Avançament de continguts de l’RCDP 57 de desembre

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) preveu publicar en els propers dies el número 57 de la Revista Catalana de Dret Públic amb onze articles acadèmics, dels quals sis corresponen a una secció monogràfica que duu per títol “Els governs locals avui”. En concret, el nou número inclou una aproximació a la democràcia directa local i les consultes municipals, analitza les principals novetats en contractació pública pels ens locals, reflexiona sobre els governs locals intermedis i el fet metropolità, els 40 anys d’eleccions municipals, els debats sobre els serveis públics locals i els principals reptes de la hisenda local a Catalunya.

D’altra banda, la secció general ofereix contribucions sobre les mancances en els procediments de deportació d’estrangers, la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic, la viabilitat d’un model d’estat plurinacional i el paper dels partits polítics en les últimes reformes electorals italianes. Tots els articles han estat sotmesos a un sistema d’avaluació externa de doble cec.

Avancem, a continuació, els continguts del proper número amb els títols i els resums de cada article:

 Read More »

70 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans – Ferran Armengol Ferrer

Enguany es commemora el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH). Si bé inicialment se li va voler donar una aparença modesta (una mera resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides), la seva projecció ha estat enorme, tant a nivell internacional com en l’àmbit constitucional intern, tal com prova la menció explícita que en fan l’article 10.2 de la Constitució espanyola de 1978 i l’article 4.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006.

El reconeixement dels drets humans té el seu precedent més remot en les Declaracions de Filadèlfia (1774) i Virgínia (1776) i, sobretot, en la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, aprovada en plena Revolució Francesa (1789), que van determinar aquells drets que en endavant es considerarien com a fonamentals de la persona humana i que, amb més o menys extensió, es recollirien en les constitucions de signe liberal. Aquest reconeixement de drets individuals es mantenia, tanmateix, en l’esfera interna dels estats. A nivell internacional, la protecció de drets individuals no anava més enllà de les anomenades “intervencions per causa d’humanitat”, per les quals els estats intervenien en defensa de determinats grups nacionals o religiosos, que ja eren admeses en el dret internacional clàssic. Ja en el Tractat de Versalles es va instituir la política de minories nacionals, encomanada a la Societat de Nacions, i es va crear l’Organització Internacional del Treball. En ambdós casos, però, el reconeixement de drets individuals quedava supeditat a l’objectiu de garantir la pau mundial: evitar, respectivament, els conflictes entre minories ètniques o religioses i els que es podien derivar de la injustícia en les condicions de treball.Read More »

Ciutadania i policia: Un diàleg necessari – Helena Mulero Alcaraz

Els encontres (interaccions) entre policies i societat són crucials per avaluar les relacions entre la ciutadania i la policia, així com per conèixer i estructurar els nivells de confiança de la població en la policia. La majoria de les interaccions tendeixen a ser positives i, per tant, no solen constituir fets destacables o dignes de ser notícia. De fet, les intervencions en les quals el públic queda satisfet no solen ser motiu de debat. Els conflictes acostumen a aparèixer en els encontres en què es considera que l’actuació de la policia ha estat inadequada o, si més no, ha resultat qüestionada o poc apropiada.

Si ens fixem en les societats occidentals del nostre entorn geopolític, la majoria d’intervencions que han suscitat controvèrsia sovint s’han iniciat a partir d’encontres que, d’entrada, no haurien hagut de presentar-se com a gaire problemàtics, però que, a causa de certs factors apareguts durant l’encontre, han acabat complicant-se i, de vegades, ocasionant resultats molt lesius per a ambdues parts: tant per a la policia com per als ciutadans implicats. Això, alhora, comporta un qüestionament a nivell mediàtic del fet i, per tant, també a nivell social, que s’estén amb rapidesa per la seva excepcionalitat. A nivell institucional i, en particular, a nivell de l’organització policial, resulta imprescindible analitzar els fets per tal d’identificar quins són els factors que han desencadenat aquest resultat i poder prevenir-ne l’aparició en d’altres encontres o, si més no, permetre definir una intervenció diferent amb l’objectiu de minimitzar-ne els efectes negatius. Per tot això, és més que evident que, per poder gestionar adequadament les diferents intervencions amb les quals es pot trobar la policia, s’han de conèixer i complir certes pautes policials, nascudes de l’estudi d’aquests factors, que poden ser transcendentals i vitals i que s’han d’adaptar a qualsevol interacció amb el ciutadà.Read More »

Intel·ligència artificial, regulació jurídica i formes de vida – Joan Lluís Pérez Francesch

La societat occidental viu cada cop més sota el domini de la tecnologia. Aquest fet provoca no tan sols un condicionament de les formes de vida sinó fins i tot una afectació als processos de decisió públics i privats, els quals poden arribar a ser autònoms respecte de l’ésser humà per mitjà de la intel·ligència artificial. El cas més extrem d’aquesta situació es dona quan la persona es pot convertir en una mena de robot més, en un element d’una constel·lació de màquines que podrien arribar a produir una autèntica tirania tecnològica, de conseqüències imprevisibles, socialment i política.

La substitució del treball assalariat per la robotització progressiva fa augmentar la desigualtat i genera precarietat. Cada cop és més difícil fer front a les grans corporacions financeres, l’anomenat “mercat”, que potencien aquesta robotització, així com a les manifestacions sociopolítiques de llurs interessos: el deteriorament de la democràcia política amb l’auge dels autoritarismes i del populisme, i la retallada dels drets de les persones.Read More »

L’article 107 TFUE i els ajuts estatals a institucions esportives –  Ricard Brotat i Jubert

Introducció

L’activitat de foment és una de les activitats clàssiques de les administracions públiques, juntament amb les de serveis públics i policia administrativa, d’acord amb la classificació tripartida que Luis Jordana de Pozas va enunciar en el ja llunyà 1949 i que s’ha mantingut fins als nostres dies, compartida com un mantra per generacions de juristes. Des de llavors (ja ho era abans) i fins avui, l’“acció de l’Administració encaminada a protegir o promoure aquelles activitats, establiments o riqueses degudes als particulars i que satisfan necessitats públiques o s’estimen d’utilitat general, sense utilitzar la coacció ni crear serveis públics”, en paraules de l’esmentat autor, ha estat ingent.

Durant anys, les diferents administracions espanyoles han utilitzat amb profusió el recurs a l’activitat de foment en el seu espectre més ampli, respecte a tota mena d’activitats, entre elles les esportives. D’aquesta manera, les mesures de foment han estat un mitjà per a l’aplicació de la igualtat material del paràgraf 2 de l’article 9 de la Constitució espanyola (d’ara en endavant, CE), però també del principi de no discriminació de l’article 14 del mateix cos legal. Cal fer un esment especial al foment de les activitats esportives, que tenen emparament al paràgraf 3 de l’article 43 CE com a principi constitucional, ni més ni menys.

No obstant això, l’aplicació del dret europeu en el sistema normatiu multinivell, que va comportar la integració en la Unió Europea (d’ara en endavant, UE), va trastocar el panorama tradicional en la matèria introduint restriccions a les polítiques de foment estatals (també en el cas de l’esport) per aplicació del principi d’establiment del mercat interior i la lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals, i com a conseqüència d’això, la prohibició de falsejar la lliure competència.

Read More »