L’estrany cas de l’“evolutiva” doctrina del TC sobre les funcions de qualificació de les iniciatives parlamentàries per part de les meses – Joan Ridao Martín

Una de les qüestions més espinoses i polèmiques en l’esfera constitucional —i del dret parlamentari en particular— és la referida a l’abast de les funcions de qualificació i admissió a tràmit d’iniciatives parlamentàries per part dels òrgans rectors de les cambres i la seva relació amb el dret fonamental a la representació política de l’article 23.2 de la Constitució (CE). Es tracta, a més, d’una problemàtica que ha aflorat recentment vinculada a les vicissituds de l’anomenat «procés», atès que la derivada en termes parlamentaris d’aquests fets es troba en íntima connexió amb algunes decisions de la Mesa del Parlament de Catalunya, que són actualment objecte d’enjudiciament per part del Tribunal Constitucional (TC), però que també han servit de base per a la imputació de diferents il·lícits davant el Tribunal Suprem (TS) i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’alguns membres d’aquest òrgan governatiu parlamentari.

En concret, es retreu a una expresidenta del Parlament i altres membres de la Mesa d’aquesta institució permetre la tramitació de les anomenades «lleis de desconnexió», com la de referèndum, sabedors que eren contràries a la Constitució. Contra això, els afectats sempre han defensat que la Mesa no té capacitat per estudiar el contingut de les propostes i que, d’acord amb el Reglament de la Cambra, no és possible restringir el debat, a més, la presidenta, que no és primus inter pares malgrat les seves qualificades funcions dins d’aquell òrgan col·legiat, no gaudia de vot decisori per paralitzar cap tramitació parlamentària, malgrat que el TC advertís de les conseqüències d’impedir o paralitzar aquestes lleis. Els seus predecessors en el càrrec han donat suport de manera inequívoca a aquesta posició, així com al criteri expressat per la resta de membres de la Mesa involucrats en aquestes decisions.Read More »

L’AOC, ajudant a la transformació digital de les administracions públiques – Marta Arderiu i Vicky Millan

El pas del món del paper cap al món digital ha estat i és, per a les administracions públiques i també per a les organitzacions privades, un repte present en tots els discursos, però ha estat endegat i encara menys assolit per molt pocs. La Llei 11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, va impactar ben poc en els treballadors públics i en els càrrecs electes. L’excusa del “sempre que ho permetin les seves disponibilitats pressupostàries” de la seva disposició final tercera, va ser agafada al peu de la lletra per la gran majoria de les organitzacions per tal de no haver de canviar les formes de treballar internament i de relacionar-se amb el ciutadà.

És a partir de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i la Llei 40 /2015, de règim jurídic del sector públic, que s’obre la gran oportunitat per als qui realment tenim ganes de millorar el sistema públic i, en el nostre cas, el de les administracions públiques catalanes. Però el temps i els repetits fracassos ens han demostrat que no es canvien les inèrcies de treball només aplicant tecnologia als antics vicis, sinó que la transformació real comporta uns canvis d’hàbits basant-se amb una nova metodologia de treball.

Des de l’AOC, i en complicitat amb diputacions catalanes, ja hem transformat 150 organitzacions municipals, amb el mètode de treball eSET, i 1.500 treballadors públics. Valorem en més de 7 milions d’euros els estalvis que repercuteixen en aquests ajuntaments canviats, i uns 360.000 ciutadans ja se’n beneficien. Es tracta d’un model comú de treball que permet als ens compartir metodologia i recursos, i els ajuda a optimitzar les TIC, rendibilitzar costos i millorar els serveis als seus ciutadans. Té vocació d’esdevenir un estàndard al territori.Read More »

Riquer, Borja de; Pérez Francesch, Joan Lluís; Rubí, Gemma; Ferran Toledano, Lluís i Luján, Oriol (directors) (2018). La corrupción política en la España contemporánea. Madrid: Marcial Pons – Adrià Fortet i Martínez

Els estudis sobre corrupció política a Espanya —matèria que ha ocupat un lloc destacat tant als diaris com a la llista de preocupacions ciutadanes de la darrera dècada— compten des d’avui amb una adquisició rellevant. El llibre La corrupción política en la España contemporánea, sota la direcció de cinc especialistes en història contemporània i dret constitucional i amb la participació de quaranta-quatre autors, formula des d’una òptica multidisciplinària dades, respostes i plantejaments que previsiblement conduiran les investigacions sobre la qüestió en els propers anys i trigaran a veure’s superats.

L’obra surt a la llum com a conseqüència directa dels treballs i les discussions que van exposar-se al I Congrés Internacional d’Història de la Corrupció Política a l’Espanya Contemporània, que va celebrar-se a Barcelona els dies 14 i 15 de desembre de 2017 per iniciativa del Grup de Recerca i Estudis sobre Política, Institucions i Corrupció de la Universitat Autònoma de Barcelona (PICEC-UAB). Aquest centre d’estudis va iniciar-se amb les anàlisis de les biografies de parlamentaris catalans a l’Espanya isabelina i alfonsina i que, a partir de les corrupteles i les peticions de suplicatoris en què aquests diputats van veure’s implicats, ja fa anys que va reorientar els treballs cap a la investigació de la corrupció des d’un enfocament multidisciplinari que l’ha dut a associar-se amb el projecte europeu (CNRS) Politique et corruption: histoire et sociologie comparées à l’époque contemporaine.Read More »

El silenci administratiu en els procediments d’accés a la informació pública – Josep Mir

La Llei estatal bàsica 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG-E), estableix la regla del silenci administratiu negatiu en els procediments de sol·licitud d’accés a la informació pública, si l’Administració concernida no resol expressament la sol·licitud d’informació dins del termini d’un mes (article 20). En canvi, la Llei catalana 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), en la mateixa línia d’algunes altres lleis autonòmiques de transparència, estableix per als mateixos procediments la regla contrària del silenci administratiu positiu (article 35.1). Aquesta confrontació normativa ha estat relativitzada en un criteri interpretatiu de l’autoritat catalana del dret d’accés a la informació pública (Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, GAIP), que argumenta que en el marc de l’LTAIPBG el determinant no és el sentit del silenci administratiu, ni si s’ha produït o no aquesta ficció, sinó la valoració i la ponderació correctes de la concurrència de límits legals en la informació sol·licitada, i convida les persones afectades a presentar la seva reclamació si l’Administració no contesta dins el termini, sense necessitat de valorar si aquest fet provoca silenci positiu o negatiu (www.gaip.cat).Read More »

La nova LOPDGDD: una visió general i un apunt particular per a les administracions públiques – Carles San José Amat

Mig any després de l’inici de l’aplicació plena del nou Reglament general europeu de protecció de dades (RGPD), s’ha aprovat la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD). Casualment —o potser no—, la publicació al BOE d’aquesta llei orgànica va coincidir amb el dia de la Constitució.

Aquesta nova llei té per objecte el dret fonamental de les persones físiques a la protecció de dades personals, emparat per l’article 18.4 de la Constitució, en el qual es disposa que “la llei limitarà l’ús de la informàtica per garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets”. Sobre la base d’aquest precepte, en la Sentència 254/1993, de 20 de juliol, el Tribunal Constitucional argumentava que s’havia incorporat “una nueva garantía constitucional, como forma de respuesta a una nueva forma de amenaza concreta a la dignidad y a los derechos de la persona, de forma en último término no muy diferente a como fueron originándose e incorporándose históricamente los distintos derechos fundamentales. En el presente caso estamos ante un instituto de garantía de otros derechos, fundamentalmente el honor y la intimidad, pero también de un instituto que es, en sí mismo, un derecho o libertad fundamental, el derecho a la libertad frente a las potenciales agresiones a la dignidad y a la libertad de la persona provenientes de un uso ilegítimo del tratamiento mecanizado de datos, lo que la Constitución llama “la informática”. I després afegia que “la garantía de la intimidad adopta hoy un contenido positivo en forma de derecho de control sobre los datos relativos a la propia persona. La llamada ‘libertad informática’ es, así, también, derecho a controlar el uso de los mismos datos insertos en un programa informático (habeas data).”

Més endavant, en la Sentència 94/1998, de 4 de maig, el Tribunal Constitucional manifestava obertament que estàvem davant d’un dret fonamental a la protecció de dades, pel qual es garanteix a la persona el control sobre les seves dades.Read More »