La mediació amb administracions públiques, un interès actual i internacional – Óscar Expósito-López
Investigador predoctoral. Universitat Rovira i Virgili

Font: Pixabay. Autoria: TeroVesalainen

La mediació administrativa[i] està tenint en els darrers anys un auge teòric i pràctic els resultats del qual són visibles mitjançant les dades objectives i contrastables de les diverses entitats que intervenen en aquests procediments. Apareixen cada vegada més treballs i casos que demostren l’eficàcia de l’ús d’aquests mitjans adequats de solució de conflictes (MASC) i que reclamen més protagonisme en l’esfera conflictual administrativa. Fins ara, el model burocràtic propi del segle XX havia monopolitzat el panorama administratiu, però una societat més participativa i activa en la presa de decisions públiques comença a reclamar un canvi, ser escoltada. El model administratiu està cridat a transformar-se cap a un model més empàtic i relacional. Es poden observar, en aquest sentit, antigues i noves pràctiques que cada vegada més introdueixen aquest tipus de negociacions per solucionar els conflictes amb els ciutadans, en àmbits com ara la sanitat, l’educació, l’urbanisme o la transparència, entre altres.

En el panorama internacional, aquesta percepció no és diferent. En aquest marc, la Universitat Rovira i Virgili va organitzar el Congrés internacional sobre mediació administrativa –que va tenir lloc els dies 20 i 21 de juny de 2024– per reunir en un únic espai acadèmic totes aquelles persones expertes en la matèria, tant a escala nacional com internacional. L’objectiu no era altre que donar visibilitat, compartir experiències i aprofundir en els models dels diferents països, de manera que es pugui créixer i millorar en aquesta matèria, en aquesta nova forma de relacionar-se amb l’Administració.Llegeix més »

Per Sant Jordi, un tast de dret públic – Biblioteca de l’EAPC

Aquest Sant Jordi 2024 des del blog de l’RCDP us suggerim quinze publicacions destacades i novetats editorials que aborden alguns dels àmbits tractats a la Revista Catalana de Dret Públic i al blog al llarg del darrer any. Algunes d’aquestes publicacions es poden consultar a la Biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), i d’altres són d’accés obert en línia. En tots els casos compartim els enllaços a les fonts originals per facilitar-ne la consulta gratuïta o de pagament, segons el cas.

Les obres seleccionades enguany inclouen àmbits com les polítiques públiques feministes, la intel·ligència artificial, la transparència algorítmica, l’habitatge, els codis ètics, els conflictes entre administracions en l’ordre contenciós, el món local, la funció pública i la transformació digital, la qualitat democràtica i les noves tecnologies, l’urbanisme en clau municipal, els drets humans, la reforma administrativa i la policrisi a l’Administració pública, o la llibertat d’expressió. En tots els casos us oferim una breu ressenya i l’enllaç corresponent per a més informació.

Bon Sant Jordi i per molts llibres!

Llegeix més »

La mediació preventiva a l’Administració pública, un abans i un després – Montserrat Raga Marimon i Natàlia Ferré Giró
Magistrada del Jutjat Contenciós Administratiu, i advocada mediadora

Font: Pexels. Autoria: Kindel Media
Font: Pexels. Autoria: Kindel Media

La societat del segle XXI requereix noves formes d’entendre l’Administració i de relacionar-s’hi, i en aquest context el dret a una bona administració i el paradigma de l’Administració relacional adquireixen una rellevància especial, i la mediació administrativa esdevé un instrument idoni per fer-ho efectiu.

La pràctica de metodologies autocompositives com a fórmula per gestionar els conflictes entre la ciutadania i l’Administració, mitjançant la intervenció d’una tercera persona mediadora, independent i imparcial, suposa un canvi de paradigma. Ara bé, trobem un primer antecedent normatiu d’aquesta praxi als anys noranta del segle XX amb l’Administrative Dispute Resolution Act dels Estats Units (ADRA), d’aquí la sigla ADR per referir-se a les metodologies de resolució alternativa de conflictes aplicades a l’activitat ordinària de l’Administració pública.Llegeix més »

A vueltas con el control sobre la administración: la implicación ciudadana como motor de cambio – Alejandra Boto Álvarez
Profesora titular de derecho administrativo de la Universidad de Oviedo

Autoria: Benjamin R. Font: Unsplash

He sido invitada a reseñar en este breve apunte el contenido más importante de mi contribución sobre la reforma de la justicia administrativa en la sección monográfica del número 67 de la Revista Catalana de Dret Públic. Confieso que tal propósito me es, en realidad, muy difícil de acometer pues, si algo hay de valioso en esas reflexiones, no es su contenido, sino el enfoque con que se vuelve sobre un tema clásico del derecho administrativo.

El trabajo se construye sobre evidencias preliminares que están fuera de toda discusión, la propuesta de un marco panorámico relativamente novedoso y, como derivada de los ingredientes previos, la aceptación de varias limitaciones.

Ciertamente, resulta una obviedad decir que nuestro derecho administrativo se construye sobre un mecanismo muy sofisticado de controles, pero que no funciona de forma satisfactoria. Muchos son los estudios que han profundizado en la identificación de las causas y precursores para tal fracaso y, más aún, los que proponen medidas de reforma para atajar la situación con soluciones que, no obstante, y dicho con todo el respeto académico que sus autores merecen, tienden a repetirse y ser poco originales. También suelen serlo las sucesivas oleadas reformistas institucionales, basadas o no en esos diagnósticos doctrinales con sugerencias lege ferenda. Mi análisis se encuadra en ese tipo de estudios y, por tanto, no descubre el Mediterráneo… ni aspira a ello.

Llegeix més »

Evolució de la paritat de gènere en la jurisdicció contenciosa administrativa (2014-2023) – Clara Esteve Jordà
Investigadora postdoctoral, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i investigadora associada, Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT)

Autor: WilliamCho Font: Pixabay

Contextualització: els plans d’igualtat del CGPJ

La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, va establir que les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències respectives i en aplicació del principi d’igualtat entre dones i homes, havien de “promoure la presència equilibrada de dones i homes en els òrgans de selecció i valoració” (article 51.d). [i] Així mateix, el I Pla d’igualtat de la carrera judicial, aprovat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), va definir el 2013 onze eixos estratègics en matèria d’igualtat. Entre aquests eixos hi havia l’accés a la carrera judicial i la promoció professional. Com a accions a emprendre es va incloure elaborar estadístiques desagregades per sexe i per trams d’edat, així com procurar, sempre que hi hagués prou persones candidates, una composició equilibrada (60 %-40 %). El II Pla d’igualtat (2020) va millorar els resultats de l’informe del primer Pla perquè va fer cristal·litzar en accions els objectius marcats set anys abans.Llegeix més »