L’Estratègia de lluita contra la corrupció i d’enfortiment de la integritat pública (I) – Jordi Foz Dalmau

estrategia_anitcorrupcio_quadrada_500px.jpgIntroducció
La manca de confiança en les institucions, sobretot per sota d’un determinat llindar, no és innòcua per al bon funcionament de les institucions públiques. Tot el contrari, és un fre per a la qualitat de la nostra democràcia, per a l’estat del benestar i per a la justícia social. Per això ens cal apostar decididament per la qualitat institucional i impulsar polítiques públiques per assolir-la de forma decidida i continuada en el temps.Read More »

El més llegit de 2019 a l’RCDP blog

top10.jpg

Durant el 2019 s’han publicat un total de 48 apunts que han obtingut 37.258 visites.

Els deu articles més llegits de l’any passat van ser els següents:

Notes de legalitat penal a la sentència del procés – Joan J.Queralt

La nova LOPDGDD: una visió general i un apunt particular per a les administracions públiques – Carles San José Amat

El silenci administratiu en els procediments d’accés a la informació pública – Josep Mir

Els portals de transparència i el límit de la protecció de dades personals – Carles San José

L’AOC, ajudant a la transformació digital de les administracions públiques – Marta Arderiu i Vicky Millan

Un any d’aplicació de la LCSP a les compres públiques locals – Mercè Corretja Torrens

Situación actual del impuesto sobre actos jurídicos documentados exigido en la constitución de préstamos con garantía hipotecaria – José María Tovillas Morán

Les sentències del Tribunal Constitucional sobre l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució – Joan Ridao

Una nova etapa de l’RDCP blog – Enoch Albertí, Gerard Martin i Joan Lluís Pérez Francesch

Seminari sobre l’exclusió residencial molt greu i la proposta d’un text legal per a fer-hi front — Antoni Milian i Massana

 

El Decret llei 14/2019 i la mordassa digital – Andrés Boix Palop

Consell_Ministres_500pxEl dia 27 de novembre la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats va convalidar, amb els vots favorables de PSOE, PP i C’s, el Decret llei 14/2019, de 31 d’octubre, mitjançant el qual s’adopten mesures urgents per raons de seguretat pública en matèria d’Administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions, que havia estat aprovat pel Consell de Ministres només dues setmanes abans de les proppassades eleccions generals del 10 de novembre de 2019. D’alguna manera, la majoria parlamentària que ha donat suport a les mesures, des del PSOE com a partit de govern fins a les forces conservadores que han estat protagonistes a l’oposició els darrers anys (els esmentats PP i C’s), ha reproduït una alineació que era perfectament coherent en el moment en què el Consell de Ministres va aprovar el text del Decret llei, quan el PSOE encarava la campanya electoral amb un discurs de fermesa contra l’independentisme i les actuacions del Govern català. Tanmateix, i després dels resultats de les eleccions generals del 10 de novembre de 2019, sembla que les opcions del PSOE per ser reconduït al Govern d’Espanya passen per un pacte amb forces com Podemos i d’altres partits, incloent-hi com a necessària l’abstenció de, com a mínim, un dels dos principals partits independentistes catalans amb representació al Congrés dels Diputats. Paradoxalment, tots aquests potencials socis de govern del PSOE han votat en contra de la convalidació de l’esmentat Decret llei (PNB, Compromís, ERC, JxCat) o s’hi han abstingut (Podemos) sense amagar la seua incomoditat amb els continguts del text. Les raons d’aquesta incomoditat són conegudes: com a norma d’aplicació general, i més enllà dels problemes addicionals que genera el fet que acabe limitant possibilitats d’acció de les administracions autonòmiques i locals que mai no havien estat considerades problemàtiques només pel fet que es tem que per eixa via el Govern de la Generalitat de Catalunya podria potencialment desenvolupar certes iniciatives polítiques, el Decret llei 14/2019 és un exemple paradigmàtic de com darrerament les normes de dret públic s’han acostumat a limitar i restringir llibertats digitals d’una manera molt probablement innecessària i desproporcionada. Així doncs, tractem d’explicar alguns dels problemes jurídics de la norma i assenyalem aquesta manca de proporcionalitat.Read More »

Notes de legalitat penal a la sentència del procés – Joan J. Queralt

En aquestes notes apressades sobre la STS de la Sala Segona, de 14 d’octubre de 2019, coneguda com la sentència del procés, em centraré en tres punts: l’estructura de la sentència, la supremacia de la llei penal sobre els drets fonamentals i els aspectes essencials del delicte de sedició. Tot precedit d’una breu introducció sobre el dret a la legalitat sancionadora.

1. En primer terme, s’ha d’assenyalar que, a diferència d’altres drets fonamentals, el dret a la legalitat sancionadora, el tradicionalment denominat principi de legalitat penal, és un vell conegut. De fet, arrenca a l’Edat Mitjana, molt abans que altres delictes com la llibertat d’expressió o els drets de reunió i manifestació, per exemple. Tanmateix, no és sinó amb l’adveniment de la revolució burgesa que comença a tenir una autèntica força configuradora i delimitadora del poder sancionador de l’Estat.

El dret a la legalitat sancionadora es tradueix, en expressió ja canònica, en lex praevia, lex scripta i lex certa, tal com va encunyar Feuerbach a principis del segle XIX. Així és des de l’estat liberal. Som davant un enunciat formal, però irrenunciable, que ha anat evolucionant. En l’estat democràtic, com diu la jurisprudència tant d’Estrasburg com del Tribunal Constitucional, les garanties han de ser reals i efectives. Cal veure, doncs, encara que sigui per sobre, quin nivell de materialitat té en l’actualitat el dret a la legalitat sancionadora en els seus triples vessants de lex praevia, lex scripta i lex stricta. En primer lloc, la lex praevia es compleix amb caràcter general amb una interdicció total de la irretroactivitat penal desfavorable. La lex scripta al dret continental europeu es compleix més que acceptablement, i el costum està desterrat com a font del dret sancionador.Read More »

Teoría y práctica de la consulta previa en la elaboración de reglamentos autonómicos: errores cometidos y cómo aprender de ellos – Irene Araguàs Galcerà

Históricamente, la participación ha sido uno de los talones de Aquiles del procedimiento de elaboración de reglamentos, tanto estatales como autonómicos. Y es que, a pesar del reconocimiento constitucional de la audiencia de los ciudadanos en el procedimiento de elaboración de disposiciones administrativas que les afecten (art. 105.a CE), una de las señas de identidad de los reglamentos elaborados y aprobados por nuestras Administraciones Públicas ha sido una intervención ciudadana cuasi inexistente, con bajos niveles de participación, tanto desde un punto de vista cuantitativo como cualitativo.Read More »