La Revista Catalana de Dret Públic dedica el número 54 al procés sobiranista de Catalunya 

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) acaba de publicar el número 54 de la Revista Catalana de Dret Públic dedicat al procés sobiranista de Catalunya amb una secció monogràfica que inclou estudis de juristes i politòlegs reconeguts. L’abordatge és polièdric: el professor de la UPF i lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, analitza el paper de la cambra catalana; el professor de la UB, Eduard Roig, ressegueix el paper del Tribunal Constitucional; i el catedràtic de la UPF, Ferran Requejo, s’aproxima a les democràcies plurinacionals, el federalisme i la secessió des de la teoria política.

Per tal de permetre una perspectiva comparada, completen la secció la professora Elisenda Casañas de l’Edinburgh Law School i els investigadors canadencs Dave Guénette i Alain-G. Gagnon, amb l’explicació dels casos del Regne Unit-Escòcia i el Canadà-Quebec, respectivament. La revista també inclou un dossier documental compilat pel professor associat de la UB, Gerard Martín, que recull i ordena de manera sistemàtica i completa l’enorme volum de documentació que s’ha generat en aquest procés des de la sentència del TC contra l’Estatut, el 2010, fins a l’actualitat.

El número de juny inclou també una secció general amb articles del professor de la Universitat del País Basc, José Ignacio Cubero, sobre drets socials, el professor de la Universitat de Vigo, Roberto Ignacio Fernández, sobre tarifes portuàries, el professor de la UB, Joan Ridao, sobre la sentència del TC que va anul·lar la prohibició de les corrides de toros a Catalunya, i l’adjunt general al Síndic de Greuges, Jaume Saura, sobre la figura de l’Ombudsman del Consell de Seguretat de l’ONU.Read More »

Una, indivisibile, ma garantista dell’autonomia (differenziata): la Repubblica italiana in una recente pronuncia della Corte costituzionale sulle leggi regionali venete nn. 15 e 16 del 2014 – Cristina Fasone

1. Autonomie regionali, espressione della volontà popolare e unità e indivisibilità dello Stato sono al centro del dibattito costituzionalistico in tutta Europa. Anche la Corte costituzionale italiana ha avuto modo, di recente, di esprimersi in proposito con la sentenza n. 118/2015 (depositata il 25 giugno 2015).

Due leggi approvate dal Consiglio regionale del Veneto nel giugno del 2014, nn. 15 e 16, volte all’indizione di referendum consultivi, rispettivamente, sull’autonomia e sull’indipendenza del Veneto, erano state impugnate dal Presidente del Consiglio dei Ministri dinanzi alla Corte, il quale ne aveva richiesto l’annullamento integrale. La sentenza, che in parte respinge il ricorso statale, presenta diversi profili di interesse, innanzitutto perché, sebbene i giudizi sulle due leggi regionali siano stati riuniti e decisi congiuntamente, la decisione della Corte è molto netta e volta a dichiarare l’incostituzionalità dell’intera legge promotrice di un tentativo indipendentista-secessionista, come era largamente immaginabile, ma presenta invece delle aperture significative quanto alle procedure regionali per ottenere forme e condizioni ulteriori di autonomia da parte delle Regioni a Statuto ordinario. In secondo luogo, tale decisione della Corte può fornire una guida rispetto a nuove iniziative regionali, come ad esempio quella della Regione Lombardia, per promuovere forme di autonomia differenziata – rectius più marcata su alcune materie – previa convocazione di una consultazione referendaria regionale.Read More »

Democracia directa y participativa en la Provincia Autónoma de Trento. La proposición de ley de iniciativa popular, la opinión de la Comisión de Venecia y la Ley provincial 12/2014: caminos paralelos destinados a cruzarse – Martina Trettel

1. Premisa

En la Provincia Autónoma de Trento se ha podido asistir, en los últimos años, a un notable aumento del interés en el campo de la participación ciudadana en las decisiones públicas a través de los instrumentos de la democracia directa y la democracia participativa. Sobre todo desde la década de 2000, hay preguntas –desde la perspectiva política y académica– sobre la posibilidad de introducir métodos y prácticas de participación dentro de los procesos de toma de decisiones legislativas o administrativas, provinciales y locales[1].

En 2014, este interés se ha traducido concretamente en dos iniciativas sobre la participación ciudadana: la primera se refiere al ámbito provincial, y la segunda al nivel municipal. Estas son, respectivamente, el proyecto de ley de iniciativa popular n. 1 / XV y la Ley provincial 12/2014. Los siguientes párrafos serán dedicados al análisis de estas medidas, con el fin de evaluar su influencia en la toma de decisiones públicas.Read More »

La nova llei catalana d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea – Xavier Pons Rafols

1. El passat 11 de desembre el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicava la Llei 16/2014, de 10 de desembre, d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea. Concloïa així un procés legislatiu iniciat el 27 de agost de 2013 quan el Govern de la Generalitat va acordar aprovar i remetre al Parlament de Catalunya el projecte de llei de l’acció exterior de Catalunya (Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, X Legislatura, núm. 141, de 9 de setembre de 2013). Es tractava d’una iniciativa d’elevat interès i que, a més, coincidia amb la tramitació a les Corts Generals del que ara ja són dues lleis estatals relacionades amb la matèria i que també tenen incidència en l’acció exterior autonòmica com són la Llei 2/2014, de 25 de març, de l’Acció i del Servei Exterior de l’Estat (BOE de 26 de març de 2014) i la Llei 25/2014, de 27 de novembre, de Tractats i altres Acords Internacionals (BOE de 28 de novembre de 2014). Ens trobem, per tant, amb el rellevant fet que l’any 2014 ha estat especialment prolífic en novetats legislatives en matèria exterior. Read More »

Un comentari d'urgència a la Llei de consultes populars no referendàries – Esther Martín [CAT][ES]

El 19 de setembre de 2014 el Parlament de Catalunya, en un ple extraordinari convocat a petició de tots els grups parlamentaris a excepció del PP i C ‘s, ha aprovat per una àmplia majoria –106 vots a favor i 28 en contra– la Llei de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana. Aquesta llei té el seu origen en l’inicial projecte de llei de consultes populars no referendàries que va ser presentat pel Govern de la Generalitat al Parlament a finals de desembre de 2011 i que va decaure com a conseqüència de la dissolució anticipada del Parlament acordada pel president Artur Mas, l’octubre de 2012. La nova llei ha estat avalada pel Consell de Garanties Estatutàries que va dictaminar a favor de la seva constitucionalitat i estatutarietat per una majoria de cinc dels seus nou membres (Dictamen 19/2014, de 19 d’agost).

La llei aprovada preveu dos mecanismes de participació ciutadana: la “consulta popular no referendària” (regulada al títol II de la llei) i els “processos participatius” (títol III). Amb caràcter previ, la llei estableix un títol I amb unes disposicions generals i uns principis aplicables a ambdues modalitats de participació ciutadana (transparència, publicitat, claredat, accés a la informació, neutralitat, primacia de la interès col·lectiu, pluralisme, igualtat i no-discriminació, protecció de les dades de caràcter personals i rendició de comptes (article 2). Els processos participatius són aquells destinats a facilitar i promoure la intervenció de la ciutadania en l’orientació o la definició de polítiques públiques per tal d’informar, debatre o conèixer llur opinió mitjançant tècniques de col·laboració amb les institucions públiques: en la llei s’esmenten modalitats concretes com les enquestes, fòrums de participació i audiències públiques.Read More »