de la Universidad CEU San Pablo
En su Sentencia de 19 de marzo de 2025, T-350/23, Rems Kargins contra Comisión Europea, el Tribunal General de la Unión Europea desestimó la acción por la que Rems Kargins, cesionario y titular de un depósito subordinado constituido en Parex Banka, cuyo reembolso había reclamado ante los tribunales letones, solicitaba una indemnización a la Unión. Según Kargins, las observaciones presentadas por la Comisión ante el Tribunal Supremo de Letonia, que carecían de fuerza vinculante para el órgano jurisdiccional, influyeron en el desenlace posterior del proceso nacional y le causaron el perjuicio cuya reparación reclamaba.Llegeix més »
El impacto de la digitalización y la automatización de las administraciones públicas en los derechos de la ciudadanía – José Miguel Beltrán Castellanos
Profesor titular de derecho administrativo de la Universidad de Alicante
El pasado mes de junio un trabajador del SEPE en Mérida recibió un expediente disciplinario por el mero hecho de atender a personas sin cita previa cuando la oficina estaba vacía y no había nadie esperando. Como reconoce el propio funcionario “conseguir una cita es una auténtica lotería, ya que, además de que hay ciertas personas a las que por motivos de edad y formación les resulta muy complicado reservarla, también falla un sistema que está colapsado, por lo que se convierte en una tarea imposible incluso para quienes sí saben conseguir esa cita”.[i]
Cap a un nou paradigma urbanístic a Catalunya: llums i ombres de l’Avantprojecte de llei de simplificació administrativa – Isidre Martí Sardà
Doctor en Dret, FHCN i professor col·laborador universitari
L’ordenament jurídic urbanístic de Catalunya es troba en un moment de transformació profunda. La complexitat acumulada des de l’aprovació del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme (TRLUC) ha generat, amb el pas dels anys, un entramat procedimental que sovint ha actuat més com un fre que com un motor per al desenvolupament econòmic i social. En aquest context la Generalitat de Catalunya ha impulsat l’Avantprojecte de llei de simplificació administrativa urbanística i ambiental de la Generalitat de Catalunya que s’erigeix com una iniciativa no només oportuna, sinó decididament valenta. El seu objectiu és clar: reduir la burocràcia, escurçar terminis i fomentar la corresponsabilitat entre l’Administració i els promotors. No obstant això, qualsevol reforma d’aquest calat exigeix una anàlisi crítica que identifiqui les fortaleses i, sobretot, les àrees on la simplificació podria comprometre les garanties jurídiques o la capacitat operativa dels ens locals.Llegeix més »
El model de provisió de serveis socials en l’Administració local catalana: el concert social i la gestió delegada – Joan Miquel Roig Mestre
Secretari interventor de l’Ajuntament de Calaf i secretari categoria d’entrada
1 Introducció
En el sector públic, la recerca de la millor relació qualitat-preu sovint amaga unes dinàmiques pernicioses que acaben fent protagonista el cost del servei davant d’altres criteris com ara la qualitat dels béns o els serveis contractats. Aquesta situació es torna especialment rellevant en el cas de la prestació de serveis públics i, més concretament, en la prestació de serveis a les persones o cures, ja siguin centres residencials o atenció a domicili.
Aquest sector, sovint precaritzat i feminitzat, presenta unes condicions de treball poc atractives que a vegades dificulten captar el talent i, en conseqüència, prestar uns serveis de qualitat als conciutadans que els necessiten. Això va quedar especialment palès durant la pandèmia de la covid, quan es va fer evident que la qualitat i el control en la prestació d’aquests serveis havia de ser una prioritat, ja que es va comprovar com la reducció de costos podia acabar impactant en la qualitat de l’atenció.Llegeix més »