El trabajo que tengo el placer de recensionar se encuentra en una magnífica obra dirigida por las profesoras Judith Gifreu Font y Marina Rodríguez Beas y es fruto de un congreso internacional sobre Mediación Administrativa celebrado en Tarragona los días 20 y 21 de junio de 2024, en la Facultad de Ciencias Jurídicas de la Universidad Rovira i Virgili (URV). El examen de este capítulo de Anna Pallarès Serrano (2025) es una oportunidad para reflexionar sobre una de las piezas esenciales del breve diseño establecido en la Ley 3/2022, de 24 de febrero, de convivencia universitaria (LCU) para la implementación de la mediación disciplinaria en el espacio universitario. La tan esperada norma aportó el anclaje legal para disciplinar las conductas de nuestros estudiantes, pero también abrió la puerta a una nueva forma de entender y configurar la educación superior. La universidad, entendida como un espacio de transmisión de valores constitucionales, permite en la actualidad a los estudiantes y al conjunto de la comunidad universitaria recomponer la convivencia en determinados contextos a través del diálogo. Así lo entendió la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del sistema universitario (art. 2.2), que, en un intento de superar visiones más represivas, introdujo en la educación superior el valor de formar en valores ciudadanos.
La mediación disciplinaria en la universidad tras la Ley 3/2022: a propósito del trabajo de Anna Pallarès Serrano en Hacia una Administración dialogante: la mediación administrativa como instrumento de buen gobierno – Beatriz Belando Garín
Crònica de l’acte de presentació del volum “Deu anys de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern” – Joan Ruiz
Tècnic superior de la Subdirecció General de Bon Govern i Transparència de la Generalitat de Catalunya
El passat 18 de febrer de 2026, l’auditori del Palau de la Generalitat va acollir la presentació del desè volum de la col·lecció Govern Obert, Deu anys de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que ofereix una mirada plural i rigorosa sobre els deu anys d’aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. L’obra examina el recorregut i l’aplicació efectiva d’aquesta llei, però també té la voluntat d’obrir un espai per a la reflexió compartida sobre els resultats assolits i els reptes pendents.
L’obertura de l’acte va anar a càrrec de la secretària general del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Eva Giménez, que va remarcar que la transparència constitueix un “compromís democràtic essencial del govern” i que aquesta primera dècada de la Llei de transparència ha estat marcada per avenços estructurals en publicitat activa i dret d’accés, trets que considera com a pilars indispensables d’una bona administració.Llegeix més »
L’impacte de l’avaluació de l’acompliment en els diferents àmbits de la funció pública. Una mirada al Projecte de llei d’ocupació pública catalana – Roger Càmara Mas
Serveis Jurídics de l'Ajuntament del Vendrell
L’avaluació de l’acompliment és una eina fonamental en el procés de modernització de les administracions públiques, com ja van advertir fa molts anys el Llibre blanc de la funció pública catalana (2005) i l’Informe de la comissió per a l’estudi i preparació de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (2005), els quals recomanaven la seva implementació en l’àmbit de les administracions públiques. És un instrument estratègic i transversal, en la mesura en què incideix directament en àmbits essencials de la funció pública, com són les retribucions o la carrera professional del personal.
No és fins a l’aprovació de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, que s’incorpora aquesta figura amb la voluntat d’estendre-la de manera universal a totes les administracions públiques que conformen el seu àmbit subjectiu d’aplicació. Ara bé, s’efectua una regulació de mínims, en consonància amb la voluntat del legislador de reduir la densitat de la legislació bàsica per facilitar als legisladors de desenvolupament l’establiment d’un marc normatiu propi que s’adapti a les seves necessitats organitzatives. A més, és una regulació diferida, que no desplegarà efectes fins a l’entrada en vigor de les lleis de funció pública que es dictin en desplegament de l’Estatut bàsic, de conformitat amb la disposició final quarta del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TREBEP). Aquesta eficàcia diferida constitueix un problema de primer ordre per a les administracions públiques catalanes a l’hora de regular l’avaluació de l’acompliment en alguns dels àmbits en què pot desplegar efectes, ja que el legislador autonòmic encara no ha desenvolupat el TREBEP.Llegeix més »
Algunes reflexions sobre la responsabilitat patrimonial al fil de l’obra La responsabilidad administrativa en Venezuela. Algunas ideas para su reforma, de Jessica Vivas Roso – Marina Rodríguez Beas
Professora agregada Serra Húnter de dret administratiu i subdirectora de la Càtedra d'Estudis Jurídics Locals Màrius Viadel i Martín de la Universitat Rovira i Virgili
La responsabilitat patrimonial i, més àmpliament, la responsabilitat derivada de la gestió del patrimoni públic constitueixen encara avui un dels àmbits més complexos i discutits del dret administratiu. Malgrat el seu caràcter clàssic com a institució de garantia, la seva configuració actual planteja interrogants sobre la delimitació entre la naturalesa sancionadora i la reparadora. Un dels problemes estructurals identificats és la concentració en un únic procediment de la determinació d’ambdós tipus de responsabilitat, fet que genera el risc de desdibuixar la funció de reparació patrimonial en favor d’un disseny exclusivament sancionador. Aquesta tensió es veu agreujada pels límits del ius puniendi administratiu i el risc de desviacions en l’aplicació del règim sancionador, que pot ser utilitzat amb finalitats polítiques o alienes a la protecció efectiva dels fons públics. En aquest context, el paper dels òrgans de control extern –com el Tribunal de Comptes o les sindicatures– resulta fonamental per garantir una gestió economicofinancera correcta. Les reflexions doctrinals contemporànies conviden a repensar aquests règims des d’una concepció garantista i orientada a la bona administració, per assegurar que la institució compleixi de manera equilibrada les seves funcions preventiva, reparadora i de preservació del patrimoni públic.Llegeix més »
Decret llei 22/2025: passos decisius per a la participació dels ens locals en el nou model energètic distribuït a Catalunya – Alba Forns i Gómez
Investigadora predoctoral de dret administratiu de la Universitat de Groningen
En els darrers anys, les comunitats energètiques han deixat de ser una construcció senzillament programàtica i s’han consolidat com una de les figures més rellevants de la transició energètica europea i del marc normatiu que se’n deriva. La finalitat de l’energia comunitària excedeix la mera instal·lació d’infraestructures fotovoltaiques o eòliques: representa un instrument de democratització del sistema energètic, mitjançant el qual la ciutadania, les petites i mitjanes empreses i, molt significativament, els ens locals deixen d’ocupar una posició passiva i assumeixen funcions actives en la producció, la gestió i l’ús de l’energia. Les comunitats energètiques deixen, doncs, de concebre’s com a simples esquemes d’autoconsum col·lectiu, i es configuren com a plataformes ciutadanes i comunitàries, obertes i voluntàries, orientades a organitzar diversos serveis energètics i a generar beneficis ambientals, econòmics o socials per als seus membres i per al territori on desenvolupen la seva activitat. De fet, prioritzen aquests objectius per sobre de l’obtenció de beneficis financers.Llegeix més »