Decret llei 22/2025: passos decisius per a la participació dels ens locals en el nou model energètic distribuït a Catalunya – Alba Forns i Gómez
Investigadora predoctoral de dret administratiu de la Universitat de Groningen

Autor: Solarimo Gmb. Font: Pexels

En els darrers anys, les comunitats energètiques han deixat de ser una construcció senzillament programàtica i s’han consolidat com una de les figures més rellevants de la transició energètica europea i del marc normatiu que se’n deriva. La finalitat de l’energia comunitària excedeix la mera instal·lació d’infraestructures fotovoltaiques o eòliques: representa un instrument de democratització del sistema energètic, mitjançant el qual la ciutadania, les petites i mitjanes empreses i, molt significativament, els ens locals deixen d’ocupar una posició passiva i assumeixen funcions actives en la producció, la gestió i l’ús de l’energia. Les comunitats energètiques deixen, doncs, de concebre’s com a simples esquemes d’autoconsum col·lectiu, i es configuren com a plataformes ciutadanes i comunitàries, obertes i voluntàries, orientades a organitzar diversos serveis energètics i a generar beneficis ambientals, econòmics o socials per als seus membres i per al territori on desenvolupen la seva activitat. De fet, prioritzen aquests objectius per sobre de l’obtenció de beneficis financers.Llegeix més »

La eficacia del derecho también se mide (aunque aún no sepamos bien cómo) – Itziar Sobrino García
Investigadora posdoctoral (Xunta de Galicia), Universidade de A Coruña

Caixes amb senyal per a elecció
Font: Pexels

Pocas preguntas son tan simples en apariencia, y tan complejas en su respuesta, como esta: ¿funcionan las leyes? Cuando hablamos de medio ambiente o de gestión de residuos, solemos medir la eficacia a través de porcentajes de reciclaje, toneladas vertidas o emisiones evitadas. Sin embargo, estos datos, por sí solos, no nos dicen nada sobre la eficacia del derecho: no explican si las normas se aplican, si son coherentes entre sí o si la ciudadanía y las administraciones entienden realmente sus obligaciones.Llegeix més »

Contractació estratègica i deure de diligència de les empreses per a l’enfortiment de la sostenibilitat social i mediambiental dels contractes públics – Alessandra Piconese
Investigadora postdoctoral de dret administratiu, Università “Magna Graecia” di Catanzaro

Encaixada de mans per negoci
Font: Pexels

Els objectius de la política europea en matèria de contractació pública, i en particular en l’àmbit de la contractació estratègica, són molt ambiciosos, ja que concerneixen una part molt important dels pressupostos dels estats membres. D’altra banda, les institucions europees no cessen en l’obstinació de reforçar els drets socials i mediambientals, entesos com a drets fonamentals que han de s’han preservar també en benefici de les generacions futures.

El treball i el medi ambient sembla que són els àmbits en els quals la Unió Europea (UE) ha decidit invertir. En ambdós casos, intervé constantment proposant mesures no només sancionadores, sinó també de gestió dels riscos que sovint pot comportar l’exercici de l’activitat empresarial.Llegeix més »

Comentarios a la Ley 1/2025, de 1 de abril, de Prevención de las Pérdidas y el Desperdicio Alimentario – Susana Eva Franco Escobar
Profesora contratada doctora de derecho administrativo de la Universidad de La Laguna

Font: Pexels

El 2 de abril de 2025 se publicó en el Boletín Oficial del Estado la Ley 1/2025, de 1 de abril, de Prevención de las Pérdidas y el Desperdicio Alimentario, con la que se persigue fomentar la prevención y reducción de las pérdidas y el desperdicio de alimentos por parte de los diferentes agentes que componen la cadena alimentaria. Su finalidad es dar respuesta a la Agenda 2030 en lo relacionado con el sistema alimentario de producción y consumo responsables.

 

 

Llegeix més »

Règim jurídic de les aigües subterrànies, un recurs estratègic en una situació d’escassedat permanent – Pablo Herráez Vilas
Director d’Assessoria Jurídica de l’Agència Catalana de l’Aigua

Autoria: Tamhasip Khan (Font: Pexels)

1. La importància de les aigües subterrànies com a recurs

La utilització d’aigües subterrànies acompanya la humanitat des dels temps més remots, especialment en els territoris en què és l’únic recurs hídric disponible. No obstant això, la generalització de l’explotació de les aigües subterrànies a gran escala no arriba al nostre país fins a partir de la segona meitat del segle XX, impulsada per l’avenç en el coneixement de les formacions hidrogeològiques i dels recursos existents i pel progrés dels mecanismes de prospecció i extracció.

Llegeix més »