Categoria: estatut

L’expansió del poder executiu autonòmic en funcions: Decret llei 1/2026, d’Extremadura. Urgència o oportunisme? – Iván García Castellano
 Investigador predoctoral en dret constitucional de la Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Façana del Govern d'Extremadura
Autor:Deb 109. Font: Wikimedia Commons

La incorporació del decret llei a l’ordenament de les comunitats autònomes (CA) es va produir arran de les reformes estatutàries incoades durant la primera dècada dels 2000 i, entre les deu CA que van afegir-lo, hi figura Extremadura (article 33 de la Llei orgànica 1/2011, de 28 de gener, de reforma de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Autònoma d’Extremadura). Els preceptes estatutaris van ser redactats inspirant-se en l’habilitació que el marc constitucional confereix al Govern central a l’article 86, és a dir, van ser assumits els mateixos límits formals –la circumstància extraordinària i d’urgent necessitat– i l’existència d’àmbits materials vedats –que en el cas extremeny van ser la reforma de l’Estatut, les lleis de pressupostos o les matèries objecte de lleis que requereixin majories qualificades.Llegeix més »

La necessària Llei de governs locals com a forjat estructural per bastir un model territorial integral i propi de la Catalunya del segle XXI – Xavier Forcadell i Esteller
 Funcionari de l’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, professor de dret administratiu a la URV i la UPF

EAPCDeixa un comentari
Casa de la Vila, Sitges
Casa de la Vila, Sitges. Font: Wikipedia Commons. Autor: Kent Wang, amb llicència CC BY 4.0

Aquestes setmanes farà ja 20 anys, que aviat és dit, que el conjunt dels poders públics de Catalunya estaven abocats de ple a la tramitació i l’aprovació final del nou Estatut d’autonomia de Catalunya. Aquest fet, dotar-nos d’un nou marc estatutari, en el batec del país i especialment pel que fa al seu sistema institucional, no era lògicament una cosa menor, ni des d’una perspectiva política, ni econòmica, ni jurídica, ni institucional.

Sense cap dubte aquest Estatut ha estat una fita cabdal en la llarga tradició institucional de Catalunya. De les més significatives, segurament. No és aquí ara el moment d’entrar a valorar si l’obertura d’una nova via estatutària estava prou reflexionada i madurada en relació amb els riscos de futur de tota índole que podien succeir, com s’ha vist, ni tampoc d’analitzar el que possiblement ha succeït a posteriori fruit de l’obertura d’aquesta via.

Llegeix més »

Ressenya de Ridao, Joan. (2025). Dret parlamentari de Catalunya. Atelier – Roser Serra i Albert
 Cap de l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals del Departament de la Presidència

EAPCDeixa un comentari
Portada del llibre "Dret parlamentari de Catalunya" de Joan Ridao, amb els logos de l'editorial Atelier i del Parlament de Catalunya
Font: Atelier

Amb claredat expositiva i màxim rigor jurídic, Ridao recorre panoràmicament a Dret parlamentari de Catalunya (Atelier, 2025) el treball del Parlament de Catalunya, i hi aporta també una mirada crítica respecte de les transformacions polítiques recents. De fet, la dimensió crítica és un dels valors afegits de l’obra, on trobem referències normatives, jurisprudència del Tribunal Constitucional, doctrina del Consell de Garanties Estatutàries i casos reals de l’activitat parlamentària. A més, l’autor examina la interacció constant entre les normes de l’autogovern català i la jurisprudència constitucional espanyola, contrast imprescindible per entendre com s’ha configurat el sistema parlamentari català.

Per això, lluny de pretendre resumir tot el que conté el llibre, limitarem aquesta ressenya a destacar-ne el més rellevant per entendre la cambra, el seu funcionament i la seva evolució.Llegeix més »

L’Estatut de municipis rurals, un pas endavant vers la cohesió i l’equitat territorials (II): anàlisi de les mesures sectorials per a un nou contracte amb el territori – Judith Gifreu Font
 Professora titular de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Foto de grup amb els alcaldes i les alcaldesses dels municipis rurals que varen assistir al ple d'aprovació de l'Estatut de municipis rurals. Font: Generalitat de Catalunya
Foto de grup amb els alcaldes i les alcaldesses dels municipis rurals que varen assistir al ple d’aprovació de l’Estatut de municipis rurals. Font: Generalitat de Catalunya

Si en un primer comentari ens vàrem fer ressò de l’aprovació de la Llei 8/2025, de 30 de juliol, de l’Estatut de municipis rurals[i] i dels seus trets més definitoris –particularment la determinació dels municipis que s’inclouen en aquest categoria, el Mecanisme rural de garantia i les línies de finançament, amb un fons específic al marge del Fons de Cooperació Local i una línia d’inversions, en el marc del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya–, correspon ara examinar les mesures de caràcter sectorial que s’integren al títol IV, les quals, com ja vam advertir en el comentari anterior, per la seva densitat normativa i incidència pràctica reclamen un tractament propi.

Llegeix més »

L’Estatut de municipis rurals, un pas endavant vers la cohesió i l’equitat territorials (I): consideracions generals sobre el contingut de la llei – Judith Gifreu Font
 Professora titular de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona

EAPC1 comentari
Foto de grup amb els alcaldes i les alcaldesses dels municipis rurals que varen assistir al ple d'aprovació de l'Estatut de municipis rurals
Foto de grup amb els alcaldes i les alcaldesses dels municipis rurals que varen assistir al ple d’aprovació de l’Estatut de municipis rurals. Font: Generalitat de Catalunya

El 16 de juliol passat el Parlament de Catalunya va culminar la tramitació i aprovació –amb un ampli suport parlamentari– de l’Estatut de municipis rurals,[i] una norma pionera i d’innegable transcendència dins el marc del dret local català, que busca combatre el despoblament i reforçar l’arrelament i el desenvolupament rurals.[ii] Es tracta d’una llei integral i innovadora dissenyada per revertir el desequilibri territorial, dotada amb recursos, eines legals i mecanismes de seguiment i adaptació per donar suport i revitalitzar les zones rurals de Catalunya. Com detalla l’exposició de motius de la llei, tres quartes parts de la població de Catalunya viu en el 15 % del territori, mentre que el 85 % restant n’acull només una quarta part; en conseqüència, no és estrany que del total dels 947 municipis catalans, el 62,62 % (593) tingui una població que no supera el llindar dels 2.000 habitants i, d’aquests, el 56 % (332) no supera els 500 habitants. Aquestes dades justifiquen sobradament l’oportunitat d’aprovar una norma d’aquesta naturalesa.Llegeix més »