La Memòria de la Comissió Jurídica Assessora de l’any 2020 – Francesc Ignasi Castellet i Arnau
Lletrat de la Comissió Jurídica Assessora. Generalitat de Catalunya

Acte de presa de possessió del càrrec dels nous membres de la CJA al Saló Sant Jordi, del Palau de la Generalitat, el 14 de juliol de 2020

La Comissió Jurídica Assessora, en compliment del que disposa l’article 21 de la Llei 5/2005, de 2 de maig, que en regula la composició i funcionament, en un acte celebrat el 20 d’abril de 2021 al Palau de la Generalitat, ha presentat al Govern la Memòria 2020, que resumeix l’activitat dictaminadora que ha dut a terme durant l’any. I més recentment, ha publicat íntegrament el contingut del document elaborat a la pàgina web de la institució.

Aquesta Memòria és la de l’any 2020, que, com el president de la institució assenyala en la presentació, serà recordat com el de la irrupció de la pandèmia de la COVID, però també l’any en el qual s’ha fet palès el potencial de les noves tecnologies aplicades a l’activitat de les administracions, tant en la celebració dels plens d’una manera telemàtica com en el teletreball del personal de la Comissió.Llegeix més »

Temps de memòria democràtica: consideracions entorn de la futura llei catalana de memòria – Raül Digón Martín
Responsable d’Estudis Jurídics i Gestió de la Informació (Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament), doctor en Ciència Política i professor associat (UB)

Rellotge de Baldiri Soler, exalcalde de Sils presoner al camp nazi de Neuengamme. Objecte retornat a la família el desembre de 2020 / Departament de Justícia

La nova legislació de memòria com a matèria pendent, encara

La constitució de la legislatura actual del Parlament[i] i la formació del nou Govern de la Generalitat de Catalunya obren diversos interrogants sobre l’agenda legislativa dels anys vinents. Un àmbit pendent de debat parlamentari i d’impuls governamental és l’esperada Llei de memòria històrica i democràtica de Catalunya. Compromís que la legislatura anterior no va acomplir, ja que l’expectativa que confluïssin la iniciativa d’Avantprojecte de llei del Govern (JxCat-ERC) i la proposició anterior de llei (PSC), des d’una vocació de consens, no va derivar finalment en l’anunciada Llei integral de memòria. Tanmateix, la consulta pública va registrar desenes d’aportacions sobre els eixos apuntats en la memòria preliminar de l’avantprojecte i/o en la proposició esmentada.[ii]

Llegeix més »

El accidentado final del estado de alarma: entre el rol “regulatorio” de los tribunales y las dudas sobre el alcance de la legislación sanitaria para adoptar medidas restrictivas de derechos en la gestión de la COVID-19 – Joan Ridao
Profesor agregado de derecho constitucional en la Universidad de Barcelona y letrado del Parlamento de Cataluña (exc.)

Font: Pere López – Treball propi – Llicència CC BY-SA 3.0

El dilema entre perpetuar o poner punto final al estado de alarma. La opción de aplicar la legislación sanitaria para seguir adoptando medidas restrictivas de derechos

Las aglomeraciones en las calles a partir del 10 de mayo de 2021, tras finalizar el segundo estado de alarma, hizo revivir la, por otra parte, incesante confrontación política —y por supuesto jurídica— en torno al marco legal necesario para afrontar la pandemia,[i] en buena parte zanjado con la relevante sentencia del Tribunal Supremo de 21 de mayo de 2021 a la que más tarde nos referiremos. No en vano, algunos sectores políticos y doctrinales que ya se habían opuesto a la prolongación del estado de alarma exigieron al Gobierno la reforma del marco legislativo sanitario —en parecidos términos a los expresados por algunos órganos judiciales y el Consejo de Estado— para, a su parecer, dar mejor cobertura a las restricciones que iban a adoptar las comunidades autónomas (CA) en ausencia de estado de alarma, clarificando sus términos, a la vista de la experiencia acumulada, o incluso adoptando una ley ad hoc de epidemias como la existente en Alemania, Austria o Dinamarca.Llegeix més »

La pandemia y la vacunación (I). Estrategia y obligatoriedad de la vacunación COVID-19: constitucionalidad y Comunidades Autónomas – Lorenzo Cotino Hueso
Catedrático de derecho constitucional de la Universidad de Valencia

Autoria: Hakan Nural

¿A quiénes se vacuna en España? el Consejo interterritorial propone (obligatoriamente)…
En España los elementos básicos de quiénes son vacunados frente a la COVID-19 se deciden por el Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud. En septiembre de 2020 se decidió una única Estrategia de vacunación frente al COVID-19 en España. Dicho documento se va actualizando y establece los “Grupos de población y tipo de vacuna a administrar”. A saber: Grupo 1. Residentes y personal sanitario y sociosanitario que trabaja en centros de mayores y de atención a grandes dependientes; Grupo 2. Personal de primera línea en el ámbito sanitario y sociosanitario; Grupo 3. Otro personal sanitario y sociosanitario y trabajadores de instituciones penitenciarias; Grupo 4. Grandes dependientes que no estén actualmente institucionalizadas; Grupo 5. Personas vulnerables por su edad, no residentes de centros de mayores, según franjas de edades (más de 80, más de 70 y más de 60; Grupo 6. Colectivos en activo con una función esencial para la sociedad (Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, Emergencias y Fuerzas Armadas, docentes no universitarios; Grupo 7. Menores de 60 años con condiciones de riesgo alto. A partir de ahí se incluyen franjas de edad (56-59 años, 44-55).Llegeix més »

Recensió de l’obra ‘Lleis polítiques de Catalunya’, de Joan Ridao (director), Josep M. Aguirre i Víctor Siles (coautors) – Joan Manuel Trayter
Catedràtic de dret administratiu. Universitat de Girona

Ha vist la llum el llibre “Lleis polítiques de Catalunya. Comentaris” (Marcial Pons, Generalitat de Catalunya i Parlament de Catalunya, 2020), volum que incorpora les principals lleis polítiques catalanes acompanyades d’un comentari exhaustiu de totes elles, tant general com per preceptes, enllaçant amb les principals referències normatives, jurisprudencials i doctrinals. Així, sota l’aparença d’un mer nou codi de lleis s’amaga un treball ingent, on el director, Joan Ridao, i els coautors, Josep Mª Aguirre, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, i Víctor Siles, advocat de la Generalitat de Catalunya i Secretari de l’Administració Local amb habilitació nacional, han inclòs un autèntic tractat del dret públic català.

I és que és sabut que a diferència del dret privat, el dret públic de Catalunya, només va emergir quan, políticament al llarg de la història, es van reconèixer les nostres institucions, circumstància que, òbviament, va permetre realitzar lleis i estudis doctrinals en la matèria. Així, de la època de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) és d’on deriva l’expressió moderna “d’autogovern” i l’aprovació de l’Estatut de la Mancomunitat i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya per la formació de funcionaris.Llegeix més »