¿Transición energética justa y competencia son incompatibles? – Enric R. Bartlett Castellà

Imatge de Nikiko CC BY-NC-SA 2.0 – Pixabay

Los derechos de acceso a la red: un bien escaso de mucho valor económico

Evitar el calentamiento global es una prioridad, pero la transición energética debe ser justa. Ignorar sus efectos perjudiciales, como pérdidas de empleo en determinadas industrias o aumento de carga fiscal, puede hacerla naufragar. La revuelta de los gilets jaunes nos lo ha recordado.

Dos proyectos normativos recientes, el anteproyecto de ley de cambio climático y transición energética y la propuesta de circular de la CNMC por la que se establece la metodología y condiciones del acceso y de la conexión a las redes de transporte y distribución de las instalaciones de producción de energía eléctrica,(1) proponen respuestas radicalmente distintas sobre cómo afrontar ese reto. Read More »

L’ús esbiaixat de l’estabilitat pressupostària per a retallar l’autonomia financera – Joan Pagès i Galtés

És una màxima que totes les institucions jurídiques es poden emprar de manera esbiaixada per aconseguir objectius diferents dels objectius per als quals es van concebre. Així, per citar un exemple prou conegut, l’institut societari, destinat a regular les persones jurídiques, és susceptible d’emprar-se com a pantalla que doni cobertura a una defraudació d’impostos i, en conseqüència, apareix aquí la clàssica figura del frau legis.

Doncs bé, al nostre entendre, quelcom similar està succeint amb l’institut jurídic de l’estabilitat pressupostària. Es tracta d’un institut que troba la seva arrel doctrinal en el principi econòmic d’equilibri pressupostari forjat pels hisendistes liberals del segle XIX, segons el qual les despeses públiques no poden superar, en cap cas, els ingressos. A partir de la segona meitat del segle XX, aquest estricte principi es va anar abandonant i es va mantenir jurídicament tan sols en l’àmbit dels ens locals.

Amb la Constitució de 1978 tampoc no es va imposar l’esmentat principi ni a l’Estat ni a les comunitats autònomes. Va ser arran dels objectius fixats per la normativa comunitària europea, quan les lleis espanyoles d’estabilitat pressupostària de 2001 van establir el principi d’estabilitat amb un abast general, amb la qual cosa resulta pacífic en la doctrina advertir que aquesta normativa va limitar considerablement l’autonomia financera de les comunitats autònomes. Limitació que encara es va endurir més quan es va dictar la legislació d’estabilitat pressupostària de 2012, desenvolupadora de la reforma de l’article 135 CE. La publicació del Reial decret llei 21/2012, sobre el Fons de Liquiditat Autonòmic, emparat en la legislació d’estabilitat pressupostària, ha suposat una altra fita en l’escalada a la limitació de l’autonomia financera de les comunitats autònomes.Read More »

L’RCDP blog se’n va de vacances

Imatge de Carla_R1 CC BY-NC-SA 2.0

Des de principis d’aquest 2019 i fins a les portes d’agost hem anat publicant apunts amb una periodicitat setmanal, quelcom que s’ha traduït en 27 contribucions. Pel que fa al nombre de visitants únics hem arribat als 14.717, amb un total de 22.117 visites coincidint amb un canvi en la orientació, els coordinadors i la xarxa de col·laboradors del blog. Per a més detalls podeu consultar aquest enllaç.

Com molts de vosaltres, el blog de la Revista Catalana de Dret Públic se’n va de vacances, per tornar el 18 de setembre amb les forces recuperades per seguir contribuint al debat al voltant del dret públic català, espanyol i internacional. Esperem que gaudiu del merescut descans estival i que, si en teniu l’oportunitat, rellegiu, comenteu o simplement llegiu alguns dels apunts publicats en aquests més de set anys de recorregut de l’RCDP blog. Un espai obert i un recurs útil per a les persones interessades en el dret públic.

Bones vacances!

Animals en el Codi civil espanyol: una reforma interrompuda – Teresa Giménez-Candela

Imatge de Miguel Skater CC BY-SA

Anàlisi de la reforma

L’1 de març de 2019 es va publicar, en el Butlletí Oficial de les Corts Generals, l’informe de la ponència que havia conduït a la tramitació de la Proposició de llei de modificació del Codi civil, la Llei hipotecària i la Llei d’enjudiciament civil, sobre el règim jurídic dels animals.

En set pàgines concises se substancien dos anys d’intensa feina visible en pro del canvi d’estatut jurídic dels animals (2017-2019) i molts anys de feina no visible (des del 2006 en endavant) en pro de la mateixa finalitat. Urgeix, per tant, una anàlisi del que la reforma del règim jurídic dels animals pretenia en el CC, dels resultats que es van aconseguir i de les dificultats per a aconseguir-los i, finalment, de les perspectives de futur que aquesta reforma necessària, ara interrompuda, planteja.

És clar que el Codi civil espanyol necessitava (i necessita) una reforma que actualitzi l’estatut jurídic dels animals i l’adapti al que demana la legislació europea de benestar animal i les reformes empreses pels països del nostre entorn més pròxim (tant geogràficament com jurídicament), en el mateix àmbit que es va plantejar la nostra reforma que no és altre que el de la naturalesa de la propietat dels animals i els corol·laris que se’n deriven. En aquest sentit, s’expressa la ponència en l’exposició de motius, que recull —encara que de manera una mica imprecisa— els fonaments que van donar origen a l’esmentada Proposició de llei avui interrompuda després d’una lenta tramitació de dos anys.Read More »

Les sentències del Tribunal Constitucional sobre l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució – Joan Ridao

Comentari apressat de les STC 89/2019 i 90/2019, de 2 de juliol, que avalen una aplicació expansiva, poc garantista i recentralitzadora dels mecanismes d’execució forçosa a l’abast de l’Estat central.

Algunes qüestions prèvies i una mica d’història

La Constitució espanyola, igual que succeeix en altres estats compostos, disposa de fórmules excepcionals d’intervenció dels governs i administracions federals o regionals. Es tracta de procediments diferents dels controls exercits per la jurisdicció constitucional o ordinària (als quals al·ludeix l’article 153 CE), o dels que efectuen alguns òrgans de control o comissionats parlamentaris que fiscalitzen els comptes o defensen els drets dels ciutadans i supervisen les administracions (ombudsmen). Aquests mecanismes, denominats de coerció estatal o federal, o d’execució forçosa, atribueixen al poder central —en el cas espanyol, al Govern de l’Estat i al Senat— unes facultats d’intervenció directa i coactiva, i per això mateix, s’entén que s’integren dins del conjunt d’instruments establerts per a la defensa de la Constitució.

L’article 155 CE estableix que si una comunitat autònoma no compleix les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin, o actua de manera que atempti greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern de l’Estat, previ requeriment al president de la comunitat autònoma i, en el cas de no ser atès, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per obligar-la a complir forçosament aquestes obligacions o protegir l’esmentat interès general, sense precisar-les. Per a fer-ho, afegeix que el Govern de l’Estat podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes. Aquest procediment, com és ben sabut, s’inspira quasi textualment en l’article 37 de la Llei fonamental de Bonn (Bundeszwang), per bé que presenta algunes diferències amb aquest donat el diferent context en què es pot aplicar. Cal tenir en compte que a Alemanya aquest mecanisme adquireix sentit en la mesura que les administracions dels lands desenvolupen la major part de les seves competències per delegació del govern federal, en el marc d’un federalisme cooperatiu i executiu (“Administració única”), i que el Senat (Bundesrat), representatiu de les entitats federades, exerceix funcions de genuïna cambra territorial, a diferència del Senat espanyol.Read More »