L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 67 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb 14 articles acadèmics, 6 dels quals inclosos en una secció monogràfica que duu per títol “Diagnòstic i propostes per a una reforma administrativa ponderada”. Són contribucions a càrrec de professors i catedràtics de dret públic i de dret administratiu. La coordinació de la secció va a càrrec de la professora titular de dret administratiu de la UdG Dolors Canals Ametller i del catedràtic de Dret Administratiu de la UdL César Cierco. En paraules seves, “el propòsit d’aquesta secció monogràfica […] és posar accents que considerem particularment oportuns i transcendents un cop valorades les alternatives de reforma existents”. I afegeixen: “la reforma administrativa que es proposa afecta els següents àmbits: l’accés a l’Administració pública, el procediment administratiu, la gestió de la informació en poder de l’Administració, el sistema de control administratiu o de justícia administrativa i la col·laboració publicoprivada”.Llegeix més »
Categoria: General
La violencia contra las mujeres: una cuestión de derechos humanos y de responsabilidad estatal – Neus Oliveras
Profesora de derecho constitucional y miembro del Grupo de investigación consolidado “Territorio, Ciudadanía y Sostenibilidad” (2021 SGR 00162), Universitat Rovira i Virgili
El enfoque de derechos humanos en la normativa internacional
La violencia contra las mujeres es un problema estructural universal que, lejos de desaparecer, persiste y se transforma, de modo que, junto a la violencia más conocida, como las lesiones, el acoso o los insultos, surgen y conviven nuevas formas de maltrato, como la violencia digital o la violencia vicaria. Alrededor de la fecha del 25 de noviembre, Día internacional para la eliminación de la violencia contra las mujeres, se publican cifras que suponen un estigma para una sociedad que, pese a su empeño, no logra acabar con la subordinación y discriminación que sufre la mitad de su población, que no consigue erradicar la violencia contra una parte de su ciudadanía, en suma, que no alcanza a proteger a las mujeres frente a las agresiones que sufren por razón de ser mujer.Llegeix més »
Mamadou no pudo cruzar: dinámicas de control policial y retorno en la frontera catalana – Iker Barbero
Profesor agregado del Departamento de Derecho Administrativo, Constitucional y Filosofía del Derecho de la Universidad del País Vasco-Euskal Herriko Unibertsitatea
El 18 de agosto del 2021, Mamadou, un muchacho maliense, llegaba a la estación de Irun procedente de Barcelona. Dejó sorprendidas a las voluntarias de la red de acogida Irungo Harrera Sarea cuando les dijo que el motivo de su viaje era cruzar a Francia, sobre todo, después de haber estado en Barcelona, tan cerca de la frontera (por la parte oriental). Ya con más confianza, nos explicó que, si bien había salido de Barcelona en un autobús con destino a Toulouse, en un peaje de la autopista francesa (A9, Le Boulou-Perpignan probablemente), la PAF (Police aux Frontières) les detuvo por no tener la documentación en regla. Un agente les entregó un papel que apenas comprendió, un arrêté prefectoral de réadmission fechado el 16 de agosto. Contó que después les trasladaron a la comisaría de Policía Nacional de La Jonquera. Allí, Mamadou les enseñó los “papeles de la devolución y de Accem” y tras unas comprobaciones, le dejaron libre. Tuvo que volver a Barcelona donde alguien le dijo que podía intentarlo por Irun.Llegeix més »
Ressenya de la IX Jornada sobre Cultura de Seguretat i Defensa i els Valors Cívics – Guillem Pursals Jaime
Doctorand en Dret (UAB)
La IX Jornada sobre Cultura de Seguretat i Defensa i els Valors Cívics es va dedicar a “Geopolítica, consciencia ciutadana i sistema de seguretat nacional” i va ser coordinada i dirigida pel Dr. Joan Lluís Pérez Francesch, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona. La conferència inaugural va anar a càrrec del coronel José Luis Calvo Albero, diplomat en Estat Major destinat a la Secretaria General de Política de Defensa. La seva ponència va tractar de la situació que ha provocat la invasió russa d’Ucraïna, amb el desenvolupament dels efectes geopolítics que té sobre Europa. La conferència va desenvolupar la idea d’aquesta invasió com una fallida del sistema de seguretat europea. Va tractar també de si hi ha un xoc d’estratègies entre l’OTAN i la defensa comunitària europea, quin ha estat l’impacte global de la guerra, el dilema que planteja tenir o no armes nuclears i els tipus de crisis que s’han generat a conseqüència de l’atac rus.Llegeix més »
L’ús de les llengües oficials al Congrés: a propòsit dels fets del 19 de setembre de 2023 – Alfredo Ramírez Nárdiz
Professor de dret constitucional, Universitat Autònoma de Barcelona
El setembre de 2023 els grups parlamentaris Socialista, Plurinacional SUMAR, Republicà, Euskal Herria Bildu, Basc (EAJ-PNB) i Mixt van presentar una proposició de modificació del Reglament del Congrés sobre l’ús de les llengües que tinguin caràcter oficial en alguna comunitat autònoma, que va ser presa en consideració pel Ple del Congrés el dimarts 19 de setembre, tramitada en lectura única i aprovada per una majoria de 180 vots a favor (i 170 en contra) el dijous 21 de setembre de 2023 (Congrés dels Diputats, 2023a).
El 19 de setembre va tenir lloc la presa en consideració amb un resultat de 176 vots a favor, 169 en contra i 2 abstencions en una tibant sessió parlamentària en la qual el Grup Parlamentari Vox es va absentar en diverses ocasions de l’hemicicle com a forma de protesta pel que, coincidint amb el Grup Parlamentari Popular, va considerar un incompliment de la normativa existent, en permetre la presidència del Congrés que alguns portaveus parlamentaris es dirigissin a la Cambra en llengües oficials diferents del castellà abans que s’aprovés la modificació del Reglament del Congrés, l’objecte del qual era precisament incloure en el Reglament el dret a expressar-se en aquestes llengües. Les portaveus de tots dos grups citats van exigir que, mentre no s’aprovés la modificació del Reglament, es complís el que elles consideraven com regulat per aquest i, per això, s’exigís l’ús del castellà per dirigir-se al Congrés.Llegeix més »