Administració Oberta de Catalunya, 20 anys facilitant la transformació digital de les administracions públiques catalanes – Àstrid Desset Desset
Directora gerent del Consorci Administració Oberta de Catalunya

Què és i què fa l’Administració Oberta de Catalunya?

L’Administració Oberta de Catalunya és un consorci format per la Generalitat de Catalunya i el Consorci Localret en representació de les administracions locals (diputacions, consells comarcals i ajuntaments).

L’AOC ofereix serveis als ens que integren el sector públic de Catalunya definit a l’article 2.1 de la Llei 29/2010, del 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics en el sector públic de Catalunya (article 7 dels Estatuts). Parlant en xifres, presta serveis a 2.250 ens del sector públic entre els quals hi ha totes les administracions locals, tots els ens del sector públic de la Generalitat, universitats i ens parlamentaris i més de 1.000 altres ens públics com consorcis, entitats municipals descentralitzades, etc.Llegeix més »

Alguns aspectes del procediment de determinació d’edat dels MENA – Carles Grima Camps
Advocat. Professor associat de la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor consultor de la Universitat Oberta de Catalunya

Seu de la DGAIA a l’avinguda del Paral·lel de Barcelona. Font: Google View

1. Introducció

La problemàtica que generen els menors estrangers no acompanyats (MENA) quan arriben al nostre país es pot analitzar des d’una vesant política, econòmica, fins i tot sociològica, on la solució sempre tindrà un biaix ideològic. Solució polaritzada entre els que plantegen que els poders públics han d’instar mecanisme de protecció i acolliment dels MENA i els que defensen que l’Estat ha d’invertir en els propis ciutadans i no en ciutadans estrangers.

Aquí intentarem fer unes consideracions sobre el procediment administratiu de determinació d’edat d’un MENA i sobre el procediment judicial d’oposició a la resolució de tancament d’expedient dictada per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) en cas de majoria d’edat. Unes consideracions que intentaran reflectir des d’una vessant pràctica el que succeeix administrativament i judicialment a un MENA des del moment en què és posat a disposició de Fiscalia de Menors.

Llegeix més »

La Memòria de la Comissió Jurídica Assessora de l’any 2021 – Mercè Grau i Bonàs
Lletrada responsable de l’Àmbit Doctrinal de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya, juntament amb el president, els membres i la secretària general de la Comissió Jurídica Assessora, en l’acte de presa de possessió dels nous membres el 17 de maig de 2022.

La Memòria de la Comissió Jurídica Assessora corresponent a l’any 2021 dona raó de l’actuació portada a terme aquest any per la institució en els àmbits que li són propis, determinats per la seva normativa reguladora (articles 8 i 9 de la Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió).

La presentació d’aquesta Memòria al Govern s’ha fet al Palau de la Generalitat el 17 d’octubre de 2022 juntament amb l’acte de commemoració del 90è aniversari de la creació de la Comissió Jurídica Assessora pel Govern de la Generalitat presidida per Francesc Macià, per un decret de 24 d’octubre de 1932.Llegeix més »

Es pot publicar la identitat d’una persona sancionada? – Carles San José
Consultor del sector públic i professor col·laborador de Dret Administratiu a la UOC

Per contestar al títol d’aquest article comentaré la Sentència del Tribunal Constitucional (TC) núm. 23/2022, de 21 de febrer, que resol el recurs d’empara interposat pel conseller i secretari del Consell d’Administració de l’empresa Damm contra la sanció que l’imposà la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), consistent en una multa per un import de 30.000 euros i la publicació d’aquesta sanció en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

1. Plantejament de la qüestió. L’anonimització de dades en les sentències

Els fets sancionats tenen el seu origen en l’adquisició, per compte d’una tercera persona (la seva filla), d’accions de la dita empresa disposant d’informació privilegiada sobre la mateixa, referent a la proposta d’aprovació d’exclusió de negociació de les accions mitjançant una oferta pública d’adquisició.

La persona sancionada interposà un recurs d’empara davant el TC, que fonamentava en diversos extrems. Pel que aquí interessa em centraré únicament en la queixa que formulava respecte la publicació de la sanció al BOE.Llegeix més »

L’obsolescència de la Llei de secrets oficials de 1968. Apunts per a una reforma necessària més enllà del cas Pegasus – Irene Araguàs Galcerà
Professora lectora de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona

Font: “Top Secret” by Malakhi Helel is licensed under CC BY-ND 2.0.

Un dels pilars fonamentals de qualsevol estat democràtic és garantir el “dret a saber” dels ciutadans, que a nivell normatiu exigeix disposar de lleis que regulin adequadament el seu contingut, tant des d’un punt de vista positiu com negatiu.

En la divulgació de la informació del sector públic hi ha un evident tensió entre transparència i confidencialitat, configurades com dues cares de la mateixa moneda que és necessari conciliar, per tal d’assolir el difícil equilibri entre el secretisme i la sobreexposició informativa.

En els darrers anys, l’aprovació de la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i de les diverses lleis autonòmiques en la matèria (a Catalunya, la Llei 19/2014, de 19 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern), ha centrat l’atenció de polítics, acadèmics i òrgans judicials sobre la transparència, relegant a un segon pla el debat sobre la necessitat de modernitzar la regulació relativa a les matèries secretes o classificades, i comptar amb una norma que no llastri la consumació de la “casa de vidre”, i a la vegada serveixi per fer front als reptes jurídics, polítics i socials que es plantegen en l’actualitat.Llegeix més »