L’RCDP blog se’n va de vacances

Autor: Mathias Reding. Font: pexels

Amb l’arribada de l’estiu, arriba també el moment de fer una pausa per descansar i recarregar energies. El Blog de la Revista Catalana de Dret Públic s’atura unes quantes setmanes i tornarà el mes de setembre amb noves propostes, reflexions i temes d’actualitat sobre el dret públic. Abans, però, volem fer un breu balanç del que ha estat fins ara el 2026 al blog.

Aquesta primera meitat llarga de l’any hem publicat un ventall ampli de continguts sobre qüestions jurídiques i institucionals d’interès. D’una banda, hem analitzat novetats legislatives i reformes en àmbits com l’Administració pública, el règim local, la funció pública, la contractació irregular, la mediació universitària i la legislació portuària. De l’altra, ens hem fixat en els reptes de les entitats locals en matèria de competències, integritat pública, finançament, digitalització i ús de la intel·ligència artificial. També hem abordat la transició energètica, les comunitats energètiques, la legislació climàtica, la qualitat de l’aire i les polítiques ambientals europees, així com qüestions d’actualitat relacionades amb la responsabilitat patrimonial, la violència obstètrica o els riscos derivats de la generació d’imatges falses amb IA. Els apunts han combinat l’anàlisi normativa amb reflexions sobre la transparència, la qualitat institucional, la igualtat o les transformacions de l’estat de dret. També hi han tingut cabuda comentaris de jurisprudència, ressenyes bibliogràfiques i cròniques de jornades i actes, que han enriquit el debat i han reforçat la dimensió divulgativa i crítica del blog. Tot plegat, un conjunt de veus diverses que mantenen viva la reflexió sobre el dret públic des d’una mirada plural, rigorosa i compromesa.Llegeix més »

Avançament de continguts del número 72 de l’RCDP, amb una secció monogràfica sobre una Administració més humana

Caràtula de la Revista Catalana de Dret PúblicL’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicarà aquest juny el número 72 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb vuit articles acadèmics, quatre dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a la perspectiva d’una Administració més humana. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en ciència política i de l’Administració, dret administratiu, comunicació clara i llenguatge planer, entre altres.

La coordinadora acadèmica de la secció monogràfica, que en signa la presentació, és Esther Pano Puey, doctora en Ciència Política, directora de la Fundació Carles Pi i Sunyer i professora associada del Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB). La seva presentació ve acompanyada d’una introducció a càrrec de Joan Subirats i Humet, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que posa de manifest els múltiples intents d’incorporació de criteris d’orientació ciutadana i de millora en la qualitat de la relació entre Administració i ciutadania que no sempre han reeixit en termes aplicats, i que emmarca la discussió continguda en la secció monogràfica.Llegeix més »

Per Sant Jordi, un tast de dret públic – Biblioteca de l’EAPC

Collage amb les cobertes de les 15 publicacions recomanadesAmb motiu de la diada de Sant Jordi, el blog de la Revista Catalana de Dret Públic presenta una nova selecció de lectures en l’àmbit del dret públic i de les polítiques públiques, elaborada a partir dels fons de la Biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Com en edicions anteriors, es tracta d’una tria orientada a oferir un tast representatiu de les novetats editorials i de treballs recents que contribueixen al debat jurídic i institucional contemporani. Les obres seleccionades ‒algunes disponibles a la Biblioteca i d’altres accessibles en línia‒ s’acompanyen d’una breu ressenya per facilitar-ne la contextualització i orientar-ne la lectura.

La selecció d’enguany reflecteix amb especial claredat els eixos de transformació que afecten les administracions públiques i el dret públic: la digitalització i l’impacte de la intel·ligència artificial, la reforma de la funció pública i de la direcció pública professional, la modernització del procediment administratiu i de la jurisdicció contenciosa, així com nous enfocaments en la gestió del risc, la mediació administrativa i la governança del benestar organitzatiu. Alhora, s’hi incorporen obres que aborden grans qüestions de la política pública ‒com ara l’accés a l’habitatge, la temporalitat en l’ocupació pública i la relació entre coneixement i decisió política‒ i d’anàlisi sobre el funcionament i els reptes de les institucions, tant en l’àmbit nacional i estatal com europeu. En conjunt, el repertori ofereix una panoràmica coherent dels debats que travessen el dret públic i les administracions actualment.

Confiem que aquesta selecció contribueixi a enriquir la reflexió jurídica i us acompanyi en una bona diada de Sant Jordi.Llegeix més »

L’impacte de l’avaluació de l’acompliment en els diferents àmbits de la funció pública. Una mirada al Projecte de llei d’ocupació pública catalana – Roger Càmara Mas
Serveis Jurídics de l'Ajuntament del Vendrell

Taula d'oficina amb unes ulleresL’avaluació de l’acompliment és una eina fonamental en el procés de modernització de les administracions públiques, com ja van advertir fa molts anys el Llibre blanc de la funció pública catalana (2005) i l’Informe de la comissió per a l’estudi i preparació de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (2005), els quals recomanaven la seva implementació en l’àmbit de les administracions públiques. És un instrument estratègic i transversal, en la mesura en què incideix directament en àmbits essencials de la funció pública, com són les retribucions o la carrera professional del personal.

No és fins a l’aprovació de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, que s’incorpora aquesta figura amb la voluntat d’estendre-la de manera universal a totes les administracions públiques que conformen el seu àmbit subjectiu d’aplicació. Ara bé, s’efectua una regulació de mínims, en consonància amb la voluntat del legislador de reduir la densitat de la legislació bàsica per facilitar als legisladors de desenvolupament l’establiment d’un marc normatiu propi que s’adapti a les seves necessitats organitzatives. A més, és una regulació diferida, que no desplegarà efectes fins a l’entrada en vigor de les lleis de funció pública que es dictin en desplegament de l’Estatut bàsic, de conformitat amb la disposició final quarta del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TREBEP). Aquesta eficàcia diferida constitueix un problema de primer ordre per a les administracions públiques catalanes a l’hora de regular l’avaluació de l’acompliment en alguns dels àmbits en què pot desplegar efectes, ja que el legislador autonòmic encara no ha desenvolupat el TREBEP.Llegeix més »

Comentario de la Sentencia del Tribunal Supremo 1119/2025 – Natalia Menéndez González
Profesora ayudante de la CUNEF Universidad e investigadora asociada del Centre for a Digital Society

Font: Pexels. Autor: Kevin Ku

La Sentencia del Tribunal Supremo 1119/2025 (Sala de lo Contencioso-Administrativa, Sección Tercera), de 11 de septiembre de 2025 (Recurso 7878/2024) se sitúa en un momento clave de la transformación digital de la Administración pública y responde a una reclamación de la Fundación Ciudadana Civio contra el Ministerio de Transición Ecológica (MITECO) para que se le facilitase el código fuente de la aplicación informática denominada BOSCO, utilizada para determinar si los potenciales beneficiarios del llamado bono social eléctrico reúnen los requisitos de “consumidor vulnerable” o “consumidor vulnerable severo”. En lo que sigue se trata de una reflexión sobre tres ejes: primero, la aplicación del derecho a las nuevas tecnologías como continuación de viejos problemas jurídicos; segundo, la tensión entre el derecho de acceso a la información y la propiedad intelectual; tercero, la introducción de la noción de “democracia digital” y su relación con la “soberanía digital”. Finalmente, se plantea una consideración acerca de la eventual condición de sistema de inteligencia artificial de BOSCO y las consecuencias de ello.Llegeix més »