Categoria: administració

Una proposta en tramitació per regular l’autoconsum 2.0: millor governança i transparència per a una energia distribuïda i ciutadana, i amb horitzons ampliats – Joan Herrera Torres
Professor associat de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili, membre de l’equip del projecte d’investigació ENLOCOMUN i soci de SAMSO EDS

EAPCDeixa un comentari
Foto de plaques solars
Font: pexels

1. Introducció

El projecte de Reial decret pel qual es modifiquen diversos aspectes relatius a l’autoconsum d’energia elèctrica i s’impulsa l’emmagatzematge distribuït constitueix una peça clau en la consolidació d’un model energètic més descentralitzat, participatiu i democràtic.[i] La norma no només pretén corregir disfuncions del marc actual, sinó que també introdueix mecanismes que permeten que ciutadans, empreses i administracions puguin participar activament en la generació, l’emmagatzematge i el consum d’energia renovable.[ii]

Aquesta proposta pot llegir-se com una arquitectura reguladora sustentada sobre tres grans pilars:

·Ampliar horitzons, amb mesures que estenen el radi d’actuació de l’autoconsum i incorporen per primera vegada el reconeixement jurídic de l’emmagatzematge distribuït com a infraestructura energètica.

·Millorar la governabilitat, amb la creació de la figura del gestor d’autoconsum i amb nous instruments que facilitin la gestió i la flexibilitat dels acords entre participants.

·Avançar cap a un model més clar, amb reformes que reforcen la transparència, simplifiquen els tràmits i garanteixen un accés més directe a la informació energètica per part dels usuaris.

Aquest apunt analitza cadascun d’aquests eixos, en subratlla l’aportació jurídica i socioenergètica i en destaca l’alineació amb la reforma de la Directiva 2019/944/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juny de 2019, sobre normes comunes per al mercat interior de l’electricitat, especialment pel que fa al dret al consum compartit d’energia i a la integració de l’emmagatzematge col·lectiu en el sistema energètic europeu.

Llegeix més »

L’Estatut de municipis rurals, un pas endavant vers la cohesió i l’equitat territorials (I): consideracions generals sobre el contingut de la llei – Judith Gifreu Font
 Professora titular de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona

EAPC1 comentari
Foto de grup amb els alcaldes i les alcaldesses dels municipis rurals que varen assistir al ple d'aprovació de l'Estatut de municipis rurals
Foto de grup amb els alcaldes i les alcaldesses dels municipis rurals que varen assistir al ple d’aprovació de l’Estatut de municipis rurals. Font: Generalitat de Catalunya

El 16 de juliol passat el Parlament de Catalunya va culminar la tramitació i aprovació –amb un ampli suport parlamentari– de l’Estatut de municipis rurals,[i] una norma pionera i d’innegable transcendència dins el marc del dret local català, que busca combatre el despoblament i reforçar l’arrelament i el desenvolupament rurals.[ii] Es tracta d’una llei integral i innovadora dissenyada per revertir el desequilibri territorial, dotada amb recursos, eines legals i mecanismes de seguiment i adaptació per donar suport i revitalitzar les zones rurals de Catalunya. Com detalla l’exposició de motius de la llei, tres quartes parts de la població de Catalunya viu en el 15 % del territori, mentre que el 85 % restant n’acull només una quarta part; en conseqüència, no és estrany que del total dels 947 municipis catalans, el 62,62 % (593) tingui una població que no supera el llindar dels 2.000 habitants i, d’aquests, el 56 % (332) no supera els 500 habitants. Aquestes dades justifiquen sobradament l’oportunitat d’aprovar una norma d’aquesta naturalesa.Llegeix més »

Nous avenços (normatius) de la mediació administrativa – Xavier Bernadí Gil
Professor de dret administratiu de la Universitat Pompeu Fabra

EAPCDeixa un comentari
Font: Pexels

I. Presentació

Darrerament s’acumulen els indicis que la mediació administrativa progressa i que ho fa a un ritme relativament accelerat. És més, hi ha motius per pensar que, a mitjà o llarg termini, s’acabarà normalitzant la pràctica de recórrer, sempre que sigui possible i convenient, a mètodes de resolució dels conflictes entre l’Administració i els particulars diferents dels tradicionals (recursos administratius i contenciosos) i sovint més eficaços, com ara la mediació o la conciliació, entre altres mitjans englobats en les sigles ADR (alternative dispute resolution o “resolució alternativa de conflictes”) i MASC (mitjans adequats de solució de controvèrsies).

A continuació tractem de posar en relleu aquesta realitat –l’avenç progressiu de la mediació administrativa– en l’àmbit de la producció normativa, tot fent referència a cinc iniciatives que presenten dues notes en comú: en més o menys mesura, totes comporten avenços per a la mediació administrativa i totes han estat impulsades, des de nivells territorials diversos i pràcticament en paral·lel, en els darrers mesos.

Llegeix més »

A boca de fosc. La votació secreta en els òrgans col·legiats universitaris – Joan Amenós
 Professor titular de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona

EAPCDeixa un comentari

La fauna nocturna del procediment administratiu

(1) L’aprovació de la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari, ha obert la porta a l’adaptació dels estatuts universitaris a la nova llei. Estem vivint, per tant, una marea de modificacions que pot ser útil per a actualitzar velles regulacions i polir algunes arestes. Una d’elles és la presència del vot secret als òrgans col·legiats.

(2) En primer lloc, cal dir que –com assenyala Fernández Ramos (2021)–[i] el vot secret no està previst a la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), ni a les normes que la van precedir. És cert que el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals ho regula per als plens de les entitats locals, però amb criteri inequívocament limitatiu: “la votació secreta només es pot utilitzar per elegir o destituir persones”. Sobre aquest darrer aspecte –l’elecció de persones– el vot secret sí que gaudeix d’una acceptació pacífica, basada en el lliure exercici del dret de sufragi.

   El vot secret és un animal resistent i se’l veu de vegades en alguns caus burocràtics, emparat en la simple decisió del president de l’òrgan, en un reglament intern de legalitat qüestionable o en les comoditats derivades dels avenços informàtics en les reunions a distància.

(3) No obstant això, el vot secret és un animal resistent i se’l veu de vegades en alguns caus burocràtics, emparat en la simple decisió del president de l’òrgan, en un reglament intern de legalitat qüestionable o en les comoditats derivades dels avenços informàtics en les reunions a distància. I també se’l veu, evidentment, en certes regulacions. En concret, Fernández Ramos assenyala dos exemples:

– L’article 19.2 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

– Normes de l’àmbit universitari (especialment, per a l’elecció de certs càrrecs).

Llegeix més »

Setmana del Govern Obert: retre comptes amb impuls internacional – Jaume López Hernández
 Director general de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques. Generalitat de Catalunya

EAPCDeixa un comentari

Un any més, del 10 al 14 de juny va tenir lloc la Setmana del Govern Obert organitzada per la Direcció General de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques. La Setmana del Govern Obert és una iniciativa internacional impulsada per l’Open Government Partnership (l’Aliança internacional per al govern obert) i se celebra a tot el món per les mateixes dates. (Aquest any, però, el calendari electoral ha fet que a l’Estat se celebrés més tard.)

Durant aquests dies totes les administracions compromeses amb els principis del govern obert estan convidades a explicar les seves polítiques en la matèria. (Un recull d’actes en l’àmbit de tot l’Estat el podeu trobar a la pàgina web de la Setmana de l’Administració Oberta 2024.)

A Catalunya, durant la Setmana del Govern Obert s’han desenvolupat actes cada dia, organitzats per temes, com són la participació ciutadana, la transparència i els grups d’interès, la integritat pública, la qualitat institucional, i l’educació i la participació.Llegeix més »