1. La sentència sobre la Superlliga ha generat molt soroll mediàtic. Abans que hi hagués temps material per llegir-la i digerir-ne el contingut, els mitjans de comunicació es van omplir d’opinions d’experts que la comentaven i criticaven. Després d’aquest festival de focs artificials mediàtic, ha arribat el moment d’explicar què ha dictaminat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i quin ha estat el fonament jurídic de la seva decisió per tal d’extreure les conseqüències en clau de futur.
2. Abans que res, cal recordar els fets i explicar quin paper hi juga el TJUE i per què és rellevant el dret europeu de la competència si és un cas (presumptament) espanyol de dret privat relacionat amb l’esport. En efecte, l’origen de la Sentència, de 21 de desembre de 2023, C-333/21, és l’anunci d’una nova competició internacional de futbol professional masculí, anomenada Superlliga, que aglutinava inicialment dotze clubs: tres d’espanyols (Atlètic de Madrid, Futbol Club Barcelona i Reial Madrid), tres d’italians (AC Milan, Inter de Milà i Juventus) i sis d’anglesos (Arsenal, Chelsea, Liverpool, Manchester City, Manchester United i Tottenham Hotspur).