L’administrativització local de la seguretat pública als 40 anys de “broken windows”: revisitant les ordenances de civisme – Ricard Brotat i Jubert
Cap de Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Badalona i professor (doctor) associat del Departament de Ciència Política i Dret Públic a la UAB

Font: Broken car window, dumbonyc – Flickr. Llicència CC BY-SA 2.0

Introducció
El tema del civisme ha donat lloc, com és ben sabut, a una autèntica constel·lació de centenars d’ordenances de civisme i convivència repartides per tot Espanya, impulsades, en el seu moment, pel fort vent de l’ordenança de civisme i convivència de Barcelona de 2005 (tot i que la primera ordenança d’aquest tipus va ser la de l’Hospitalet de Llobregat, elaborada anys abans de la mà del referent Jesús Solores). Totes aquestes normes locals tenen, encara que no es digui expressament, un denominador comú: ser una resposta contundent a la sensació d’inseguretat.Llegeix més »

Comentari a la Llei del Parlament de Catalunya 8/2020, del 30 de juliol, de protecció i ordenació del litoral – Carles Ros
Secretari d’Administració local

Marc competencial i objectiu de la Llei
L’Administració de l’Estat té la titularitat del domini públic maritimoterrestre (en endavant, DPMT) en virtut de l’article 132.2 de la Constitució. El vigent Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006, a l’article 149.3, manté l’ordenació del litoral com una competència exclusiva de la Generalitat i, a més, li atribueix competències compartides en matèria de DPMT.

D’acord amb aquesta ampliació del nou Estatut, els anys 2007 i 2008 l’Estat va traspassar a la Generalitat competències compartides de caràcter executiu en matèria d’ordenació del litoral i del DPMT. A l’obra col·lectiva El desenvolupament de l’autogovern en matèria de territori, paisatge, litoral i urbanisme, dirigida per Joan Manuel Trayter Jiménez i publicada l’any 2017 per Institut d’Estudis de l’Autogovern, a les conclusions tercera i quarta (pàgina 129 i següents), es declara que el traspàs de competències de costes a la Generalitat no converteix aquesta en Administració única, i que la jurisprudència del Tribunal Constitucional atorga a l’Estat un règim general de lliure configuració sobre la matèria, representat per la vigent Llei de costes.Llegeix més »

Entre el debat dels límits provincials i les regions sanitàries… però per a quan el model territorial local de la Catalunya del segle XXI? – Xavier Forcadell i Esteller
Coordinador d’Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial de la Diputació de Barcelona

Diversos mapes de CatalunyaIntroducció
En aquests dies complexos, situats al centre d’una crisi sanitària que dibuixa alhora la consegüent crisi econòmica, i veurem si fins i tot també una crisi institucional i política a diferents nivells, ha sorgit novament al mig del debat un tema gens menor: l’atribució de competències i llur executivitat per part dels diferents executius. Més encara, una centralització d’aquestes competències que novament posa en evidència que aquest tema és un dels que no s’acaba de resoldre del tot en la configuració del que es va anomenar en el seu moment l’estat de les autonomies.Llegeix més »

Entre eth debat des limits provinciaus e es regions sanitàries… mès tà quan eth modèl territoriau locau dera Catalonha deth sègle XXI? – Xavier Forcadell i Esteller
Coordinador d’Innovacion, Govèrns Locaus e Coesion Territoriau dera Deputacion de Barcelona

Diversos mapes de CatalunyaIntroduccion
En aguesti dies complèxes, plaçadi en centre d’ua crisi sanitària que diboishe ath madeish temps era conseqüenta crisi economica, e veiram se non ua auta d’institucionau e politica a diferenti nivèus, ei sorgit de nau, ath miei deth debat, un tèma bric mendre: era atribucion de competéncies e era sua executivitat per part des diferenti executius. Encara mès, ua centralizacion d’aguestes competéncies que met en evidéncia nauaments qu’aguest tèma a estat un des non acabadi de resòlver deth tot ena configuracion de çò que se’n didec en sòn moment er estat des autonomies.

Llegeix més »