La transmissió de bars i restaurants: Llei 11/2009 o Llei 18/2020? – Xavier Silvestre i Castejon
Lletrat consistorial. Direcció dels Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Barcelona

La relació entre les activitats de restauració i els àmbits d’aplicació de les diverses lleis reguladores de la intervenció de les activitats no ha estat mai senzilla. L’actualment derogada Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics les incloïa, però amb una cautela: l’article 1.4 d’aquesta llei establia el seu caràcter supletori de la normativa sectorial que fos aplicable.

La Llei 13/2002, de turisme de Catalunya les va incloure en un principi al seu article 52; però a l’ombra de l’adequació de normes a la Directiva de Serveis aquest article va ser suprimit pel Decret legislatiu 3/2010 i, per tant, bars i restaurants van deixar de ser considerats activitats turístiques a tots els efectes.

Amb la derogació de l’annex IV de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives (LEPAR) va quedar com a únic text legal sectorial que inclou bars i restaurants, si bé a títol supletori segons indica el seu article 4.3.Llegeix més »

La Memòria de la Comissió Jurídica Assessora de l’any 2020 – Francesc Ignasi Castellet i Arnau
Lletrat de la Comissió Jurídica Assessora. Generalitat de Catalunya

Acte de presa de possessió del càrrec dels nous membres de la CJA al Saló Sant Jordi, del Palau de la Generalitat, el 14 de juliol de 2020

La Comissió Jurídica Assessora, en compliment del que disposa l’article 21 de la Llei 5/2005, de 2 de maig, que en regula la composició i funcionament, en un acte celebrat el 20 d’abril de 2021 al Palau de la Generalitat, ha presentat al Govern la Memòria 2020, que resumeix l’activitat dictaminadora que ha dut a terme durant l’any. I més recentment, ha publicat íntegrament el contingut del document elaborat a la pàgina web de la institució.

Aquesta Memòria és la de l’any 2020, que, com el president de la institució assenyala en la presentació, serà recordat com el de la irrupció de la pandèmia de la COVID, però també l’any en el qual s’ha fet palès el potencial de les noves tecnologies aplicades a l’activitat de les administracions, tant en la celebració dels plens d’una manera telemàtica com en el teletreball del personal de la Comissió.Llegeix més »

Avançament de continguts del número 62 de l’RCDP, amb secció dedicada a l’Administració pública i la cura de les persones

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà en breu el número 62 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb 10 articles acadèmics, dels quals 5 corresponen a una secció monogràfica que duu per títol “L’Administració pública i la cura de les persones”. Es tracta de contribucions que analitzen l’estat del benestar prenent com a base les prestacions públiques eficaces i eficients, amb una gestió pública al servei de la ciutadania centrada en l’ètica, la proximitat, l’atenció i el bon tracte. Així ho exposa el secretari de l’RCDP i catedràtic de Dret Constitucional a la UAB, Joan Lluís Pérez Francesch, en la introducció del número.

Els articles de la secció monogràfica aborden àmbits com l’ètica de la cura a l’Administració pública, el projecte de reforma horària i el seu impacte en el sector públic, les noves modalitats de gestió de serveis socials amb especial referència a l’acció concertada, la renda garantida de ciutadania i l’ingrés mínim vital o la posició de la ciutadania respecte a l’Administració a Itàlia. Signen les recerques professors universitaris i persones expertes vinculats a la URL, la UAB, la UdG, la UPF i la Universitat de Bolonya des de l’àmbit de la filosofia, la sociologia, el dret administratiu, el dret del treball i la protecció social.

Llegeix més »

El “controvertit” caràcter d’Administració pública de les universitats públiques de resultes de les regulacions a les lleis de procediment administratiu i règim jurídic del sector públic – Gabriel Capilla Vidal
Cap de Gabinet Jurídic i secretari general adjunt de la Universitat Autònoma de Barcelona

Autoria: UAB, CC BY-SA

Amb motiu de l’aprovació de les dues normes de capçalera en matèria de règim jurídic del sector públic[i] i del procediment administratiu comú de les administracions públiques[ii] l’any 2015, i la seva entrada en vigor l’any 2016, es van produir no pocs debats en relació amb dites normes, tant pel contingut d’alguna de les seves previsions com per l’excessiva densitat normativa en alguns dels àmbits regulats, en aquest darrer aspecte per exemple, la detalladíssima regulació del procediment sancionador i del procediment per determinar la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques.Llegeix més »

Reflexions entorn del procediment administratiu. Anàlisi dels conceptes ‘terme’ i ‘termini’: els diferents efectes de la suspensió i de la interrupció de terminis – Jaume Borja Carles
Tècnic superior de la Diputació de Tarragona. Llicenciat en dret i màster en dret local i urbanístic

En el present article es pretén analitzar conceptes bàsics del procediment administratiu com terme o termini i, a més, els diferents efectes que produeixen la suspensió i la interrupció dels terminis. La interpretació de com han d’aplicar-se aquests conceptes jurídics s’ha plantejat i s’ha posat de manifest en els últims temps amb motiu de la publicació del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19. Com veurem, aquesta norma ha contribuït involuntàriament, però d’una manera decisiva, a delimitar-los i a aclarir-los.Llegeix més »