75 anys de la Llei fonamental de la República Federal d’Alemanya, de 23 de maig de 1949 – Alfredo Ramírez Nárdiz
 Professor de dret constitucional, Universitat Autònoma de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Seu del Parlament alemany (Berlín)
Autor: manfredgrund_mdb; Font: Pixabay

Dijous passat 9 de maig va tenir lloc a la Sala de Lectura de la Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona un acte en commemoració del 75è aniversari de la Llei fonamental per a la República Federal d’Alemanya, de 23 de maig de 1949, també coneguda com a Llei fonamental de Bonn o, simplement, com la Constitució d’Alemanya de 1949. Aquest acte va ser organitzat pel Patronat de la Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en virtut del conveni de col·laboració existent entre totes dues entitats i en el marc de les sessions de l’Espai de reflexió.

 

Va ser moderador de l’acte el catedràtic de Dret Constitucional de la UAB Joan Lluís Pérez Francesch i van participar-hi Cristina Vallejo, advocada i secretària de la Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort; Dirk Rotenberg, cònsol general d’Alemanya a Barcelona; Enoch Albertí, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB), i Alba Ródenas, advocada i presidenta de la Secció de Dret Internacional i de la Unió Europea de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Entre els assistents hi havia els cònsols de la República Txeca, de l’Uruguai i d’El Salvador, així com representants de col·legis professionals, professors universitaris i públic en general.

Llegeix més »

Perspectives i horitzons: una mirada a la transparència i l’accés a la informació en la dècada de la Llei 19/2014 – Albert Esquiva
 Tècnic superior de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP)

EAPCDeixa un comentari
Font: Institut d’Estudis d’Autogovern

El dret d’accés a la informació pública, que es troba sota la custòdia de l’Administració, ha suscitat interès al llarg de les darreres dècades. La seva cobertura legal és complexa i dispersa, amb una part considerable elaborada al llarg dels darrers anys.

Durant la dècada del 2010, el context es caracteritza per l’aparició de casos de corrupció i una creixent desconfiança envers les institucions democràtiques. En aquesta situació, les Corts Generals de l’Estat impulsen la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb l’objectiu de respondre als problemes relacionats amb la manca de transparència, la falta de responsabilització i les demandes socials. L’any 2014, el Parlament de Catalunya aprova la seva pròpia normativa sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb la promulgació de la Llei 19/2014 el 29 de desembre.Llegeix més »

Sobre subvencions i patrocinis a clubs i fundacions en matèria esportiva municipal: una referència constitucional i algunes referències a la Llei de l’esport, a la de turisme i al dret de la Unió – Ricard Brotat Jubert
 Cap de Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Badalona i professor associat de la UAB

EAPC2 comentaris
Imatge decorativa
Font: Pixabay; Autor: anncapictures

Sovint es planteja el dubte en l’àmbit de les administracions públiques sobre si poden acudir al patrocini en matèria esportiva o si, en realitat, aquesta fórmula és una subvenció encoberta.

L’opinió que es defensa és que, amb caràcter general i deixant patologies jurídiques a banda, la subvenció i el patrocini són institucions i conceptes jurídics diferents.

La subvenció

La subvenció és un instrument clàssic en matèria de foment. Aquesta qualificació deriva del concepte de l’activitat administrativa, seguint la definició clàssica infinitament esmentada de Jordana de Pozas (1951) al número 4 de la Revista de Administración Pública a “El problema de los fines de la actividad administrativa” (p. 27).

Llegeix més »

Responsabilitat patrimonial per l’adopció de mesures en matèria de salut pública: les lliçons de la COVID-19 – Mònica Puig i Campmany
 Lletrada responsable de Serveis Jurídics Generals, Comissió Jurídica Assessora

EAPC1 comentari
Font: Unsplsh Autor: Alin Luna

Com ha recordat recentment el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la Sentència de 5 de desembre de 2023, C-128/22, Nordic Info BV contra Belgische Staat, la salut i la vida de les persones ocupen el primer lloc entre els béns i interessos protegits pel Tractat de funcionament de la Unió Europea i correspon als estats membres decidir quin nivell de protecció de la salut pública pretenen assegurar i de quina manera s’hi ha d’arribar. No és la primera vegada que el Tribunal ha hagut de pronunciar-se sobre la legalitat de les mesures restrictives adoptades per les autoritats per controlar la propagació d’una epidèmia (es pot consultar la jurisprudència relativa a l’aparició de la malaltia de les “vaques boges”, en particular la Sentència del TJCE, de 5 de maig de 1998, C-180/96, el Regne Unit i Irlanda del Nord contra la Comissió de les Comunitats Europees). L’objecte d’aquest apunt és ressenyar breument la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora (CJA), derivada del Dictamen 377/2023, que és el primer que es refereix a una reclamació de responsabilitat patrimonial interposada per una empresa del sector de les instal·lacions esportives per les mesures especials adoptades per l’Administració de la Generalitat per a la contenció de la COVID-19.Llegeix més »

Reconeixement d’emocions en l’àmbit migratori: un apunt en relació amb el Reglament de la Unió Europea en matèria d’intel·ligència artificial – Andrea Romano
 Professor lector Serra Húnter de dret constitucional, Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Autoria: Cottonbro studio. Font: Pexels

Introducció

El camí cap a l’adopció del Reglament de la Unió Europea sobre regles harmonitzades en matèria d’intel·ligència artificial (d’ara endavant, el Reglament) ja s’acaba. El 8 de desembre passat, després de mesos de negociacions, es va tancar un acord provisional entre el Parlament i el Consell que preludiava l’aprovació definitiva del primer marc normatiu a escala regional sobre la IA abans que acabés la legislatura. El 13 de febrer la Comissió del Mercat Interior i Protecció del Consumidor (IMCO) i la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d’Interior (LIBE) van aprovar (amb 71 vots a favor, 8 en contra i 7 abstencions) el text de l’acord, el qual va ser adoptat, finalment, en la sessió plenària del Parlament Europeu del 13 de març (523 vots a favor, 46 en contra i 49 abstencions). Després de l’aprovació final del Consell, s’espera que el Reglament s’adopti abans del final de la legislatura.

Dins de les àrees que es veuran afectades pel nou marc normatiu, la migració, el control de fronteres i l’asil ocupen un paper en primer pla, en vista de les innombrables aplicacions que s’han experimentat a escala estatal i europea al llarg dels darrers anys i de la cobertura normativa que proposa el nou Reglament (per a un examen global, cf. Molnar, 2023).Llegeix més »