L’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicarà aquest desembre el número 71 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb deu articles acadèmics, quatre dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a l’impacte del Reglament europeu d’intel·ligència artificial al sector públic. El coordinador acadèmic de la secció monogràfica és Josep Cañabate Pérez, professor agregat del Departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques i codirector del màster d’Intel·ligència Artificial i Dret Digital de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que també signa la introducció al número.
Categoria: administratiu
Responsabilidad patrimonial por pérdida de oportunidad e inmunidad estatal: el caso Montasa – Rodrigo Muñoz-Mohedano Rincón
Abogado y doctorando en Derecho de la Universidad CEU San Pablo
La Sentencia del Tribunal Supremo (STS) 2669/2025, de 9 de junio de 2025, ofrece una oportunidad para replantear el alcance del derecho al reconocimiento y ejecución de sentencias y sus límites cuando el condenado es un Estado extranjero ajeno al Convenio de Lugano, de 30 de octubre de 2007, al Reglamento (UE) 1215/2012 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 12 de diciembre de 2012, o al Convenio de La Haya, de 2 de julio de 2019, y, además, el cobro exige actuaciones fuera de España para el cumplimiento de la sentencia. El caso objeto de estudio parte de la sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia e Instrucción núm. 1 de Rota, de fecha 21 de diciembre de 1998, contra el Gobierno de EE. UU., por la que se condena al Gobierno de EE. UU. a pagar la cantidad de 920.934,20 €, más intereses y costas, por el impago de obras en la Base Naval de Rota a la mercantil Montasa.Llegeix més »
Intel·ligència artificial i contractació pública: oportunitats per a una gestió més eficient – Xevi López Cadena
Consultor del sector públic en contractació pública
Durant dècades, parlar de digitalització a l’Administració pública era, bàsicament, parlar de tramitació electrònica. Crec que durant aquest lapse de temps s’ha dedicat un esforç ingent a traslladar els vells processos basats en paper cap a formularis web i PDF. Hem creat seus electròniques, registres telemàtics i sistemes de notificació. No ens enganyem: ha estat un pas necessari que ha aportat eficiència i traçabilitat.
Tanmateix, en essència i a grans trets, sovint només hem aconseguit ser burocràticament més ràpids. El procés subjacent, la lògica de l’expedient, ha romàs gairebé intacte.
La veritable revolució, la que està començant a transformar no només la velocitat sinó la “intel·ligència” de la gestió pública, no rau en els formularis. Rau en les dades. I més concretament, en l’aplicació de la intel·ligència artificial (d’ara endavant, IA) a la sala de màquines de l’Administració: la contractació pública.[i]
Contractació estratègica i deure de diligència de les empreses per a l’enfortiment de la sostenibilitat social i mediambiental dels contractes públics – Alessandra Piconese
Investigadora postdoctoral de dret administratiu, Università “Magna Graecia” di Catanzaro
Els objectius de la política europea en matèria de contractació pública, i en particular en l’àmbit de la contractació estratègica, són molt ambiciosos, ja que concerneixen una part molt important dels pressupostos dels estats membres. D’altra banda, les institucions europees no cessen en l’obstinació de reforçar els drets socials i mediambientals, entesos com a drets fonamentals que han de s’han preservar també en benefici de les generacions futures.
El treball i el medi ambient sembla que són els àmbits en els quals la Unió Europea (UE) ha decidit invertir. En ambdós casos, intervé constantment proposant mesures no només sancionadores, sinó també de gestió dels riscos que sovint pot comportar l’exercici de l’activitat empresarial.Llegeix més »
L’Estatut de municipis rurals, un pas endavant vers la cohesió i l’equitat territorials (II): anàlisi de les mesures sectorials per a un nou contracte amb el territori – Judith Gifreu Font
Professora titular de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona
Si en un primer comentari ens vàrem fer ressò de l’aprovació de la Llei 8/2025, de 30 de juliol, de l’Estatut de municipis rurals[i] i dels seus trets més definitoris –particularment la determinació dels municipis que s’inclouen en aquest categoria, el Mecanisme rural de garantia i les línies de finançament, amb un fons específic al marge del Fons de Cooperació Local i una línia d’inversions, en el marc del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya–, correspon ara examinar les mesures de caràcter sectorial que s’integren al títol IV, les quals, com ja vam advertir en el comentari anterior, per la seva densitat normativa i incidència pràctica reclamen un tractament propi.