75 anys del Conveni de Ginebra i la protecció de les víctimes civils dels conflictes armats – Guillem Pursals Jaime
Doctorat en dret (UAB)

Font: pexels.com

El dia 3 de juliol es va celebrar a la Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona un Espai de Reflexió organitzat pel Patronat de la Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort sobre el 75è aniversari dels convenis de Ginebra, i especialment del Quart Conveni de Ginebra sobre la protecció de persones civils en temps de guerra. Els ponents d’aquest acte van ser la Dra. Claudia Jiménez, professora titular de dret internacional públic de la UAB; la tinent coronel auditora Dra. Ana María Sánchez Díaz, i el Sr. Joan Dueñas, de la comunitat de Sant Egidi. A la introducció de l’acte, l’advocat i patró de la Fundació Dr. Xavier Puigdollers va adreçar unes primeres paraules sobre la importància del dret humanitari i, especialment, sobre el trauma que va causar en la consciència col·lectiva la batalla de Solferino de 1859, en què es van enfrontar les forces de l’imperi austríac i les forces franceses i piemonteses. La gran quantitat de ferits que no podien ser atesos i van quedar abandonats al camp de batalla va tenir com a conseqüència que Henry Dunant, present a la batalla, fundés la Creu Roja.

Llegeix més »

La mediació amb administracions públiques, un interès actual i internacional – Óscar Expósito-López
Investigador predoctoral. Universitat Rovira i Virgili

Font: Pixabay. Autoria: TeroVesalainen

La mediació administrativa[i] està tenint en els darrers anys un auge teòric i pràctic els resultats del qual són visibles mitjançant les dades objectives i contrastables de les diverses entitats que intervenen en aquests procediments. Apareixen cada vegada més treballs i casos que demostren l’eficàcia de l’ús d’aquests mitjans adequats de solució de conflictes (MASC) i que reclamen més protagonisme en l’esfera conflictual administrativa. Fins ara, el model burocràtic propi del segle XX havia monopolitzat el panorama administratiu, però una societat més participativa i activa en la presa de decisions públiques comença a reclamar un canvi, ser escoltada. El model administratiu està cridat a transformar-se cap a un model més empàtic i relacional. Es poden observar, en aquest sentit, antigues i noves pràctiques que cada vegada més introdueixen aquest tipus de negociacions per solucionar els conflictes amb els ciutadans, en àmbits com ara la sanitat, l’educació, l’urbanisme o la transparència, entre altres.

En el panorama internacional, aquesta percepció no és diferent. En aquest marc, la Universitat Rovira i Virgili va organitzar el Congrés internacional sobre mediació administrativa –que va tenir lloc els dies 20 i 21 de juny de 2024– per reunir en un únic espai acadèmic totes aquelles persones expertes en la matèria, tant a escala nacional com internacional. L’objectiu no era altre que donar visibilitat, compartir experiències i aprofundir en els models dels diferents països, de manera que es pugui créixer i millorar en aquesta matèria, en aquesta nova forma de relacionar-se amb l’Administració.Llegeix més »

Cap a una Administració electrònica: com el Reglament eIDAS 2.0 transformarà la identitat digital a Europa – Raül Ramos Fernández
Advocat

Autor: Geralt Font: Pixabay

La identitat digital ha esdevingut un element essencial en la societat moderna, especialment en l’àmbit europeu, on la mobilitat i la interacció transfronterera són fonamentals. Amb l’objectiu de millorar la seguretat i la interoperabilitat dels serveis digitals, la Unió Europea ha actualitzat el Reglament (UE) 910/2014, de 23 de juliol, relatiu a la identificació electrònica i els serveis de confiança per a les transaccions electròniques en el mercat interior, conegut com a Reglament eIDAS, amb l’adopció del Reglament (UE) 2024/1183, d’11 d’abril de 2024, pel qual es modifica el Reglament (UE) 910/2014 pel que fa a l’establiment del marc europeu d’identitat digital, l’eIDAS 2, que introdueix novetats significatives en la gestió de la identitat digital. Per tant, en tot allò que no modifiqui l’eIDAS 2, continua vigent el reglament de 2014.

Llegeix més »

Notes sobre la Sentència del Tribunal Constitucional número 79/2024 que reconeix el dret a l’habitatge com a dret constitucional – Berta Bastús Ruiz
Doctora en dret administratiu

Autor: OleksandrPidvalnyi Font: Pixabay

En data 24 de juny de 2024 s’ha publicat la Sentència del Tribunal Constitucional número 79/2024, de 21 de maig (en endavant, STC 79/2024), que reconeix el dret a l’habitatge i desestima la majoria d’arguments recollits als recursos d’inconstitucionalitat presentats contra la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge.

En aquest apunt veurem, en síntesi, quin ha estat el pronunciament de la STC 79/2024, que reconeix el dret a l’habitatge com a dret constitucional; quins han estat els articles de la Llei 12/2023, de 24 de maig, que es declaren inconstitucionals i els arguments esgrimits pel Tribunal Constitucional i, finalment, quin és l’impacte d’aquesta sentència en la distribució de competències en matèria d’habitatge.

Llegeix més »

La Unió Europea aprova la Llei d’intel·ligència artificial – Josep Cañabate
Professor agregat d'història del dret de la Universitat Autònoma de Barcelona

Vista general del Parlament Europeu a Estrasburg
Autoria: Unió Europea

En el darrer any la intel·ligència artificial (IA) ha esdevingut una de les principals qüestions de debat en àmbits periodístics, en fòrums polítics, econòmics i acadèmics, i fins i tot ha passat a ser un tema de discussió al carrer. En articles de premsa o en les declaracions de referents coneguts de la IA es dibuixa un futur incert i colpidor que ens situa en un escenari molt proper a la cinematografia de ciència-ficció. Encara no es pot determinar l’impacte real que tindrà la IA en la nostra societat; tanmateix, tot esperant que els auguris més foscos no s’arribin a complir mai, tenim la certesa que estem davant d’un canvi econòmic i social amb conseqüències molt profundes i transversals.

Llegeix més »