Categoria: estatut

40 anys d’autogovern a les Illes Balears – Lluís J. Segura Ginard
 Director de l’Institut d’Estudis Autonòmics (Govern de les Illes Balears)

EAPCDeixa un comentari
Parlament de les Illes Balears
Font: Parlament de les Illes Balears

Es compleixen quaranta anys de la promulgació de la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, que aprovà l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. El seu articulat va experimentar dues importants modificacions en els anys 1994 i 1999, especialment destacables pel que fa al sostre competencial. Més endavant, s’aprovà un nou text estatutari, tot i la denominació de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. Aquesta, avui vigent, ha estat modificada recentment, i en molt pocs aspectes, per la Llei orgànica 1/2022, de 8 de febrer. El text actual suposa certament un pas de gegant en la consolidació d’un alt nivell de poder de decisió autonòmic en nombrosos àmbits.Llegeix més »

Legislació en temps de pandèmia. L’ús del decret llei a Catalunya – Ramon Prat Bofill
 Subdirector general de Relacions amb el Parlament i professor associat de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari

La figura normativa del decret llei a l’ordenament jurídic
La Constitució espanyola inclou la figura normativa del decret llei en el sistema de fonts del dret. Ho fa a l’article 86, dins del capítol segon del títol III, dedicat a l’elaboració de les lleis. També l’incorpora l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 dins del capítol primer del títol II, referit al Parlament.

Com és sabut, el decret llei és una norma amb rang de llei que els governs elaboren i promulguen abans de cap intervenció de l‘Assemblea legislativa –la tramita posteriorment– per motius de necessitat urgent i extraordinària, que són els elements que configuren l’anomenat pressupòsit habilitant de la norma. Els governs no poden exercir aquesta facultat sense que es donin alhora aquestes dues circumstàncies, però tampoc poden exercir-la per regular, en el cas del govern de l’Estat, sobre institucions bàsiques de l’Estat; sobre els drets, els deures i les llibertats dels ciutadans regulats en el títol I de la Constitució, i sobre el règim de les comunitats autònomes, ni tampoc en relació amb el dret electoral general ni als pressupostos generals de l’Estat. El Govern de Catalunya tampoc no pot dictar decrets llei relatius a la reforma de l’Estatut, a les matèries reservades a les lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut, a la regulació essencial i al desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i als pressupostos de la Generalitat. El decret llei és una excepció a la facultat del legislador, d’aquí venen totes aquestes limitacions.Llegeix més »

Els Principis de Venècia del Consell d’Europa, un nou instrument per a l’enfortiment i la defensa de la figura de l’ombudsman – Rafael Ribó i Jaume Saura
Síndic de Greuges de Catalunya (e.f.) i adjunt general al Síndic, respectivament

EAPCDeixa un comentari

El 2 de maig de 2019 el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va aprovar, a proposta de la Comissió Europea per a la Democràcia pel Dret (coneguda com a Comissió de Venècia), els Principis sobre la protecció i la promoció de les institucions d’ombudsman. Aquest document reconeix el paper de l’ombudsman en l’enfortiment de la democràcia, l’estat de dret, la bona administració i la protecció i la promoció dels drets humans. En aquesta qualitat, exigeix als governs que aquestes institucions es configurin amb uns paràmetres que en garanteixin la solidesa i la protecció. En la mesura que els Principis de Venècia consoliden l’ombudsman, constitueixen una nova eina en mans de totes les defensories, a escala nacional, local o sectorial, per treballar amb més fermesa en favor dels drets de les persones.

Elaboració dels Principis de Venècia
L’adopció dels Principis de Venècia es pot retrotraure al Memoràndum d’enteniment (MoU) elaborat per la Comissió de Venècia i el capítol europeu de l’International Ombudsman Institute (IOI), presidit en aquell moment pel Síndic de Greuges de Catalunya, per tal de protegir aquelles defensories que a escala europea estaven sent objecte d’atac per part de governs nacionals en clara regressió democràtica. Fruit d’aquest acord s’encarreguen diversos estudis i s’inicien accions adreçades a l’enfortiment d’aquestes institucions.Llegeix més »

Aran, un regim… especiau? – David Montalà i Palau
 Secretari generau deth Conselh Generau d’Aran

EAPCDeixa un comentari
Font: Conselh Generau d’Aran

I. Era origina der actuau regim competenciau d’Aran

“Es ciutadans de Catalonha e es sues institucions politiques reconeishen a Aran coma ua realitat occitana dotada d’identitat culturau, istorica, geografica e lingüistica, defenuda pes aranesi ath long des sègles”. Atau ei coma er article 11.2 der Estatut d’Autonomia de Catalonha de 2006 introdusís normativament era realitat plurinacionau deth principat: amassa damb era nacionalitat catalana reconeishuda pera Constitucion espanhòla de 1978, eth legislador estatutari reconeish, empare e protegís “ua realitat nacionau damb personalitat pròpria e diferenciada” damb ua vinculacion politica e administrativa damb Catalonha qu’a es “sòns precedents mès antics enes acòrds o tractats d’emparança o proteccion reiau acordadi o renauidi entre es representants d’Aran e es prumèrs monarques dera Corona d’Aragon, especiaument a compdar dera dusau mitat deth sègle XII”, coma atau reflectís eth preambul dera Lei deth Regim Especiau d’Aran, coneishuda coma Lei d’Aran.Llegeix més »

Recensió de l’obra ‘Lleis polítiques de Catalunya’, de Joan Ridao (director), Josep M. Aguirre i Víctor Siles (coautors) – Joan Manuel Trayter
 Catedràtic de dret administratiu. Universitat de Girona

EAPC1 comentari

Ha vist la llum el llibre “Lleis polítiques de Catalunya. Comentaris” (Marcial Pons, Generalitat de Catalunya i Parlament de Catalunya, 2020), volum que incorpora les principals lleis polítiques catalanes acompanyades d’un comentari exhaustiu de totes elles, tant general com per preceptes, enllaçant amb les principals referències normatives, jurisprudencials i doctrinals. Així, sota l’aparença d’un mer nou codi de lleis s’amaga un treball ingent, on el director, Joan Ridao, i els coautors, Josep Mª Aguirre, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, i Víctor Siles, advocat de la Generalitat de Catalunya i Secretari de l’Administració Local amb habilitació nacional, han inclòs un autèntic tractat del dret públic català.

I és que és sabut que a diferència del dret privat, el dret públic de Catalunya, només va emergir quan, políticament al llarg de la història, es van reconèixer les nostres institucions, circumstància que, òbviament, va permetre realitzar lleis i estudis doctrinals en la matèria. Així, de la època de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) és d’on deriva l’expressió moderna “d’autogovern” i l’aprovació de l’Estatut de la Mancomunitat i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya per la formació de funcionaris.Llegeix més »