L’Estatut de municipis rurals, un pas endavant vers la cohesió i l’equitat territorials (II): anàlisi de les mesures sectorials per a un nou contracte amb el territori – Judith Gifreu Font
Professora titular de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona

Foto de grup amb els alcaldes i les alcaldesses dels municipis rurals que varen assistir al ple d'aprovació de l'Estatut de municipis rurals. Font: Generalitat de Catalunya
Foto de grup amb els alcaldes i les alcaldesses dels municipis rurals que varen assistir al ple d’aprovació de l’Estatut de municipis rurals. Font: Generalitat de Catalunya

Si en un primer comentari ens vàrem fer ressò de l’aprovació de la Llei 8/2025, de 30 de juliol, de l’Estatut de municipis rurals[i] i dels seus trets més definitoris –particularment la determinació dels municipis que s’inclouen en aquest categoria, el Mecanisme rural de garantia i les línies de finançament, amb un fons específic al marge del Fons de Cooperació Local i una línia d’inversions, en el marc del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya–, correspon ara examinar les mesures de caràcter sectorial que s’integren al títol IV, les quals, com ja vam advertir en el comentari anterior, per la seva densitat normativa i incidència pràctica reclamen un tractament propi.

Llegeix més »

L’Estatut de municipis rurals, un pas endavant vers la cohesió i l’equitat territorials (I): consideracions generals sobre el contingut de la llei – Judith Gifreu Font
Professora titular de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona

Foto de grup amb els alcaldes i les alcaldesses dels municipis rurals que varen assistir al ple d'aprovació de l'Estatut de municipis rurals
Foto de grup amb els alcaldes i les alcaldesses dels municipis rurals que varen assistir al ple d’aprovació de l’Estatut de municipis rurals. Font: Generalitat de Catalunya

El 16 de juliol passat el Parlament de Catalunya va culminar la tramitació i aprovació –amb un ampli suport parlamentari– de l’Estatut de municipis rurals,[i] una norma pionera i d’innegable transcendència dins el marc del dret local català, que busca combatre el despoblament i reforçar l’arrelament i el desenvolupament rurals.[ii] Es tracta d’una llei integral i innovadora dissenyada per revertir el desequilibri territorial, dotada amb recursos, eines legals i mecanismes de seguiment i adaptació per donar suport i revitalitzar les zones rurals de Catalunya. Com detalla l’exposició de motius de la llei, tres quartes parts de la població de Catalunya viu en el 15 % del territori, mentre que el 85 % restant n’acull només una quarta part; en conseqüència, no és estrany que del total dels 947 municipis catalans, el 62,62 % (593) tingui una població que no supera el llindar dels 2.000 habitants i, d’aquests, el 56 % (332) no supera els 500 habitants. Aquestes dades justifiquen sobradament l’oportunitat d’aprovar una norma d’aquesta naturalesa.Llegeix més »

La Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el funcionamiento de la cadena alimentaria: ¿un brindis al sol? – Pilar Talavera Cordero
Investigadora en formación (programa FPU) del Área de Derecho Administrativo de la Universidad de Salamanca

Font: Pexels

Recientemente se ha cumplido un año desde las protestas del campo, las cuales contaron con un respaldo mayoritario del sector primario. Esas manifestaciones pusieron el foco en la situación de los agricultores y ganaderos, no solo en España, sino también en el resto de Europa. Sus reivindicaciones eran numerosas: la reducción de la burocracia en las ayudas de la Política Agraria Común (PAC); precios justos en origen que permitieran cubrir los costes de producción cada vez más elevados; el fin de las prácticas comerciales desleales dentro de la cadena alimentaria, y la lucha contra la competencia desleal derivada de la comercialización de productos agrícolas de terceros países que no cumplen con las normativas europeas ambientales y fitosanitarias, entre otras.

Llegeix més »