La Llei 7/2020, de 2 de juliol, de l’Agència de la Natura de Catalunya: un pas endavant? (II) Tramitació i contingut de la llei – M. Teresa Vadrí Fortuny
Professora titular de dret administratiu. Facultat de Dret. Universitat de Barcelona

Un duc, el rapinyaire nocturn més gran d’Europa, al Parc Natural del Cap de Creus / Territori i Sostenibilitat.

A més dels aspectes comentats a l’apunt anterior publicat a l’RCDP blog, tal com vam assenyalar, mereix ser considerada la forma amb què va ser tramitada la llei de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya. La disposició aprovada finalment va ser el resultat de la tramitació de la proposició de llei -presentada conjuntament pels grups JxCat, ERC, PSC-Units i Catalunya en Comú Podem- i no d’un projecte de llei presentat pel Govern. Tenint en compte els motius que porten a la creació de l’Agència -als quals ens hem anat referint i que coneixem pels antecedents i perquè s’expliciten, de manera més o menys coincident, tant en el preàmbul de la norma com en els debats celebrats al Parlament durant la seva tramitació-, resulta si més no sorprenent que el Govern no tramités la creació de la nova entitat com a projecte de llei. Sobretot si considerem que, com hem assenyalat, la previsió de crear l’Agència estava prevista, tant al Pla de Govern com al Pla normatiu aprovat pel Govern. I sorprèn més encara si es té en compte que, evidentment, era coneguda la complexitat de regular els diferents instruments d’intervenció relatius a la protecció i gestió del patrimoni natural per les diverses variables que hi conflueixen (socials, econòmiques i mediambientals), especialment considerant els diferents actors públics i privats que hi estan implicats. El procediment que ha de ser aplicat en l’elaboració dels avantprojectes de llei permet desenvolupar, com veurem, un conjunt d’actuacions dirigides a garantir la qualitat de la norma que es proposa. En aquest sentit, el rebuig que ha provocat l’aprovació de la llei en una part dels actors implicats (responsables de la gestió dels parcs, sector forestal, sector agrícola, sector ramader, etc.) i la importància de cercar la col·laboració i la concertació amb totes les parts -públiques i privades- per una adequada i efectiva intervenció en el patrimoni natural i la biodiversitat, aconsellaven una especial atenció en el procediment de presa de la decisió. En el desenvolupament de les polítiques públiques ambientals l’aplicació del principi de responsabilitat compartida permet arribar a solucions acceptades que fan possible, al ser-ho, la consecució de l’interès públic perseguit, en aquest cas l’adequada preservació del medi natural. Aquest consens no suposa ni la cessió de qüestions innegociables en relació amb la finalitat d’interès públic que cal preservar (per això cal definir prèviament els objectius i els models d’intervenció) ni traslladar la responsabilitat de la decisió als ciutadans. La responsabilitat correspon als òrgans legitimats per prendre la decisió. És una condició per a la bona governança cercar la col·laboració i evitar així el conflicte ambiental o territorial (vegeu l’Informe del Síndic de Greuges: L’augment dels conflictes ambientals i urbanístics a Catalunya, juny 2018). En aquest sentit, s’imposa la necessitat de fer efectiu el principi de participació i garantir-lo des de les fases prèvies de preparació de la decisió, per mitjà del qual es fa possible un intercanvi fluid d’idees i d’informació entre l’Administració i els ciutadans per arribar a una decisió final de qualitat.Llegeix més »

La Llei 7/2020, de 2 de juliol, de l’Agència de la Natura de Catalunya: un pas endavant? (I) Context normatiu i aspectes organitzatius – M. Teresa Vadrí Fortuny Professora titular de dret administratiu. Facultat de Dret. Universitat de Barcelona

Amb un retard excessiu i difícilment justificable en les polítiques de gestió i protecció del patrimoni natural a Catalunya -considerant l’estat de conservació del patrimoni natural i la pèrdua de la biodiversitat que s’ha produït a Catalunya en els darrers vint anys (vegeu l’Informe Estat de la Natura a Catalunya 2020)- al mes de juliol passat es va aprovar la llei de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya (Llei 7/2020, de 2 de juliol) que s’haurà de constituir en el moment en què es dicti el Decret que n’aprovi els seus estatuts. Després de molts anys en els quals ha mancat la necessària voluntat política i en els quals aquest àmbit d’intervenció no ha sigut prioritari (vegeu, en aquest sentit el text del preàmbul de la Llei i els diaris de sessions corresponents als debats que es van celebrar al Parlament de Catalunya en relació amb el text de la proposició de llei presentada), i després de diverses interrupcions marcades pel context polític, l’aprovació de la Llei mereix, d’entrada, una valoració positiva al crear una eina organitzativa que hauria de permetre concretar i desenvolupar actuacions que són necessàries en l’àmbit de la protecció i conservació del patrimoni natural i de la biodiversitat a Catalunya. A partir d’aquesta primera consideració, i abans de comentar algunes qüestions en relació amb el contingut de la Llei 7/2020, ens sembla oportú plantejar amb caràcter previ -encara que sigui de manera breu- diferents aspectes que suscita de manera més o menys controvertida l’aprovació de l’Agència i que ens semblen rellevants. Especialment tenint en compte que l’aprovació de la llei, i en concret algunes de les seves previsions, han provocat el rebuig d’una part dels actors implicats en l’àmbit objecte de regulació.Llegeix més »

La COVID-19: preguntes i respostes sobre l’impacte en la protecció de dades personals (II) – Carles San José Consultor del sector públic i professor col·laborador de dret administratiu a la UOC

Abans de l’estiu de l’any passat, quan estàvem encara sota l’impacte de la primera onada de la pandèmia, vaig escriure sobre l’afectació que havia tingut en el dret fonamental a la protecció de dades personals la COVID-19, particularment en alguns entorns del sector públic. L’anàlisi en aquell primer apunt el vaig dur a terme mitjançant diverses preguntes, i les respostes corresponents, sobre aspectes concrets que s’havien anat plantejant durant aquells primers mesos.

Malauradament, aquesta situació de crisi que ens ha tocat viure està durant molt més del que pensàvem inicialment. I sembla que ens acompanyarà encara durant bastants mesos, com a mínim. Així, com que l’impacte de la pandèmia en la protecció de dades manté la seva vigència, he considerat oportú fer un segon article on repassaré altres situacions problemàtiques que s’han anat donant.Llegeix més »

Referèndum, Comissió de Venècia i Constitució espanyola – Joan Vintró Castells
Catedràtic de dret constitucional. Universitat de Barcelona

Autoria: Zach Dunn – Llicència CC BY-NC-SA 2.0

Els passats 8 i 9 d’octubre de 2020 la Comissió de Venècia, organisme consultiu del Consell d’Europa al servei de la democràcia mitjançant el dret, va aprovar el document Directrius revisades sobre la celebració de referèndums CDL-AD(2020)03. Aquest document suposa una revisió i una actualització del Codi de Bones Pràctiques sobre Referèndums que la mateixa Comissió de Venècia havia aprovat l’any 2007 CDL-AD(2007)008rev-cor. En el present article es pretén exposar els punts més rellevants de la posició de la Comissió de Venècia sobre la institució del referèndum i fer una consideració final a propòsit de la seva repercussió a Espanya i a Catalunya en l’actual context constitucional i polític.Llegeix més »

Health data processing in times of pandemic: relevant items – Juan Francisco Rodríguez Ayuso
PhD assistant professor and academic coordinator of the University Master's Degree in Data Protection. International University of La Rioja (UNIR)

Many privacy-related questions have arisen as a result of the unexpected and persistent global health crisis triggered by the COVID-19 pandemic. However, all these uncertainties seem to have one point in common, at least in a primordial way. Indeed, they stem from a series of questions that, even today, do not appear to have uncontroversial answers, at least in all their extremes, such as whether it is possible to process the health data of people who are infected or at risk of being infected, and whether the fundamental right to data protection represents an obstacle to the defence of citizens’ health by public authorities.Llegeix més »