La Constitució espanyola (CE) estableix a l’article 28.2 que el dret de vaga es veurà regulat per assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat. Més endavant, l’article 128.2 de la CE reconeix la iniciativa pública en l’activitat econòmica, on mitjançant la llei es podrà reservar al sector públic recursos o serveis essencials, especialment en el cas de monopoli, i així acordar la intervenció d’empreses quan ho exigeixi l’interès general. La Llei 8/2011, de 28 d’abril, per la qual s’estableixen mesures per a la protecció de les infraestructures crítiques, defineix què són les infraestructures estratègiques i les infraestructures crítiques.Llegeix més »
Tot e formar part de Catalonha, Aran mantenguec tostemp era sua singularitat territoriau e eth sistèma e regim politic e administratiu eretadi des sègles precedents, e gaudic d’un ampli marge d’autonomia en govèrn des sòns ahèrs intèrns (preambul dera LA). Aué, aguesta autonomia ei regulada en EAC, articles 11 e 94, e ena LA. Mès quina ei era natura dera sua autonomia?
Er article 2 dera CE reconeish e garantís eth dret ara autonomia des nacionalitats e regions qu’intègren era Nacion espanhòla, pàtria comuna e indivisibla de toti es espanhòls. Era CE non definís es nacionalitats e regions ne concrete es pòbles qu’intègren o es territòris qu’abracen, en tot desconstitucionalizar aquera concrecion e ajornar-la ath moment dera constitucion des Comunitats autonòmes mejançant era aprovacion des sòns Estatuts. Mès non i manquen es referéncies geografiques. N’i a d’explicites: es archipèls tamb es sues isles (arts. 69 e 141.4), Navarra (disposicion transitòria 4au), es ciutats de Ceuta e Melilla (disposicion transitòria 5au), es províncies d’Alaba, Biscaia e Guipuscoa (disposicion derogatòria 2au); e tanben bèra ua implicita: es territòris qu’en passat auien plebiscitat afirmativaments projèctes d’Estatut d’autonomia e compden tamb regims provisòris d’autonomia (disposicion transitòria 2au).Llegeix més »
La Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 31 de gener de 2023[i] ha resolt les qüestions prejudicials que el Tribunal Suprem espanyol havia plantejat en relació amb la interpretació de la Decisió marc 2002/584/JAI, de 13 de juny de 2002, relativa a l’ordre de detenció europea i els procediments de lliurament entre els estats membres, en referència a la causa penal oberta contra diversos polítics independentistes catalans per la seva participació en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, que tingué lloc l’1 d’octubre de 2017. La decisió del tribunal europeu, en la qual es van esgrimir versions diferents i fins i tot contradictòries sobre allò que s’hi havia volgut dir, era esperada amb expectació i va causar una gran polèmica en ser coneguda. Tanmateix, un cop superat aquest primer rebombori inicial, i fins a cert punt inevitable, és important posar de manifest com aquesta Sentència ha suposat un pas endavant en l’afirmació dels valors polítics i jurídics que donen suport a la Unió Europea.Llegeix més »
Es compleixen quaranta anys de la promulgació de la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, que aprovà l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. El seu articulat va experimentar dues importants modificacions en els anys 1994 i 1999, especialment destacables pel que fa al sostre competencial. Més endavant, s’aprovà un nou text estatutari, tot i la denominació de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. Aquesta, avui vigent, ha estat modificada recentment, i en molt pocs aspectes, per la Llei orgànica 1/2022, de 8 de febrer. El text actual suposa certament un pas de gegant en la consolidació d’un alt nivell de poder de decisió autonòmic en nombrosos àmbits.Llegeix més »
Després de prendre possessió del càrrec de síndica de greuges el dia 14 de juliol, he tingut l’oportunitat a mitjans de desembre de presentar els eixos i les prioritats del meu mandat davant la Comissió del Síndic de Greuges del Parlament de Catalunya, única institució a què em correspon retre comptes en el marc de les meves funcions estatutàries. A continuació exposaré succintament quins són aquests eixos i prioritats.
La situació del país
D’acord amb l’Estatut i la Llei 24/2009, el Síndic de Greuges és la institució de la Generalitat que té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats constitucionals i estatutaris. Per fer-ho adequadament, és imprescindible conèixer com està el país on s’han d’exercir aquests drets i llibertats, quins són els reptes i les dificultats amb les quals ens enfrontem per fer-los realitat.
En aquest sentit, la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia i la situació bèl·lica que viu Europa fa imprescindible que la institució posi l’èmfasi en l’àmbit social. Entre altres qüestions, i sense ànim de ser exhaustiva, aquesta crisi està comportant:
· Augment dels índexs de pobresa, particularment la pobresa infantil, amb totes les seves derivades, incloent-hi la pobresa energètica.
· Greus mancances en l’accés efectiu a un habitatge digne.
· Tensions i disfuncions en els dos serveis públics essencials de tota societat des de la perspectiva social: la salut pública (tenint molt en compte l’augment dels problemes en matèria de salut mental) i l’educació (vetllant per revertir la segregació escolar).
· Afectacions als més vulnerables, començant pels infants i la gent gran; així com les persones amb discapacitat, persones migrades, etc. Tot plegat amb perspectiva de gènere perquè, dins de qualsevol d’aquests col·lectius, la situació de les dones sempre és una mica pitjor que la dels homes.
· Crisi climàtica i energètica que, tot i ser global, ens interpel·la i obliga a reconsiderar com ens organitzem com a societat i com a territori.
