Per Sant Jordi, un tast de dret públic – Biblioteca de l’EAPC

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi de 2021, el blog de l’RCDP vol compartir amb tots els seus lectors i lectores publicacions destacades i novetats editorials sobre àmbits tractats o que estan en l’òrbita de la Revista Catalana de Dret Públic. Algunes es poden consultar a la biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, d’altres són d’accés obert en línia i -en tots els casos- compartim els enllaços a les fonts originals per facilitar-ne la consulta gratuïta o de pagament, segons escaigui.

Les obres seleccionades estan classificades alfabèticament per autors i inclouen àmbits com el dret administratiu, el dret penal, la regulació del ciberespai, les ciències polítiques, la transparència, la innovació i la gestió pública, l’impacte de la COVID-19 o els fons europeus Next Generation. Per a cadascuna de les monografies també us n’oferim una breu ressenya i l’enllaç al sumari corresponent. Bona lectura i bona diada de Sant Jordi a tothom.Llegeix més »

Recensió de l’obra ‘Lleis polítiques de Catalunya’, de Joan Ridao (director), Josep M. Aguirre i Víctor Siles (coautors) – Joan Manuel Trayter
Catedràtic de dret administratiu. Universitat de Girona

Ha vist la llum el llibre “Lleis polítiques de Catalunya. Comentaris” (Marcial Pons, Generalitat de Catalunya i Parlament de Catalunya, 2020), volum que incorpora les principals lleis polítiques catalanes acompanyades d’un comentari exhaustiu de totes elles, tant general com per preceptes, enllaçant amb les principals referències normatives, jurisprudencials i doctrinals. Així, sota l’aparença d’un mer nou codi de lleis s’amaga un treball ingent, on el director, Joan Ridao, i els coautors, Josep Mª Aguirre, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, i Víctor Siles, advocat de la Generalitat de Catalunya i Secretari de l’Administració Local amb habilitació nacional, han inclòs un autèntic tractat del dret públic català.

I és que és sabut que a diferència del dret privat, el dret públic de Catalunya, només va emergir quan, políticament al llarg de la història, es van reconèixer les nostres institucions, circumstància que, òbviament, va permetre realitzar lleis i estudis doctrinals en la matèria. Així, de la època de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) és d’on deriva l’expressió moderna “d’autogovern” i l’aprovació de l’Estatut de la Mancomunitat i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya per la formació de funcionaris.Llegeix més »

Recensió de l’obra ‘Manual de fonaments del dret administratiu i de la gestió pública’, de Juli Ponce Solé – Judith Gifreu Font
Professora titular de dret administratiu. Universitat Autònoma de Barcelona

Si afirmem que recentment ha vist la llum un altre manual de dret administratiu, no faltaríem a la veritat però tampoc l’encertaríem de ple, perquè el Manual de fonaments del dret administratiu i de la gestió pública (Tirant lo Blanch, 2020), si bé manté en termes generals l’estructura temàtica dels manuals de tota la vida, dona entrada a uns continguts plenament coherents amb els nous models imperants de qualitat i docència universitàries, hereus directes de la necessària posada al dia que, per a les universitats espanyoles, ha suposat el procés d’integració en l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), més conegut com a procés de Bolonya.

I no ens hauríem de sorprendre del contingut, si tenim en compte que al seu autor, el Dr. Juli Ponce, l’avala una experiència dilatada com a docent i reconegut investigador, dins i fora de les nostres fronteres, el que li ha permès d’immergir-se, ja des dels inicis de la carrera universitària, en els mètodes pedagògics i docents que han fet fortuna en d’altres països, molt en particular, del model d’ensenyament anglosaxó, el common law, on les diferents branques del dret no es troben parcel·lades asèpticament en compartiments estancs, mercès a l’absència de categoritzacions rígides en excés. Fruit d’aquesta experiència, el Dr. Ponce ha produït seminal works, com els treballs dedicats a la bona administració i el dret a l’habitatge, que han obert camí a investigacions posteriors.Llegeix més »

Per Sant Jordi, un tast de dret públic – Biblioteca de l’EAPC

Biblioteca de l'EAPCAmb motiu de la Diada de Sant Jordi, que enguany el sector del llibre i el Gremi de Floristes han proposat traslladar al 23 de juliol per evitar els efectes de la COVID-19, el blog de l’RCDP vol compartir amb els seus lectors publicacions destacades i novetats editorials sobre temes tractats a la Revista Catalana de Dret Públic. Algunes són consultables a la biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, actualment tancada al públic a conseqüència de l’estat d’alarma tot i que continua oferint serveis en línia.

Les obres estan classificades alfabèticament per autors i inclouen àmbits com el procediment administratiu, el bon govern, les ordenances municipals, les polítiques públiques, la transparència, la protecció de dades, l’urbanisme, la funció pública, la ciència política o la intel·ligència artificial. En tots els casos us oferim una breu ressenya i l’enllaç al sumari corresponent. Bona lectura i llarga vida a Sant Jordi!

Llegeix més »

Liberalismo y plurinacionalidad, ¿posiciones irreconciliables? – Peter Ehret

Tal como demuestran los debates en el contexto político actual en España, la relación entre identidad nacional y constitucionalidad está lejos de haberse reconciliado en el estado liberal de derecho.

El problema principal reside en un “defecto congénito” de la misma teoría liberal. A pesar de su objetivo principal, el de razonar un estado sobre la garantía de los mismos derechos individuales para todos los ciudadanos, la atomización de la sociedad entre sus entidades individuales conlleva que las garantías y libertades estén vinculadas a concepciones estáticas sobre los bienes políticos. Con ello corremos el peligro de presuponer cierta homogeneidad de la población con respecto a su cultura o sus creencias (Requejo, 2017: 72, 74). En otras palabras, el estado liberal de derecho necesitaría instituirse al mismo tiempo como estado nación. De esta forma, el estado recae en la dependencia de una comunidad preconstitucional que no permite la coexistencia de distintos sistemas de valores en un mismo territorio. Debido a esto, no nos debería sorprender si observáramos nacionalismos defendiendo los derechos de “su” estado como privilegios exclusivos de una parte de la población. Tampoco nos debería asombrar la conflictividad que causan cuestiones sobre plurinacionalidad para la integridad constitucional de un estado, sobre todo cuando este se legitime por medio de un orden liberal democrático.

A nivel teórico, esta “tradición kantiana” (Requejo, 2017: 72) de la teoría liberal obviaba los contextos en los que los individuos desarrollaban su actividad y sus valores. Durante mucho tiempo, la teoría liberal no se ocupó del componente colectivo de los derechos. Esto cambió con las correcciones “comunitaristas” de las posiciones individualistas dentro del paradigma liberal. Para las “comunitaristas”, la libertad no puede permanecer en su dimensión abstracta como mera garantía de unos derechos abstractos, sino que necesita ser sentida y expresada en las distintas esferas de vida de la población, ya que es allí donde las personas llevan a cabo sus actividades. Este pensamiento refleja ideas que también han guiado a autores que buscaron el estado liberal por motivo de reconciliar las realidades sociales de los individuos por medio del derecho. Entre ellos destacan Isaiah Berlin y G. W. F. Hegel.Llegeix més »