Imágenes falsas de menores desnudas generadas con IA: ¿cuál es el castigo? – Andrea Garrido Juncal
Profesora de derecho administrativo de la Universidade de Santiago de Compostela

Autoria i Font: Pixabay

1. Punto de partida: ¿Qué ocurrió en Almendralejo en septiembre de 2023?

El 22 de septiembre de 2023 se conoció, a través de distintos medios de comunicación, que en Almendralejo varios menores habían utilizado aplicaciones de inteligencia artificial para generar imágenes manipuladas de otras menores. A los rostros reales de las chicas, obtenidos de sus perfiles en redes sociales, se les superponían cuerpos desnudos de otras mujeres. Las imágenes falsas se difundieron posteriormente en dos grupos de WhatsApp.Llegeix més »

Intel·ligència artificial i contractació pública: oportunitats per a una gestió més eficient – Xevi López Cadena
Consultor del sector públic en contractació pública

Foto descriptiva da la intel·ligència artificial
Font: commons wikimedia.org

Durant dècades, parlar de digitalització a l’Administració pública era, bàsicament, parlar de tramitació electrònica. Crec que durant aquest lapse de temps s’ha dedicat un esforç ingent a traslladar els vells processos basats en paper cap a formularis web i PDF. Hem creat seus electròniques, registres telemàtics i sistemes de notificació. No ens enganyem: ha estat un pas necessari que ha aportat eficiència i traçabilitat.

Tanmateix, en essència i a grans trets, sovint només hem aconseguit ser burocràticament més ràpids. El procés subjacent, la lògica de l’expedient, ha romàs gairebé intacte.

La veritable revolució, la que està començant a transformar no només la velocitat sinó la “intel·ligència” de la gestió pública, no rau en els formularis. Rau en les dades. I més concretament, en l’aplicació de la intel·ligència artificial (d’ara endavant, IA) a la sala de màquines de l’Administració: la contractació pública.[i]

Llegeix més »

Un punt de vista nord-americà sobre la regulació europea de la intel·ligència artificial – Cary Coglianese
Professor de dret Edward B. Shils i professor de ciències polítiques; director del Penn Program on Regulation

Font: Unió europea

Aquest text correspon a la traducció al català feta per Juli Ponce Solé d’algunes parts seleccionades del pròleg del professor Cary Coglianese al llibre de Juli Ponce i Agustí Cerrillo i Martínez (ed.), The EU Artificial Intelligence Act and the Public Sector. Humans and AI Systems in Public Administration in the light of the European Regulation on Artificial Intelligence of 2024 (European Public Law Series, vol. CXXVIII), que serà publicat per l’European Public Law Organization i de qui s’ha obtingut autorització per a aquesta traducció el 2025. S’han mantingut només les notes al peu que es consideren imprescindibles. Totes les citacions són traduccions pròpies.

Les eines d’intel·ligència artificial (IA) que utilitzen les institucions del sector públic a Europa són molt diverses i cobreixen un gran ventall de possibilitats. Inclouen “assistents conversacionals en pàgines web ministerials”, “agents virtuals” que ajuden els ciutadans a accedir a serveis públics, eines que s’ocupen de la “classificació automàtica d’arxius”, “l’anàlisi automatitzada de la qualitat de l’aigua”, “l’anàlisi de l’opinió ciutadana”, el “control automàtic de l’aparcament”, el “control de les subvencions agrícoles”, el “processament automàtic d’àudio” i la “previsió de mobilitat regional”. Els organismes públics d’aplicació de la llei i els reguladors de diverses parts d’Europa també utilitzen eines d’IA per a l’assistència mitjançant la “visió artificial i l’anàlisi de seguretat”, la “detecció de telèfons mòbils durant la conducció” i “la identificació del frau”. I, per descomptat, el personal de les institucions sanitàries públiques recorre a la IA en eines de diagnòstic i dispositius mèdics.[1]

Llegeix més »

Per Sant Jordi, un tast de dret públic – Biblioteca de l’EAPC

Aquest Sant Jordi 2025 des del blog de l’RCDP us suggerim 15 publicacions destacades i novetats editorials que aborden alguns dels àmbits tractats a la Revista Catalana de Dret Públic i al seu blog al llarg del darrer any. Algunes són consultables a la biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i altres són d’accés obert en línia. En tots els casos compartim els enllaços a les fonts originals per facilitar-ne la consulta, tant si és gratuïta com de pagament.

Les obres seleccionades enguany inclouen àmbits com ara el Reglament europeu d’intel·ligència artificial, la deriva autoritària mundial, la polarització i les notícies falses, l’atenció a la dependència, el dret administratiu, la governança metropolitana, el model local territorial a Catalunya, el procediment administratiu i el sensellarisme. Sempre us oferim una breu ressenya i l’enllaç corresponent per a més informació.

Bon Sant Jordi i per molts llibres!

Llegeix més »

L’exclusió de la recerca científica de l’àmbit d’aplicació del Reglament d’intel·ligència artificial. Un benefici per a la recerca científica? – Ruben Ortiz Uroz
Delegat de protecció de dades de la Universitat de Barcelona i doctorand del programa Dret i Ciència Política de la Universitat de Barcelona

Font: Freepik.es

En data 12 de juliol de 2024, al Diari Oficial de la Unió Europea es va publicar el Reglament (UE) 2024/1689 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juny de 2024, pel qual s’estableixen normes harmonitzades en matèria d’intel·ligència artificial i pel qual es modifiquen els reglaments (CE) nº 300/2008, (UE) nº 167/2013, (UE) nº 168/2013, (UE) 2018/858, (UE) 2018/1139 y (UE) 2019/2144 i les directives 2014/90/UE, (UE) 2016/797 i (UE) 2020/1828 (Reglament d’intel·ligència artificial). El que pretén aquest reglament de la Unió Europea és, d’acord amb l’article 1, millorar el funcionament del mercat interior i promoure l’adopció d’una intel·ligència artificial (IA) fiable i centrada en l’ésser humà, amb l’objectiu de garantir alhora un nivell elevat de protecció de la salut, de la seguretat i dels drets fonamentals atesos els efectes perjudicials que pot comportar.

Llegeix més »