L’article 107 TFUE i els ajuts estatals a institucions esportives –  Ricard Brotat i Jubert

Introducció

L’activitat de foment és una de les activitats clàssiques de les administracions públiques, juntament amb les de serveis públics i policia administrativa, d’acord amb la classificació tripartida que Luis Jordana de Pozas va enunciar en el ja llunyà 1949 i que s’ha mantingut fins als nostres dies, compartida com un mantra per generacions de juristes. Des de llavors (ja ho era abans) i fins avui, l’“acció de l’Administració encaminada a protegir o promoure aquelles activitats, establiments o riqueses degudes als particulars i que satisfan necessitats públiques o s’estimen d’utilitat general, sense utilitzar la coacció ni crear serveis públics”, en paraules de l’esmentat autor, ha estat ingent.

Durant anys, les diferents administracions espanyoles han utilitzat amb profusió el recurs a l’activitat de foment en el seu espectre més ampli, respecte a tota mena d’activitats, entre elles les esportives. D’aquesta manera, les mesures de foment han estat un mitjà per a l’aplicació de la igualtat material del paràgraf 2 de l’article 9 de la Constitució espanyola (d’ara en endavant, CE), però també del principi de no discriminació de l’article 14 del mateix cos legal. Cal fer un esment especial al foment de les activitats esportives, que tenen emparament al paràgraf 3 de l’article 43 CE com a principi constitucional, ni més ni menys.

No obstant això, l’aplicació del dret europeu en el sistema normatiu multinivell, que va comportar la integració en la Unió Europea (d’ara en endavant, UE), va trastocar el panorama tradicional en la matèria introduint restriccions a les polítiques de foment estatals (també en el cas de l’esport) per aplicació del principi d’establiment del mercat interior i la lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals, i com a conseqüència d’això, la prohibició de falsejar la lliure competència.

Read More »

La pacificació en l’àmbit local: apropament als reptes de la seguretat des de la conflictologia – Xavier Pastor

Seguretat versus inseguretat

Generalment, quan es parla de seguretat es posa l’èmfasi en les accions d’altres persones i grups que posen i poden posar en perill la nostra integritat física i el nostre benestar individual i col·lectiu. Es parla de crims, de robatoris, d’agressions físiques i verbals, d’atemptats cap a les nostres propietats, etc.

En aquestes circumstàncies, la sensació de qui sent parlar o llegeix sobre seguretat és d’inseguretat, ja que es comenten les accions que volen pal·liar els governs i els cossos policials abans que les mesures que proposen .[i]

Les paraules són importants, ja que en funció de la paraula que escollim per definir una cosa o explicar una situació pensarem d’una determinada manera. D’això els experts en comunicació en diuen el “marc cognitiu o marc mental”. Precisament, al llibre No pienses en un elefante, George Lakoff, l’autor, professor i investigador de lingüística cognitiva de la Universitat de Califòrnia, explica la importància en la selecció, ús i combinació d’unes paraules que relacionades entre elles i incorporades en un discurs formen un marc cognitiu que ens dota d’una manera d’interpretar la realitat, d’enfocar determinats problemes i d’establir solucions. Amb aquest marc es reforça i es crea un clima d’opinió.Read More »

Una mala praxi del Tribunal Constitucional – Gerard Martín i Alonso

L’existència de nombrosos subjectes legitimats per presentar recursos d’inconstitucionalitat contra lleis estatals (els governs i els parlaments de les disset comunitats autònomes, 50 diputats o senadors i el Defensor del Poble) provoca, sovint, que una mateixa norma estatal sigui objecte de diverses accions d’inconstitucionalitat.

Aquesta eventual pluralitat de processos constitucionals que afectin una mateixa disposició estatal pot ser modulada a través de l’aplicació de l’article 83 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, que estableix que el Tribunal, a instància de part o d’ofici, en qualsevol moment, i amb audiència prèvia dels compareixents en el procés constitucional, podrà disposar l’acumulació d’aquells processos amb objectes connexos que justifiquin la unitat de tramitació i decisió.

Malgrat que a la dècada dels anys 80 el Tribunal va fer un ús freqüent d’aquesta facultat i va decidir l’acumulació de nombrosos processos constitucionals, posteriorment va anar deixant de banda aquest escenari d’unificació de processos constitucionals i, amb comptades excepcions, no ha optat per la tècnica de l’acumulació.

L’existència d’una diversitat de processos constitucionals sobre una mateixa llei estatal s’ha accentuat els darrers anys, en el període en què les institucions estatals han adoptat polítiques d’austeritat i de recentralització competencial com a instruments que, al seu entendre, era necessari emprar per combatre la situació de crisi econòmica i complir amb els principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. Davant de la diversitat d’impugnacions formulades contra les lleis estatals, el Tribunal no ha dut a terme cap actuació per a acumular els recursos presentats, la qual cosa ha conduït a l’aprovació de nombroses sentències sobre una mateixa disposició estatal.Read More »

Por fin, la discriminación de los no residentes en el impuesto sobre sucesiones llega a su fin – Luis Manuel Alonso González

Tres recientes sentencias del Tribunal Supremo (TS) permiten sostener que se pone fin a la discriminación fiscal que padecen los sujetos no residentes en España, ni en la Unión Europea (UE) ni en el Espacio Económico Europeo (EEE), en el Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones (ISD). Hasta ahora, y pese a haberse pronunciado el Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE) sobre este tema, tenían que someterse a la normativa estatal del ISD, consumándose así un trato discriminatorio respecto de las personas físicas residentes, pero también, desde que se aprobara la Ley 26/2014, respecto de los residentes en la Unión Europea (UE) o en el Espacio Económico Europeo (EEE). Ha tenido que ser el TS quien, al afrontar las demandas de responsabilidad patrimonial contra el Estado por hacer pagar más a los sujetos no residentes de fuera de la UE y del EEE, aporte la argumentación esencial para poder pedir la devolución del exceso pagado, con intereses de demora. Sin embargo, la vía procedente cuando no ha prescrito el derecho del contribuyente a obtener la devolución de lo indebidamente pagado será la solicitud de devolución de ingresos tributarios indebidos.

Con la sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea (STJUE) de 3/09/2014 (asunto C-127/12) se puso fin a la discriminación de comunitarios en el ámbito de las herencias y donaciones con sujetos no residentes en España, que hasta ese momento debían pagar el Impuesto a la Hacienda estatal y con aplicación exclusiva de la normativa estatal (escala progresiva del 7,65 % al 34 % para transmisiones entre familiares directos), sin posibilidad de aplicar los distintos beneficios fiscales aprobados por las diferentes comunidades autónomas (CCAA) para sus residentes.Read More »

Com va incidir la crisi econòmica en les finances de la Generalitat? – Núria Bosch Roca

La crisi econòmica iniciada el 2008, i que es va allargar fins a temps recents, va perjudicar greument les finances de la Generalitat, i les deficiències del sistema de finançament i les polítiques de consolidació fiscal de l’Estat, que van centrifugar el dèficit cap a les comunitats autònomes (CA), van empitjorar la situació.

L’esclat de la bombolla immobiliària és el que va ocasionar la crisi econòmica a Espanya, i es va deixar notar principalment a partir del 2008. El nostre model econòmic basat en la construcció i no en sectors competitius, la política de diner fàcil i la falta de reformes estructurals són les causes que van influir en l’extensió ràpida de la crisi. Aquesta es pot dividir en dos períodes: el primer, 2007-2009, en què es va abordar la crisi amb polítiques expansives de despesa, però que encara la van agreujar més perquè no era el tipus de despesa que reactivava l’economia; el segon, 2010-2013, en què es van començar a adoptar les polítiques de consolidació fiscal imposades per la UE. D’aquest període cal destacar la reforma de l’article 135 de la CE, on es va consagrar el principi d’estabilitat pressupostària, i el seu posterior desenvolupament en la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (LOEPSF).

Entre 2008 i 2009 el PIB de Catalunya va caure a una taxa negativa del 3,34 %, i va assolir el seu valor nominal mínim el 2013, amb un valor de 193.126 milions d’euros, mentre que el 2008 era de 209.005 milions. A partir de 2014 va tornar a tenir taxes de creixement positives, i el 2016 va arribar a 212.804 milions d’euros.Read More »