El llibre Sensellarisme. De l’assistencialisme al reconeixement de drets és una eina imprescindible per conèixer la realitat del sensellarisme que ens envolta i que, com ens recorden els autors, sembla invisible als ulls de tothom. El sensellarisme és una xacra de la nostra societat i, mitjançant una iniciativa legislativa molt singular, que es descriu al llibre, aquesta mateixa societat civil es proposa d’erradicar-la.
Els diversos autors que han participat en aquesta obra col·lectiva, amb un llenguatge planer i seguint un format de petites píndoles, ens apropen a la realitat colpidora d’aquells que estan obligats a viure al carrer, i ho fan des del coneixement i l’experiència que els atorga el contacte directe i professional amb aquesta realitat. Provenen, entre d’altres, del món de les entitats sense ànim de lucre que atenen persones sense llar, de l’atenció sanitària primària, del món de la seguretat ciutadana o de l’acadèmic, i ens traslladen testimonis i experiències que ens fan obrir els ulls a una realitat incòmoda.
Abans de l’estiu de l’any passat, quan estàvem encara sota l’impacte de la primera onada de la pandèmia, vaig escriure sobre l’afectació que havia tingut en el dret fonamental a la protecció de dades personals la COVID-19, particularment en alguns entorns del sector públic. L’anàlisi en aquell 
Many privacy-related questions have arisen as a result of the unexpected and persistent global health crisis triggered by the COVID-19 pandemic. However, all these uncertainties seem to have one point in common, at least in a primordial way. Indeed, they stem from a series of questions that, even today, do not appear to have uncontroversial answers, at least in all their extremes, such as whether it is possible to process the health data of people who are infected or at risk of being infected, and whether the fundamental right to data protection represents an obstacle to the defence of citizens’ health by public authorities.