Les sentències del Tribunal Constitucional relatives a l’STS 459/2019 (II). Els límits als límits del dret de reunió i els possibles efectes dissuasius de l’STC 122/2021, de 2 de juny de 2021 – Antoni Abat i Ninet
Prof. visitant de dret constitucional i filosofia del dret a la Universitat Hebrea de Jerusalem (Israel)

Font: Antonio Lajusticia Bueno – Llicència CC BY-NC-ND 4.0

L’STS 459/2019, de 14 d’octubre de 2019, i l’STC 122/2021, de 2 de juny de 2021, que resol el recurs d’empara presentat per Jordi Cuixart contra la sentència anterior del TS, amb els seus vots particulars, els recursos, les posicions de les parts, Ministeri fiscal i l’Advocacia de l´Estat, són un material excel·lent per a analitzar la significació constitucional i democràtica, el contingut, els límits i els límits dels límits d’un dret fonamental, i en concret del dret de reunió i manifestació. Un material del tot valuós, d’estudi necessari i altament recomanable per a la seva difusió i anàlisi a les nostres facultats i escoles de dret que acabarà per completar-se amb la futura sentència del TEDH.Llegeix més »

Les sentències del Tribunal Constitucional relatives a l’STS 459/2019 (I). El relleu del projecte polític de l’acusat en la modulació de les garanties del procés penal. Comentari a l’STC 34/2021, de 17 de febrer – Jordi Jaria-Manzano
Assessor en matèria de polítiques comparades d'autogovern, adscrit a l'Institut d'Estudis de l'Autogovern i professor agregat Serra Húnter de dret constitucional i ambiental de la Universitat Rovira i Virgili (en excedència)

La Sentència del Tribunal Constitucional 34/2021, de 17 de febrer, resol el recurs d’emparament presentat per la Sra. Meritxell Borràs i Solé en relació amb el seu judici i condemna davant del Tribunal Suprem pel que fa a la seva participació en l’organització del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Bàsicament, es plantegen dues qüestions fonamentals: la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva de l’art. 24.1 CE per manca de motivació suficient en relació amb la determinació de la sanció penal concreta imposada a la recurrent per la Sentència del Tribunal Suprem 459/2019, de 14 d’octubre; i, d’altra banda, la vulneració del dret al jutge ordinari predeterminat per la llei en relació amb el dret implícit a la doble instància penal (art. 24.2 CE) per l’atracció de la causa cap al Tribunal Suprem.

El primer aspecte és despatxat amb una certa expeditesa per part del Tribunal Constitucional en el fonament jurídic setè de la sentència i té, al meu criteri, un interès menor en relació amb el segon, en el qual em concentraré en aquest comentari. Bàsicament, la qüestió discutida seria si el Tribunal Suprem era competent per jutjar la causa i, per tant, per jutjar la recurrent en relació amb els fets que, finalment, van comportar la seva condemna per un delicte de desobediència. Quant a això, es plantegen una sèrie de qüestions constitucionals d’interès, com ara la funcionalitat de l’aforament en el sistema constitucional, les conseqüències que té per als encausats no aforats l’atracció cap a un procediment substanciat davant d’un òrgan jurisdiccional determinat per causa de la presència d’aforats i, específicament, en relació amb el cas concret que analitzo aquí, la determinació de la instància competent per raó de l’aforament quan, com succeeix en el cas dels membres del Govern de la Generalitat, pot variar en funció dels fets que donen lloc a la causa penal.Llegeix més »

Els processos de debat, esmena i aprovació dels pressupostos en els parlaments de les comunitats autònomes – Jordi Baños Rovira
Responsable de polítiques pressupostàries de la Direcció General de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya i professor i col·laborador de recerca a la Universitat de Barcelona/IEB

Votacions durant el debat per a l’aprovació de la Llei de pressupostos de la Generalitat 2020, el 24 d’abril de 2020 / Parlament de Catalunya (Job Vermeulen)

Els pressupostos públics són l’instrument principal amb què compta el sector públic per tal d’ordenar tant la seva política econòmica fiscal com per donar suport financer a la implementació de les seves diferents polítiques sectorials. Tanmateix, arran d’aquest caràcter estructurador de les polítiques econòmiques i sectorials que pretén dur a terme un Govern, esdevé necessari que s’hi duguin a terme els processos corresponents de transparència i rendició de comptes, així com que estigui sota l’escrutini, debat i aprovació per part del poder legislatiu, en exercir aquest la representació de la ciutadania.

En relació amb això, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE, 2019) ressalta que els parlaments tenen un paper fonamental a l’autoritzar les decisions pressupostàries i mantenir els governs responsables de les seves accions i que cal que els governs facilitin un debat inclusiu, participatiu i realista en relació amb les decisions pressupostàries, amb l’objectiu d’oferir oportunitats al Parlament i a les seves comissions per participar en el procés pressupostari en totes les etapes clau del cicle pressupostari, tant ex ante com ex post.Llegeix més »

Recensió de l’obra Parlamento, Tribunal Constitucional, separación de poderes (con obligada referencia a Cataluña), d’Iñaki Lasagabaster Herrarte – Josep Ramon Fuentes i Gasó
Professor titular de dret administratiu. Universitat Rovira i Virgili

Font: IVAP, Herri Arduralaritzaren Euskal Erakundea

Aquest comentari té per objecte la monografia Parlamento, Tribunal Constitucional, separación de poderes (con obligada referencia a Cataluña), IVAP, Oñati, 2020, obra del prof. Dr. Iñaki Lasagabaster Herrarte, catedràtic de Dret Administratiu de l’Euskal Herriko Unibertsitatea o Universitat del País Basc.

El treball que examino en aquestes línies constitueix una aportació necessària per tal de poder capir la configuració actual i les relacions entre els òrgans superiors de l’Estat, en especial, del Tribunal Constitucional, del poder judicial i de les Corts, en el marc del que s’anomena l’”Estat autonòmic”, com a model de descentralització política i administrativa sorgit de la Constitució de 1978.

Llegeix més »

La Memòria de la Comissió Jurídica Assessora de l’any 2020 – Francesc Ignasi Castellet i Arnau
Lletrat de la Comissió Jurídica Assessora. Generalitat de Catalunya

Acte de presa de possessió del càrrec dels nous membres de la CJA al Saló Sant Jordi, del Palau de la Generalitat, el 14 de juliol de 2020

La Comissió Jurídica Assessora, en compliment del que disposa l’article 21 de la Llei 5/2005, de 2 de maig, que en regula la composició i funcionament, en un acte celebrat el 20 d’abril de 2021 al Palau de la Generalitat, ha presentat al Govern la Memòria 2020, que resumeix l’activitat dictaminadora que ha dut a terme durant l’any. I més recentment, ha publicat íntegrament el contingut del document elaborat a la pàgina web de la institució.

Aquesta Memòria és la de l’any 2020, que, com el president de la institució assenyala en la presentació, serà recordat com el de la irrupció de la pandèmia de la COVID, però també l’any en el qual s’ha fet palès el potencial de les noves tecnologies aplicades a l’activitat de les administracions, tant en la celebració dels plens d’una manera telemàtica com en el teletreball del personal de la Comissió.Llegeix més »