La integritat pública en les entitats locals: entre l’exigència normativa i la realitat quotidiana – Jaime Clemente Martínez
Professor de dret constitucional de la Universitat Jaume I de Castelló

Imatge d'un edifici oficial de Castelló de la Plana
Castelló de la Plana. Autor: Luis Rogelio HM. Font: Wikimedia Commons. Llicència CC BY-SA 2.0

La integritat pública continua sent, per a moltes entitats locals, una assignatura pendent. No és perquè els ajuntaments, mancomunitats o diputacions desconeguen la importància de la transparència, la lluita contra la corrupció o la prevenció del frau. El problema és molt més simple, i alhora molt més estructural: les administracions locals –especialment les de menor mida– gestionen un volum de tasques tan ampli, tan immediat i tan exigent, que les qüestions relacionades amb la integritat solen quedar relegades a un segon pla. Contractació, urbanisme, serveis socials, subvencions, personal, gestió tributària, manteniment de serveis públics, etc., el dia a dia absorbeix tots els recursos disponibles.Llegeix més »

La necessària Llei de governs locals com a forjat estructural per bastir un model territorial integral i propi de la Catalunya del segle XXI – Xavier Forcadell i Esteller
Funcionari de l’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, professor de dret administratiu a la URV i la UPF

Casa de la Vila, Sitges
Casa de la Vila, Sitges. Font: Wikipedia Commons. Autor: Kent Wang, amb llicència CC BY 4.0

Aquestes setmanes farà ja 20 anys, que aviat és dit, que el conjunt dels poders públics de Catalunya estaven abocats de ple a la tramitació i l’aprovació final del nou Estatut d’autonomia de Catalunya. Aquest fet, dotar-nos d’un nou marc estatutari, en el batec del país i especialment pel que fa al seu sistema institucional, no era lògicament una cosa menor, ni des d’una perspectiva política, ni econòmica, ni jurídica, ni institucional.

Sense cap dubte aquest Estatut ha estat una fita cabdal en la llarga tradició institucional de Catalunya. De les més significatives, segurament. No és aquí ara el moment d’entrar a valorar si l’obertura d’una nova via estatutària estava prou reflexionada i madurada en relació amb els riscos de futur de tota índole que podien succeir, com s’ha vist, ni tampoc d’analitzar el que possiblement ha succeït a posteriori fruit de l’obertura d’aquesta via.

Llegeix més »

Reptes pendents en la governança local de l’energia eòlica – Adrià Sala i Bartrina
Graduat en Filosofia, Política i Economia i màster en Gestió Pública

decoratiu
Autor: josealbafotos. Font: Pixabay.com

Quan parlem de parcs eòlics, cal que distingim entre diversos tipus de projectes segons l’organisme públic responsable de la seva tramitació. La Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric estableix que correspon a l’Administració General de l’Estat la tramitació de projectes de parcs eòlics marins –el que anomenem projectes extraterritorials (offshore)– i també els parcs eòlics terrestres de més de 50 MW de potència. En canvi, els projectes terrestres de potència menor formen part de les competències de l’administració de les comunitats autònomes.

Llegeix més »

La Comissió Jurídica Assessora: activitat durant l’any 2023 – Helena Mora Balcells
Responsable d’Estudis i Recerca, Comissió Jurídica Assessora. Generalitat de Catalunya

Logotip Comissió Jurídica Assessora
Font: Generalitat de Catalunya

La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu del Govern, d’acord amb el que estableix l’article 72.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. La regulació d’aquesta institució es preveu a la Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora i al Decret 69/2006, d’11 d’abril, d’aprovació del Reglament d’organització i funcionament de la Comissió Jurídica Assessora.

La normativa esmentada estableix, entre d’altres, la composició, l’organització i les funcions de l’òrgan. En aquest breu apunt es vol incidir, sobretot, en aquestes últimes i, concretament, en les desenvolupades durant l’any 2023.Llegeix més »

El curt recorregut de la carrera administrativa horitzontal per a l’Administració local catalana – Roger Càmara Mas
Responsable dels serveis jurídics de l’Ajuntament del Vendrell i doctor en dret

Autoria: fda54. Font: Pixabay

La carrera administrativa horitzontal constitueix una modalitat de carrera molt atractiva en l’àmbit local, ja que permet la progressió professional del personal sense necessitat de canviar de lloc de treball, d’acord amb el que disposa l’article 16.3 a) del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TREBEP). La carrera tradicionalment basada en el canvi de lloc de treball és de difícil aplicació en moltes de les entitats locals, perquè no existeixen llocs de caràcter superior i més ben retribuïts on poder promocionar pel caràcter reduït de les plantilles. Així mateix, en aquelles entitats on s’ha pogut desenvolupar, la creació d’aquests llocs de treball no sempre ha obeït a raons organitzatives, sinó a satisfer les legítimes aspiracions professionals del personal. Aquests aspectes ja van ser apuntats per l’informe de la Comissió per a l’Estudi i Preparació de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.

Llegeix més »