El conflicte de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona arran dels pronunciaments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Tribunal Suprem – Alexandre Peñalver i Cabré
Professor titular de dret administratiu a la Universitat de Barcelona

" "
Autor: Gavin Behrens (CC BY-NC-ND 2.0)

El maig passat el Tribunal Suprem (TS) va desestimar un incident de nul·litat contra quatre sentències seves del novembre del 2019 que van anul·lar quatre sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el 2016 havien declarat contrari a l’ordenament jurídic i anul·lat l’acord del Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), de 6 de novembre de 2012 que va aprovar: a) l’establiment i la prestació del servei del cicle integral de l’aigua; b) l’establiment del sistema de gestió d’aquest servei públic mitjançant una societat de capital social mixta sota la modalitat de conveni amb societat existent; c) els estatuts d’aquesta nova societat d’economia mixta “Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, Societat Anònima” (Aigües de Barcelona, SEM), i d) el Conveni subscrit per l’AMB i la Societat General d’Aigües de Barcelona, SA (SGAB). Read More »

La COVID-19: preguntes i respostes sobre l’impacte en la protecció de dades personals – Carles San José
Consultor del sector públic i professor col·laborador de dret administratiu a la UOC

covid_19_quadrada_500pxLa pandèmia que ens acompanya des del mes de març ens ha portat molts canvis en les nostres vides. Més enllà de l’afectació evident en l’àmbit de la salut, la COVID-19 i totes les mesures adoptades amb motiu de la declaració de l’estat d’alarma han provocat un impacte formidable en molts altres terrenys. En aquest article em centraré en l’afectació en el dret fonamental a la protecció de dades personals, particularment en alguns entorns del sector públic.Read More »

L’Estratègia de lluita contra la corrupció i d’enfortiment de la integritat pública (II) – Jordi Foz Dalmau
Secretari de Transparència i Govern Obert. Generalitat de Catalunya

" "El Govern va aprovar el passat 15 de gener de 2020 l’Estratègia de lluita contra la corrupció i d’enfortiment de la integritat pública. L’estratègia finalment aprovada estableix vint-i-cinc actuacions que s’implementaran en els propers dos anys. Entre algunes d’aquestes actuacions, destaquen un nou sistema de protecció de les persones alertadores de casos de corrupció amb bústies de denúncia 100% anònimes, la col·laboració entre l’Agència Tributària i els Mossos per detectar casos de corrupció, més transparència en aspectes cabdals, com ara la publicació de les agendes de reunions del personal tècnic de major rang o les consultes preliminars en contractació pública, la bona gestió dels conflictes d’interès o la millora dels processos de selecció del personal directiu.Read More »

La sentència N.D. i N.T. contra Espanya: la nova doctrina de la Gran Sala del TEDH sobre les anomenades devolucions en calent – Markus González Beilfuss
Professor titular de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

Tanca metàlica amb restes de roba trencada i enganxada
Autoria: fronterasur, amb llicència CC BY-NC 2.0

El passat 13 de febrer, la Gran Sala del TEDH va dictar la sentència definitiva sobre el cas N.D. i N.T. contra Espanya, en què l’objecte principal de debat era si la “devolució en calent” al Marroc de dos joves subsaharians que havien intentat saltar la tanca de Melilla havia vulnerat el Conveni europeu de drets humans (CEDH). La decisió de la Gran Sala s’esperava amb molt d’interès per part del Govern espanyol i les organitzacions no governamentals que treballen en l’àmbit de l’asil i l’estrangeria, i no ha deixat indiferent a ningú: la Gran Sala ha donat de forma unànime la raó al Govern espanyol i s’ha apartat del criteri de la Sala Tercera del TEDH, que en una sentència prèvia havia considerat també per unanimitat que l’actuació de la Guàrdia Civil havia vulnerat la prohibició d’expulsions col·lectives de persones estrangeres establerta a l’article 4 del Protocol 4 al CEDH. Aquest apunt pretén centrar-se en els aspectes més importants d’una decisió judicial que pot ser molt transcendent des del punt de vista dels límits del control de fronteres a Espanya i Europa i que, com es veurà, és molt discutible des d’un punt de vista jurídic, a la vegada que perillosa des de la perspectiva de la protecció efectiva dels drets reconeguts al Conveni europeu de drets humans.Read More »

La Comissió de Venècia i l’oposició parlamentària – Joan Vintró Castells
Catedràtic de dret constitucional a la UB

La Comissió de Venècia és un organisme consultiu del Consell d’Europa que, com el seu nom oficial indica, està al servei de la democràcia mitjançant el dret. En aquest sentit, desenvolupa, entre altres comeses, tasques d’assessorament i d’estudi destinades a millorar el funcionament de les institucions democràtiques en els estats membres de l’esmentada institució internacional. Els que hem tingut el privilegi de col·laborar en missions de la Comissió de Venècia podem donar fe de la utilitat de les intervencions d’aquest organisme en determinats processos de consolidació democràtica, com, per exemple, en els esdevinguts en alguns països de l’est d’Europa.

Atès el perfil descrit, revesteix un gran interès que la Comissió de Venècia aprovés el juny de 2019 el document Paràmetres de les relacions entre la majoria parlamentària i l’oposició en una democràcia: una llista de criteris (CDL-AD(2019)015). Es tracta d’un text que, partint de resolucions anteriors de la mateixa Comissió de Venècia, d’informes d’organismes internacionals com la Unió Interparlamentària i de la herència constitucional europea, pretén oferir amb una certa concreció les pautes per inspirar la configuració de l’estatut jurídic de l’oposició en un parlament democràtic.Read More »