La responsabilitat patrimonial i, més àmpliament, la responsabilitat derivada de la gestió del patrimoni públic constitueixen encara avui un dels àmbits més complexos i discutits del dret administratiu. Malgrat el seu caràcter clàssic com a institució de garantia, la seva configuració actual planteja interrogants sobre la delimitació entre la naturalesa sancionadora i la reparadora. Un dels problemes estructurals identificats és la concentració en un únic procediment de la determinació d’ambdós tipus de responsabilitat, fet que genera el risc de desdibuixar la funció de reparació patrimonial en favor d’un disseny exclusivament sancionador. Aquesta tensió es veu agreujada pels límits del ius puniendi administratiu i el risc de desviacions en l’aplicació del règim sancionador, que pot ser utilitzat amb finalitats polítiques o alienes a la protecció efectiva dels fons públics. En aquest context, el paper dels òrgans de control extern –com el Tribunal de Comptes o les sindicatures– resulta fonamental per garantir una gestió economicofinancera correcta. Les reflexions doctrinals contemporànies conviden a repensar aquests règims des d’una concepció garantista i orientada a la bona administració, per assegurar que la institució compleixi de manera equilibrada les seves funcions preventiva, reparadora i de preservació del patrimoni públic.Llegeix més »
Categoria: ressenya bibliogràfica
Algunes reflexions sobre la responsabilitat patrimonial al fil de l’obra La responsabilidad administrativa en Venezuela. Algunas ideas para su reforma, de Jessica Vivas Roso – Marina Rodríguez Beas
Ressenya de Ridao, Joan. (2025). Dret parlamentari de Catalunya. Atelier – Roser Serra i Albert
Cap de l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals del Departament de la Presidència
Amb claredat expositiva i màxim rigor jurídic, Ridao recorre panoràmicament a Dret parlamentari de Catalunya (Atelier, 2025) el treball del Parlament de Catalunya, i hi aporta també una mirada crítica respecte de les transformacions polítiques recents. De fet, la dimensió crítica és un dels valors afegits de l’obra, on trobem referències normatives, jurisprudència del Tribunal Constitucional, doctrina del Consell de Garanties Estatutàries i casos reals de l’activitat parlamentària. A més, l’autor examina la interacció constant entre les normes de l’autogovern català i la jurisprudència constitucional espanyola, contrast imprescindible per entendre com s’ha configurat el sistema parlamentari català.
Per això, lluny de pretendre resumir tot el que conté el llibre, limitarem aquesta ressenya a destacar-ne el més rellevant per entendre la cambra, el seu funcionament i la seva evolució.Llegeix més »
Recensió de l’obra La acción concertada social y las fórmulas no contractuales en la provisión de servicios de atención a la persona en el Estado español, de Maria Victòria Forns i Fernández, Andrea Garrido Juncal i Josep Ramon Fuentes i Gasó (ed.) – Marina Rodríguez Beas
Professora agregada Serra Húnter de dret administratiu i subdirectora de la Càtedra d'Estudis Jurídics Locals Màrius Viadel i Martín de la Universitat Rovira i Virgili
L’obra La acción concertada social y las fórmulas no contractuales en la provisión de servicios de atención a la persona en el Estado español (Tirant lo Blanch, 2025) ofereix una visió completa, integral i holística sobre la concertació i les fórmules no contractuals en la provisió de serveis d’atenció a la persona a l’Estat espanyol. A llarg de vint-i-set capítols, s’hi analitza –des d’una perspectiva dogmàtica, complementada amb un enfocament pràctic centrat en l’àmbit local– la regulació de l’acció concertada pública en els serveis socials de l’Estat espanyol, cosa que aporta al lector diferents respostes fonamentades als principals problemes interpretatius que suscita la matèria objecte d’estudi.
L’anàlisi es vertebra en dos grans blocs. La primera part, amb contribucions dels professors José María Gimeno Feliú, Josep Ramon Fuentes i Gasó, Jessica Vivas Roso, Andrea Garrido Juncal, Josefa Cantero Martínez, Luis Miguez Macho, Josep Maria Sabaté Vidal, Javier Requejo García, i Maria Victòria Forns i Fernández, aborda els aspectes generals de les fórmules no contractuals en la prestació de serveis d’atenció a la persona en l’àmbit dels serveis socials, incloent-hi també els serveis sanitaris i els educatius.
Recensió de Sistero Ródenas, Sara. (2024). El derecho administrativo en la Sociedad de la Información. Nuevas claves conceptuales en la relación de la Administración con la ciudadanía. Atelier – Josep Ramon Fuentes i Gasó
Professor titular de dret administratiu i director de la Càtedra d’Estudis Jurídics Locals de la Universitat Rovira i Virgili
La monografia El derecho administrativo en la Sociedad de la Información. Nuevas claves conceptuales en la relación de la Administración con la ciudadanía –que recull part de la tesi doctoral de la doctora Sara Sistero Ródenas, professora de dret administratiu de la Universitat Jaume I de Castelló– aborda la disrupció i la intensitat relacional que recorre la nova ciència del dret administratiu (Neue Verwaltungsrechtswissenschaft) com a tret definitori d’aquest dret en la societat de la informació i el coneixement. Així, la nova ciència del dret administratiu, tal com afirma al pròleg el doctor Ricardo García Macho, catedràtic emèrit de Dret Administratiu de la Universitat Jaume I de Castelló:
[…] parte de las transformaciones sociales y económicas producidas en las últimas décadas y los retos a los que se enfrenta la Administración en su relación con los ciudadanos, como consecuencia de esas carencias del proceso político y también de los profundos cambios producidos en la sociedad, a los que debe dar respuesta la Administración. Desde estos presupuestos aborda la tesis el trascendental cambio producido en las tareas de la Administración y la necesaria evolución en este contexto de la dogmática del Derecho Administrativo.
Per Sant Jordi, un tast de dret públic – Biblioteca de l’EAPC
Aquest Sant Jordi 2025 des del blog de l’RCDP us suggerim 15 publicacions destacades i novetats editorials que aborden alguns dels àmbits tractats a la Revista Catalana de Dret Públic i al seu blog al llarg del darrer any. Algunes són consultables a la biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i altres són d’accés obert en línia. En tots els casos compartim els enllaços a les fonts originals per facilitar-ne la consulta, tant si és gratuïta com de pagament.
Les obres seleccionades enguany inclouen àmbits com ara el Reglament europeu d’intel·ligència artificial, la deriva autoritària mundial, la polarització i les notícies falses, l’atenció a la dependència, el dret administratiu, la governança metropolitana, el model local territorial a Catalunya, el procediment administratiu i el sensellarisme. Sempre us oferim una breu ressenya i l’enllaç corresponent per a més informació.
Bon Sant Jordi i per molts llibres!