El valor de los datos sanitarios de las Administraciones públicas: ¿los futuros bienes de dominio público? – Leticia Latorre Luna
Abogada y doctora en Derecho por la Universidad de Murcia

Tres professionals de la medicina observant tres pantalles d'ordinador amb imatges de proves mèdiques
Font: Institut Català de la Salut

Los datos sanitarios son en la actualidad –y se prevé que continúen siéndolo en las próximas décadas– un producto inestimable por significar no solo un gran beneficio de interés general para el progreso de la humanidad, sino también un beneficio económico dada su relevancia como fuente de información y conocimiento para la salud pública y la investigación científica a través de la aplicación de herramientas big data y de la inteligencia artificial. Por ello, en el artículo “El valor de los datos sanitarios de las Administraciones públicas: ¿Los futuros bienes de dominio público?”, publicado en el núm. 65 de la Revista Catalana de Dret Públic, se propone una idea propiamente inspiradora que preserva la posibilidad de que los datos sanitarios registrados en los ficheros/soportes de las Administraciones públicas puedan ser considerados los futuros bienes de dominio público y, por consiguiente, un nuevo mecanismo de ingreso patrimonial estatal, en el sentido de que el Estado pueda obtener a través de los datos de salud una remuneración económica a modo de tasa o canon por permitir su tratamiento a aquellas entidades privadas que soliciten el acceso a dichos datos para el desarrollo de proyectos de investigación biomédica de interés general y de asistencia sanitaria que apliquen tecnologías big data o la inteligencia artificial.Llegeix més »

Les prioritats del mandat de la síndica de greuges de Catalunya – Esther Giménez-Salinas i Colomer
Síndica de greuges de Catalunya

Esther Giménez-Salinas durant la presa de possessió el 14 de juliol de 2022 al Parlament. Font: Parlament de Catalunya (Ramon Boadella)

Després de prendre possessió del càrrec de síndica de greuges el dia 14 de juliol, he tingut l’oportunitat a mitjans de desembre de presentar els eixos i les prioritats del meu mandat davant la Comissió del Síndic de Greuges del Parlament de Catalunya, única institució a què em correspon retre comptes en el marc de les meves funcions estatutàries. A continuació exposaré succintament quins són aquests eixos i prioritats.

La situació del país

D’acord amb l’Estatut i la Llei 24/2009, el Síndic de Greuges és la institució de la Generalitat que té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats constitucionals i estatutaris. Per fer-ho adequadament, és imprescindible conèixer com està el país on s’han d’exercir aquests drets i llibertats, quins són els reptes i les dificultats amb les quals ens enfrontem per fer-los realitat.

En aquest sentit, la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia i la situació bèl·lica que viu Europa fa imprescindible que la institució posi l’èmfasi en l’àmbit social. Entre altres qüestions, i sense ànim de ser exhaustiva, aquesta crisi està comportant:

· Augment dels índexs de pobresa, particularment la pobresa infantil, amb totes les seves derivades, incloent-hi la pobresa energètica.

· Greus mancances en l’accés efectiu a un habitatge digne.

· Tensions i disfuncions en els dos serveis públics essencials de tota societat des de la perspectiva social: la salut pública (tenint molt en compte l’augment dels problemes en matèria de salut mental) i l’educació (vetllant per revertir la segregació escolar).

· Afectacions als més vulnerables, començant pels infants i la gent gran; així com les persones amb discapacitat, persones migrades, etc. Tot plegat amb perspectiva de gènere perquè, dins de qualsevol d’aquests col·lectius, la situació de les dones sempre és una mica pitjor que la dels homes.

· Crisi climàtica i energètica que, tot i ser global, ens interpel·la i obliga a reconsiderar com ens organitzem com a societat i com a territori.

Llegeix més »

El més llegit de 2022 a l’RCDP blog

Durant el 2022 hem publicat un total de 43 apunts a l’RCDP blog amb 36.479 visites i 24.456 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (83%). Entre els 10 apunts més llegits durant els darrers 12 mesos n’hi ha quatre que corresponen a anys anteriors signats per Guillermo Escobar, Jordi Nieva Fenoll, Joan Manuel Trayter Jiménez i César Arjona. Durant l’any passat, veiem com alguns dels assumptes que han despertat més interès tenen a veure amb la protecció de dades personals, el procediment administratiu vinculat a l’administració digital, la lliure circulació de capitals i la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la nova Llei estatal de residus, l’àmbit de l’habitatge i les plataformes d’intermediació en el lloguer turístic, els inconvenients de la (excessiva) transparència en l’accés a la informació pública, les ordenances de civisme o el record a l’exdirector de la Revista i de l’EAPC, Joaquim Ferret. Reflexions que s’emmarquen en els debats més actuals vinculats al dret públic català, espanyol i europeu.

Si ens fixem només en els apunts publicats durant el 2022, els més llegits per ordre de major a menor han estats els següents:

Es pot publicar la identitat d’una persona sancionada? – Carles San José

L’avís de posada a disposició de la notificació electrònica: pràctica i omissió. Estat de la qüestió i anàlisi jurisprudencial – Anna Maria Burgués Pascual

Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 27 de enero de 2022 (asunto C-788/19, Comisión contra España): el fin del régimen excepcional del modelo 720 – José María Tovillas Morán

La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular: principals novetats i afectacions – Teresa Lahuerta Gonzalvo

La utilització de la signatura biomètrica manuscrita en la presentació de documents als registres de les administracions públiques de manera presencial; un contrapunt per evitar la bretxa digital sense minvar el progrés en la implementació dels mitjans electrònics – José Luis Martínez-Alonso, Albert Ortiz i Sergio Tamayo

Notes sobre el projecte de Llei estatal de l’habitatge. Mesures més destacades i qüestions competencials – Berta Bastús Ruiz

Les ombres de la transparència. Una reflexió sobre les cares fosques de l’accés a la informació pública – Pau Bossacoma Busquets

L’administrativització local de la seguretat pública als 40 anys de “broken windows”: revisitant les ordenances de civisme – Ricard Brotat i Jubert

La discutida exempció de responsabilitat de les plataformes d’intermediació en lloguer turístic. Comentari a la Sentència 2/2022 del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Tercera, de 7 de gener de 2022 – Anna Martínez Ribas

En record de Joaquim Ferret i Jacas – Isabel Pont

Avançament de continguts del número 65 de l’RCDP, amb secció monogràfica sobre els reptes de l’ocupació pública

Logotip Revista Catalana de Dret PúblicL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 65 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb 11 articles acadèmics, sis dels quals inclosos en una secció monogràfica dedicada als reptes de l’ocupació pública. Són contribucions a càrrec de professors i persones expertes en dret administratiu, funció pública, recursos humans, dret del treball, dret públic i dret administratiu comparat. La coordinadora de la secció, la professora agregada Serra Húnter de Dret Administratiu a la Universitat Pompeu Fabra i secretària del Comitè Editorial de l’RCDP, Clara I. Velasco Rico, signa la introducció. En les seves paraules, “la gestió de la pandèmia i de la postpandèmia ha posat de manifest o ha fet aflorar determinades mancances, algunes d’històriques, en el funcionament de les administracions públiques relacionades amb el personal al seu servei. Cal entomar aquestes deficiències per garantir una gestió dels serveis públics en harmonia amb els principis constitucionals i legals que la inspiren”.

L’objectiu del nou número de la Revista és fer una radiografia de la situació actual de l’ocupació pública a Catalunya i l’Estat espanyol, especialment després de les importants novetats legislatives que s’han produït en els darrers temps amb l’objectiu, molt principalment, de reduir la temporalitat. L’aproximació abraça des de l’accés a la funció pública fins al paper de la direcció pública professionalitzada, tracta sobre els empleats públics als petits municipis, el règim jurídic dels secretaris i interventors municipals o una aproximació des del Regne Unit que analitza el Civil Service britànic. Per Velasco, “les contribucions que conté el monogràfic sobre els reptes de l’ocupació pública ofereixen propostes valuoses i interessants per encarar les dinàmiques veritablement complexes que té per davant l’Administració”.

El número 65 també posa a l’abast dels lectors un dossier documental associat a la secció monogràfica amb abundant normativa catalana, estatal i europea, jurisprudència, bibliografia i altres recursos d’interès. La recopilació ha anat a càrrec de la professora lectora de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona, Verónica Yazmín García Morales.Llegeix més »

Administració Oberta de Catalunya, 20 anys facilitant la transformació digital de les administracions públiques catalanes – Àstrid Desset Desset
Directora gerent del Consorci Administració Oberta de Catalunya

Què és i què fa l’Administració Oberta de Catalunya?

L’Administració Oberta de Catalunya és un consorci format per la Generalitat de Catalunya i el Consorci Localret en representació de les administracions locals (diputacions, consells comarcals i ajuntaments).

L’AOC ofereix serveis als ens que integren el sector públic de Catalunya definit a l’article 2.1 de la Llei 29/2010, del 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics en el sector públic de Catalunya (article 7 dels Estatuts). Parlant en xifres, presta serveis a 2.250 ens del sector públic entre els quals hi ha totes les administracions locals, tots els ens del sector públic de la Generalitat, universitats i ens parlamentaris i més de 1.000 altres ens públics com consorcis, entitats municipals descentralitzades, etc.Llegeix més »