Conflictes constitucionals de competència. Concurrència o monopoli jurisdiccional. A propòsit de la Sentència del Tribunal Suprem núm. 437/2022, de 7 d’abril – Berta Bernad Sorjús
Advocada de la Generalitat davant del Tribunal Constitucional

 

Façana nevada del Tribunal Suprem
Font: Luis García. Llicència CC BY-SA 4.0

Introducció

La identificació de la jurisdicció competent per conèixer de les impugnacions de disposicions de rang inferior a la llei per motius competencials no és, a dia d’avui, una qüestió clara.

Així resulta de la sentència del Tribunal Suprem (STS) objecte d’aquest comentari, la qual s’erigeix en un nou intent de confirmar una doctrina jurisprudencial que se suposa consolidada, però que, a la pràctica, troba resistència entre algunes instàncies jurisdiccionals inferiors.

El debat se situa entre els defensors del monopoli del Tribunal Constitucional (TC) per conèixer amb exclusivitat dels conflictes constitucionals de competència i els que, per contra, sostenen que tant la jurisdicció constitucional com la jurisdicció contenciosa administrativa, de manera alternativa, són competents per conèixer d’impugnacions fonamentades en la vulneració dels preceptes constitucionals que disciplinen el repartiment de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes.

Precisament la STS núm. 437/2022, de 7 d’abril (Sala contenciosa administrativa), reflecteix aquest debat, ja que resol un recurs de cassació interposat contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que havia inadmès, per manca de jurisdicció a favor del TC, un recurs contenciós interposat per l’Administració general de l’Estat contra un acord del Govern de la Generalitat de revisió del Pla especial d’emergències per contaminació de les aigües marines de Catalunya.

A continuació s’exposa quina ha estat la història judicial de la STS núm. 437/2022 i quins van ser els arguments emprats en les diverses instàncies per justificar la jurisdicció competent en cada cas.Llegeix més »

Sobre la constitucionalidad de la nueva función de autorización y ratificación de medidas sanitarias generales de la jurisdicción contencioso-administrativa – Laura Salamero Teixidó
Profesora contratada doctora de Derecho Administrativo en la Universitat de Lleida

De figura residual y casi anecdótica, la autorización y ratificación judicial de medidas sanitarias que recoge la Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso-administrativa (LRJCA), ha pasado a convertirse en un instrumento clave en la gestión de la pandemia por parte de las autoridades sanitarias[i]. Sin embargo, su parca regulación procesal y los inexistentes amarres de la misma en la normativa en materia de salud pública han generado no pocas preocupaciones y problemas a los operadores jurídicos. Algunas de las cuestiones controvertidas que han surgido son tan esenciales como la determinación del órgano judicial competente para su cognición, el alcance del control judicial y los criterios sometidos a conocimiento del juez, el cauce procesal para su despacho y la determinación de las partes legitimadas en el proceso, los recursos procedentes o, incluso, los supuestos en los que corresponde la misma solicitud por parte de la Administración, y la distinción de los casos que justifican la petición de una ratificación posterior en lugar de la autorización previa.Llegeix més »

Resolucions de la GAIP i justícia cautelar del TSJC – Josep Mir Bagó
Membre de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) i professor titular de dret administratiu

Les resolucions de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), sobre reclamacions en exercici d’aquest dret, d’acord amb l’article 42.10 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), poden ser impugnades en via contenciosa administrativa, concretament al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ateses les previsions de l’article 10.1.a de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA).

La GAIP va començar a rebre reclamacions l’agost del 2015 i d’aleshores ençà han estat formulats 47 recursos contenciosos contra les seves resolucions; llevat de tres casos, en els quals la part recurrent ha estat la persona sol·licitant d’informació, a judici de la qual la resolució de la GAIP no donava satisfacció a les seves pretensions d’accés a la informació pública (impugnació contra desestimació de la reclamació o per dèficit de l’accés atorgat), a la resta de casos (44), qui ha impugnat les resolucions de la Comissió ha estat l’Administració requerida per la GAIP a divulgar més informació que la que creu que ha d’oferir, o l’empresa o l’entitat afectada per la resolució de la GAIP i la conseqüent divulgació d’informació pública que l’afecta (impugnació contra l’estimació de la reclamació o per excés de l’accés atorgat). Com es veurà tot seguit, és en relació amb aquesta darrera mena de resolucions impugnades que la justícia cautelar està jugant un paper molt important, almenys la del TSJC.Llegeix més »

Recensió de l’obra ‘Mejora de la regulación, lobbies y huella normativa. Un análisis empírico’, de Juli Ponce Solé – Maur Diaz Jover
Docent i investigador en formació predoctoral a la Facultat de Dret de la UB

Juli PonceEl professor Juli Ponce Solé, catedràtic de dret administratiu a la Universitat de Barcelona, ens presenta en la monografia Mejora de la regulación, lobbies y huella normativa. Un anàlisis empírico (València, Tirant lo Blanch, 2019, 216 pàgines, ISBN 978-84-1313-003-3) un tema d’especial transcendència en el procés d’elaboració de normes jurídiques: la influència que els lobbies poden arribar a exercir per tal d’integrar les seves preferències i voluntats. Una influència exercida d’una manera pretesament informal, fora dels canals convencionals.

L’origen de l’obra es troba en una recerca encarregada per l’Oficina Antifrau de Catalunya l’any 2017, la qual va ser objecte de desenvolupament amb anàlisis de nous casos i reflexions posteriors.

L’autor ha dedicat, com és sabut, bona part de la seva carrera acadèmica a l’estudi dels principis i els drets que regeixen en l’actuació de les administracions públiques, com ara el bon govern o el dret a una bona administració. Amb aquesta darrera monografia nodreix aquesta línia d’estudi des d’una nova perspectiva, posant en evidència una sèrie de debilitats que, en matèria de transparència, es fan presents en l’exercici de la potestat reglamentària. En aquesta obra afegeix un nou element en relació amb la millora de la regulació i el desenvolupament de funcions administratives.Llegeix més »