Reflexions sobre l’aprovació d’un text refós sobre disposicions catalanes aprovades en matèria de tributs cedits — José María Tovillas Morán

tributs_cat_500pxL’article 157 de la Constitució espanyola ha previst un sistema ampli de recursos econòmics destinats al finançament de les comunitats autònomes entre els quals destaquen les transferències provinents dels pressupostos generals de l’Estat, els tributs propis i els tributs cedits.

Des de 1996, segons la definició continguda a la LOFCA, els tributs cedits són tributs creats i regulats per les Corts Generals la recaptació dels quals es troba totalment o parcialment cedida a les comunitats autònomes de règim general. Aquesta cessió pot trobar-se acompanyada o no de la cessió de capacitat normativa sobre els tributs cedits a favor de les comunitats autònomes. Read More »

Seminari sobre l’exclusió residencial molt greu i la proposta d’un text legal per a fer-hi front — Antoni Milian i Massana

seminari_sensellarismeEl seminari i l’origen de la proposta de text legal

El matí del dijous dia 10 d’octubre d’enguany, sota els auspicis del Departament de Dret Administratiu, Dret Processal i Dret Financer i Tributari, i de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc a l’Aula Magna de l’esmentada Facultat el seminari Les persones sense llar, serveis i recursos. Una proposta legal per a fer front a l’exclusió residencial molt greu.

Del títol del seminari i del programa s’infereix que la trobada acadèmica, que consta de tres parts, té un doble propòsit: reflexionar sobre la realitat del sensellarisme i presentar-hi una proposta de text legal. En aquest apunt, només comento, i de manera succinta, la proposta legal que s’hi presentarà, que és allò pròpiament inèdit del seminari. La proposta, que consisteix en un text articulat estructurat en forma de llei, l’hem denominada Proposta de text legal de mesures urgents per a fer front a l’exclusió residencial molt greu i de garantia dels drets de les persones que es troben en aquesta situació (d’ara endavant, la proposta, o la proposta de text legal).Read More »

L’article 155 CE: tres aspectes rellevants de l’experiència de la seva aplicació a Catalunya —Gerard Martín i Alonso

Ple_Senat_155_500pxEntre els dies 27 d’octubre de 2017 i 2 de juny de 2018 es va aplicar l’anomenat mecanisme de coerció federal de l’article 155 de la Constitució espanyola (CE) a la Generalitat de Catalunya. L’aplicació de les previsions d’aquest precepte constitucional s’ha materialitzat en un conjunt de mesures limitatives de l’autogovern de Catalunya que han estat recollides en el Dossier sobre l’aplicació de l’article 155 a Catalunya (número especial de la Revista Catalana de Dret Públic), el qual, entre altres continguts, també incorpora els ítems referents a la conflictivitat jurisdiccional generada i al corpus doctrinal que ha analitzat l’article 155 CE, abans i després de la seva aplicació.

El conjunt de documentació que recull el dossier posa de manifest tres aspectes rellevants que han caracteritzat l’aplicació de l’article 155 CE.Read More »

¿Transición energética justa y competencia son incompatibles? – Enric R. Bartlett Castellà

Imatge de Nikiko CC BY-NC-SA 2.0 – Pixabay

Los derechos de acceso a la red: un bien escaso de mucho valor económico

Evitar el calentamiento global es una prioridad, pero la transición energética debe ser justa. Ignorar sus efectos perjudiciales, como pérdidas de empleo en determinadas industrias o aumento de carga fiscal, puede hacerla naufragar. La revuelta de los gilets jaunes nos lo ha recordado.

Dos proyectos normativos recientes, el anteproyecto de ley de cambio climático y transición energética y la propuesta de circular de la CNMC por la que se establece la metodología y condiciones del acceso y de la conexión a las redes de transporte y distribución de las instalaciones de producción de energía eléctrica,(1) proponen respuestas radicalmente distintas sobre cómo afrontar ese reto. Read More »

L’ús esbiaixat de l’estabilitat pressupostària per a retallar l’autonomia financera – Joan Pagès i Galtés

És una màxima que totes les institucions jurídiques es poden emprar de manera esbiaixada per aconseguir objectius diferents dels objectius per als quals es van concebre. Així, per citar un exemple prou conegut, l’institut societari, destinat a regular les persones jurídiques, és susceptible d’emprar-se com a pantalla que doni cobertura a una defraudació d’impostos i, en conseqüència, apareix aquí la clàssica figura del frau legis.

Doncs bé, al nostre entendre, quelcom similar està succeint amb l’institut jurídic de l’estabilitat pressupostària. Es tracta d’un institut que troba la seva arrel doctrinal en el principi econòmic d’equilibri pressupostari forjat pels hisendistes liberals del segle XIX, segons el qual les despeses públiques no poden superar, en cap cas, els ingressos. A partir de la segona meitat del segle XX, aquest estricte principi es va anar abandonant i es va mantenir jurídicament tan sols en l’àmbit dels ens locals.

Amb la Constitució de 1978 tampoc no es va imposar l’esmentat principi ni a l’Estat ni a les comunitats autònomes. Va ser arran dels objectius fixats per la normativa comunitària europea, quan les lleis espanyoles d’estabilitat pressupostària de 2001 van establir el principi d’estabilitat amb un abast general, amb la qual cosa resulta pacífic en la doctrina advertir que aquesta normativa va limitar considerablement l’autonomia financera de les comunitats autònomes. Limitació que encara es va endurir més quan es va dictar la legislació d’estabilitat pressupostària de 2012, desenvolupadora de la reforma de l’article 135 CE. La publicació del Reial decret llei 21/2012, sobre el Fons de Liquiditat Autonòmic, emparat en la legislació d’estabilitat pressupostària, ha suposat una altra fita en l’escalada a la limitació de l’autonomia financera de les comunitats autònomes.Read More »