Categoria: administratiu

La no regulació de la protecció de dades personals a la LOSU. Un pas endarrere? – Ruben Ortiz Uroz
 Doctorand del programa de doctorat de Dret i Ciència Política de la Universitat de Barcelona i delegat de protecció de dades de la Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Façana de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Font: aj82 amb llicència CC BY-SA 2.0

En data 12 d’abril de 2023 ha entrat en vigor la Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari (LOSU), que té per objecte la regulació del sistema universitari i dels mecanismes de coordinació, cooperació i col·laboració entre les administracions públiques amb competències en matèria universitària. Aquesta norma deroga la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats (LOU), la qual havia estat modificada en virtut de la Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats (LOMLOU).

Sorprenentment, la LOSU, a diferència de la seva predecessora, la LOMLOU, que dedicava a aquesta qüestió la disposició addicional vint-i-unena, titulada Protección de datos de carácter personal, no conté cap referència expressa a la protecció de dades personals en l’àmbit universitari.Llegeix més »

Análisis de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el Derecho a la Vivienda – Susana Eva Franco Escobar
 Profesora contratada doctora de Derecho Administrativo de la Universidad de La Laguna

EAPC1 comentari
Font: Martí Petit amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

La aprobación mediante procedimiento de urgencia de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el Derecho a la Vivienda no ha estado exenta ni de polémica, ni de críticas, ni de resistencias. Desde la aprobación del texto por el Congreso de los Diputados del Proyecto de Ley por el Derecho a la Vivienda el 27 de abril de 2023, pasó al Senado, donde se rechazaron la casi totalidad de las enmiendas, y de allí se dio luz verde al texto, que finalmente resultó aprobado el 17 de mayo con 252 votos emitidos, de los que 134 fueron a favor, 117 en contra y 1 fue abstención. La ley ha sido publicada en el BOE núm. 124, del 25 de mayo de 2023. Presentamos a continuación algunos de sus aspectos más resaltantes:

1. Mea culpa del Estado español

Como aspecto destacable encontramos que en la exposición de motivos se reconoce que la ausencia en las políticas legislativas del Estado en materia de vivienda ha incidido negativamente en el desarrollo legislativo que sobre esta materia desarrollaron, de manera proactiva, algunas comunidades autónomas con anterioridad a la ley analizada. Se reconoce que dicha ausencia tuvo impacto en el análisis que debía efectuar el Tribunal Constitucional respecto de la constitucionalidad de las leyes autonómicas de vivienda, puesto que no existían “condiciones básicas y de igualdad que garanticen un tratamiento uniforme del derecho a la vivienda que reconoce la Constitución”. Es indiscutida la remisión constitucional al legislador ordinario para que sea este quien dote de contenido a este derecho de configuración legal.Llegeix més »

Avançament de continguts del número 66 de l’RCDP, amb secció monogràfica sobre les derivades sectorials del dret a l’habitatge

EAPCDeixa un comentari

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest juny el número 66 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb 14 articles acadèmics, 7 dels quals inclosos en una secció monogràfica dedicada a les derivades sectorials del dret a l’habitatge. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en dret constitucional, dret civil i dret públic; antropologia social i cultural; dret administratiu, i economia aplicada. La coordinadora de la secció, la professora titular de Dret Administratiu a la UAB Judith Gifreu Font, signa la introducció. En les seves paraules, “en uns moments en què les polítiques d’habitatge copen les primeres planes dels diaris[…] resulta convenient analitzar les principals qüestions vinculades a materialitzar el mandat constitucional contingut en l’article 47 CE, que declara que tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat i ordena als poders públics que promoguin les condicions necessàries i estableixin les normes pertinents per fer efectiu aquest dret”.Llegeix més »

El risc operacional com a element central del contracte de concessió de serveis – Josep Ramon Fuentes i Gasó
 Professor titular de Dret Administratiu, Universitat Rovira i Virgili. Director de la càtedra d’Estudis Jurídics Locals Màrius Viadel i Martin

EAPCDeixa un comentari
Autor: Àlex Losada amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

Un dels canvis més importants que va produir la Directiva 2014/23/UE, de 26 de febrer, i la seva transposició al dret espanyol a través de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (d’ara endavant, LCSP) va ser en matèria de concessió de serveis[i]. Aquest tema va passar de ser estudiat des del punt de vista del seu objecte –la prestació d’un servei públic– o des de la remuneració que rep el contractista –si rep pagaments directes dels usuaris del servei o de l’Administració– per a ser analitzat des de la perspectiva de si el contractista assumeix o no el seu risc operacional (Fuentes i Gasó, 2022, p. 124). Això va comportar que el concepte de servei públic perdés rellevància a l’hora de classificar un contracte com a una concessió administrativa, tot i que, en general, aquest concepte ja havia començat a “quedarse obsoleto con la entrada de España en la UE y los aires de liberalización en la prestación de servicios que se empiezan a plasmar desde la segunda mitad de los años 80” (González Ríos, 2018, p. 26-27).Llegeix més »

Las oportunidades de la mediación interadministrativa – Óscar Expósito-López
 Investigador predoctoral, Universitat Rovira i Virgili

EAPCDeixa un comentari
Dos guants de boxa, un de rosa i un de negre, xocant.
Autoria: Julia Larson. Font: pexels.com

Mucho se habla en los últimos tiempos sobre las posibilidades de implementar la terminación convencional (art. 86 LPACAP) como mecanismo para resolver conflictos entre particulares y Administraciones o incluso entre dos Administraciones –la llamada mediación interadministrativa[i]. En adición, también existe la posibilidad de utilizar la mediación con posterioridad al procedimiento en fase impugnatoria como sustitutivo de recursos administrativos (art. 112 LPACAP). Ahora bien, el problema real no es la capacidad teórica del uso de estos sistemas para la solución de controversias entre las diferentes partes, sino la escasa practicidad de estas técnicas en la actuación administrativa común. La burocracia, acostumbrada a los antiguos usos del expediente administrativo clásico, y guiada por los viejos principios de la Administración liberal de principios del siglo XX, no parece tener la intención de evolucionar hacia un sistema más adecuado a nuestros días, a nuestra sociedad. Este hecho se retroalimenta por los propios funcionarios que gestionan actualmente los procedimientos administrativos, pues el ser humano es un ser de costumbres y el cambio le provoca pavor. Las personas, en general, necesitan mantener ese statu quo que les proporciona seguridad, pues les hace mantener su equilibrio vital. Por este motivo, parece fútil cualquier intento de aplicar un sistema más flexible pero problemático para ellos, pues sería cambiarlo por uno que al cuadro administrativo ya le parece funcional a nivel organizativo.Llegeix més »