Etiqueta: Joan Herrera Torres

L’RDL 7/2026 com a norma d’inflexió: transició energètica local, autoconsum ampliat i retorn territorial – Joan Herrera Torres
 Soci de SAMSO EDS, professor associat de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’equip del projecte d’investigació "ENLOCOMUN"

EAPCDeixa un comentari
Panells solars tèrmics situats al terrat de l'escola La Maquinista. De fons, l'església de Sant Andreu
Font: Ajuntament de Barcelona. Autora: Paula Jaume

1. Introducció: una norma de conjuntura i d’inflexió

El Reial decret llei 7/2026, de 20 de març, pel qual s’aprova el Pla integral de resposta a la crisi a l’Orient Mitjà (en endavant, RDL), pot semblar, a primera vista, una norma d’urgència destinada a atenuar els efectes de la nova crisi energètica internacional derivada de la guerra a l’Iran i la inestabilitat a l’Orient Mitjà. El text inclou, en efecte, rebaixes fiscals, mesures de protecció social, suport a sectors exposats i mecanismes conjunturals de contenció. Però quedar-se aquí seria llegir només la superfície de la norma. El preàmbul de l’RDL ho deixa clar: al costat d’aquest “escut” immediat, el text incorpora un segon eix estructural destinat a accelerar l’electrificació de l’economia, reforçar el desplegament renovable i reduir la dependència dels combustibles fòssils importats.Llegeix més »

Una proposta en tramitació per regular l’autoconsum 2.0: millor governança i transparència per a una energia distribuïda i ciutadana, i amb horitzons ampliats – Joan Herrera Torres
Professor associat de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili, membre de l’equip del projecte d’investigació ENLOCOMUN i soci de SAMSO EDS

EAPCDeixa un comentari
Foto de plaques solars
Font: pexels

1. Introducció

El projecte de Reial decret pel qual es modifiquen diversos aspectes relatius a l’autoconsum d’energia elèctrica i s’impulsa l’emmagatzematge distribuït constitueix una peça clau en la consolidació d’un model energètic més descentralitzat, participatiu i democràtic.[i] La norma no només pretén corregir disfuncions del marc actual, sinó que també introdueix mecanismes que permeten que ciutadans, empreses i administracions puguin participar activament en la generació, l’emmagatzematge i el consum d’energia renovable.[ii]

Aquesta proposta pot llegir-se com una arquitectura reguladora sustentada sobre tres grans pilars:

·Ampliar horitzons, amb mesures que estenen el radi d’actuació de l’autoconsum i incorporen per primera vegada el reconeixement jurídic de l’emmagatzematge distribuït com a infraestructura energètica.

·Millorar la governabilitat, amb la creació de la figura del gestor d’autoconsum i amb nous instruments que facilitin la gestió i la flexibilitat dels acords entre participants.

·Avançar cap a un model més clar, amb reformes que reforcen la transparència, simplifiquen els tràmits i garanteixen un accés més directe a la informació energètica per part dels usuaris.

Aquest apunt analitza cadascun d’aquests eixos, en subratlla l’aportació jurídica i socioenergètica i en destaca l’alineació amb la reforma de la Directiva 2019/944/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juny de 2019, sobre normes comunes per al mercat interior de l’electricitat, especialment pel que fa al dret al consum compartit d’energia i a la integració de l’emmagatzematge col·lectiu en el sistema energètic europeu.

Llegeix més »

El RDL 7/2025 com a oportunitat per a una transició energètica més distribuïda i democràtica – Joan Herrera Torres
 Professor associat de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’equip del projecte d’investigació ComEnerSys*. Soci de SAMSO EDS

EAPCDeixa un comentari
Autor: Vicente Zambrano González, amb llicència CC BY-NC-ND

1. Introducció [i]

El Reial decret llei (RDL) 7/2025, de 24 de juny, anomenat col·loquialment “antiapagades”, s’ha aprovat després d’una llarga acumulació d’episodis d’escassetat al sistema elèctric espanyol. Un incident significatiu, amb un zero de tensió a escala ibèrica el 28 d’abril de 2025, es va convertir en el punt d’inflexió que va provocar un debat acalorat sobre la necessitat de millorar la resiliència del sistema i la fiabilitat de la xarxa elèctrica.

La realitat és que l’emergència ja justificava de per si una intervenció normativa directa, però el clima generat en el món polític i mediàtic com a conseqüència de l’apagada va obrir la porta a una reforma.

El RDL en qüestió no deixa de ser una mesura de resposta a l’emergència puntual, tot i que incorpora peces estructurals de canvi a mitjà o llarg termini. Si l’apagada va ser vista per determinats sectors com una oportunitat per a frenar o alentir el desplegament de les renovables, aquest RDL és una resposta per mantenir l’aposta, però afegint millores i resiliència al sistema elèctric.

Llegeix més »