Paisatge després de la pandèmia: què podem dir del Tribunal Constitucional? – Gerard Martín i Alonso
Cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i professor associat de Dret Constitucional de la UB

Avinguda Meridiana de Barcelona durant el confinament. Font: Laura Guerrero amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

Un cop passats –esperem no equivocar-nos– els moments més durs de la pandèmia de la COVID-19, és possible reflexionar amb millor perspectiva sobre quin ha estat el paper desenvolupat pels diferents poders públics en el marc d’una situació inèdita, sense precedents en la democràcia espanyola. Les anàlisis es poden fer des de diversos vessants, però centrarem el present comentari en les decisions adoptades pel Tribunal Constitucional i intentarem esbrinar quin ha estat el fil conductor que les ha guiades.Llegeix més »

Una aproximació a la gestió de la integritat institucional. Cas Ciutat Vella – Òscar Roca Safont
Director de Prevenció de l’Oficina Antifrau de Catalunya

Detall de la façana de la seu del districte de Ciutat Vella a Barcelona. Font: Google View

Idea: totes les administracions públiques desenvolupen activitats amb potencial risc per a la integritat. L’exercici de potestats públiques (urbanístiques, d’autorització…) és irrenunciable i no pot ser traslladat a un tercer. Els riscos associats a aquestes activitats han de ser adequadament gestionats.

No ha estat fins la tardor del 2022 que els tribunals s’han pronunciat sobre un cas de corrupció urbanística que va tenir lloc a Barcelona, en el districte de Ciutat Vella, en els anys 2008 i 2009.[i] Les condemnes afecten disset d’un total de vint-i-tres acusats, entre els quals diverses persones funcionàries de l’Ajuntament implicades en major o menor mesura en una trama per obtenir il·legalment llicències d’explotació de pisos turístics.

Com un pronunciament judicial d’aquesta naturalesa afecta les administracions públiques en què presten serveis algunes de les persones condemnades? És responsable confiar en el fet que això no tornarà a passar tenint en compte que, en definitiva, sempre hi pot haver alguna “poma podrida”? Es pot fer alguna cosa des dels poders públics per prevenir la corrupció?Llegeix més »

Ressenya de l’article “La influència del procediment legislatiu en la qualitat de les lleis”, de Joan Ridao – Ramon Prat Bofill
Professor associat de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i subdirector general de Relacions amb el Parlament del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya

Bancada del Parlament de Catalunya
Font: Parlament de Catalunya (Jordi Garcia Monte), 2022.

La preocupació per la bona qualitat de les lleis en la cultura jurídica catalana ve de lluny. Encara que en un context jurídic diferent i amb orientacions distintes, el Liber Iudiciorum ja va preveure disposicions en aquest sentit. La tècnica legislativa, doncs, ha estat sempre un component essencial en els treballs d’elaboració de les lleis i de la normativa en general, i té per finalitat garantir que la norma sigui l’expressió inequívoca de la voluntat del legislador, que la norma sigui clara i ben estructurada, i que s’entengui. Pel Tribunal Constitucional (TC), el principi de la seguretat jurídica comporta que el legislador hagi de mirar que el resultat del seu treball sigui clar, que no doni lloc a la confusió, que els operadors jurídics i els ciutadans sàpiguen a què han d’atenir-se, i que les relacions dins de l’ordenament jurídic no creïn perplexitats difícilment salvables respecte a la previsibilitat de quin sigui el dret aplicable i quines siguin les conseqüències que es deriven de l’aplicació de les normes vigents (STC 46/1990, FJ 4).Llegeix més »

Administració Oberta de Catalunya, 20 anys facilitant la transformació digital de les administracions públiques catalanes – Àstrid Desset Desset
Directora gerent del Consorci Administració Oberta de Catalunya

Què és i què fa l’Administració Oberta de Catalunya?

L’Administració Oberta de Catalunya és un consorci format per la Generalitat de Catalunya i el Consorci Localret en representació de les administracions locals (diputacions, consells comarcals i ajuntaments).

L’AOC ofereix serveis als ens que integren el sector públic de Catalunya definit a l’article 2.1 de la Llei 29/2010, del 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics en el sector públic de Catalunya (article 7 dels Estatuts). Parlant en xifres, presta serveis a 2.250 ens del sector públic entre els quals hi ha totes les administracions locals, tots els ens del sector públic de la Generalitat, universitats i ens parlamentaris i més de 1.000 altres ens públics com consorcis, entitats municipals descentralitzades, etc.Llegeix més »

Alguns aspectes del procediment de determinació d’edat dels MENA – Carles Grima Camps
Advocat. Professor associat de la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor consultor de la Universitat Oberta de Catalunya

Seu de la DGAIA a l’avinguda del Paral·lel de Barcelona. Font: Google View

1. Introducció

La problemàtica que generen els menors estrangers no acompanyats (MENA) quan arriben al nostre país es pot analitzar des d’una vesant política, econòmica, fins i tot sociològica, on la solució sempre tindrà un biaix ideològic. Solució polaritzada entre els que plantegen que els poders públics han d’instar mecanisme de protecció i acolliment dels MENA i els que defensen que l’Estat ha d’invertir en els propis ciutadans i no en ciutadans estrangers.

Aquí intentarem fer unes consideracions sobre el procediment administratiu de determinació d’edat d’un MENA i sobre el procediment judicial d’oposició a la resolució de tancament d’expedient dictada per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) en cas de majoria d’edat. Unes consideracions que intentaran reflectir des d’una vessant pràctica el que succeeix administrativament i judicialment a un MENA des del moment en què és posat a disposició de Fiscalia de Menors.

Llegeix més »