1. Introducció
El projecte de Reial decret pel qual es modifiquen diversos aspectes relatius a l’autoconsum d’energia elèctrica i s’impulsa l’emmagatzematge distribuït constitueix una peça clau en la consolidació d’un model energètic més descentralitzat, participatiu i democràtic.[i] La norma no només pretén corregir disfuncions del marc actual, sinó que també introdueix mecanismes que permeten que ciutadans, empreses i administracions puguin participar activament en la generació, l’emmagatzematge i el consum d’energia renovable.[ii]
Aquesta proposta pot llegir-se com una arquitectura reguladora sustentada sobre tres grans pilars:
·Ampliar horitzons, amb mesures que estenen el radi d’actuació de l’autoconsum i incorporen per primera vegada el reconeixement jurídic de l’emmagatzematge distribuït com a infraestructura energètica.
·Millorar la governabilitat, amb la creació de la figura del gestor d’autoconsum i amb nous instruments que facilitin la gestió i la flexibilitat dels acords entre participants.
·Avançar cap a un model més clar, amb reformes que reforcen la transparència, simplifiquen els tràmits i garanteixen un accés més directe a la informació energètica per part dels usuaris.
Aquest apunt analitza cadascun d’aquests eixos, en subratlla l’aportació jurídica i socioenergètica i en destaca l’alineació amb la reforma de la Directiva 2019/944/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juny de 2019, sobre normes comunes per al mercat interior de l’electricitat, especialment pel que fa al dret al consum compartit d’energia i a la integració de l’emmagatzematge col·lectiu en el sistema energètic europeu.
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicarà aquest desembre el número 71 de la 