La necesidad de extender la reclamación ante el Consejo de Transparencia y Buen Gobierno al acceso a la información ambiental – Lucía Casado

SUSTENTABILIDADELa aprobación de la Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno (LTBG), suscita algunas cuestiones interesantes en torno al régimen jurídico aplicable al acceso a la información ambiental, que cuenta con una regulación específica, anterior a esta Ley, contenida en la Ley 27/2006, de 18 de julio, por la que se regulan los derechos de acceso a la información, participación pública y acceso a la justicia en materia de medio ambiente (LAIMA). En particular, se plantea en qué medida resulta aplicable en el ámbito del acceso a la información ambiental la LTBG y cuáles son las relaciones entre ambas normas, máxime cuando la regulación que contienen sobre determinados aspectos del régimen jurídico del derecho de acceso a la información es diferente (por ejemplo, en cuanto a los límites del derecho de acceso, el procedimiento, el silencio administrativo o el régimen de impugnación).Read More »

Models de gestió d’habitatge social a Espanya – Núria Lambea

logoHSEl parc d’habitatge social a Espanya no arriba al 2% de la totalitat del parc d’habitatge, i se situa molt per sota de l,11% de la mitjana europea. Aquesta xifra, que en ser tant baixa no contribueix al compliment total del dret constitucional d’accés a un habitatge digne i adequat per a tothom (art. 47 CE), s’explica principalment per la tendència de les últimes dècades a construir habitatge social per a la venda, fet que ha impedit la creació d’una borsa rellevant d’habitatge social permanent de lloguer, la necessitat del qual s’ha accentuat amb la crisi del 2007.

Per respondre a aquesta falta d’habitatge social, les polítiques actuals d’habitatge i la normativa se centren en augmentar la seva quantitat, no tant per mitjà de nova construcció sinó a través de captació d’habitatges buits existents. Entre aquestes polítiques trobem, a nivell estatal, la creació del Fons Social d’Habitatge (any 2012) i a nivell autonòmic català els drets de tanteig i retracte de la Generalitat davant les compravendes de pisos provinents d’execucions hipotecàries (posteriors a abril 2008), la creació de l’impost d’habitatges buits o els lloguers socials forçosos de la Llei 24/2015 (aquestes dues últimes mesures es troben suspeses pel TC).Read More »

Implicaciones constitucionales y geoestratégicas del Brexit. Su repercusión en España – Teresa Freixes y Santi Mondéjar

baixaExisten razones fundadas para considerar que el referéndum del 24 de junio no tiene suficiente base política ni jurídica para poder ser considerado como fundamento de la retirada del Reino Unido de la Unión Europea. El problema tiene que ser situado dentro de las coordenadas del art. 50 TUE que exige que el proceso de retirada de un estado miembro de la Unión se realice de conformidad con sus propios procesos constitucionales y que, una vez esto constatado, se emita la comunicación a las autoridades europeas, expresando esa voluntad de abandonar la Unión.Read More »

Soroll, drets i tribunals: una visió transversal. La protecció en l’àmbit internacional i constitucional – Francisco Claverol Guiu

medio-ambiente1Tot i les importants implicacions que té el problema de la contaminació acústica, tant per a la salut com per a la qualitat de vida que comporta per a la nostra societat, el seu tractament jurídic presenta encara ombres i carències importants.

En aquest sentit, si bé el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals no protegeix explícitament el medi ambient com a tal, el Tribunal Europeu de Drets Humans (la jurisprudència del qual presenta una indubtable transcendència en l’ordenament intern, atès el que disposa l’article 10.2 de la Constitució) ha establert reiteradament, amb una notable jurisprudència extensiva, atenta a les noves tendències i canvis en la societat, que determinats danys ambientals, tot i que no posin en perill la salut de les persones, poden atemptar contra el seu dret al respecte de la vida privada i familiar, i privar-les del gaudiment del seu domicili a través d’ingerències o vulneracions immaterials, com les derivades del soroll. Per tant, el Tribunal incardina la protecció contra el soroll fonamentalment en el dret a la inviolabilitat domiciliària de l’article 8 del Conveni, i considera que la passivitat dels poders públics davant d’ingerències acústiques greus en l’àmbit domiciliari constitueix una vulneració del Conveni per part d’aquests. Read More »

La necessitat d’un decret llei de mesures urgents en matèria de contractació pública – Anna Ciutat

contractacióEl Govern de la Generalitat ha aprovat per primera vegada a Catalunya una norma de rang legal que reguli la contractació pública, mitjançant el Decret llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació pública.

La necessitat d’aprovar aquest decret llei prové de la manca de transposició per part del Govern de l’Estat de la Directiva 2014/23/UE, relativa a l’adjudicació de contractes de concessió, i de la Directiva 2014/24/UE sobre contractació pública, que havien d’estar transposades el 18 d’abril de 2016, i que ha provocat que les administracions públiques catalanes es trobin en una situació d’inseguretat jurídica en aquest àmbit, amb l’obligació d’adaptar els procediments de contractació a les disposicions de les directives comunitàries, en un exercici interpretatiu que no sempre és unívoc.Read More »