La responsabilitat patrimonial i, més àmpliament, la responsabilitat derivada de la gestió del patrimoni públic constitueixen encara avui un dels àmbits més complexos i discutits del dret administratiu. Malgrat el seu caràcter clàssic com a institució de garantia, la seva configuració actual planteja interrogants sobre la delimitació entre la naturalesa sancionadora i la reparadora. Un dels problemes estructurals identificats és la concentració en un únic procediment de la determinació d’ambdós tipus de responsabilitat, fet que genera el risc de desdibuixar la funció de reparació patrimonial en favor d’un disseny exclusivament sancionador. Aquesta tensió es veu agreujada pels límits del ius puniendi administratiu i el risc de desviacions en l’aplicació del règim sancionador, que pot ser utilitzat amb finalitats polítiques o alienes a la protecció efectiva dels fons públics. En aquest context, el paper dels òrgans de control extern –com el Tribunal de Comptes o les sindicatures– resulta fonamental per garantir una gestió economicofinancera correcta. Les reflexions doctrinals contemporànies conviden a repensar aquests règims des d’una concepció garantista i orientada a la bona administració, per assegurar que la institució compleixi de manera equilibrada les seves funcions preventiva, reparadora i de preservació del patrimoni públic.Llegeix més »
Etiqueta: Marina Rodríguez Beas
Algunes reflexions sobre la responsabilitat patrimonial al fil de l’obra La responsabilidad administrativa en Venezuela. Algunas ideas para su reforma, de Jessica Vivas Roso – Marina Rodríguez Beas
Recensió de l’obra La acción concertada social y las fórmulas no contractuales en la provisión de servicios de atención a la persona en el Estado español, de Maria Victòria Forns i Fernández, Andrea Garrido Juncal i Josep Ramon Fuentes i Gasó (ed.) – Marina Rodríguez Beas
Professora agregada Serra Húnter de dret administratiu i subdirectora de la Càtedra d'Estudis Jurídics Locals Màrius Viadel i Martín de la Universitat Rovira i Virgili
L’obra La acción concertada social y las fórmulas no contractuales en la provisión de servicios de atención a la persona en el Estado español (Tirant lo Blanch, 2025) ofereix una visió completa, integral i holística sobre la concertació i les fórmules no contractuals en la provisió de serveis d’atenció a la persona a l’Estat espanyol. A llarg de vint-i-set capítols, s’hi analitza –des d’una perspectiva dogmàtica, complementada amb un enfocament pràctic centrat en l’àmbit local– la regulació de l’acció concertada pública en els serveis socials de l’Estat espanyol, cosa que aporta al lector diferents respostes fonamentades als principals problemes interpretatius que suscita la matèria objecte d’estudi.
L’anàlisi es vertebra en dos grans blocs. La primera part, amb contribucions dels professors José María Gimeno Feliú, Josep Ramon Fuentes i Gasó, Jessica Vivas Roso, Andrea Garrido Juncal, Josefa Cantero Martínez, Luis Miguez Macho, Josep Maria Sabaté Vidal, Javier Requejo García, i Maria Victòria Forns i Fernández, aborda els aspectes generals de les fórmules no contractuals en la prestació de serveis d’atenció a la persona en l’àmbit dels serveis socials, incloent-hi també els serveis sanitaris i els educatius.