El camino a la desigualdad. Del imperio de la ley a la expansión del contrato, de José Esteve Pardo, o com el contracte redibuixa l’imperi de la llei – Juan José Guardia Hernández
Professor lector de dret administratiu de la Universitat de Barcelona

En un món marcat per la crisi del principi de legalitat, l’expansió de les tècniques contractuals a pràcticament tots els àmbits de la vida personal, social i administrativa, la privatització de funcions públiques i l’autoregulació de sectors cada vegada més amplis de la societat i de l’economia, la segona edició d’El camino a la desigualdad. Del imperio de la ley a la expansión del contrato, de José Esteve Pardo, arriba com una advertència tan incòmoda com necessària.

Lluny de celebrar acríticament l’expansió de l’autonomia de la voluntat, l’obra mostra com la lògica contractual s’ha anat infiltrant en espais tradicionalment reservats a la llei i a les garanties institucionals, reconfigurant de manera gradual però profunda l’arquitectura de l’Estat social i democràtic de dret. El resultat no és només una transformació dels instruments jurídics –fet ja ben conegut–, sinó també una alteració dels mecanismes a través dels quals es construeixen la igualtat, la llibertat, la cohesió social i la protecció dels més vulnerables.Llegeix més »

La participació dels ens locals en les comunitats energètiques: competències, límits i reptes – Gabriel Bernárdez Expósito, Paola Villavicencio Calzadilla i Joan Pons Solé
Advocat i consultor especialista en dret ambiental i de l'energia a INSTA - Dret ambiental, diàleg i sostenibilitat; jurista i consultora especialitzada en dret ambiental i del canvi climàtic a INSTA, i ambientòleg especialitzat en comunitats energètiques a INSTA

Autoria: Los Muertos Crew. Font: Pexels

1. Introducció: de la prudència a una competència local reconeguda

Durant anys, la participació dels ens locals en les comunitats energètiques s’ha mogut en una mena de terra de ningú. El dret europeu ja reconeixia que les autoritats locals podien formar part de comunitats ciutadanes d’energia i comunitats d’energies renovables, i la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, ja havia incorporat aquestes figures a l’ordenament espanyol. Malgrat tot, molts ajuntaments continuaven actuant amb prudència, perquè, tot i que el model resultés prometedor, no sempre quedava clar com encaixava la implicació municipal amb el dret local, patrimonial i contractual.Llegeix més »

Lagunas de la Ley de Puertos: cuestiones pendientes tras el Proyecto de Ley de 2024 que desconocemos si algún día prosperará – Julio David Moreno Prieto
Profesor de la Universidad de Sevilla y abogado del Departamento de Derecho Público de Cuatrecasas

Autor: Marc Coenen Font: Pexels

El sistema portuario español se encuentra en un momento de especial incertidumbre normativa. El Proyecto de Ley de modificación del Texto Refundido de la Ley de Puertos del Estado y de la Marina Mercante (“Proyecto de Ley”), presentado en 2024, abrió la expectativa de una reforma integral que abordase las carencias detectadas tras más de una década de aplicación de dicho texto normativo. Sin embargo, la falta de mayorías en las Cortes Generales ha dejado en suspenso buena parte de las soluciones que se anunciaban, sin que exista certeza de que la reforma vaya a retomarse en esta legislatura ni en qué términos. Mientras tanto, las Autoridades Portuarias, los concesionarios y los operadores siguen enfrentándose a diario a lagunas legales que condicionan decisiones de inversión, plazos concesionales y seguridad jurídica. Este apunte pretende identificar y analizar las principales cuestiones que permanecen abiertas y que no fueron ni siquiera tratadas en el Proyecto de Ley, con el propósito de contribuir al debate sobre una reforma que, con independencia de su calendario político o parlamentario, resulta cada vez más urgente desde el punto de vista práctico.Llegeix més »

L’expansió del poder executiu autonòmic en funcions: Decret llei 1/2026, d’Extremadura. Urgència o oportunisme? – Iván García Castellano
Investigador predoctoral en dret constitucional de la Universitat de Barcelona

Façana del Govern d'Extremadura
Autor:Deb 109. Font: Wikimedia Commons

La incorporació del decret llei a l’ordenament de les comunitats autònomes (CA) es va produir arran de les reformes estatutàries incoades durant la primera dècada dels 2000 i, entre les deu CA que van afegir-lo, hi figura Extremadura (article 33 de la Llei orgànica 1/2011, de 28 de gener, de reforma de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Autònoma d’Extremadura). Els preceptes estatutaris van ser redactats inspirant-se en l’habilitació que el marc constitucional confereix al Govern central a l’article 86, és a dir, van ser assumits els mateixos límits formals –la circumstància extraordinària i d’urgent necessitat– i l’existència d’àmbits materials vedats –que en el cas extremeny van ser la reforma de l’Estatut, les lleis de pressupostos o les matèries objecte de lleis que requereixin majories qualificades.Llegeix més »

Avançament de continguts del número 72 de l’RCDP, amb una secció monogràfica sobre una Administració més humana

Caràtula de la Revista Catalana de Dret PúblicL’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicarà aquest juny el número 72 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb vuit articles acadèmics, quatre dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a la perspectiva d’una Administració més humana. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en ciència política i de l’Administració, dret administratiu, comunicació clara i llenguatge planer, entre altres.

La coordinadora acadèmica de la secció monogràfica, que en signa la presentació, és Esther Pano Puey, doctora en Ciència Política, directora de la Fundació Carles Pi i Sunyer i professora associada del Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB). La seva presentació ve acompanyada d’una introducció a càrrec de Joan Subirats i Humet, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que posa de manifest els múltiples intents d’incorporació de criteris d’orientació ciutadana i de millora en la qualitat de la relació entre Administració i ciutadania que no sempre han reeixit en termes aplicats, i que emmarca la discussió continguda en la secció monogràfica.Llegeix més »