La STC 132/2019, sobre el llibre sisè del Codi civil de Catalunya en matèria d’obligacions i contractes (II). Nota sobre la sentència – M. del Carmen Gete-Alonso Catedràtica de dret civil (UAB)

PLANTEJAMENT
La sentència objecte de comentari és d’enorme rellevància per al dret civil català perquè legitima la competència de la Generalitat de Catalunya per legislar sobre el seu dret civil, perquè canvia la doctrina sobre el “desenvolupament” que ha professat el Tribunal Constitucional fins ara, i per l’intent d’aproximació a “les bases de les obligacions contractuals”.

Aquesta resolució (ponent Antonio Xiol Rius) resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Govern de l’Estat el 22 de maig de 2017 contra determinats articles de la Llei 3/2017, de 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya. El recurs (2557- 2017) impugnava: a) l’article 3, en què es dona nova redacció (sic) al contracte de compravenda i el de permuta; b) l’article 4, que aprova les seccions segona i tercera del capítol II del títol II del CCC i dona nova redacció (sic) als articles 622-21 a 622-42, sobre el mandat i la gestió d’afers aliens sense mandat, i c) l’article 9 que introdueix la disposició transitòria primera sobre el règim temporal del contracte de permuta i compravenda.Read More »

La STC 132/2019 sobre el llibre sisè del Codi civil de Catalunya en matèria d’obligacions i contractes (I). Un miratge enmig d’incerteses i amenaces d’involució – Joan Ridao i Martín

La recent STC 132/2019, de 13 de novembre, sobre diversos preceptes de la Llei del Parlament de Catalunya 3/2017, de 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, i de modificació dels llibres primer, segon, tercer, quart i cinquè, presenta un indubtable interès. No només des de la perspectiva del dret civil sinó també des de la talaia del dret constitucional, i el dret públic de Catalunya en particular, per l’afectació que té —i pot tenir— sobre la distribució competencial entre la Generalitat i l’Estat en matèria de dret civil.(1) Es podria dir, fins i tot, que es tracta de la sentència més rellevant sobre l’article 149.1. 8a CE, les complexes regles de la qual han derivat fins ara en una jurisprudència constitucional entre oscil·lant i torturada.

Read More »

El Decret llei 14/2019 i la mordassa digital – Andrés Boix Palop

Roda de premsa de la portaveu del Govern esapnyolEl dia 27 de novembre la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats va convalidar, amb els vots favorables de PSOE, PP i C’s, el Decret llei 14/2019, de 31 d’octubre, mitjançant el qual s’adopten mesures urgents per raons de seguretat pública en matèria d’Administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions, que havia estat aprovat pel Consell de Ministres només dues setmanes abans de les proppassades eleccions generals del 10 de novembre de 2019. D’alguna manera, la majoria parlamentària que ha donat suport a les mesures, des del PSOE com a partit de govern fins a les forces conservadores que han estat protagonistes a l’oposició els darrers anys (els esmentats PP i C’s), ha reproduït una alineació que era perfectament coherent en el moment en què el Consell de Ministres va aprovar el text del Decret llei, quan el PSOE encarava la campanya electoral amb un discurs de fermesa contra l’independentisme i les actuacions del Govern català. Tanmateix, i després dels resultats de les eleccions generals del 10 de novembre de 2019, sembla que les opcions del PSOE per ser reconduït al Govern d’Espanya passen per un pacte amb forces com Podemos i d’altres partits, incloent-hi com a necessària l’abstenció de, com a mínim, un dels dos principals partits independentistes catalans amb representació al Congrés dels Diputats. Paradoxalment, tots aquests potencials socis de govern del PSOE han votat en contra de la convalidació de l’esmentat Decret llei (PNB, Compromís, ERC, JxCat) o s’hi han abstingut (Podemos) sense amagar la seua incomoditat amb els continguts del text. Les raons d’aquesta incomoditat són conegudes: com a norma d’aplicació general, i més enllà dels problemes addicionals que genera el fet que acabe limitant possibilitats d’acció de les administracions autonòmiques i locals que mai no havien estat considerades problemàtiques només pel fet que es tem que per eixa via el Govern de la Generalitat de Catalunya podria potencialment desenvolupar certes iniciatives polítiques, el Decret llei 14/2019 és un exemple paradigmàtic de com darrerament les normes de dret públic s’han acostumat a limitar i restringir llibertats digitals d’una manera molt probablement innecessària i desproporcionada. Així doncs, tractem d’explicar alguns dels problemes jurídics de la norma i assenyalem aquesta manca de proporcionalitat.Read More »

Recensió de l’obra ‘La lucha por el buen gobierno y el derecho a una buena administración mediante el estándar jurídico de la diligencia debida’, de Juli Ponce Solé – Ricard Brotat i Jubert

Portada La lucha por el buen gobierno y el derecho a una buena administración mediante el estándar jurídico de la diligencia debidaDe recent aparició, juny de 2019, és la darrera obra del doctor Juli Ponce Solé (catedràtic, com se sap, de dret administratiu de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona), amb el títol La lucha por el buen gobierno y el derecho a una buena administración mediante el estándar jurídico de la diligencia debida.(1)

Aquesta darrera obra de la llarguíssima bibliografia del Dr. Ponce(2) té el seu origen en un suggeriment d’un altre notable jurista, lamentablement desaparegut i a qui està dedicada l’obra, Martí Bassols i Coma (que és el precursor de la conceptuació del principi de bona administració en un matiner article de 1982),(3) en el sentit de fer de la tesi de Ponce (1998), publicada com Deber de buena administración y derecho al procedimiento administrativo debido (2001),(4) un manual actualitzat (amb les incorporacions en la matèria dels darrers 20 anys) i menys feixuc que el que representa, per raons acadèmiques, la plasmació d’una investigació doctoral.Read More »

La Revista Catalana de Dret Públic dedica el número 54 al procés sobiranista de Catalunya 

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) acaba de publicar el número 54 de la Revista Catalana de Dret Públic dedicat al procés sobiranista de Catalunya amb una secció monogràfica que inclou estudis de juristes i politòlegs reconeguts. L’abordatge és polièdric: el professor de la UPF i lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, analitza el paper de la cambra catalana; el professor de la UB, Eduard Roig, ressegueix el paper del Tribunal Constitucional; i el catedràtic de la UPF, Ferran Requejo, s’aproxima a les democràcies plurinacionals, el federalisme i la secessió des de la teoria política.

Per tal de permetre una perspectiva comparada, completen la secció la professora Elisenda Casañas de l’Edinburgh Law School i els investigadors canadencs Dave Guénette i Alain-G. Gagnon, amb l’explicació dels casos del Regne Unit-Escòcia i el Canadà-Quebec, respectivament. La revista també inclou un dossier documental compilat pel professor associat de la UB, Gerard Martín, que recull i ordena de manera sistemàtica i completa l’enorme volum de documentació que s’ha generat en aquest procés des de la sentència del TC contra l’Estatut, el 2010, fins a l’actualitat.

El número de juny inclou també una secció general amb articles del professor de la Universitat del País Basc, José Ignacio Cubero, sobre drets socials, el professor de la Universitat de Vigo, Roberto Ignacio Fernández, sobre tarifes portuàries, el professor de la UB, Joan Ridao, sobre la sentència del TC que va anul·lar la prohibició de les corrides de toros a Catalunya, i l’adjunt general al Síndic de Greuges, Jaume Saura, sobre la figura de l’Ombudsman del Consell de Seguretat de l’ONU.Read More »