La transmissió de bars i restaurants: Llei 11/2009 o Llei 18/2020? – Xavier Silvestre i Castejon
Lletrat consistorial. Direcció dels Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Barcelona

La relació entre les activitats de restauració i els àmbits d’aplicació de les diverses lleis reguladores de la intervenció de les activitats no ha estat mai senzilla. L’actualment derogada Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics les incloïa, però amb una cautela: l’article 1.4 d’aquesta llei establia el seu caràcter supletori de la normativa sectorial que fos aplicable.

La Llei 13/2002, de turisme de Catalunya les va incloure en un principi al seu article 52; però a l’ombra de l’adequació de normes a la Directiva de Serveis aquest article va ser suprimit pel Decret legislatiu 3/2010 i, per tant, bars i restaurants van deixar de ser considerats activitats turístiques a tots els efectes.

Amb la derogació de l’annex IV de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives (LEPAR) va quedar com a únic text legal sectorial que inclou bars i restaurants, si bé a títol supletori segons indica el seu article 4.3.Llegeix més »

WhatsApp, tú y tus datos – Andoni Polo Roca
Abogado. Ilustre Colegio de la Abogacía de Bizkaia

Font: “WhatsApp” by microsiervos is licensed under CC BY 2.0

En el año 2021, WhatsApp anunció un cambio en su política de Condiciones y privacidad. Así, la compañía modificó sus términos y condiciones, que debían ser aceptados por los usuarios «sí o sí», y aquellos que no aceptasen los nuevos términos no podrían seguir usando la aplicación de mensajería a partir del 8 de febrero de 2021 (fecha tope de entrada en vigor de los nuevos términos). Con estos cambios se posibilitaba compartir los datos entre WhatsApp y Facebook.

Todo ello generó mucha preocupación entre los usuarios de WhatsApp, y fue tal el revuelo montado que la aplicación tuvo que aplazar la entrada en vigor de dichos cambios de la fecha inicial prevista (el 8 de febrero de 2021) hasta el 15 de mayo de 2021, dando a los usuarios la oportunidad de ir adaptándose paulatinamente a los cambios de privacidad, siendo esta la fecha tope (Raya, 2021; RTVE, 2021).

Pero, ¿qué sucede en realidad? ¿De dónde viene todo este revuelo? ¿Qué pasará con nuestros datos?Llegeix més »

Les prestacions econòmiques de protecció social de les comunitats autònomes – Sixto Garganté
Advocat, professor associat de dret del treball i protecció social a la Universitat Pompeu Fabra i coportaveu de la Comissió Promotora de la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania

El règim jurídic de les prestacions econòmiques de protecció social de les comunitats autònomes (CA) i l’obligació legal d’avaluar-ne l’efectivitat, ha estat analitzat, amb especial referència a la renda garantida de ciutadania a Catalunya i a l’ingrés mínim vital estatal, en l’article publicat al número 62, de juny de 2021, de la Revista Catalana de Dret Públic.

L’article constata que l’incompliment de l’obligació de fer-ne el seguiment i l’avaluació de l’efectivitat pot fer que les normes legals necessàries que les regulen esdevinguin insuficients, si no garanteixen adequadament el dret fonamental a la dignitat.Llegeix més »

L’RCDP blog se’n va de vacances

Des de principis de 2021 i fins a les portes d’agost hem publicat puntualment un apunt setmanal, fidels a la cita d’apropar-vos lectures d’actualitat sobre dret públic i altres disciplines germanes, signades totes per veus autoritzades. L’habitatge, el codi tributari català, l’anul·lació de l’ajornament de les eleccions del 14F, els referèndums i la posició de la Comissió de Venècia, la protecció de les dades personals en un context de pandèmia, la nova Agència de la Natura de Catalunya, la vacunació contra la COVID i els seus efectes en drets essencials, l’ús dels algoritmes a les administracions públiques, la simplificació normativa a la Generalitat, la llibertat d’expressió, la futura llei catalana de memòria o les sentències del TC relatives a l’STS 459/2019 han ocupat bona part dels continguts.

Són apunts que configuren un bon exemple de la vocació transversal de l’RCDP blog, que celebra 10 anys l’any vinent. Oferim un àmbit per al debat intel·lectual en el camp del dret públic en totes les seves dimensions: l’autonòmica, l’estatal, l’europea i la internacional. Partim d’una interpretació àmplia del dret públic, de manera que no només tractem els aspectes clàssics del dret constitucional i el dret administratiu, sinó també la interacció entre el dret, la política i les polítiques públiques, i acollim aportacions tant des de la perspectiva del dret com d’altres disciplines, per exemple la filosofia, la ciència política i l’economia. Volem ser un fòrum obert de reflexió i debat sobre totes les qüestions d’interès que afecten el dret públic en sentit ampli. Si ho aconseguim és principalment gràcies a les contribucions de les persones col·laboradores i a tots els lectors que ens seguiu setmana rere setmana.

En concret, des de principi d’any hem publicat 30 contribucions. Pel que fa al nombre de persones visitants úniques hem arribat a les 18.928 amb un total de 27.525 visites, de les quals un 20% provenen de l’estranger (3 punts més que l’any passat). Per tant, balanç positiu i contents de servir-vos com a finestra al coneixement.

Com moltes i molts de vosaltres, el blog de la Revista Catalana de Dret Públic se’n va de vacances. Un parèntesi merescut després de tot el que hem viscut col·lectivament aquests últims temps. Tornarem aviat, el primer de setembre, amb les forces recuperades per seguir contribuint en aquest trajecte sense fi que és el dret, l’ordenament jurídic, la jurisprudència, la doctrina. Esperem que gaudiu del descans estival i que, si teniu l’oportunitat, llegiu, comenteu o simplement rellegiu alguns dels apunts publicats a l’RCDP blog al llarg de tots aquests anys. Gràcies a tothom per ser-hi.

Bones vacances!

La Sentència del Tribunal Constitucional del 14 de juliol de 2021 sobre la declaració i pròrroga del primer estat d’alarma durant la crisi sanitària de la COVID-19 – Joan Ridao
Professor agregat de dret constitucional a la Universitat de Barcelona i lletrat del Parlament de Catalunya en serveis especials

Font: “Laura Guerrero” Llicència CC BY-NC-ND 4.0

Una exegesi extravagant i inquietant de l’estat d’excepció i del control de constitucionalitat dels drets fonamentals en nom de la “llibertat”

La qüestió a debat i alguns elements de context a tenir en compte

S’acaba de fer pública la Sentència del Tribunal Constitucional, del 14 de juliol, per la qual es resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat per més de cinquanta diputats del Grup Parlamentari de VOX al Congrés dels Diputats contra el Reial decret (RD) 463/2020, del 14 de març, que va declarar el primer estat d’alarma per a la gestió de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, les seves pròrrogues (RD 465/2020, del 27 de març, RD 487/2020, del 10 d’abril, i RD 492/2020, del 24 d’abril), i l’Ordre SND/298/2020, del 29 de març, per la qual es van establir mesures excepcionals en relació amb les sales de vetlla i les cerimònies fúnebres per limitar la propagació i el contagi del virus.Llegeix més »