La COVID-19: preguntes i respostes sobre l’impacte en la protecció de dades personals (II) – Carles San José Consultor del sector públic i professor col·laborador de dret administratiu a la UOC

Abans de l’estiu de l’any passat, quan estàvem encara sota l’impacte de la primera onada de la pandèmia, vaig escriure sobre l’afectació que havia tingut en el dret fonamental a la protecció de dades personals la COVID-19, particularment en alguns entorns del sector públic. L’anàlisi en aquell primer apunt el vaig dur a terme mitjançant diverses preguntes, i les respostes corresponents, sobre aspectes concrets que s’havien anat plantejant durant aquells primers mesos.

Malauradament, aquesta situació de crisi que ens ha tocat viure està durant molt més del que pensàvem inicialment. I sembla que ens acompanyarà encara durant bastants mesos, com a mínim. Així, com que l’impacte de la pandèmia en la protecció de dades manté la seva vigència, he considerat oportú fer un segon article on repassaré altres situacions problemàtiques que s’han anat donant.Llegeix més »

Referèndum, Comissió de Venècia i Constitució espanyola – Joan Vintró Castells
Catedràtic de dret constitucional. Universitat de Barcelona

Autoria: Zach Dunn – Llicència CC BY-NC-SA 2.0

Els passats 8 i 9 d’octubre de 2020 la Comissió de Venècia, organisme consultiu del Consell d’Europa al servei de la democràcia mitjançant el dret, va aprovar el document Directrius revisades sobre la celebració de referèndums CDL-AD(2020)03. Aquest document suposa una revisió i una actualització del Codi de Bones Pràctiques sobre Referèndums que la mateixa Comissió de Venècia havia aprovat l’any 2007 CDL-AD(2007)008rev-cor. En el present article es pretén exposar els punts més rellevants de la posició de la Comissió de Venècia sobre la institució del referèndum i fer una consideració final a propòsit de la seva repercussió a Espanya i a Catalunya en l’actual context constitucional i polític.Llegeix més »

Health data processing in times of pandemic: relevant items – Juan Francisco Rodríguez Ayuso
PhD assistant professor and academic coordinator of the University Master's Degree in Data Protection. International University of La Rioja (UNIR)

Many privacy-related questions have arisen as a result of the unexpected and persistent global health crisis triggered by the COVID-19 pandemic. However, all these uncertainties seem to have one point in common, at least in a primordial way. Indeed, they stem from a series of questions that, even today, do not appear to have uncontroversial answers, at least in all their extremes, such as whether it is possible to process the health data of people who are infected or at risk of being infected, and whether the fundamental right to data protection represents an obstacle to the defence of citizens’ health by public authorities.Llegeix més »

Un poder perillós? Reflexions sobre l’activisme judicial contra l’ajornament electoral – Pau Bossacoma Busquets
Professor de dret a la Universitat Pompeu Fabra

Autoria: HEMAV – Llicència CC BY-NC-ND 4.0

El cèlebre Alexander Hamilton, un dels pares de la Constitució dels Estats Units d’Amèrica, descrivia el poder judicial com “el menys perillós per als drets polítics de la Constitució, perquè és el que disposa de la menor capacitat de pertorbar-los o vulnerar-los”. El poder legislatiu, a més d’establir les lleis, disposa de la cartera i el poder executiu de l’espasa; en canvi, segons Hamilton, el poder judicial no té influència sobre l’espasa ni sobre la cartera. El darrer no té força, ni riquesa, ni voluntat, ans només judici.Llegeix més »

La STC 65/2020, de 18 de juny, sobre el Codi tributari de Catalunya (II). L’ordenació del sistema tributari català en forma de Codi és constitucional – Montse Peretó García
Directora general de Planificació i Estudis Fiscals de la Generalitat de Catalunya

La primera fita de la codificació del dret tributari català va ser l’aprovació de la Llei 17/2017, d’1 d’agost, reguladora del Codi Tributari de Catalunya (en endavant, CTC), que recollia una refosa de la normativa catalana en matèria de procediments tributaris i estructura organitzativa, i reproduïa determinats preceptes de la Llei general tributària (LGT), per tal de fer més comprensible la regulació introduïda al CTC. L’objecte d’aquesta llei fou el d’ordenar d’una manera sistemàtica el conjunt de les normes que integren el dret tributari de Catalunya, per tal de garantir la seguretat jurídica i la coherència normativa que indefectiblement requereix la matèria tributària.Llegeix més »