Situación actual del impuesto sobre actos jurídicos documentados exigido en la constitución de préstamos con garantía hipotecaria – José María Tovillas Morán

Sentencias de la Sección Segunda de la Sala Tercera del Tribunal Supremo de octubre de 2018

El artículo 31.2 del Real Decreto legislativo 1/1993, de 24 de septiembre, que aprueba el Texto refundido de la Ley del Impuesto sobre Transmisiones Patrimoniales y Actos Jurídicos Documentados regula la cuota variable o tributo sobre los actos jurídicos documentados (AJD) notarialmente del impuesto sobre actos jurídicos documentados. Este gravamen tiene por hecho imponible la emisión de las primeras copias de escrituras cuando contengan actos o contratos inscribibles en los Registros de la Propiedad, Mercantil, de la Propiedad Industrial o de Bienes Muebles. Dada esta definición del hecho imponible uno de los supuestos de sujeción es el de la constitución de préstamos o créditos con garantía hipotecaria.

Los sujetos pasivos del impuesto sobre actos jurídicos documentados se definen en el artículo 29 TR como: “será sujeto pasivo el adquirente del bien o derecho y, en su defecto, las personas que insten o soliciten los documentos notariales, o aquellos en cuyo interés se expidan”. Pero en el artículo 68 del Reglamento del Impuesto aprobado por el Real Decreto 828/1995, de 29 de mayo, se añade un segundo apartado por el cual “Cuando se trate de escrituras de constitución de préstamo con garantía se considerará adquirente al prestatario”.Read More »

El més llegit de 2018 a l’RCDP blog

Durant el 2018 s’han publicat un total de 41 articles i han obtingut 38.850 visites.

Els deu articles més llegits del 2018 van ser els següents:

El Reial Decret 128/2018, de 16 de març: règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter estatal. Anàlisi comparada entre la normativa anterior i l’actual – Isidre Llucià i Sabarich

Els conflictes d’interessos i la nova regulació dels contractes i de la transparència a Catalunya – Joan Ridao

La protección de datos como eje de la jurisprudencia del Tribunal de Estasburgo sobre la privacidad del trabajador y el control empresarial – Ignacio García Vitoria

La quarta ronda d’avaluacions del GRECO: l’informe provisional sobre Espanya – Joan J. Queralt

Gürtel, la corrupció infinita – Joan J. Queralt

La universidad ante los comportamientos fraudulentos del alumnado – Anna Pallarès Serrano

El derecho a la no discriminación de las mujeres frente al discurso del odio – Maria Concepción Torres Díaz

La doctrina del tribunal sobre las bases. Competencias cada vez menos compartidas – José Antonio Montilla Martos

Drons: una oportunitat per a Catalunya? Reflexions jurídiques i propostes estratègiques – Marc Valls Estefanell

La conflictivitat competencial entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya pendent de resolució del Tribunal Constitucional – Ramon Riu Fortuny

Impactes normatius i qualitat de la regulació: un element clau per al bon govern i la bona administració – Juli Ponce Solé

(Algunes de les consideracions que s’inclouen a continuació varen ser objecte d’exposició oral a la jornada del dia 23 de novembre “10 anys de política pública de millora de la regulació del Govern de la Generalitat de Catalunya”, organitzada per la Generalitat de Catalunya, a la que vull agrair la seva amable invitació. Reflexions similars, en una diferent versió, amb referències específiques al món local, poden ser trobades a la Revista de la Federació de Municipis de Catalunya, a la qual vull agrair també l’interès en el tema, concretament en el núm. 108, aparegut al mes de desembre de 2018.)

Estat actual de la qüestió: nombre de normes, (baixa) qualitat normativa i situació en classificacions internacionals

Ha estat afirmat recentment que la producció normativa és “un desastre sense pal·liatius de desordre, inestabilitat, incoherència, improvisació, i de falta de claredat, de necessitat i de proporcionalitat, per no acumular més qualificatius deshonrosos” que constitueix una pràctica secular arrelada a la cultura política i administrativa (Santamaría Pastor, Juan Alfonso. “Un nuevo modelo de ejercicio de las potestades normatives”. Revista Española de Derecho Administrativo, núm. 175, gener-març 2016, pàgines 36, 37 i 55.

No es tracta només que hi hagi moltes normes jurídiques i que aquestes siguin de mala qualitat en els seus aspectes formals (llenguatge, ordre, coherència…), el que històricament hem conegut com a tècnica legislativa.  És veritat que el nombre de normes existent és impressionant, com a resultat del que ja fa molts anys es va qualificar com a legislació motoritzada (Carl Schmitt, en el seu estudi, Die Lage der europaisehe Rechtswissenschalt -Tübingen, 1949- sovint esmentat pel recordat professor E. Garcia de Enterría). En els moments de redactar aquestes línies, 19 de novembre de 2018, una ullada al Portal Jurídic de Catalunya dona l’existència de 896 lleis, 3481 decrets i 10059 ordres.Read More »

Avançament de continguts de l’RCDP 57 de desembre

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) preveu publicar en els propers dies el número 57 de la Revista Catalana de Dret Públic amb onze articles acadèmics, dels quals sis corresponen a una secció monogràfica que duu per títol “Els governs locals avui”. En concret, el nou número inclou una aproximació a la democràcia directa local i les consultes municipals, analitza les principals novetats en contractació pública pels ens locals, reflexiona sobre els governs locals intermedis i el fet metropolità, els 40 anys d’eleccions municipals, els debats sobre els serveis públics locals i els principals reptes de la hisenda local a Catalunya.

D’altra banda, la secció general ofereix contribucions sobre les mancances en els procediments de deportació d’estrangers, la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic, la viabilitat d’un model d’estat plurinacional i el paper dels partits polítics en les últimes reformes electorals italianes. Tots els articles han estat sotmesos a un sistema d’avaluació externa de doble cec.

Avancem, a continuació, els continguts del proper número amb els títols i els resums de cada article:

 Read More »

70 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans – Ferran Armengol Ferrer

Enguany es commemora el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH). Si bé inicialment se li va voler donar una aparença modesta (una mera resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides), la seva projecció ha estat enorme, tant a nivell internacional com en l’àmbit constitucional intern, tal com prova la menció explícita que en fan l’article 10.2 de la Constitució espanyola de 1978 i l’article 4.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006.

El reconeixement dels drets humans té el seu precedent més remot en les Declaracions de Filadèlfia (1774) i Virgínia (1776) i, sobretot, en la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, aprovada en plena Revolució Francesa (1789), que van determinar aquells drets que en endavant es considerarien com a fonamentals de la persona humana i que, amb més o menys extensió, es recollirien en les constitucions de signe liberal. Aquest reconeixement de drets individuals es mantenia, tanmateix, en l’esfera interna dels estats. A nivell internacional, la protecció de drets individuals no anava més enllà de les anomenades “intervencions per causa d’humanitat”, per les quals els estats intervenien en defensa de determinats grups nacionals o religiosos, que ja eren admeses en el dret internacional clàssic. Ja en el Tractat de Versalles es va instituir la política de minories nacionals, encomanada a la Societat de Nacions, i es va crear l’Organització Internacional del Treball. En ambdós casos, però, el reconeixement de drets individuals quedava supeditat a l’objectiu de garantir la pau mundial: evitar, respectivament, els conflictes entre minories ètniques o religioses i els que es podien derivar de la injustícia en les condicions de treball.Read More »