En l’epíleg de l’obra col·lectiva A las puertas de la administración digital. Una guía detallada para la aplicación de las Leyes 39/2015 y 40/2015, coordinada per A. Cerrillo i Martínez, s’afirma que les nostres administracions públiques van estar immerses en un procés “d’electronificació” durant les dues darreres dècades. Aquest procés se centrava específicament en el desplegament de les infraestructures de gestió administrativa en un entorn virtual, en la posada en marxa de nous canals de comunicació entre l’Administració i els ciutadans a les xarxes i en la sistematització i reordenació dels processos de presa de decisions, tenint en compte les noves eines electròniques de gestió i tractament de la informació. Aquell paradigma era l’anomenada administració electrònica. Responen a aquesta realitat, per exemple, les modificacions de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i del procediment administratiu comú, l’aprovació de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés dels ciutadans als serveis públics electrònics, o, a Catalunya, la promulgació de les lleis 26/2010, de 3 d’agost, de procediment administratiu comú de les administracions públiques de Catalunya, i 29/2010, de 3 d’agost, d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya.

Amb aquest procés ni de bon tros conclòs (penseu només, en l’entrada en vigor demorada de determinats preceptes de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú, en matèria d’administració electrònica), en els darrers anys, han emergit tecnologies disruptives que fan envellir les adaptacions per conformar una administració electrònica. Certament, hem entrat de forma vertiginosa, i amb el peu canviat, a l’era de la robòtica, dels algoritmes i de la intel·ligència artificial, de les dades massives i, també, de les cadenes de blocs (blockchains).Llegeix més »