Els Principis de Venècia del Consell d’Europa, un nou instrument per a l’enfortiment i la defensa de la figura de l’ombudsman – Rafael Ribó i Jaume Saura
Síndic de Greuges de Catalunya (e.f.) i adjunt general al Síndic, respectivament

El 2 de maig de 2019 el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va aprovar, a proposta de la Comissió Europea per a la Democràcia pel Dret (coneguda com a Comissió de Venècia), els Principis sobre la protecció i la promoció de les institucions d’ombudsman. Aquest document reconeix el paper de l’ombudsman en l’enfortiment de la democràcia, l’estat de dret, la bona administració i la protecció i la promoció dels drets humans. En aquesta qualitat, exigeix als governs que aquestes institucions es configurin amb uns paràmetres que en garanteixin la solidesa i la protecció. En la mesura que els Principis de Venècia consoliden l’ombudsman, constitueixen una nova eina en mans de totes les defensories, a escala nacional, local o sectorial, per treballar amb més fermesa en favor dels drets de les persones.

Elaboració dels Principis de Venècia
L’adopció dels Principis de Venècia es pot retrotraure al Memoràndum d’enteniment (MoU) elaborat per la Comissió de Venècia i el capítol europeu de l’International Ombudsman Institute (IOI), presidit en aquell moment pel Síndic de Greuges de Catalunya, per tal de protegir aquelles defensories que a escala europea estaven sent objecte d’atac per part de governs nacionals en clara regressió democràtica. Fruit d’aquest acord s’encarreguen diversos estudis i s’inicien accions adreçades a l’enfortiment d’aquestes institucions.Llegeix més »

Aran, un regim… especiau? – David Montalà i Palau
Secretari generau deth Conselh Generau d’Aran

Font: Conselh Generau d’Aran

I. Era origina der actuau regim competenciau d’Aran

“Es ciutadans de Catalonha e es sues institucions politiques reconeishen a Aran coma ua realitat occitana dotada d’identitat culturau, istorica, geografica e lingüistica, defenuda pes aranesi ath long des sègles”. Atau ei coma er article 11.2 der Estatut d’Autonomia de Catalonha de 2006 introdusís normativament era realitat plurinacionau deth principat: amassa damb era nacionalitat catalana reconeishuda pera Constitucion espanhòla de 1978, eth legislador estatutari reconeish, empare e protegís “ua realitat nacionau damb personalitat pròpria e diferenciada” damb ua vinculacion politica e administrativa damb Catalonha qu’a es “sòns precedents mès antics enes acòrds o tractats d’emparança o proteccion reiau acordadi o renauidi entre es representants d’Aran e es prumèrs monarques dera Corona d’Aragon, especiaument a compdar dera dusau mitat deth sègle XII”, coma atau reflectís eth preambul dera Lei deth Regim Especiau d’Aran, coneishuda coma Lei d’Aran.Llegeix més »

Recensió de l’obra ‘Lleis polítiques de Catalunya’, de Joan Ridao (director), Josep M. Aguirre i Víctor Siles (coautors) – Joan Manuel Trayter
Catedràtic de dret administratiu. Universitat de Girona

Ha vist la llum el llibre “Lleis polítiques de Catalunya. Comentaris” (Marcial Pons, Generalitat de Catalunya i Parlament de Catalunya, 2020), volum que incorpora les principals lleis polítiques catalanes acompanyades d’un comentari exhaustiu de totes elles, tant general com per preceptes, enllaçant amb les principals referències normatives, jurisprudencials i doctrinals. Així, sota l’aparença d’un mer nou codi de lleis s’amaga un treball ingent, on el director, Joan Ridao, i els coautors, Josep Mª Aguirre, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, i Víctor Siles, advocat de la Generalitat de Catalunya i Secretari de l’Administració Local amb habilitació nacional, han inclòs un autèntic tractat del dret públic català.

I és que és sabut que a diferència del dret privat, el dret públic de Catalunya, només va emergir quan, políticament al llarg de la història, es van reconèixer les nostres institucions, circumstància que, òbviament, va permetre realitzar lleis i estudis doctrinals en la matèria. Així, de la època de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) és d’on deriva l’expressió moderna “d’autogovern” i l’aprovació de l’Estatut de la Mancomunitat i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya per la formació de funcionaris.Llegeix més »

La conflictivitat competencial entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya pendent de resolució del Tribunal Constitucional  –  Ramon Riu Fortuny

Després de l’1 d’octubre i del llarg període en el qual han estat en vigor les mesures  autoritzades pel Senat en aplicació de l’art. 155 de la Constitució, al mes de juny de 2018 s’han format nous governs de la Generalitat i de l’Estat, han iniciat uns contactes formals i s’han compromès a establir un diàleg per buscar solucions a la problemàtica relació entre Catalunya i l’Estat espanyol. És un bon moment per fer un breu inventari de la conflictivitat competencial que es troba plantejada en nombrosos processos pendents de resolució del Tribunal Constitucional, ja siguin recursos d’inconstitucionalitat (en endavant RI) o conflictes de competència (en endavant CC). En funció de si canvien les normes estatals o de la Generalitat contraposades en aquestes controvèrsies, o bé potser si canvia la interpretació de l’abast de les respectives competències, es podria arribar a punts de coincidència que permetrien donar solució extraprocessal a alguns d’aquests litigis.

El TC sovint no segueix un criteri estrictament cronològic en la solució dels procediments de la conflictivitat, sinó que un cop ha resolt una controvèrsia competencial acostuma a resoldre també en aplicació del mateix criteri doctrinal els altres procediments plantejats entorn de la mateixa matèria.  Possiblement, una negociació política adreçada a la solució de la conflictivitat competencial també podria fer un tractament dels litigis plantejats de forma agrupada per matèries. Per això, podem confegir aquest inventari mirant d’agrupar per matèries competencials els 23 recursos d’inconstitucionalitat i conflictes de competència que enfronten la Generalitat amb l’Estat i que actualment es troben plantejats i pendents de resolució per part del TC.Llegeix més »

Entre l’efectivitat i l’aparença: la inconstitucionalitat de la dimensió internacional del Síndic de Greuges com a autoritat catalana per a la prevenció de la tortura – Xavier Pons Rafols

1. El passat 5 de març el Tribunal Constitucional va dictar sentència (STC 46/2015, BOE de 9 d’abril de 2015), per la qual es van declarar inconstitucionals determinades disposicions de la Llei 24/2009, de 23 de desembre, del Síndic de Greuges (DOGC de 30 de desembre de 2009). La sentència resol així un recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Defensor del Poble el 24 de març de 2010,[1] respecte d’aquest recurs, val a dir que el Govern de l’Estat no va considerar oportú formular cap tipus d’al·legacions. Les disposicions objecte del recurs es poden ordenar, com fa el mateix Tribunal Constitucional, en dos grups: d’una banda, les relatives a la consideració del caràcter “exclusiu” de l’activitat de supervisió del Síndic de Greuges respecte de l’activitat de l’Administració de la Generalitat i organismes que en depenen i de l’activitat de l’Administració local de Catalunya i organismes que en depenen; i, d’altra banda, respecte de l’atorgament al Síndic de Greuges de la condició d’Autoritat Catalana per a la Prevenció de la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumanes o Degradants (d’ara en endavant, Autoritat Catalana per a la Prevenció de la Tortura), a l’empara del que estableix el Protocol facultatiu de la Convenció de les Nacions Unides contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumanes o Degradants (d’ara en endavant, Protocol facultatiu). Aquest segon aspecte és el que ens interessa especialment i en el que es focalitza aquest comentari.Llegeix més »