Categoria: autogovern

La necessària Llei de governs locals com a forjat estructural per bastir un model territorial integral i propi de la Catalunya del segle XXI – Xavier Forcadell i Esteller
 Funcionari de l’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, professor de dret administratiu a la URV i la UPF

EAPCDeixa un comentari
Casa de la Vila, Sitges
Casa de la Vila, Sitges. Font: Wikipedia Commons. Autor: Kent Wang, amb llicència CC BY 4.0

Aquestes setmanes farà ja 20 anys, que aviat és dit, que el conjunt dels poders públics de Catalunya estaven abocats de ple a la tramitació i l’aprovació final del nou Estatut d’autonomia de Catalunya. Aquest fet, dotar-nos d’un nou marc estatutari, en el batec del país i especialment pel que fa al seu sistema institucional, no era lògicament una cosa menor, ni des d’una perspectiva política, ni econòmica, ni jurídica, ni institucional.

Sense cap dubte aquest Estatut ha estat una fita cabdal en la llarga tradició institucional de Catalunya. De les més significatives, segurament. No és aquí ara el moment d’entrar a valorar si l’obertura d’una nova via estatutària estava prou reflexionada i madurada en relació amb els riscos de futur de tota índole que podien succeir, com s’ha vist, ni tampoc d’analitzar el que possiblement ha succeït a posteriori fruit de l’obertura d’aquesta via.

Llegeix més »

Ressenya de Ridao, Joan. (2025). Dret parlamentari de Catalunya. Atelier – Roser Serra i Albert
 Cap de l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals del Departament de la Presidència

EAPCDeixa un comentari
Portada del llibre "Dret parlamentari de Catalunya" de Joan Ridao, amb els logos de l'editorial Atelier i del Parlament de Catalunya
Font: Atelier

Amb claredat expositiva i màxim rigor jurídic, Ridao recorre panoràmicament a Dret parlamentari de Catalunya (Atelier, 2025) el treball del Parlament de Catalunya, i hi aporta també una mirada crítica respecte de les transformacions polítiques recents. De fet, la dimensió crítica és un dels valors afegits de l’obra, on trobem referències normatives, jurisprudència del Tribunal Constitucional, doctrina del Consell de Garanties Estatutàries i casos reals de l’activitat parlamentària. A més, l’autor examina la interacció constant entre les normes de l’autogovern català i la jurisprudència constitucional espanyola, contrast imprescindible per entendre com s’ha configurat el sistema parlamentari català.

Per això, lluny de pretendre resumir tot el que conté el llibre, limitarem aquesta ressenya a destacar-ne el més rellevant per entendre la cambra, el seu funcionament i la seva evolució.Llegeix més »

Per Sant Jordi, un tast de dret públic – Biblioteca de l’EAPC

EAPCDeixa un comentari

Aquest Sant Jordi 2025 des del blog de l’RCDP us suggerim 15 publicacions destacades i novetats editorials que aborden alguns dels àmbits tractats a la Revista Catalana de Dret Públic i al seu blog al llarg del darrer any. Algunes són consultables a la biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i altres són d’accés obert en línia. En tots els casos compartim els enllaços a les fonts originals per facilitar-ne la consulta, tant si és gratuïta com de pagament.

Les obres seleccionades enguany inclouen àmbits com ara el Reglament europeu d’intel·ligència artificial, la deriva autoritària mundial, la polarització i les notícies falses, l’atenció a la dependència, el dret administratiu, la governança metropolitana, el model local territorial a Catalunya, el procediment administratiu i el sensellarisme. Sempre us oferim una breu ressenya i l’enllaç corresponent per a més informació.

Bon Sant Jordi i per molts llibres!

Llegeix més »

Recensió de Monat, Adrien. (2024). Le fédéralisme sans l’État fédéral. La question de l’unité de l’Espagne et du Royaume-Uni. Mare & Martin – Mireia Grau
 Institut d’Estudis de l’Autogovern

EAPC2 comentaris
Font: Mare&Martin

L’editorial Mare & Martin ha publicat durant el primer semestre de 2024 el llibre d’Adrien Monat Le fédéralisme sans l’État fédéral. La question de l’unité de l’Espagne et du Royaume-Uni dins de la col·lecció Bibliothèque des Thèses. En altres paraules, es tracta de la publicació de la tesi doctoral que l’autor va defensar el 2020, l’argument central de la qual gira entorn la capacitat del marc institucional de descentralització política a l’Estat espanyol i al Regne Unit, ni federal ni unitari, d’assolir el manteniment i la preservació de la unitat territorial. En poques paraules, l’autor planteja que tant els objectius primigenis com els resultats de l’estructura institucional descentralitzada d’aquests dos sistemes polítics (que denomina federalisme funcional en la mesura que, segons Monat, no són federals, però funcionen en bona part com si ho fossin) són, precisament, evitar la desintegració de la unitat territorial i reconduir amb èxit (des de la perspectiva dels estats centrals) les tendències centrífugues existents. La base de tota la tesi és, doncs, que les característiques institucionals dels dos estats, amb elements formals propis del federalisme, però també dels estats unitaris, funcionen a la pràctica com sistemes federals, però amb els elements de contenció de l’unitarisme que, d’una banda, els permet complir amb els objectius establerts –mantenir la unitat i acomodar la pluralitat– i, d’altra banda, no assolir mai una reforma o transformació institucional cap al federalisme. L’autor entén, doncs, que el federalisme funcional, propi d’aquests dos estats, és tant la clau de l’èxit en relació amb el manteniment de la unitat com la barrera a una possible reforma federal.

Llegeix més »

Ressenya de Ridao, Joan. (2024). Curs de dret públic de Catalunya. Marcial Pons – Gerard Martín i Alonso
 Cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. Professor associat de dret constitucional de la Universitat de Barcelona

EAPC1 comentari
Portada del llibre Curs de dret públic de Catalunya.
Font: Marcial Pons

El professor de dret constitucional de la Universitat de Barcelona i lletrat del Parlament de Catalunya, Joan Ridao, ha publicat la quarta edició de la seva obra Curs de dret públic de Catalunya. Aquesta nova edició revisa i amplia el contingut de la darrera edició de l’any 2018.

El llibre s’estructura en vuit capítols. El primer, que té un caràcter generalista, analitza la construcció de l’estat autonòmic. En podríem destacar l’anàlisi, precisa i detallada, que fa del que anomena “etapes de governabilitat de la Generalitat”, des de la posada en marxa de l’autonomia i les institucions (període 1980-1984) fins arribar al període més recent (2018-2024). Aquesta darrera etapa es caracteritza per tres notes destacades: les mesures coercitives adoptades per les institucions estatals contra les actuacions vinculades al procés del dret a decidir –com ara la sentència del Tribunal Suprem de l’any 2019 als encausats per l’1-O–, l’impuls del diàleg amb l’Estat –reflectit en la creació d’una taula de diàleg entre el Govern de la Generalitat i el de l’Estat– i, finalment, l’inici de la desjudicialització del conflicte polític –que es va palesar en la reforma del Codi penal per eliminar el delicte de sedició i reformular el de malversació, en l’aprovació d’indults a les persones condemnades a privació de llibertat per l’esmentada sentència del Tribunal Suprem i en l’aprovació d’una llei d’amnistia per a totes les persones que haguessin dut a terme conductes determinants de responsabilitat penal, administrativa o comptable amb motiu del procés independentista. Aquest darrer període es tanca amb unes referències –que palesen el rigor i el nivell d’actualització de l’obra– als resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de maig de 2024 i a la investidura de Salvador Illa, com a president de la Generalitat, el dia 8 d’agost.

Llegeix més »