Etiqueta: drets socials

La lluita contra el sensellarisme. Crònica d’un acte a l’ICAB amb l’objectiu d’ajudar a tirar endavant la Proposició de llei – Carlota Jové Camas
 Iurislab Clínica Jurídica, Universitat Autònoma de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Font: Pexels

El dia 7 de novembre va tenir lloc, a la sala de lectura de la Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, un Espai de Reflexió organitzat pel Patronat de la Fundació Privada Sant Raimon de Penyafort que va girar al voltant de l’obra Sensellarisme. De l’assistencialisme al reconeixement de drets. Aquest llibre raona sobre per què cal una llei que acabi amb el sensellarisme, en parla d’una manera transversal i pren com a fil conductor la Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme. La tramitació de la Proposició de llei va quedar aturada arran de la dissolució del Parlament de Catalunya el mes de març de 2023. Del contingut de la Proposició, en destaca el reconeixement del dret a disposar d’un espai residencial digne, com a prestació garantida per assegurar a les persones en situació de sense sostre i sense llar un espai on viure, i encaminar-les cap a un habitatge.Llegeix més »

Vulnerabilidad y colectivos vulnerables en el derecho: ¿quiénes son y cómo se definen? – Lorenzo Cotino
 Catedrático de Derecho Constitucional de la Universitat de València, miembro de OdiseIA, en el marco del Digital Futures Initiative de Google.org

EAPC2 comentaris
Font: Arrels Fundació, CC BY-SA 2.0

Un concepto común, pero complejo y vago
El concepto de vulnerabilidad aparece en los años 1980 en el contexto de las ciencias sociales y poco a poco se va impregnando en el ámbito jurídico. No obstante, puede sorprender la escasez de estudios en este ámbito, en un tiempo de ductilidad y variabilidad de significados en las ciencias sociales.

Como han señalado algunos expertos, por ejemplo desde el Consejo de Europa: “A pesar de su uso común, el significado del concepto de vulnerabilidad es complejo y vago.” Fineman subrayó que la vulnerabilidad es una condición que puede darse en cualquier persona y que puede variar en cualquier circunstancia, tiempo o espacio. Defendió la tesis ‒discutida‒ de que el Estado tiene la obligación de ser responsable y receptivo a las vulnerabilidades, frente a la autonomía y la autosuficiencia del individuo. En la literatura también se encuentran definiciones de poblaciones vulnerables en el contexto de la salud y las dolencias: “Las poblaciones vulnerables pueden ser menos capaces de anticipar, afrontar, resistir o recuperarse de los impactos de una amenaza.”Llegeix més »

Notes sobre la Sentència del Tribunal Constitucional número 79/2024 que reconeix el dret a l’habitatge com a dret constitucional – Berta Bastús Ruiz
Doctora en dret administratiu

EAPCDeixa un comentari
Autor: OleksandrPidvalnyi Font: Pixabay

En data 24 de juny de 2024 s’ha publicat la Sentència del Tribunal Constitucional número 79/2024, de 21 de maig (en endavant, STC 79/2024), que reconeix el dret a l’habitatge i desestima la majoria d’arguments recollits als recursos d’inconstitucionalitat presentats contra la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge.

En aquest apunt veurem, en síntesi, quin ha estat el pronunciament de la STC 79/2024, que reconeix el dret a l’habitatge com a dret constitucional; quins han estat els articles de la Llei 12/2023, de 24 de maig, que es declaren inconstitucionals i els arguments esgrimits pel Tribunal Constitucional i, finalment, quin és l’impacte d’aquesta sentència en la distribució de competències en matèria d’habitatge.

Llegeix més »

Ressenya del llibre Sensellarisme, coordinat per Antoni Milian i Massana i editat per Icaria – Eva Pich Frutos
 Sòcia de l’Àrea de Dret Administratiu. Manubens Advocats

EAPC2 comentaris
Font: Icaria Editorial

El llibre Sensellarisme. De l’assistencialisme al reconeixement de drets és una eina imprescindible per conèixer la realitat del sensellarisme que ens envolta i que, com ens recorden els autors, sembla invisible als ulls de tothom. El sensellarisme és una xacra de la nostra societat i, mitjançant una iniciativa legislativa molt singular, que es descriu al llibre, aquesta mateixa societat civil es proposa d’erradicar-la.

Els diversos autors que han participat en aquesta obra col·lectiva, amb un llenguatge planer i seguint un format de petites píndoles, ens apropen a la realitat colpidora d’aquells que estan obligats a viure al carrer, i ho fan des del coneixement i l’experiència que els atorga el contacte directe i professional amb aquesta realitat. Provenen, entre d’altres, del món de les entitats sense ànim de lucre que atenen persones sense llar, de l’atenció sanitària primària, del món de la seguretat ciutadana o de l’acadèmic, i ens traslladen testimonis i experiències que ens fan obrir els ulls a una realitat incòmoda.

Llegeix més »

Reconeixement d’emocions en l’àmbit migratori: un apunt en relació amb el Reglament de la Unió Europea en matèria d’intel·ligència artificial – Andrea Romano
 Professor lector Serra Húnter de dret constitucional, Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Autoria: Cottonbro studio. Font: Pexels

Introducció

El camí cap a l’adopció del Reglament de la Unió Europea sobre regles harmonitzades en matèria d’intel·ligència artificial (d’ara endavant, el Reglament) ja s’acaba. El 8 de desembre passat, després de mesos de negociacions, es va tancar un acord provisional entre el Parlament i el Consell que preludiava l’aprovació definitiva del primer marc normatiu a escala regional sobre la IA abans que acabés la legislatura. El 13 de febrer la Comissió del Mercat Interior i Protecció del Consumidor (IMCO) i la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d’Interior (LIBE) van aprovar (amb 71 vots a favor, 8 en contra i 7 abstencions) el text de l’acord, el qual va ser adoptat, finalment, en la sessió plenària del Parlament Europeu del 13 de març (523 vots a favor, 46 en contra i 49 abstencions). Després de l’aprovació final del Consell, s’espera que el Reglament s’adopti abans del final de la legislatura.

Dins de les àrees que es veuran afectades pel nou marc normatiu, la migració, el control de fronteres i l’asil ocupen un paper en primer pla, en vista de les innombrables aplicacions que s’han experimentat a escala estatal i europea al llarg dels darrers anys i de la cobertura normativa que proposa el nou Reglament (per a un examen global, cf. Molnar, 2023).Llegeix més »