El trabajo que tengo el placer de recensionar se encuentra en una magnífica obra dirigida por las profesoras Judith Gifreu Font y Marina Rodríguez Beas y es fruto de un congreso internacional sobre Mediación Administrativa celebrado en Tarragona los días 20 y 21 de junio de 2024, en la Facultad de Ciencias Jurídicas de la Universidad Rovira i Virgili (URV). El examen de este capítulo de Anna Pallarès Serrano (2025) es una oportunidad para reflexionar sobre una de las piezas esenciales del breve diseño establecido en la Ley 3/2022, de 24 de febrero, de convivencia universitaria (LCU) para la implementación de la mediación disciplinaria en el espacio universitario. La tan esperada norma aportó el anclaje legal para disciplinar las conductas de nuestros estudiantes, pero también abrió la puerta a una nueva forma de entender y configurar la educación superior. La universidad, entendida como un espacio de transmisión de valores constitucionales, permite en la actualidad a los estudiantes y al conjunto de la comunidad universitaria recomponer la convivencia en determinados contextos a través del diálogo. Así lo entendió la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del sistema universitario (art. 2.2), que, en un intento de superar visiones más represivas, introdujo en la educación superior el valor de formar en valores ciudadanos.
Etiqueta: novetat editorial
La mediación disciplinaria en la universidad tras la Ley 3/2022: a propósito del trabajo de Anna Pallarès Serrano en Hacia una Administración dialogante: la mediación administrativa como instrumento de buen gobierno – Beatriz Belando Garín
Crònica de l’acte de presentació del volum “Deu anys de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern” – Joan Ruiz
Tècnic superior de la Subdirecció General de Bon Govern i Transparència de la Generalitat de Catalunya
El passat 18 de febrer de 2026, l’auditori del Palau de la Generalitat va acollir la presentació del desè volum de la col·lecció Govern Obert, Deu anys de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que ofereix una mirada plural i rigorosa sobre els deu anys d’aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. L’obra examina el recorregut i l’aplicació efectiva d’aquesta llei, però també té la voluntat d’obrir un espai per a la reflexió compartida sobre els resultats assolits i els reptes pendents.
L’obertura de l’acte va anar a càrrec de la secretària general del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Eva Giménez, que va remarcar que la transparència constitueix un “compromís democràtic essencial del govern” i que aquesta primera dècada de la Llei de transparència ha estat marcada per avenços estructurals en publicitat activa i dret d’accés, trets que considera com a pilars indispensables d’una bona administració.Llegeix més »
Algunes reflexions sobre la responsabilitat patrimonial al fil de l’obra La responsabilidad administrativa en Venezuela. Algunas ideas para su reforma, de Jessica Vivas Roso – Marina Rodríguez Beas
Professora agregada Serra Húnter de dret administratiu i subdirectora de la Càtedra d'Estudis Jurídics Locals Màrius Viadel i Martín de la Universitat Rovira i Virgili
La responsabilitat patrimonial i, més àmpliament, la responsabilitat derivada de la gestió del patrimoni públic constitueixen encara avui un dels àmbits més complexos i discutits del dret administratiu. Malgrat el seu caràcter clàssic com a institució de garantia, la seva configuració actual planteja interrogants sobre la delimitació entre la naturalesa sancionadora i la reparadora. Un dels problemes estructurals identificats és la concentració en un únic procediment de la determinació d’ambdós tipus de responsabilitat, fet que genera el risc de desdibuixar la funció de reparació patrimonial en favor d’un disseny exclusivament sancionador. Aquesta tensió es veu agreujada pels límits del ius puniendi administratiu i el risc de desviacions en l’aplicació del règim sancionador, que pot ser utilitzat amb finalitats polítiques o alienes a la protecció efectiva dels fons públics. En aquest context, el paper dels òrgans de control extern –com el Tribunal de Comptes o les sindicatures– resulta fonamental per garantir una gestió economicofinancera correcta. Les reflexions doctrinals contemporànies conviden a repensar aquests règims des d’una concepció garantista i orientada a la bona administració, per assegurar que la institució compleixi de manera equilibrada les seves funcions preventiva, reparadora i de preservació del patrimoni públic.Llegeix més »
Ressenya de Ridao, Joan. (2025). Dret parlamentari de Catalunya. Atelier – Roser Serra i Albert
Cap de l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals del Departament de la Presidència
Amb claredat expositiva i màxim rigor jurídic, Ridao recorre panoràmicament a Dret parlamentari de Catalunya (Atelier, 2025) el treball del Parlament de Catalunya, i hi aporta també una mirada crítica respecte de les transformacions polítiques recents. De fet, la dimensió crítica és un dels valors afegits de l’obra, on trobem referències normatives, jurisprudència del Tribunal Constitucional, doctrina del Consell de Garanties Estatutàries i casos reals de l’activitat parlamentària. A més, l’autor examina la interacció constant entre les normes de l’autogovern català i la jurisprudència constitucional espanyola, contrast imprescindible per entendre com s’ha configurat el sistema parlamentari català.
Per això, lluny de pretendre resumir tot el que conté el llibre, limitarem aquesta ressenya a destacar-ne el més rellevant per entendre la cambra, el seu funcionament i la seva evolució.Llegeix més »
Recensió de l’obra La acción concertada social y las fórmulas no contractuales en la provisión de servicios de atención a la persona en el Estado español, de Maria Victòria Forns i Fernández, Andrea Garrido Juncal i Josep Ramon Fuentes i Gasó (ed.) – Marina Rodríguez Beas
Professora agregada Serra Húnter de dret administratiu i subdirectora de la Càtedra d'Estudis Jurídics Locals Màrius Viadel i Martín de la Universitat Rovira i Virgili
L’obra La acción concertada social y las fórmulas no contractuales en la provisión de servicios de atención a la persona en el Estado español (Tirant lo Blanch, 2025) ofereix una visió completa, integral i holística sobre la concertació i les fórmules no contractuals en la provisió de serveis d’atenció a la persona a l’Estat espanyol. A llarg de vint-i-set capítols, s’hi analitza –des d’una perspectiva dogmàtica, complementada amb un enfocament pràctic centrat en l’àmbit local– la regulació de l’acció concertada pública en els serveis socials de l’Estat espanyol, cosa que aporta al lector diferents respostes fonamentades als principals problemes interpretatius que suscita la matèria objecte d’estudi.
L’anàlisi es vertebra en dos grans blocs. La primera part, amb contribucions dels professors José María Gimeno Feliú, Josep Ramon Fuentes i Gasó, Jessica Vivas Roso, Andrea Garrido Juncal, Josefa Cantero Martínez, Luis Miguez Macho, Josep Maria Sabaté Vidal, Javier Requejo García, i Maria Victòria Forns i Fernández, aborda els aspectes generals de les fórmules no contractuals en la prestació de serveis d’atenció a la persona en l’àmbit dels serveis socials, incloent-hi també els serveis sanitaris i els educatius.