La pandemia y la vacunación (II). Algunas reflexiones sobre el certificado verde digital y la vacunación contra la COVID-19 – César Cierco Seira
Catedrático de derecho administrativo. Universidad de Lleida

El objetivo de estas líneas es reflexionar sobre el certificado verde digital desde la perspectiva del “Derecho de la vacunación”. Es este certificado una figura nueva que, si el impulso se mantiene según lo anunciado por las instituciones comunitarias, aparecerá en breve sobre el tablero de la gestión de la pandemia. En todo caso, habida cuenta de que no disponemos aún del formato definitivo, es de fuerza puntualizar que las referencias y las citas que aquí se hacen están extraídas de la Propuesta de Reglamento del Parlamento europeo y del Consejo relativo a un marco para la expedición, verificación y aceptación de certificados interoperables de vacunación, de test y de recuperación para facilitar la libre circulación durante la pandemia de COVID-19.Read More »

Health data processing in times of pandemic: relevant items – Juan Francisco Rodríguez Ayuso
PhD assistant professor and academic coordinator of the University Master's Degree in Data Protection. International University of La Rioja (UNIR)

Many privacy-related questions have arisen as a result of the unexpected and persistent global health crisis triggered by the COVID-19 pandemic. However, all these uncertainties seem to have one point in common, at least in a primordial way. Indeed, they stem from a series of questions that, even today, do not appear to have uncontroversial answers, at least in all their extremes, such as whether it is possible to process the health data of people who are infected or at risk of being infected, and whether the fundamental right to data protection represents an obstacle to the defence of citizens’ health by public authorities.Read More »

La sentència N.D. i N.T. contra Espanya: la nova doctrina de la Gran Sala del TEDH sobre les anomenades devolucions en calent – Markus González Beilfuss
Professor titular de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

Tanca metàlica amb restes de roba trencada i enganxada
Autoria: fronterasur, amb llicència CC BY-NC 2.0

El passat 13 de febrer, la Gran Sala del TEDH va dictar la sentència definitiva sobre el cas N.D. i N.T. contra Espanya, en què l’objecte principal de debat era si la “devolució en calent” al Marroc de dos joves subsaharians que havien intentat saltar la tanca de Melilla havia vulnerat el Conveni europeu de drets humans (CEDH). La decisió de la Gran Sala s’esperava amb molt d’interès per part del Govern espanyol i les organitzacions no governamentals que treballen en l’àmbit de l’asil i l’estrangeria, i no ha deixat indiferent a ningú: la Gran Sala ha donat de forma unànime la raó al Govern espanyol i s’ha apartat del criteri de la Sala Tercera del TEDH, que en una sentència prèvia havia considerat també per unanimitat que l’actuació de la Guàrdia Civil havia vulnerat la prohibició d’expulsions col·lectives de persones estrangeres establerta a l’article 4 del Protocol 4 al CEDH. Aquest apunt pretén centrar-se en els aspectes més importants d’una decisió judicial que pot ser molt transcendent des del punt de vista dels límits del control de fronteres a Espanya i Europa i que, com es veurà, és molt discutible des d’un punt de vista jurídic, a la vegada que perillosa des de la perspectiva de la protecció efectiva dels drets reconeguts al Conveni europeu de drets humans.Read More »

De la Directiva europea de servicios de 2006 a la Ordenanza municipal de servicios funerarios de Barcelona de 2017 – Míriam Casanova Domènech

El artículo Adaptación normativa de la Ordenanza municipal de servicios funerarios de Barcelona de 2017: falta de cooperación administrativa publicado en el número 58 de la Revista Catalana de Dret Públic analiza el caso concreto de aplicación de la Directiva europea de servicios de 2006 (2006/123/CE) en el ámbito de unos servicios cuya regulación recae sobre la Administración local: los servicios funerarios, en un país de estructura administrativa descentralizada, España. La Directiva de la UE debería haber estado en aplicación en los Estados miembros en enero de 2010. En España se aprobaron varias leyes marco de aplicación de esta directiva en diciembre de 2009, pero ninguna específica sobre la prestación de servicios funerarios, ya que se trata de una competencia transferida a las comunidades autónomas. En el caso de Cataluña, su ley sobre servicios funerarios de 1997 fue modificada en 2010, mediante el Decreto Legislativo 3/2010, para adaptarse a los cambios normativos estatales sobre servicios derivados de la Directiva de servicios. Sin embargo, no se hizo modificación alguna a la Ordenanza municipal de Barcelona reguladora de los servicios funerarios hasta 2017, a pesar de que se debería haber adaptado en abril de 2011, como muy tarde.Read More »

L’article 107 TFUE i els ajuts estatals a institucions esportives –  Ricard Brotat i Jubert

Introducció

L’activitat de foment és una de les activitats clàssiques de les administracions públiques, juntament amb les de serveis públics i policia administrativa, d’acord amb la classificació tripartida que Luis Jordana de Pozas va enunciar en el ja llunyà 1949 i que s’ha mantingut fins als nostres dies, compartida com un mantra per generacions de juristes. Des de llavors (ja ho era abans) i fins avui, l’“acció de l’Administració encaminada a protegir o promoure aquelles activitats, establiments o riqueses degudes als particulars i que satisfan necessitats públiques o s’estimen d’utilitat general, sense utilitzar la coacció ni crear serveis públics”, en paraules de l’esmentat autor, ha estat ingent.

Durant anys, les diferents administracions espanyoles han utilitzat amb profusió el recurs a l’activitat de foment en el seu espectre més ampli, respecte a tota mena d’activitats, entre elles les esportives. D’aquesta manera, les mesures de foment han estat un mitjà per a l’aplicació de la igualtat material del paràgraf 2 de l’article 9 de la Constitució espanyola (d’ara en endavant, CE), però també del principi de no discriminació de l’article 14 del mateix cos legal. Cal fer un esment especial al foment de les activitats esportives, que tenen emparament al paràgraf 3 de l’article 43 CE com a principi constitucional, ni més ni menys.

No obstant això, l’aplicació del dret europeu en el sistema normatiu multinivell, que va comportar la integració en la Unió Europea (d’ara en endavant, UE), va trastocar el panorama tradicional en la matèria introduint restriccions a les polítiques de foment estatals (també en el cas de l’esport) per aplicació del principi d’establiment del mercat interior i la lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals, i com a conseqüència d’això, la prohibició de falsejar la lliure competència.

Read More »