Noticia de la obra EU Environmental Policy and Law: Reflections at fifty, de G. Winter, R. Macroy y L. Krämer (dirs.) – Ángel M. Moreno
Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad Carlos III de Madrid

La protección del ambiente es hoy uno de los fines principales de la Unión Europea (art. 3.3 y 3.5 del TUE) y figura en su carta de derechos fundamentales (art. 37). Además, constituye una competencia compartida (art. 6.2.e del TFUE), lo que ha permitido a la Unión promulgar cientos de disposiciones tuitivas del ambiente durante las últimas décadas. Por volumen normativo y jurisprudencial, sin duda el ambiental es uno de los capítulos más caudalosos del derecho derivado de la Unión.

No es sencillo determinar cuándo vio la luz este sector jurídico arborescente, pues el derecho del entorno se enfrenta a la duda ontológica de su significado, contenido y extensión por la propia labilidad y transversalidad del término “medio ambiente”. Una investigación ligera podría fijar en 1986 el nacimiento de esta línea político-normativa, con el argumento (sin duda solvente) de que no fue hasta la promulgación del Acta Única Europea (AUE) que la Unión (hasta entonces, todavía “CEE”) recibió en los tratados constitutivos competencias expresas para proteger el medio ambiente.Llegeix més »

Materias primas para la cuarta revolución industrial: el manual de supervivencia que Europa necesitaba – Celia Hijano Moreno
Becaria y estudiante del Grado en Derecho de la Universidad de Málaga

Litio, cobalto, níquel, tierras raras. Nombres que hasta hace poco sonaban a química de instituto y que hoy son, en realidad, la clave de la soberanía tecnológica europea. La reciente adopción del Reglamento (UE) 2024/1252 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 11 de abril de 2024, por el que se establece un marco para garantizar un suministro seguro y sostenible de materias primas fundamentales, ha puesto sobre la mesa una pregunta incómoda: ¿puede Europa liderar la doble transición verde y digital si depende de terceros países para conseguir los minerales que la hacen posible?

A esta pregunta responde la obra colectiva Materias primas fundamentales para la cuarta revolución industrial, dirigida por la profesora de la Universidad de Málaga M.ª Remedios Zamora Roselló y publicada por Atelier en 2025. El libro nace en un momento de urgencia geopolítica y legislativa sin precedentes, marcado por la reciente adopción de dicho reglamento europeo, y se presenta no solo como un estudio jurídico, sino casi como un manual de supervivencia industrial para el continente en el marco de la doble transición verde y digital.Llegeix més »

La digitalizació dels municipis a Itàlia: entre la responsabilitat i l’ús de la intel·ligència artificial – Alessandra Piconese
Doctora en dret públic per la Universitat Rovira i Virgili

 Autor: Tara Winstead Font: pexels

1 Els municipis i la transició digital

El Pla triennal per a la informàtica a l’Administració pública 2024-2026, aprovat mitjançant decret del president del Consell de Ministres de 12 de gener de 2024, preveia que l’Agència per la Itàlia Digital (AgID) havia de publicar les directrius per l’adopció, l’adquisició i el desenvolupament dels sistemes d’intel·ligència artificial a les administracions públiques. Les directrius s’adreçaven als subjectes indicats a l’article 2.2 del Codi de l’administració digital, aprovat mitjançant el Decret legislatiu núm. 82, de 7 de març de 2005, en virtut de l’article 1.2 del Decret legislatiu núm. 2002, de 30 de març de 2002, ja siguin les administracions públiques (lletra a), els gestors de serveis públics (lletra b) o les empreses públiques (lletra c). L’11 d’abril de 2026 va acabar la fase d’exposició pública que l’AgID va iniciar el 12 de març de 2026.

El llibre blanc, titulat L’Intelligenza Artificiale al servizio del cittadino: sfide e opportunità, que va ser presentat el 23 de març de 2018, coordinat pel grup de treball d’intel·ligència artificial de l’AgID, va ser el primer document dirigit al conjunt de les administracions públiques i l’Administració de justícia que contenia les primeres recomanacions i indicacions sobre les possibilitats que ofereix la intel·ligència artificial (IA), a més de preveure els aspectes que podien ser problemàtics a tenir en consideració en la prestació de serveis públics a la ciutadania. La proposta es fonamentava en el repte que l’Administració pública interioritzés una visió plural i polièdrica sobre la base de la conjunció ètica, el dret, la tecnologia i la cultura antropocèntrica (Galetta, 2025). Davant el repte de la implementació de la IA en relació amb la ciutadania en el si de l’Administració pública, l’objectiu consistia en el dimensionament de l’impacte, l’eliminació de les desigualtats i el seguiment de la transició des d’una perspectiva multidisciplinària i sistèmica.Llegeix més »

Racionalització en la regularització de la contractació irregular: una anàlisi de l’Acord de la Ponència Especial del Consell Consultiu d’Andalusia – Isidre Martí i Sardà
Doctor en dret, llicenciat en dret i ciències polítiques, professor col·laborador universitari i secretari municipal

Autor: Anete Lusina Font: Pexels

1. Introducció

L’article 133.4 de la Constitució espanyola estableix un principi fonamental de seguretat jurídica i control financer: les administracions públiques només poden contraure obligacions financeres i fer despeses d’acord amb la llei. Aquesta premissa es materialitza, en l’àmbit de la contractació pública estatal, a través de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP) i la Llei general pressupostària (LGP), mentre que a nivell local s’aplica el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL).Llegeix més »

El camino a la desigualdad. Del imperio de la ley a la expansión del contrato, de José Esteve Pardo, o com el contracte redibuixa l’imperi de la llei – Juan José Guardia Hernández
Professor lector de dret administratiu de la Universitat de Barcelona

En un món marcat per la crisi del principi de legalitat, l’expansió de les tècniques contractuals a pràcticament tots els àmbits de la vida personal, social i administrativa, la privatització de funcions públiques i l’autoregulació de sectors cada vegada més amplis de la societat i de l’economia, la segona edició d’El camino a la desigualdad. Del imperio de la ley a la expansión del contrato, de José Esteve Pardo, arriba com una advertència tan incòmoda com necessària.

Lluny de celebrar acríticament l’expansió de l’autonomia de la voluntat, l’obra mostra com la lògica contractual s’ha anat infiltrant en espais tradicionalment reservats a la llei i a les garanties institucionals, reconfigurant de manera gradual però profunda l’arquitectura de l’Estat social i democràtic de dret. El resultat no és només una transformació dels instruments jurídics –fet ja ben conegut–, sinó també una alteració dels mecanismes a través dels quals es construeixen la igualtat, la llibertat, la cohesió social i la protecció dels més vulnerables.Llegeix més »