Decret llei 22/2025: passos decisius per a la participació dels ens locals en el nou model energètic distribuït a Catalunya – Alba Forns i Gómez
Investigadora predoctoral de dret administratiu de la Universitat de Groningen

Autor: Solarimo Gmb. Font: Pexels

En els darrers anys, les comunitats energètiques han deixat de ser una construcció senzillament programàtica i s’han consolidat com una de les figures més rellevants de la transició energètica europea i del marc normatiu que se’n deriva. La finalitat de l’energia comunitària excedeix la mera instal·lació d’infraestructures fotovoltaiques o eòliques: representa un instrument de democratització del sistema energètic, mitjançant el qual la ciutadania, les petites i mitjanes empreses i, molt significativament, els ens locals deixen d’ocupar una posició passiva i assumeixen funcions actives en la producció, la gestió i l’ús de l’energia. Les comunitats energètiques deixen, doncs, de concebre’s com a simples esquemes d’autoconsum col·lectiu, i es configuren com a plataformes ciutadanes i comunitàries, obertes i voluntàries, orientades a organitzar diversos serveis energètics i a generar beneficis ambientals, econòmics o socials per als seus membres i per al territori on desenvolupen la seva activitat. De fet, prioritzen aquests objectius per sobre de l’obtenció de beneficis financers.Llegeix més »

La integritat pública en les entitats locals: entre l’exigència normativa i la realitat quotidiana – Jaime Clemente Martínez
Professor de dret constitucional de la Universitat Jaume I de Castelló

Imatge d'un edifici oficial de Castelló de la Plana
Castelló de la Plana. Autor: Luis Rogelio HM. Font: Wikimedia Commons. Llicència CC BY-SA 2.0

La integritat pública continua sent, per a moltes entitats locals, una assignatura pendent. No és perquè els ajuntaments, mancomunitats o diputacions desconeguen la importància de la transparència, la lluita contra la corrupció o la prevenció del frau. El problema és molt més simple, i alhora molt més estructural: les administracions locals –especialment les de menor mida– gestionen un volum de tasques tan ampli, tan immediat i tan exigent, que les qüestions relacionades amb la integritat solen quedar relegades a un segon pla. Contractació, urbanisme, serveis socials, subvencions, personal, gestió tributària, manteniment de serveis públics, etc., el dia a dia absorbeix tots els recursos disponibles.Llegeix més »

Crònica de la jornada “El marc competencial local davant els reptes emergents de la promoció de la salut: platges lliures de fum i benestar emocional” – Franco R. Danós-Lezama
Investigador predoctoral de la Universitat de Barcelona

Quatre ponents de la Jornada “El marc competencial local davant els reptes emergents de la promoció de la salut: platges lliures de fum i benestar emocional” oferint la seva ponència
Santiago Macip Esteller, Antonio Hernández Sierra, Salut González Martín i Bàrbara Lligades i Muñoz, a la jornada sobre el marc competencial local davant els reptes de la promoció de la salut el 25 de novembre de 2025.

El 25 de novembre de 2025 es va celebrar, a l’Auditori de l’Edifici Bogatell de la Diputació de Barcelona (DIBA), una jornada titulada “El marc competencial local davant els reptes emergents de la promoció de la salut: platges lliures de fum i benestar emocional”, coorganitzada per la Diputació de Barcelona i la Càtedra de Polítiques Públiques, Impacte Social i Poder Judicial de la Universitat de Barcelona. L’esdeveniment va reunir un ampli ventall de professionals, responsables públics i acadèmics interessats en aprofundir en els nous desafiaments que afronten els municipis en matèria de salut pública, que va convertir la jornada en un espai de reflexió col·lectiva i intercanvi de coneixements d’alt valor institucional.Llegeix més »

La necessària Llei de governs locals com a forjat estructural per bastir un model territorial integral i propi de la Catalunya del segle XXI – Xavier Forcadell i Esteller
Funcionari de l’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, professor de dret administratiu a la URV i la UPF

Casa de la Vila, Sitges
Casa de la Vila, Sitges. Font: Wikipedia Commons. Autor: Kent Wang, amb llicència CC BY 4.0

Aquestes setmanes farà ja 20 anys, que aviat és dit, que el conjunt dels poders públics de Catalunya estaven abocats de ple a la tramitació i l’aprovació final del nou Estatut d’autonomia de Catalunya. Aquest fet, dotar-nos d’un nou marc estatutari, en el batec del país i especialment pel que fa al seu sistema institucional, no era lògicament una cosa menor, ni des d’una perspectiva política, ni econòmica, ni jurídica, ni institucional.

Sense cap dubte aquest Estatut ha estat una fita cabdal en la llarga tradició institucional de Catalunya. De les més significatives, segurament. No és aquí ara el moment d’entrar a valorar si l’obertura d’una nova via estatutària estava prou reflexionada i madurada en relació amb els riscos de futur de tota índole que podien succeir, com s’ha vist, ni tampoc d’analitzar el que possiblement ha succeït a posteriori fruit de l’obertura d’aquesta via.

Llegeix més »

La protecció penal i administrativa dels gats comunitaris – Maria Marquès-Banqué
Professora agregada de dret penal de la Universitat Rovira i Virgili

Font: Eva Núñez R. – Tarraco Gats

Els gats comunitaris formen part del paisatge quotidià de ciutats i pobles. En un context en què els animals ja són reconeguts com a éssers vius dotats de sensibilitat, la seva presència planteja reptes importants de protecció i benestar. Aquesta nova mirada obliga a replantejar la relació de les administracions públiques i la ciutadania amb les colònies felines i deixar enrere visions que les reduïen a un problema de salubritat o de convivència. El marc legal actual, tant administratiu com penal, configura i reforça la protecció dels gats comunitaris i comporta conseqüències pràctiques per als municipis, per a les persones cuidadores i, sobretot, per als mateixos animals.

Llegeix més »