Per Sant Jordi, un tast de dret públic – Biblioteca de l’EAPC

Collage amb les cobertes de les 15 publicacions recomanadesAmb motiu de la diada de Sant Jordi, el blog de la Revista Catalana de Dret Públic presenta una nova selecció de lectures en l’àmbit del dret públic i de les polítiques públiques, elaborada a partir dels fons de la Biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Com en edicions anteriors, es tracta d’una tria orientada a oferir un tast representatiu de les novetats editorials i de treballs recents que contribueixen al debat jurídic i institucional contemporani. Les obres seleccionades ‒algunes disponibles a la Biblioteca i d’altres accessibles en línia‒ s’acompanyen d’una breu ressenya per facilitar-ne la contextualització i orientar-ne la lectura.

La selecció d’enguany reflecteix amb especial claredat els eixos de transformació que afecten les administracions públiques i el dret públic: la digitalització i l’impacte de la intel·ligència artificial, la reforma de la funció pública i de la direcció pública professional, la modernització del procediment administratiu i de la jurisdicció contenciosa, així com nous enfocaments en la gestió del risc, la mediació administrativa i la governança del benestar organitzatiu. Alhora, s’hi incorporen obres que aborden grans qüestions de la política pública ‒com ara l’accés a l’habitatge, la temporalitat en l’ocupació pública i la relació entre coneixement i decisió política‒ i d’anàlisi sobre el funcionament i els reptes de les institucions, tant en l’àmbit nacional i estatal com europeu. En conjunt, el repertori ofereix una panoràmica coherent dels debats que travessen el dret públic i les administracions actualment.

Confiem que aquesta selecció contribueixi a enriquir la reflexió jurídica i us acompanyi en una bona diada de Sant Jordi.Llegeix més »

Galícia i l’ambició climàtica: anàlisi de la Llei 1/2026 – Álvaro Martín Morán
Investigador predoctoral del Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili i membre del MSCA THERESA Doctoral Network

Molins eòlics a Galícia
Font: Wikimedia Commons

L’11 de febrer es va publicar al Diari Oficial de Galícia la Llei 1/2026, de 5 de febrer, del clima de Galícia. Aquesta norma autonòmica té per objecte situar el clima com a eix central de les polítiques públiques gallegues, alineant l’acció de govern amb els compromisos internacionals i de la Unió Europea en matèria de canvi climàtic i transició energètica.

Els objectius més destacats de la llei són assolir la neutralitat climàtica a Galícia per a l’any 2040 i reduir les emissions netes de gasos amb efecte d’hivernacle en, almenys, un 75 % per a l’any 2030, prenent com a base de referència els nivells de 1990. Es tracta, per consegüent, d’unes fites molt ambicioses que situen Galícia deu anys per davant dels objectius de neutralitat climàtica fixats per la Unió Europea en el Reglament (UE) 2021/1119 (Llei europea sobre el clima), així com dels previstos a escala estatal en la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica. Suposa també un pas més enllà respecte a altres lleis climàtiques pioneres en el seu moment, com és el cas de la Llei 16/2017, d’1 d’agost, del canvi climàtic de Catalunya.Llegeix més »

La mediación disciplinaria en la universidad tras la Ley 3/2022: a propósito del trabajo de Anna Pallarès Serrano en Hacia una Administración dialogante: la mediación administrativa como instrumento de buen gobierno – Beatriz Belando Garín
Universidad de Valencia-Estudio General

El trabajo que tengo el placer de recensionar se encuentra en una magnífica obra dirigida por las profesoras Judith Gifreu Font y Marina Rodríguez Beas y es fruto de un congreso internacional sobre Mediación Administrativa celebrado en Tarragona los días 20 y 21 de junio de 2024, en la Facultad de Ciencias Jurídicas de la Universidad Rovira i Virgili (URV). El examen de este capítulo de Anna Pallarès Serrano (2025) es una oportunidad para reflexionar sobre una de las piezas esenciales del breve diseño establecido en la Ley 3/2022, de 24 de febrero, de convivencia universitaria (LCU) para la implementación de la mediación disciplinaria en el espacio universitario. La tan esperada norma aportó el anclaje legal para disciplinar las conductas de nuestros estudiantes, pero también abrió la puerta a una nueva forma de entender y configurar la educación superior. La universidad, entendida como un espacio de transmisión de valores constitucionales, permite en la actualidad a los estudiantes y al conjunto de la comunidad universitaria recomponer la convivencia en determinados contextos a través del diálogo. Así lo entendió la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del sistema universitario (art. 2.2), que, en un intento de superar visiones más represivas, introdujo en la educación superior el valor de formar en valores ciudadanos.

Llegeix més »

Crònica de l’acte de presentació del volum “Deu anys de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern” – Joan Ruiz
Tècnic superior de la Subdirecció General de Bon Govern i Transparència de la Generalitat de Catalunya

La secretària general del Departament de la Presidència, Eva Giménez, al faristol de la sala d'actes del Palau de la Generalitat
Intervenció de la secretària general del Departament de la Presidència, Eva Giménez, durant l’acte de presentació del desè volum de la col·lecció Govern Obert.

El passat 18 de febrer de 2026, l’auditori del Palau de la Generalitat va acollir la presentació del desè volum de la col·lecció Govern Obert, Deu anys de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que ofereix una mirada plural i rigorosa sobre els deu anys d’aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. L’obra examina el recorregut i l’aplicació efectiva d’aquesta llei, però també té la voluntat d’obrir un espai per a la reflexió compartida sobre els resultats assolits i els reptes pendents.

L’obertura de l’acte va anar a càrrec de la secretària general del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Eva Giménez, que va remarcar que la transparència constitueix un “compromís democràtic essencial del govern” i que aquesta primera dècada de la Llei de transparència ha estat marcada per avenços estructurals en publicitat activa i dret d’accés, trets que considera com a pilars indispensables d’una bona administració.Llegeix més »

L’impacte de l’avaluació de l’acompliment en els diferents àmbits de la funció pública. Una mirada al Projecte de llei d’ocupació pública catalana – Roger Càmara Mas
Serveis Jurídics de l'Ajuntament del Vendrell

Taula d'oficina amb unes ulleresL’avaluació de l’acompliment és una eina fonamental en el procés de modernització de les administracions públiques, com ja van advertir fa molts anys el Llibre blanc de la funció pública catalana (2005) i l’Informe de la comissió per a l’estudi i preparació de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (2005), els quals recomanaven la seva implementació en l’àmbit de les administracions públiques. És un instrument estratègic i transversal, en la mesura en què incideix directament en àmbits essencials de la funció pública, com són les retribucions o la carrera professional del personal.

No és fins a l’aprovació de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, que s’incorpora aquesta figura amb la voluntat d’estendre-la de manera universal a totes les administracions públiques que conformen el seu àmbit subjectiu d’aplicació. Ara bé, s’efectua una regulació de mínims, en consonància amb la voluntat del legislador de reduir la densitat de la legislació bàsica per facilitar als legisladors de desenvolupament l’establiment d’un marc normatiu propi que s’adapti a les seves necessitats organitzatives. A més, és una regulació diferida, que no desplegarà efectes fins a l’entrada en vigor de les lleis de funció pública que es dictin en desplegament de l’Estatut bàsic, de conformitat amb la disposició final quarta del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TREBEP). Aquesta eficàcia diferida constitueix un problema de primer ordre per a les administracions públiques catalanes a l’hora de regular l’avaluació de l’acompliment en alguns dels àmbits en què pot desplegar efectes, ja que el legislador autonòmic encara no ha desenvolupat el TREBEP.Llegeix més »