Reconeixement d’emocions en l’àmbit migratori: un apunt en relació amb el Reglament de la Unió Europea en matèria d’intel·ligència artificial – Andrea Romano
Professor lector Serra Húnter de dret constitucional, Universitat de Barcelona

Autoria: Cottonbro studio. Font: Pexels

Introducció

El camí cap a l’adopció del Reglament de la Unió Europea sobre regles harmonitzades en matèria d’intel·ligència artificial (d’ara endavant, el Reglament) ja s’acaba. El 8 de desembre passat, després de mesos de negociacions, es va tancar un acord provisional entre el Parlament i el Consell que preludiava l’aprovació definitiva del primer marc normatiu a escala regional sobre la IA abans que acabés la legislatura. El 13 de febrer la Comissió del Mercat Interior i Protecció del Consumidor (IMCO) i la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d’Interior (LIBE) van aprovar (amb 71 vots a favor, 8 en contra i 7 abstencions) el text de l’acord, el qual va ser adoptat, finalment, en la sessió plenària del Parlament Europeu del 13 de març (523 vots a favor, 46 en contra i 49 abstencions). Després de l’aprovació final del Consell, s’espera que el Reglament s’adopti abans del final de la legislatura.

Dins de les àrees que es veuran afectades pel nou marc normatiu, la migració, el control de fronteres i l’asil ocupen un paper en primer pla, en vista de les innombrables aplicacions que s’han experimentat a escala estatal i europea al llarg dels darrers anys i de la cobertura normativa que proposa el nou Reglament (per a un examen global, cf. Molnar, 2023).Llegeix més »

La mediació preventiva a l’Administració pública, un abans i un després – Montserrat Raga Marimon i Natàlia Ferré Giró
Magistrada del Jutjat Contenciós Administratiu, i advocada mediadora

Font: Pexels. Autoria: Kindel Media
Font: Pexels. Autoria: Kindel Media

La societat del segle XXI requereix noves formes d’entendre l’Administració i de relacionar-s’hi, i en aquest context el dret a una bona administració i el paradigma de l’Administració relacional adquireixen una rellevància especial, i la mediació administrativa esdevé un instrument idoni per fer-ho efectiu.

La pràctica de metodologies autocompositives com a fórmula per gestionar els conflictes entre la ciutadania i l’Administració, mitjançant la intervenció d’una tercera persona mediadora, independent i imparcial, suposa un canvi de paradigma. Ara bé, trobem un primer antecedent normatiu d’aquesta praxi als anys noranta del segle XX amb l’Administrative Dispute Resolution Act dels Estats Units (ADRA), d’aquí la sigla ADR per referir-se a les metodologies de resolució alternativa de conflictes aplicades a l’activitat ordinària de l’Administració pública.Llegeix més »