Decret llei 22/2025: passos decisius per a la participació dels ens locals en el nou model energètic distribuït a Catalunya – Alba Forns i Gómez
Investigadora predoctoral de dret administratiu de la Universitat de Groningen

Autor: Solarimo Gmb. Font: Pexels

En els darrers anys, les comunitats energètiques han deixat de ser una construcció senzillament programàtica i s’han consolidat com una de les figures més rellevants de la transició energètica europea i del marc normatiu que se’n deriva. La finalitat de l’energia comunitària excedeix la mera instal·lació d’infraestructures fotovoltaiques o eòliques: representa un instrument de democratització del sistema energètic, mitjançant el qual la ciutadania, les petites i mitjanes empreses i, molt significativament, els ens locals deixen d’ocupar una posició passiva i assumeixen funcions actives en la producció, la gestió i l’ús de l’energia. Les comunitats energètiques deixen, doncs, de concebre’s com a simples esquemes d’autoconsum col·lectiu, i es configuren com a plataformes ciutadanes i comunitàries, obertes i voluntàries, orientades a organitzar diversos serveis energètics i a generar beneficis ambientals, econòmics o socials per als seus membres i per al territori on desenvolupen la seva activitat. De fet, prioritzen aquests objectius per sobre de l’obtenció de beneficis financers.Llegeix més »

El RDL 7/2025 com a oportunitat per a una transició energètica més distribuïda i democràtica – Joan Herrera Torres
Professor associat de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’equip del projecte d’investigació ComEnerSys*. Soci de SAMSO EDS

Autor: Vicente Zambrano González, amb llicència CC BY-NC-ND

1. Introducció [i]

El Reial decret llei (RDL) 7/2025, de 24 de juny, anomenat col·loquialment “antiapagades”, s’ha aprovat després d’una llarga acumulació d’episodis d’escassetat al sistema elèctric espanyol. Un incident significatiu, amb un zero de tensió a escala ibèrica el 28 d’abril de 2025, es va convertir en el punt d’inflexió que va provocar un debat acalorat sobre la necessitat de millorar la resiliència del sistema i la fiabilitat de la xarxa elèctrica.

La realitat és que l’emergència ja justificava de per si una intervenció normativa directa, però el clima generat en el món polític i mediàtic com a conseqüència de l’apagada va obrir la porta a una reforma.

El RDL en qüestió no deixa de ser una mesura de resposta a l’emergència puntual, tot i que incorpora peces estructurals de canvi a mitjà o llarg termini. Si l’apagada va ser vista per determinats sectors com una oportunitat per a frenar o alentir el desplegament de les renovables, aquest RDL és una resposta per mantenir l’aposta, però afegint millores i resiliència al sistema elèctric.

Llegeix més »

¿Es realista el plazo que ha dado el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico de concretar la primera subasta de eólica marina en 2025? – Alberto Olivares Gallardo
Profesor de derecho de la energía de la Universidad Internacional de La Rioja

Font: Pexels

En una comparecencia pública celebrada el 21 de febrero de 2025, la ministra para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico anunció que la primera subasta para la eólica marina se llevaría a cabo en 2025. Dicha declaración es el punto de partida de esta nota, que hace algunas reflexiones sobre varias decisiones que deberían ser resueltas por la orden ministerial que establezca el procedimiento para la subasta referida.

Este análisis está basado en el artículo “Règim jurídic per a l’impuls de l’eòlica marina des de Catalunya. La mesura del possible en un marc competencial desfavorable”, que he publicado en el número 69 de la Revista Catalana de Dret Públic. Nos permite realizar una actualización de algunas cuestiones revisadas en dicha publicación.

Llegeix més »

La (in)suficiencia de la planificación de la transición energética – Pilar Lucea Franco
Profesora de derecho administrativo de la Universidad de Zaragoza

Font: Pexels

La planificación de la transición energética es un elemento fundamental para lograr la descarbonización de las economías y aplicar de forma efectiva el marco normativo común europeo de la Unión de la Energía. Entre los principales instrumentos de planificación se encuentran los planes nacionales integrados de energía y clima (PNIEC), así como el resto de planes o estrategias de alcance nacional, autonómico o local que de algún modo inciden o colaboran en los objetivos de la transición energética.Llegeix més »

Reptes pendents en la governança local de l’energia eòlica – Adrià Sala i Bartrina
Graduat en Filosofia, Política i Economia i màster en Gestió Pública

decoratiu
Autor: josealbafotos. Font: Pixabay.com

Quan parlem de parcs eòlics, cal que distingim entre diversos tipus de projectes segons l’organisme públic responsable de la seva tramitació. La Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric estableix que correspon a l’Administració General de l’Estat la tramitació de projectes de parcs eòlics marins –el que anomenem projectes extraterritorials (offshore)– i també els parcs eòlics terrestres de més de 50 MW de potència. En canvi, els projectes terrestres de potència menor formen part de les competències de l’administració de les comunitats autònomes.

Llegeix més »