1. Punto de partida: ¿Qué ocurrió en Almendralejo en septiembre de 2023?
El 22 de septiembre de 2023 se conoció, a través de distintos medios de comunicación, que en Almendralejo varios menores habían utilizado aplicaciones de inteligencia artificial para generar imágenes manipuladas de otras menores. A los rostros reales de las chicas, obtenidos de sus perfiles en redes sociales, se les superponían cuerpos desnudos de otras mujeres. Las imágenes falsas se difundieron posteriormente en dos grupos de WhatsApp.Llegeix més »
Aquest text correspon a la traducció al català feta per Juli Ponce Solé d’algunes parts seleccionades del pròleg del professor Cary Coglianese al llibre de Juli Ponce i Agustí Cerrillo i Martínez (ed.), The EU Artificial Intelligence Act and the Public Sector. Humans and AI Systems in Public Administration in the light of the European Regulation on Artificial Intelligence of 2024 (European Public Law Series, vol. CXXVIII), que serà publicat per l’European Public Law Organization i de qui s’ha obtingut autorització per a aquesta traducció el 2025. S’han mantingut només les notes al peu que es consideren imprescindibles. Totes les citacions són traduccions pròpies.
Les eines d’intel·ligència artificial (IA) que utilitzen les institucions del sector públic a Europa són molt diverses i cobreixen un gran ventall de possibilitats. Inclouen “assistents conversacionals en pàgines web ministerials”, “agents virtuals” que ajuden els ciutadans a accedir a serveis públics, eines que s’ocupen de la “classificació automàtica d’arxius”, “l’anàlisi automatitzada de la qualitat de l’aigua”, “l’anàlisi de l’opinió ciutadana”, el “control automàtic de l’aparcament”, el “control de les subvencions agrícoles”, el “processament automàtic d’àudio” i la “previsió de mobilitat regional”. Els organismes públics d’aplicació de la llei i els reguladors de diverses parts d’Europa també utilitzen eines d’IA per a l’assistència mitjançant la “visió artificial i l’anàlisi de seguretat”, la “detecció de telèfons mòbils durant la conducció” i “la identificació del frau”. I, per descomptat, el personal de les institucions sanitàries públiques recorre a la IA en eines de diagnòstic i dispositius mèdics.[1]
Aquest Sant Jordi 2025 des del blog de l’RCDP us suggerim 15 publicacions destacades i novetats editorials que aborden alguns dels àmbits tractats a la Revista Catalana de Dret Públic i al seu blog al llarg del darrer any. Algunes són consultables a la biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i altres són d’accés obert en línia. En tots els casos compartim els enllaços a les fonts originals per facilitar-ne la consulta, tant si és gratuïta com de pagament.
Les obres seleccionades enguany inclouen àmbits com ara el Reglament europeu d’intel·ligència artificial, la deriva autoritària mundial, la polarització i les notícies falses, l’atenció a la dependència, el dret administratiu, la governança metropolitana, el model local territorial a Catalunya, el procediment administratiu i el sensellarisme. Sempre us oferim una breu ressenya i l’enllaç corresponent per a més informació.
En el darrer any la intel·ligència artificial (IA) ha esdevingut una de les principals qüestions de debat en àmbits periodístics, en fòrums polítics, econòmics i acadèmics, i fins i tot ha passat a ser un tema de discussió al carrer. En articles de premsa o en les declaracions de referents coneguts de la IA es dibuixa un futur incert i colpidor que ens situa en un escenari molt proper a la cinematografia de ciència-ficció. Encara no es pot determinar l’impacte real que tindrà la IA en la nostra societat; tanmateix, tot esperant que els auguris més foscos no s’arribin a complir mai, tenim la certesa que estem davant d’un canvi econòmic i social amb conseqüències molt profundes i transversals.
Aquest Sant Jordi 2025 des del blog de l’RCDP us suggerim 15 publicacions destacades i novetats editorials que aborden alguns dels àmbits tractats a la Revista Catalana de Dret Públic i al seu blog al llarg del darrer any. Algunes són consultables a la 
