La conflictivitat competencial entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya pendent de resolució del Tribunal Constitucional  –  Ramon Riu Fortuny

Després de l’1 d’octubre i del llarg període en el qual han estat en vigor les mesures  autoritzades pel Senat en aplicació de l’art. 155 de la Constitució, al mes de juny de 2018 s’han format nous governs de la Generalitat i de l’Estat, han iniciat uns contactes formals i s’han compromès a establir un diàleg per buscar solucions a la problemàtica relació entre Catalunya i l’Estat espanyol. És un bon moment per fer un breu inventari de la conflictivitat competencial que es troba plantejada en nombrosos processos pendents de resolució del Tribunal Constitucional, ja siguin recursos d’inconstitucionalitat (en endavant RI) o conflictes de competència (en endavant CC). En funció de si canvien les normes estatals o de la Generalitat contraposades en aquestes controvèrsies, o bé potser si canvia la interpretació de l’abast de les respectives competències, es podria arribar a punts de coincidència que permetrien donar solució extraprocessal a alguns d’aquests litigis.

El TC sovint no segueix un criteri estrictament cronològic en la solució dels procediments de la conflictivitat, sinó que un cop ha resolt una controvèrsia competencial acostuma a resoldre també en aplicació del mateix criteri doctrinal els altres procediments plantejats entorn de la mateixa matèria.  Possiblement, una negociació política adreçada a la solució de la conflictivitat competencial també podria fer un tractament dels litigis plantejats de forma agrupada per matèries. Per això, podem confegir aquest inventari mirant d’agrupar per matèries competencials els 23 recursos d’inconstitucionalitat i conflictes de competència que enfronten la Generalitat amb l’Estat i que actualment es troben plantejats i pendents de resolució per part del TC.Read More »

Entre l’efectivitat i l’aparença: la inconstitucionalitat de la dimensió internacional del Síndic de Greuges com a autoritat catalana per a la prevenció de la tortura – Xavier Pons Rafols

1. El passat 5 de març el Tribunal Constitucional va dictar sentència (STC 46/2015, BOE de 9 d’abril de 2015), per la qual es van declarar inconstitucionals determinades disposicions de la Llei 24/2009, de 23 de desembre, del Síndic de Greuges (DOGC de 30 de desembre de 2009). La sentència resol així un recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Defensor del Poble el 24 de març de 2010,[1] respecte d’aquest recurs, val a dir que el Govern de l’Estat no va considerar oportú formular cap tipus d’al·legacions. Les disposicions objecte del recurs es poden ordenar, com fa el mateix Tribunal Constitucional, en dos grups: d’una banda, les relatives a la consideració del caràcter “exclusiu” de l’activitat de supervisió del Síndic de Greuges respecte de l’activitat de l’Administració de la Generalitat i organismes que en depenen i de l’activitat de l’Administració local de Catalunya i organismes que en depenen; i, d’altra banda, respecte de l’atorgament al Síndic de Greuges de la condició d’Autoritat Catalana per a la Prevenció de la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumanes o Degradants (d’ara en endavant, Autoritat Catalana per a la Prevenció de la Tortura), a l’empara del que estableix el Protocol facultatiu de la Convenció de les Nacions Unides contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumanes o Degradants (d’ara en endavant, Protocol facultatiu). Aquest segon aspecte és el que ens interessa especialment i en el que es focalitza aquest comentari.Read More »

La reforma del Estatuto de Castilla-La Mancha: austeridad, proporcionalidad, territorialidad y la «cuadratura del círculo» – F. Javier Díaz Revorio

  1. Planteamiento: descripción de la reciente reforma

El Boletín Oficial del Estado de 22 de mayo de 2014 publica la Ley Orgánica 2/2014, de 21 de mayo, de reforma del Estatuto de Autonomía de Castilla-La Mancha. Esta reforma se limita a modificar el artículo 10, disponiendo que «La circunscripción electoral es la provincia. Las Cortes de Castilla-La Mancha estarán constituidas por un mínimo de 25 diputados y un máximo de 35».

Para entender el significado de esta norma hay que partir de los antecedentes. Tras la reforma de 1997, la redacción del Estatuto no solo establecía una horquilla en el número total de diputados, fijado entre 47 y 59, sino también un número mínimo de diputados por provincia (Albacete 10, Cuenca 8, Ciudad Real 11, Guadalajara 7, Toledo 11). Esta fijación se ha demostrado muy perniciosa pues, como puede apreciarse, la suma de esa cifra mínima en cada provincia coincidía con el umbral mínimo de la horquilla general, dejando poco margen a una distribución de los diputados proporcional a la población.Read More »

Comentaris jurídics sobre la STC en relació a la Declaració de sobirania del Parlament de Catalunya

El Tribunal Constitucional va emetre, el passat 25 de març de 2014, la sentència sobre la Declaració de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya. Es tracta d’una resolució judicial rellevant en el debat sobre l’encaix de les pretensions sobiranistes en la Constitució. Hem convidat a dos catedràtics de dret constitucional perquè l’analitzin i la valorin jurídicament: els doctors E. Álvarez Conde, de la Universidad Rey Juan Carlos, i el Dr. J. Vintró Castells, de la Universitat de Barcelona.

Una sentencia con luces y sombras” del Dr. E. Álvarez Conde.

El Tribunal Constitucional y el derecho a decidir de Cataluña: una reflexión sobre la STC de 25 de marzo de 2014”  del Dr. J. Vintró Castells

El Tribunal Constitucional y el derecho a decidir de Cataluña: una reflexión sobre la STC de 25 de marzo de 2014 – Joan Vintró

El 25 de marzo de 2014 el Tribunal Constitucional dictó con el voto unánime de todos sus miembros una importante sentencia a propósito de la “Resolución 5/X, de 23 de enero de 2013, del Parlamento de Cataluña, por la que se aprueba la Declaración de soberanía y del derecho a decidir del pueblo de Cataluña”. Tres son los aspectos más relevantes de la decisión de nuestro Alto Tribunal. En primer lugar, la admisibilidad de la impugnación de la citada resolución parlamentaria efectuada por el Abogado del Estado en representación del Gobierno a través de la vía del artículo 161.2 CE. En segundo lugar, la declaración de inconstitucionalidad del punto primero de la Resolución 5/X en el que se afirma que “el pueblo de Cataluña tiene, por razones de legitimidad democrática, carácter de sujeto político y jurídico soberano”. Read More »