Etiqueta: canvi climàtic

L’RDL 7/2026 com a norma d’inflexió: transició energètica local, autoconsum ampliat i retorn territorial – Joan Herrera Torres
 Soci de SAMSO EDS, professor associat de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’equip del projecte d’investigació "ENLOCOMUN"

EAPCDeixa un comentari
Panells solars tèrmics situats al terrat de l'escola La Maquinista. De fons, l'església de Sant Andreu
Font: Ajuntament de Barcelona. Autora: Paula Jaume

1. Introducció: una norma de conjuntura i d’inflexió

El Reial decret llei 7/2026, de 20 de març, pel qual s’aprova el Pla integral de resposta a la crisi a l’Orient Mitjà (en endavant, RDL), pot semblar, a primera vista, una norma d’urgència destinada a atenuar els efectes de la nova crisi energètica internacional derivada de la guerra a l’Iran i la inestabilitat a l’Orient Mitjà. El text inclou, en efecte, rebaixes fiscals, mesures de protecció social, suport a sectors exposats i mecanismes conjunturals de contenció. Però quedar-se aquí seria llegir només la superfície de la norma. El preàmbul de l’RDL ho deixa clar: al costat d’aquest “escut” immediat, el text incorpora un segon eix estructural destinat a accelerar l’electrificació de l’economia, reforçar el desplegament renovable i reduir la dependència dels combustibles fòssils importats.Llegeix més »

Galícia i l’ambició climàtica: anàlisi de la Llei 1/2026 – Álvaro Martín Morán
 Investigador predoctoral del Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili i membre del MSCA THERESA Doctoral Network

EAPCDeixa un comentari
Molins eòlics a Galícia
Font: Wikimedia Commons

L’11 de febrer es va publicar al Diari Oficial de Galícia la Llei 1/2026, de 5 de febrer, del clima de Galícia. Aquesta norma autonòmica té per objecte situar el clima com a eix central de les polítiques públiques gallegues, alineant l’acció de govern amb els compromisos internacionals i de la Unió Europea en matèria de canvi climàtic i transició energètica.

Els objectius més destacats de la llei són assolir la neutralitat climàtica a Galícia per a l’any 2040 i reduir les emissions netes de gasos amb efecte d’hivernacle en, almenys, un 75 % per a l’any 2030, prenent com a base de referència els nivells de 1990. Es tracta, per consegüent, d’unes fites molt ambicioses que situen Galícia deu anys per davant dels objectius de neutralitat climàtica fixats per la Unió Europea en el Reglament (UE) 2021/1119 (Llei europea sobre el clima), així com dels previstos a escala estatal en la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica. Suposa també un pas més enllà respecte a altres lleis climàtiques pioneres en el seu moment, com és el cas de la Llei 16/2017, d’1 d’agost, del canvi climàtic de Catalunya.Llegeix més »

Comentarios a la Ley 1/2025, de 1 de abril, de Prevención de las Pérdidas y el Desperdicio Alimentario – Susana Eva Franco Escobar
 Profesora contratada doctora de derecho administrativo de la Universidad de La Laguna

EAPC1 comentari
Font: Pexels

El 2 de abril de 2025 se publicó en el Boletín Oficial del Estado la Ley 1/2025, de 1 de abril, de Prevención de las Pérdidas y el Desperdicio Alimentario, con la que se persigue fomentar la prevención y reducción de las pérdidas y el desperdicio de alimentos por parte de los diferentes agentes que componen la cadena alimentaria. Su finalidad es dar respuesta a la Agenda 2030 en lo relacionado con el sistema alimentario de producción y consumo responsables.

 

 

Llegeix més »

La (in)suficiencia de la planificación de la transición energética – Pilar Lucea Franco
 Profesora de derecho administrativo de la Universidad de Zaragoza

EAPCDeixa un comentari
Font: Pexels

La planificación de la transición energética es un elemento fundamental para lograr la descarbonización de las economías y aplicar de forma efectiva el marco normativo común europeo de la Unión de la Energía. Entre los principales instrumentos de planificación se encuentran los planes nacionales integrados de energía y clima (PNIEC), así como el resto de planes o estrategias de alcance nacional, autonómico o local que de algún modo inciden o colaboran en los objetivos de la transición energética.Llegeix més »

No hi pot haver calma després de la tempesta. El Reial decret llei 6/2024, de mesures urgents per la DANA i la necessitat de mesures jurídiques preventives – Clara Esteve-Jordà
 Investigadora postdoctoral, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), i investigadora associada, Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT)

EAPCDeixa un comentari
Autor: Enkantari, Font: Wikimedia Commons

Context i justificació de la norma

El Reial Decret llei 6/2024, de 5 de novembre, pel qual s’adopten mesures urgents de resposta davant els danys causats per la depressió aïllada en nivells alts (DANA) a diferents municipis entre el 28 d’octubre i el 4 de novembre de 2024 (d’ara endavant, RDL 6/2024) va ser aprovat just una setmana després de l’episodi que la mateixa norma cataloga com “la pitjor DANA des de començament de segle”. Aquest esdeveniment meteorològic extrem va afectar diversos municipis de la península Ibèrica i les Balears, però la zona més afectada va ser la Comunitat Valenciana. Les fortes i intenses pluges van provocar greus inundacions, danys materials i personals, interrupcions en infraestructures crítiques com ara carreteres, ferrocarrils i xarxes de subministrament d’aigua i electricitat, així com la destrucció d’habitatges i locals. La catàstrofe va motivar una resposta coordinada a nivell estatal i de comunitats autònomes, que va incloure unitats de salvament i equips d’alta tecnologia, com ara drons, helicòpters i embarcacions de rescat, en el desplegament més gran “en temps de pau” (exposició de motius I).

Llegeix més »