La Carta Social Europea: la importancia de los derechos sociales y su efectividad sobre la mesa – Pepa Burriel Rodríguez-Diosdado
Profesora titular (a.) de Derecho del Trabajo y Seguridad Social. Universidad de Barcelona

La Carta Social Europea, que entra en vigor en 1965, es el gran aliado en materia de derechos sociales,[i] pese a que muchos profesionales del derecho, incluso en la academia, ignoren su existencia, estudio, enseñanza y validez. Su naturaleza jurídica es la de un tratado de derechos humanos, como se analizará más adelante. Fue elaborada en el seno del Consejo de Europa[ii] para contribuir, como complemento al Convenio Europeo de Derechos Humanos, a los ideales de la organización de estrechar los lazos entre estados y salvaguardar y promover el progreso económico y social.

España se adhirió a la Carta Social Europea de 1961 (Turín) a través del Instrumento de Ratificación, de 29 de abril de 1980,[iii] entrando en vigor el 5 de junio de 1980.Llegeix més »

Alguns aspectes del procediment de determinació d’edat dels MENA – Carles Grima Camps
Advocat. Professor associat de la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor consultor de la Universitat Oberta de Catalunya

Seu de la DGAIA a l’avinguda del Paral·lel de Barcelona. Font: Google View

1. Introducció

La problemàtica que generen els menors estrangers no acompanyats (MENA) quan arriben al nostre país es pot analitzar des d’una vesant política, econòmica, fins i tot sociològica, on la solució sempre tindrà un biaix ideològic. Solució polaritzada entre els que plantegen que els poders públics han d’instar mecanisme de protecció i acolliment dels MENA i els que defensen que l’Estat ha d’invertir en els propis ciutadans i no en ciutadans estrangers.

Aquí intentarem fer unes consideracions sobre el procediment administratiu de determinació d’edat d’un MENA i sobre el procediment judicial d’oposició a la resolució de tancament d’expedient dictada per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) en cas de majoria d’edat. Unes consideracions que intentaran reflectir des d’una vessant pràctica el que succeeix administrativament i judicialment a un MENA des del moment en què és posat a disposició de Fiscalia de Menors.

Llegeix més »

L’exigència ètica i política de proximitat, atenció i bon tracte per part de l’Administració pública – Joan Lluís Pérez Francesch
Catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona

Centre d´Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB).
Font: Martí Petit. Llicència CC BY-NC-ND 4.0

L’Administració pública com a organització i els servidors públics han de perseguir amb objectivitat els interessos generals amb submissió a la llei i al dret. En aquesta dinàmica cal destacar la importància d’analitzar com es presta aquest servei. S’ha parlat molt de la “bona administració”, la qual no és tant un problema de legalitat com d’atenció i bon tracte a les persones. Juntament amb les bones pràctiques administratives, vull destacar aquí l’ètica de la cura com a paradigma legitimador de l’actuació de tots els poders públics, inclosa l’Administració.Llegeix més »

Les prestacions econòmiques de protecció social de les comunitats autònomes – Sixto Garganté
Advocat, professor associat de dret del treball i protecció social a la Universitat Pompeu Fabra i coportaveu de la Comissió Promotora de la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania

El règim jurídic de les prestacions econòmiques de protecció social de les comunitats autònomes (CA) i l’obligació legal d’avaluar-ne l’efectivitat, ha estat analitzat, amb especial referència a la renda garantida de ciutadania a Catalunya i a l’ingrés mínim vital estatal, en l’article publicat al número 62, de juny de 2021, de la Revista Catalana de Dret Públic.

L’article constata que l’incompliment de l’obligació de fer-ne el seguiment i l’avaluació de l’efectivitat pot fer que les normes legals necessàries que les regulen esdevinguin insuficients, si no garanteixen adequadament el dret fonamental a la dignitat.Llegeix més »

Avançament de continguts del número 62 de l’RCDP, amb secció dedicada a l’Administració pública i la cura de les persones

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà en breu el número 62 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb 10 articles acadèmics, dels quals 5 corresponen a una secció monogràfica que duu per títol “L’Administració pública i la cura de les persones”. Es tracta de contribucions que analitzen l’estat del benestar prenent com a base les prestacions públiques eficaces i eficients, amb una gestió pública al servei de la ciutadania centrada en l’ètica, la proximitat, l’atenció i el bon tracte. Així ho exposa el secretari de l’RCDP i catedràtic de Dret Constitucional a la UAB, Joan Lluís Pérez Francesch, en la introducció del número.

Els articles de la secció monogràfica aborden àmbits com l’ètica de la cura a l’Administració pública, el projecte de reforma horària i el seu impacte en el sector públic, les noves modalitats de gestió de serveis socials amb especial referència a l’acció concertada, la renda garantida de ciutadania i l’ingrés mínim vital o la posició de la ciutadania respecte a l’Administració a Itàlia. Signen les recerques professors universitaris i persones expertes vinculats a la URL, la UAB, la UdG, la UPF i la Universitat de Bolonya des de l’àmbit de la filosofia, la sociologia, el dret administratiu, el dret del treball i la protecció social.

Llegeix més »