El valor de los datos sanitarios de las Administraciones públicas: ¿los futuros bienes de dominio público? – Leticia Latorre Luna
Abogada y doctora en Derecho por la Universidad de Murcia

Tres professionals de la medicina observant tres pantalles d'ordinador amb imatges de proves mèdiques
Font: Institut Català de la Salut

Los datos sanitarios son en la actualidad –y se prevé que continúen siéndolo en las próximas décadas– un producto inestimable por significar no solo un gran beneficio de interés general para el progreso de la humanidad, sino también un beneficio económico dada su relevancia como fuente de información y conocimiento para la salud pública y la investigación científica a través de la aplicación de herramientas big data y de la inteligencia artificial. Por ello, en el artículo “El valor de los datos sanitarios de las Administraciones públicas: ¿Los futuros bienes de dominio público?”, publicado en el núm. 65 de la Revista Catalana de Dret Públic, se propone una idea propiamente inspiradora que preserva la posibilidad de que los datos sanitarios registrados en los ficheros/soportes de las Administraciones públicas puedan ser considerados los futuros bienes de dominio público y, por consiguiente, un nuevo mecanismo de ingreso patrimonial estatal, en el sentido de que el Estado pueda obtener a través de los datos de salud una remuneración económica a modo de tasa o canon por permitir su tratamiento a aquellas entidades privadas que soliciten el acceso a dichos datos para el desarrollo de proyectos de investigación biomédica de interés general y de asistencia sanitaria que apliquen tecnologías big data o la inteligencia artificial.Llegeix més »

L’ús d’algoritmes en la presa de decisions administratives: oportunitats i riscos – Agustí Cerrillo i Martínez
Catedràtic de Dret Administratiu. Universitat Oberta de Catalunya

Autoria: “Inteligencia-Artificial” de laboratoriolinux amb llicència CC BY-NC-SA 2.0

Les administracions públiques no són alienes a la transformació digital que està impulsant la utilització de la intel·ligència artificial.

L’atenció a la ciutadania a través de robots conversacionals, la prestació proactiva i personalitzada de serveis en funció de les necessitats de les persones, l’anàlisi automatitzada de dades per lluitar contra el frau i la corrupció, la lectura de matrícules de cotxes que circulen per la via pública o la utilització de vehicles autònoms en el transport urbà són algun dels projectes experimentals basats en l’ús de la intel·ligència artificial impulsats per diferents administracions públiques.

En els darrers anys, la intel·ligència artificial està generant interès en responsables i treballadors i treballadores públics. Paral·lelament, també està ocupant l’atenció dels acadèmics. Precisament, la Revista Catalana de Dret Públic va publicar en el número 58 diversos articles dedicats a aquesta temàtica.Llegeix més »

Intel·ligència artificial, sector públic i juristes – Clara I. Velasco Rico

En l’epíleg de l’obra col·lectiva A las puertas de la administración digital. Una guía detallada para la aplicación de las Leyes 39/2015 y 40/2015, coordinada per A. Cerrillo i Martínez, s’afirma que les nostres administracions públiques van estar immerses en un procés “d’electronificació” durant les dues darreres dècades. Aquest procés se centrava específicament en el desplegament de les infraestructures de gestió administrativa en un entorn virtual, en la posada en marxa de nous canals de comunicació entre l’Administració i els ciutadans a les xarxes i en la sistematització i reordenació dels processos de presa de decisions, tenint en compte les noves eines electròniques de gestió i tractament de la informació. Aquell paradigma era l’anomenada administració electrònica. Responen a aquesta realitat, per exemple, les modificacions de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i del procediment administratiu comú, l’aprovació de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés dels ciutadans als serveis públics electrònics, o, a Catalunya, la promulgació de les lleis 26/2010, de 3 d’agost, de procediment administratiu comú de les administracions públiques de Catalunya, i 29/2010, de 3 d’agost, d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya.

Amb aquest procés ni de bon tros conclòs (penseu només, en l’entrada en vigor demorada de determinats preceptes de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú, en matèria d’administració electrònica), en els darrers anys, han emergit tecnologies disruptives que fan envellir les adaptacions per conformar una administració electrònica. Certament, hem entrat de forma vertiginosa, i amb el peu canviat, a l’era de la robòtica, dels algoritmes i de la intel·ligència artificial, de les dades massives i, també, de les cadenes de blocs (blockchains).Llegeix més »