La actuación administrativa sanitaria ante la violencia obstétrica – Verónica Yazmín García Morales
Profesora de derecho administrativo de la Universidad de Barcelona

Metges en una sala de parts i un nadó recent nascut
Autor:Hannah Barata. Font: Pexels

1. Introducción

En España, cuatro de cada diez mujeres afirman que han sufrido violencia obstétrica durante el embarazo, el parto o el posparto.[1] La prevalencia de violencia obstétrica percibida durante el parto es alta, dos de cada tres mujeres, destacando especialmente la violencia física.[2]

En Cataluña, desde el año 2022, el Servicio Catalán de la Salud (CatSalut) da seguimiento a las reclamaciones vinculadas a la violencia obstétrica y la atención sexual y reproductiva en los centros del sistema sanitario público; hasta el 2024 se han recibido un total de 333 quejas en este ámbito. De acuerdo con los últimos resultados, se identifica que las reclamaciones se refieren a la falta de información (24 %), o bien están relacionadas con la atención durante el embarazo y el parto (20 %).[3] La evidencia científica muestra el impacto de la violencia obstétrica en la salud mental. Se identifica, así, una mayor probabilidad de sufrir depresión posparto y riesgo de suicidio en las mujeres que han recibido un trato inadecuado durante el parto.[4]Llegeix més »

Responsabilidad patrimonial y calidad del aire: retos del estado español ante el artículo 28 de la Directiva (UE) 2024/2881 – Rodrigo Muñoz-Mohedano Rincón
Doctorando en el Programa de Derecho y Economía de CEINDO de la Universidad CEU San Pablo

Vistes de Barcelona sota els núvols de contaminació
Autor: Paola de Grenet. Font: Ajuntament de Barcelona

El artículo 28 de la Directiva (UE) 2024/2881 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 23 de octubre de 2024, sobre la calidad del aire ambiente y una atmósfera más limpia en Europa, introduce en la normativa europea de calidad del aire una previsión que no estaba expresamente formulada en el régimen sectorial anterior: la obligación de garantizar, en determinados supuestos, el derecho de las personas físicas a reclamar y obtener indemnización por daños a la salud humana.

Hasta la aprobación de la Directiva (UE) 2024/2881, la normativa de la Unión en materia de calidad del aire se había construido principalmente sobre obligaciones de evaluación, planificación y control del cumplimiento. Desde la perspectiva española, la cuestión que se plantea es si el régimen general de responsabilidad patrimonial de la Administración basta para hacer efectivo el nuevo derecho reconocido por el artículo 28 o si, por el contrario, su transposición, que debe completarse antes del 11 de diciembre de 2026, requiere una configuración normativa más precisa.Llegeix més »

Per Sant Jordi, un tast de dret públic – Biblioteca de l’EAPC

Collage amb les cobertes de les 15 publicacions recomanadesAmb motiu de la diada de Sant Jordi, el blog de la Revista Catalana de Dret Públic presenta una nova selecció de lectures en l’àmbit del dret públic i de les polítiques públiques, elaborada a partir dels fons de la Biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Com en edicions anteriors, es tracta d’una tria orientada a oferir un tast representatiu de les novetats editorials i de treballs recents que contribueixen al debat jurídic i institucional contemporani. Les obres seleccionades ‒algunes disponibles a la Biblioteca i d’altres accessibles en línia‒ s’acompanyen d’una breu ressenya per facilitar-ne la contextualització i orientar-ne la lectura.

La selecció d’enguany reflecteix amb especial claredat els eixos de transformació que afecten les administracions públiques i el dret públic: la digitalització i l’impacte de la intel·ligència artificial, la reforma de la funció pública i de la direcció pública professional, la modernització del procediment administratiu i de la jurisdicció contenciosa, així com nous enfocaments en la gestió del risc, la mediació administrativa i la governança del benestar organitzatiu. Alhora, s’hi incorporen obres que aborden grans qüestions de la política pública ‒com ara l’accés a l’habitatge, la temporalitat en l’ocupació pública i la relació entre coneixement i decisió política‒ i d’anàlisi sobre el funcionament i els reptes de les institucions, tant en l’àmbit nacional i estatal com europeu. En conjunt, el repertori ofereix una panoràmica coherent dels debats que travessen el dret públic i les administracions actualment.

Confiem que aquesta selecció contribueixi a enriquir la reflexió jurídica i us acompanyi en una bona diada de Sant Jordi.Llegeix més »

L’RDL 7/2026 com a norma d’inflexió: transició energètica local, autoconsum ampliat i retorn territorial – Joan Herrera Torres
Soci de SAMSO EDS, professor associat de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’equip del projecte d’investigació "ENLOCOMUN"

Panells solars tèrmics situats al terrat de l'escola La Maquinista. De fons, l'església de Sant Andreu
Font: Ajuntament de Barcelona. Autora: Paula Jaume

1. Introducció: una norma de conjuntura i d’inflexió

El Reial decret llei 7/2026, de 20 de març, pel qual s’aprova el Pla integral de resposta a la crisi a l’Orient Mitjà (en endavant, RDL), pot semblar, a primera vista, una norma d’urgència destinada a atenuar els efectes de la nova crisi energètica internacional derivada de la guerra a l’Iran i la inestabilitat a l’Orient Mitjà. El text inclou, en efecte, rebaixes fiscals, mesures de protecció social, suport a sectors exposats i mecanismes conjunturals de contenció. Però quedar-se aquí seria llegir només la superfície de la norma. El preàmbul de l’RDL ho deixa clar: al costat d’aquest “escut” immediat, el text incorpora un segon eix estructural destinat a accelerar l’electrificació de l’economia, reforçar el desplegament renovable i reduir la dependència dels combustibles fòssils importats.Llegeix més »

Galícia i l’ambició climàtica: anàlisi de la Llei 1/2026 – Álvaro Martín Morán
Investigador predoctoral del Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili i membre del MSCA THERESA Doctoral Network

Molins eòlics a Galícia
Font: Wikimedia Commons

L’11 de febrer es va publicar al Diari Oficial de Galícia la Llei 1/2026, de 5 de febrer, del clima de Galícia. Aquesta norma autonòmica té per objecte situar el clima com a eix central de les polítiques públiques gallegues, alineant l’acció de govern amb els compromisos internacionals i de la Unió Europea en matèria de canvi climàtic i transició energètica.

Els objectius més destacats de la llei són assolir la neutralitat climàtica a Galícia per a l’any 2040 i reduir les emissions netes de gasos amb efecte d’hivernacle en, almenys, un 75 % per a l’any 2030, prenent com a base de referència els nivells de 1990. Es tracta, per consegüent, d’unes fites molt ambicioses que situen Galícia deu anys per davant dels objectius de neutralitat climàtica fixats per la Unió Europea en el Reglament (UE) 2021/1119 (Llei europea sobre el clima), així com dels previstos a escala estatal en la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica. Suposa també un pas més enllà respecte a altres lleis climàtiques pioneres en el seu moment, com és el cas de la Llei 16/2017, d’1 d’agost, del canvi climàtic de Catalunya.Llegeix més »