Una exegesi extravagant i inquietant de l’estat d’excepció i del control de constitucionalitat dels drets fonamentals en nom de la “llibertat”
La qüestió a debat i alguns elements de context a tenir en compte
S’acaba de fer pública la Sentència del Tribunal Constitucional, del 14 de juliol, per la qual es resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat per més de cinquanta diputats del Grup Parlamentari de VOX al Congrés dels Diputats contra el Reial decret (RD) 463/2020, del 14 de març, que va declarar el primer estat d’alarma per a la gestió de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, les seves pròrrogues (RD 465/2020, del 27 de març, RD 487/2020, del 10 d’abril, i RD 492/2020, del 24 d’abril), i l’Ordre SND/298/2020, del 29 de març, per la qual es van establir mesures excepcionals en relació amb les sales de vetlla i les cerimònies fúnebres per limitar la propagació i el contagi del virus.Llegeix més »
En el present article es pretén analitzar conceptes bàsics del procediment administratiu com terme o termini i, a més, els diferents efectes que produeixen la suspensió i la interrupció dels terminis. La interpretació de com han d’aplicar-se aquests conceptes jurídics s’ha plantejat i s’ha posat de manifest en els últims temps amb motiu de la publicació del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19. Com veurem, aquesta norma ha contribuït involuntàriament, però d’una manera decisiva, a delimitar-los i a aclarir-los.