El destí post mortem del patrimoni virtual – Jaume Tarabal Bosch

 

Les comunicacions electròniques, els comptes de xarxes socials, l’emmagatzematge d’arxius al núvol o els béns i serveis adquirits i gestionats a través d’internet conformen el “patrimoni virtual” de les persones. Es tracta d’un patrimoni que perdura més enllà de la longevitat i consciència humanes, característica que planteja diversos interrogants en relació amb el seu accés i destí post mortem, o en cas d’incapacitat sobrevinguda del titular. Qui es cuidarà d’actualitzar el meu facebook quan em mori? Quin serà el destí de la informació personal i professional acumulada al meu compte de correu electrònic quan ja no em pugui valer per mi mateix? Si mai em passés res, qui podria accedir a les fotografies i arxius de tota mena que tinc dipositats al “núvol”?  Es tracta de qüestions que fins fa ben poc eren omeses per les més diligents planificacions successòries, però que actualment preocupen la ciutadania.

Un dels primers casos amb repercussió mediàtica en què aquesta problemàtica fou posada sobre la taula tingué l’empresa Yahoo i un jove militar nord-americà mort a l’Iraq com a protagonistes. L’any 2005, la Probate Court d’Oakland County (Michigan) obligà Yahoo a lliurar la correspondència electrònica del difunt a la seva família, malgrat que segons les condicions generals d’utilització de Yahoo el compte era intransmissible i les credencials i els continguts haurien d’haver estat eliminats a la mort del titular.

Els principals prestadors de serveis digitals han començat a oferir eines als usuaris per afrontar anticipadament aquesta problemàtica. En previsió de la mort de l’usuari, Facebook, per exemple, permet triar entre convertir el compte en commemoratiu o eliminar-lo definitivament; Twitter, per la seva banda, desactiva els comptes d’usuaris difunts a sol·licitud de persones autoritzades o de familiars immediats; i Google permet als usuaris. Però, com es pot observar, les solucions són heterogènies: en alguns casos, s’emmascaren en condicions generals de la contractació que els usuaris desconeixen haver acceptat; en d’altres, són objecte de serveis complementaris de subscripció merament opcionals.Read More »

La simplificació de la transmissió de les llicències d’activitat: realment cal la signatura de l’anterior titular? – Xavier Silvestre i Castejon

img_6088Quin jurista municipal no s’ha enfrontat al cas del titular d’un bar, desnonat per impagament, que “s’endú la llicència a casa” i es nega a signar el document de traspàs? La transmissió dels títols habilitants per exercir una activitat (allò que tots coneixem com a “llicències d’activitat”) és una font inesgotable de problemes per als operadors jurídics, problemes que la normativa no ha resolt correctament i que la jurisprudència de vegades agreuja amb interpretacions aparentment contradictòries. I d’aquests problemes, el més habitual és l’exigència de consentiment del titular anterior, de “la signatura a l’imprès”, tradicionalment considerada un requisit ineludible que caldria revisar.Read More »

Justicia y género: de la teoría iusfeminista a la práctica judicial – Maria Concepción Torres Díaz

 

El pasado 7 de marzo de 2017 la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Autónoma de Canarias dictaba una sentencia en suplicación frente a la sentencia del Juzgado de lo Social nº 6 de Las Palmas de Gran Canaria en materia de prestación de viudedad en un caso de violencia de género. La sentencia resulta pionera y, en cierta forma, marca un antes y un después en la jurisprudencia española en la medida en que alude sin ambages a la perspectiva de género como criterio de interpretación y aplicación normativa y da pautas para su implementación como parámetro a tener en cuenta en el estudio de casos, en la práctica judicial, valoración de pruebas, etc.

Pero vayamos por partes y veamos que novedades importantes introduce la sentencia objeto de comentario que evidencia cómo el iusfeminismo –dotado de un importante sustento teórico– traslada su ámbito de actuación a la práctica judicial, esto es, al lugar donde los derechos se concretan, se reconocen y se hacen realidad. Pero es más, veamos las potencialidades del ‘género’ como categoría de análisis jurídico central dentro del feminismo jurídico en cuanto ayuda:Read More »

Expresiones intolerantes, delitos de odio y libertad de expresión: un difícil equilibrio – Germán M. Teruel Lozano

1. Panorama actual

En los últimos tiempos ha llamado la atención del público distintas expresiones intolerantes, discursos extremos y manifestaciones de odio de muy diferente signo, las cuales han dado lugar a que se plantee la apertura de diligencias penales y a que, por unos sectores u otros, se reclame la intervención judicial frente a las mismas. Entre las más recientes, y sin ánimo de establecer comparaciones sobre su gravedad, podemos recordar expresiones “intolerantes” como el autobús de Hazteoir o ciertas homilías de algún obispo con mensajes adversos a la transexualidad y a la homosexualidad; manifestaciones “irreverentes” como la escenificación del Drag Sethlas travestido como un Cristo o la portada de la revista Mongolia trastornando la imagen de la Virgen de la Caridad; y declaraciones “insensibles” como los chistes negros de Guillermo Zapata o de Cassandra o representaciones “insolentes” como la de los titiriteros. Pues bien, todas estas manifestaciones mantienen un elemento en común: ofenden a un sector de la población más o menos amplio, a sus sentimientos íntimos y a los símbolos con los que se identifican. Y la respuesta a ello ha sido exigir que se repriman tales expresiones, a lo que se ha atendido institucionalmente con la apertura de distintos procesos penales, con diferente suerte en su resultado.

Read More »

Llum verda del Parlament a la tramitació de la Llei de contractes de Catalunya – Mercè Corretja Torrens

El passat 22 de febrer el Parlament de Catalunya va donar llum verda a la tramitació de la primera llei de contractes de Catalunya basada directament en el dret europeu. L’entrada en vigor de les noves directives europees de contractació el 19 d’abril de 2016 ha significat un canvi de paradigma en les polítiques de contractació pública en la mesura que permeten desenvolupar models estratègics de contractació pública que no estiguin basats únicament en el preu sinó que també incorporin finalitats d’interès públic com la sostenibilitat, el foment de la responsabilitat social, la innovació o el suport a la petita i mitjana empresa. Un altre dels canvis significatius que incorporen les noves directives és la nova figura de la concessió administrativa basada en la transferència de l’anomenat risc operacional al contractista, és a dir, que el concessionari d’una obra o d’un servei públic l’haurà d’explotar al seu risc i ventura sense que l’Administració pública assumeixi obligacions de responsabilitat patrimonial o d’indemnitzacions en cas que no s’obtinguin els beneficis previstos.Read More »