Llums i ombres de la Llei orgànica 7/2021: anàlisi i contextualització – Albert Castellanos Rodríguez
Advocat i doctorand en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona

El passat 15 d’abril de 2021, el Ple del Congrés dels Diputats va aprovar el Projecte de Llei orgànica de protecció de dades personals tractades per a finalitats de prevenció, detecció, recerca i enjudiciament d’infraccions penals i d’execució de sancions penals, que amb posterioritat, una vegada finalitzat el seu procés de tramitació parlamentària, va esdevenir la Llei orgànica 7/2021, de 26 de maig (d’ara endavant, la “Norma”), encarregada –de conformitat amb el que l’Exposició de Motius indica– de transposar a l’ordenament jurídic espanyol el contingut de la Directiva (UE) 2016/680 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relativa a la protecció de les persones físiques, pel que fa al tractament de dades personals per part de les autoritats competents per a finalitats de prevenció, recerca, detecció o enjudiciament d’infraccions penals o d’execució de sancions penals, així com a la lliure circulació d’aquestes dades i per la qual es derogava la Decisió Marc 2008/977/JAI del Consell (d’ara endavant, la “Directiva”).Llegeix més »

La protecció dels consumidors pel dret comunitari i el procés d’execució hipotecària – Lluís Caballol

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 14 de març de 2013 ha resolt que el procés espanyol d’execució hipotecària no respecta el principi d’efectivitat del dret comunitari, perquè imposa una limitació dels motius d’oposició (arts. 695 i 698 de la LEC) que impedeix que es puguin denunciar infraccions de la normativa de la Unió Europea de protecció dels consumidors, com ara el caràcter abusiu de determinades clàusules del contracte. El TJUE considera que aquesta manera d’organitzar la tutela judicial posa en crisi la protecció que el dret comunitari atorga als consumidors, perquè els situa en una posició que els fa impossible o molt difícil d’exercir els seus drets de manera eficaç. Així mateix, la resolució assenyala que la impossibilitat de suspendre l’execució hipotecària des del procés declaratiu que paral·lelament pot iniciar el deutor, encara que s’invoquin vicis que poden determinar la nul·litat de la mateixa execució hipotecària, aboca el deutor a litigar per aconseguir únicament el rescabalament dels danys i perjudicis, però no la restitució del bé, atès que l’alienació feta en el procés d’execució hipotecària és pràcticament irreversible. També, el Tribunal fa notar que el fet que el bé alienat sigui l’habitatge del deutor fa més intensa aquesta manca de protecció.Llegeix més »