La incorporació del decret llei a l’ordenament de les comunitats autònomes (CA) es va produir arran de les reformes estatutàries incoades durant la primera dècada dels 2000 i, entre les deu CA que van afegir-lo, hi figura Extremadura (article 33 de la Llei orgànica 1/2011, de 28 de gener, de reforma de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Autònoma d’Extremadura). Els preceptes estatutaris van ser redactats inspirant-se en l’habilitació que el marc constitucional confereix al Govern central a l’article 86, és a dir, van ser assumits els mateixos límits formals –la circumstància extraordinària i d’urgent necessitat– i l’existència d’àmbits materials vedats –que en el cas extremeny van ser la reforma de l’Estatut, les lleis de pressupostos o les matèries objecte de lleis que requereixin majories qualificades.Llegeix més »
1. Punto de partida: ¿Qué ocurrió en Almendralejo en septiembre de 2023?
El 22 de septiembre de 2023 se conoció, a través de distintos medios de comunicación, que en Almendralejo varios menores habían utilizado aplicaciones de inteligencia artificial para generar imágenes manipuladas de otras menores. A los rostros reales de las chicas, obtenidos de sus perfiles en redes sociales, se les superponían cuerpos desnudos de otras mujeres. Las imágenes falsas se difundieron posteriormente en dos grupos de WhatsApp.Llegeix més »
Santiago Macip Esteller, Antonio Hernández Sierra, Salut González Martín i Bàrbara Lligades i Muñoz, a la jornada sobre el marc competencial local davant els reptes de la promoció de la salut el 25 de novembre de 2025.
El 25 de novembre de 2025 es va celebrar, a l’Auditori de l’Edifici Bogatell de la Diputació de Barcelona (DIBA), una jornada titulada “El marc competencial local davant els reptes emergents de la promoció de la salut: platges lliures de fum i benestar emocional”, coorganitzada per la Diputació de Barcelona i la Càtedra de Polítiques Públiques, Impacte Social i Poder Judicial de la Universitat de Barcelona. L’esdeveniment va reunir un ampli ventall de professionals, responsables públics i acadèmics interessats en aprofundir en els nous desafiaments que afronten els municipis en matèria de salut pública, que va convertir la jornada en un espai de reflexió col·lectiva i intercanvi de coneixements d’alt valor institucional.Llegeix més »
Aquestes setmanes farà ja 20 anys, que aviat és dit, que el conjunt dels poders públics de Catalunya estaven abocats de ple a la tramitació i l’aprovació final del nou Estatut d’autonomia de Catalunya. Aquest fet, dotar-nos d’un nou marc estatutari, en el batec del país i especialment pel que fa al seu sistema institucional, no era lògicament una cosa menor, ni des d’una perspectiva política, ni econòmica, ni jurídica, ni institucional.
Sense cap dubte aquest Estatut ha estat una fita cabdal en la llarga tradició institucional de Catalunya. De les més significatives, segurament. No és aquí ara el moment d’entrar a valorar si l’obertura d’una nova via estatutària estava prou reflexionada i madurada en relació amb els riscos de futur de tota índole que podien succeir, com s’ha vist, ni tampoc d’analitzar el que possiblement ha succeït a posteriori fruit de l’obertura d’aquesta via.
Aquest text correspon a la traducció al català feta per Juli Ponce Solé d’algunes parts seleccionades del pròleg del professor Cary Coglianese al llibre de Juli Ponce i Agustí Cerrillo i Martínez (ed.), The EU Artificial Intelligence Act and the Public Sector. Humans and AI Systems in Public Administration in the light of the European Regulation on Artificial Intelligence of 2024 (European Public Law Series, vol. CXXVIII), que serà publicat per l’European Public Law Organization i de qui s’ha obtingut autorització per a aquesta traducció el 2025. S’han mantingut només les notes al peu que es consideren imprescindibles. Totes les citacions són traduccions pròpies.
Les eines d’intel·ligència artificial (IA) que utilitzen les institucions del sector públic a Europa són molt diverses i cobreixen un gran ventall de possibilitats. Inclouen «assistents conversacionals en pàgines web ministerials», «agents virtuals» que ajuden els ciutadans a accedir a serveis públics, eines que s’ocupen de la “classificació automàtica d’arxius”, “l’anàlisi automatitzada de la qualitat de l’aigua”, “l’anàlisi de l’opinió ciutadana”, el “control automàtic de l’aparcament”, el “control de les subvencions agrícoles”, el “processament automàtic d’àudio” i la “previsió de mobilitat regional”. Els organismes públics d’aplicació de la llei i els reguladors de diverses parts d’Europa també utilitzen eines d’IA per a l’assistència mitjançant la “visió artificial i l’anàlisi de seguretat”, la “detecció de telèfons mòbils durant la conducció” i “la identificació del frau”. I, per descomptat, el personal de les institucions sanitàries públiques recorre a la IA en eines de diagnòstic i dispositius mèdics.[1]
