Sobre la indemnización de los interinos y su posible extensión al resto de contratos temporales (Caso TJUE “de Diego Porras”) – Ignasi Beltran de Heredia Ruiz

publican-lista-candidatos-jueces-1856033La STJUE 14 de septiembre 2016 (C-596/14), asunto de Diego Porras, resuelve una cuestión prejudicial que versa sobre la interpretación de la cláusula 4 del Acuerdo marco sobre el trabajo de duración determinada.

En esencia, aunque está referida a un contrato de interinidad, la trascendencia de esta sentencia se halla en el hecho de que de su formulación, eventualmente, podría extraerse que el citado Acuerdo Marco exige la equiparación de las indemnizaciones por extinción entre los contratos indefinidos y los temporales.

Las reacciones de las diversas formaciones políticas y de los interlocutores sociales ante esta eventual extensión no se han hecho esperar, suscitando un extraordinario impacto mediático y son múltiples las interpretaciones (y posibles/probables efectos) que se han extraído de su texto.

Sin pretender recoger y sintetizar esta disparidad de planteamientos, en las líneas que siguen se tratará de exponer la interpretación que, modestamente, entiendo puede extraerse de la citada sentencia (y que resume y complementa lo expuesto en un comentario anterior –de urgencia– en mi blog).Read More »

Prohibició del burkini i convivència social: dret(s) i política – Juli Ponce Solé

burquini

  1. Un dels temes mediàtics destacats d´aquest estiu ha estat la prohibició del burkini (curiosa expressió, nascuda de la barreja de les paraules bikini i burka) per part de desenes d´ajuntaments francesos en les seves platges, el que ha derivat en imatges que han donat la volta al món, com la que il·lustra aquest article, feta a Niça, localitat especialment sensibilitzada després del terrible atac patit mesos enrere.

La prohibició sembla que no ha acabat aquí, davant d´algun cas de prohibició en instal·lacions aquàtiques privades, i és probable que rebroti en el futur en altres espais, públics o privats, com ara piscines.

Deixant de banda ara els espais privats, que requeririen d´un tractament específic, basat en la possibilitat d´establir les condicions d´admissió, d´acord amb la legislació vigent i sense discriminacions (incloses les indirectes), dediquem aquestes breus ratlles al cas de les platges públiques franceses, amb reflexions que estenem cap a possibles prohibicions futures en les nostres platges.Read More »

G.J. vs. Spain and Access to justice for victims of human trafficking – Ruth M. Mestre

trataThe G.J. v. Spain Decision (App.n.59172/12) shows many of the problems victims of human trafficking encounter to access justice. It is, sadly, one of those cases where formalities swallow justice, since the outcome could have been totally different had the Court considered that the circumstances of the case required examination, in spite of, or precisely because of the failure to comply with the “written authority” requirement of submission (Rule 36.1 and 47(5)(1)(c) of the Rules of Court).

The challenges posed to the Court were interesting from the perspective of analysing the gender aspects of human trafficking and specially for determining whether the procedures for the identification of victims of trafficking that subordinate their protection to cooperation in criminal procedures against traffickers are compatible with the positive obligations arising from article 4 ECHR. The inadmissibility of the application leaves these questions unanswered. My comments will briefly engage with two sets of issues, the missed opportunity with regards to trafficking, and its connection to the substantive inadmissibility decision of the Court. Read More »

La necesidad de extender la reclamación ante el Consejo de Transparencia y Buen Gobierno al acceso a la información ambiental – Lucía Casado

SUSTENTABILIDADELa aprobación de la Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno (LTBG), suscita algunas cuestiones interesantes en torno al régimen jurídico aplicable al acceso a la información ambiental, que cuenta con una regulación específica, anterior a esta Ley, contenida en la Ley 27/2006, de 18 de julio, por la que se regulan los derechos de acceso a la información, participación pública y acceso a la justicia en materia de medio ambiente (LAIMA). En particular, se plantea en qué medida resulta aplicable en el ámbito del acceso a la información ambiental la LTBG y cuáles son las relaciones entre ambas normas, máxime cuando la regulación que contienen sobre determinados aspectos del régimen jurídico del derecho de acceso a la información es diferente (por ejemplo, en cuanto a los límites del derecho de acceso, el procedimiento, el silencio administrativo o el régimen de impugnación).Read More »

Models de gestió d’habitatge social a Espanya – Núria Lambea

logoHSEl parc d’habitatge social a Espanya no arriba al 2% de la totalitat del parc d’habitatge, i se situa molt per sota de l,11% de la mitjana europea. Aquesta xifra, que en ser tant baixa no contribueix al compliment total del dret constitucional d’accés a un habitatge digne i adequat per a tothom (art. 47 CE), s’explica principalment per la tendència de les últimes dècades a construir habitatge social per a la venda, fet que ha impedit la creació d’una borsa rellevant d’habitatge social permanent de lloguer, la necessitat del qual s’ha accentuat amb la crisi del 2007.

Per respondre a aquesta falta d’habitatge social, les polítiques actuals d’habitatge i la normativa se centren en augmentar la seva quantitat, no tant per mitjà de nova construcció sinó a través de captació d’habitatges buits existents. Entre aquestes polítiques trobem, a nivell estatal, la creació del Fons Social d’Habitatge (any 2012) i a nivell autonòmic català els drets de tanteig i retracte de la Generalitat davant les compravendes de pisos provinents d’execucions hipotecàries (posteriors a abril 2008), la creació de l’impost d’habitatges buits o els lloguers socials forçosos de la Llei 24/2015 (aquestes dues últimes mesures es troben suspeses pel TC).Read More »