La responsabilitat patrimonial i, més àmpliament, la responsabilitat derivada de la gestió del patrimoni públic constitueixen encara avui un dels àmbits més complexos i discutits del dret administratiu. Malgrat el seu caràcter clàssic com a institució de garantia, la seva configuració actual planteja interrogants sobre la delimitació entre la naturalesa sancionadora i la reparadora. Un dels problemes estructurals identificats és la concentració en un únic procediment de la determinació d’ambdós tipus de responsabilitat, fet que genera el risc de desdibuixar la funció de reparació patrimonial en favor d’un disseny exclusivament sancionador. Aquesta tensió es veu agreujada pels límits del ius puniendi administratiu i el risc de desviacions en l’aplicació del règim sancionador, que pot ser utilitzat amb finalitats polítiques o alienes a la protecció efectiva dels fons públics. En aquest context, el paper dels òrgans de control extern –com el Tribunal de Comptes o les sindicatures– resulta fonamental per garantir una gestió economicofinancera correcta. Les reflexions doctrinals contemporànies conviden a repensar aquests règims des d’una concepció garantista i orientada a la bona administració, per assegurar que la institució compleixi de manera equilibrada les seves funcions preventiva, reparadora i de preservació del patrimoni públic.Llegeix més »
Etiqueta: bona administració
Algunes reflexions sobre la responsabilitat patrimonial al fil de l’obra La responsabilidad administrativa en Venezuela. Algunas ideas para su reforma, de Jessica Vivas Roso – Marina Rodríguez Beas
La integritat pública en les entitats locals: entre l’exigència normativa i la realitat quotidiana – Jaime Clemente Martínez
Professor de dret constitucional de la Universitat Jaume I de Castelló
La integritat pública continua sent, per a moltes entitats locals, una assignatura pendent. No és perquè els ajuntaments, mancomunitats o diputacions desconeguen la importància de la transparència, la lluita contra la corrupció o la prevenció del frau. El problema és molt més simple, i alhora molt més estructural: les administracions locals –especialment les de menor mida– gestionen un volum de tasques tan ampli, tan immediat i tan exigent, que les qüestions relacionades amb la integritat solen quedar relegades a un segon pla. Contractació, urbanisme, serveis socials, subvencions, personal, gestió tributària, manteniment de serveis públics, etc., el dia a dia absorbeix tots els recursos disponibles.Llegeix més »
La Llei 9/2025, de 13 de novembre, com a primera pedra legislativa de la reforma de l’Administració pública catalana – Genís Vives Cantero
Investigador de l’Observatori de Dret Públic IDP Barcelona
L’octubre de 2024 el Govern de la Generalitat de Catalunya va donar el tret de sortida a la reforma de l’Administració pública catalana a través de l’Acord GOV/217/2024, de 8 d’octubre. Per a pilotar-la, es va constituir la Comissió d’Experts per a la Definició de l’Estratègia de Transformació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la Millora dels Serveis Públics (CETRA), que ha culminat la seva feina a través d’un informe final presentat al novembre de 2025.
Inspirats en aquests treballs, els grups parlamentaris del PSC, ERC i Comuns van presentar una proposició de llei, tramitada per lectura única, que ha esdevingut la Llei 9/2025, de 13 de novembre, de modificació de la Llei 26/2010, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. La norma, en vigor des del 15 de novembre, va ser aprovada amb 118 vots a favor i 17 abstencions (la qual cosa reflecteix un clima de consens), i es fonamenta en les competències de l’article 159, apartats 1 i 2, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.Llegeix més »
Ulises y la odisea de la reforma de la Administración – César Cierco Seira
Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Lleida
A quien se ha dedicado al estudio de la simplificación administrativa o, sin ir tan lejos, ha participado en la planificación o ejecución de programas de reforma o similares, es probable que cualquier nuevo impulso simplificador le haga pensar de inmediato en la odisea de Ulises y, más concretamente, en el extraordinario peligro del sonoro canto de aquellas sirenas que salieron a su encuentro. Después de todo, la simplificación no deja de ser un objetivo que muta en apariencia, que admite avances, pero que está llamado a permanecer como meta a perseguir por la Administración.Llegeix més »
Avançament de continguts del número 70 de l’RCDP, amb una secció monogràfica sobre noves perspectives del tracte als animals
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicarà aquest juny el número 70 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb deu articles acadèmics, sis dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a les noves perspectives del tracte als animals. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en dret públic, filosofia, ètica, ciència política, dret penal, dret processal i dret constitucional, entre altres.
Els coordinadors acadèmics de la secció monogràfica, i que en signen la introducció, són Carolina Leiva Ilabaca, investigadora associada del Cambridge Centre for Animal Rights Law (Anglaterra); María José Rodríguez Puerta, professora titular de dret penal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Joan Lluís Pérez-Francesch, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB i fins fa poc director de l’RCDP.