Categoria: estatut

Sobre la seguretat de les infraestructures crítiques a Catalunya – Guillem Pursals Jaime
 Doctorand en dret (UAB)

EAPCDeixa un comentari
Autoria: Jorge Franganillo. Font: Openverse

La Constitució espanyola (CE) estableix a l’article 28.2 que el dret de vaga es veurà regulat per assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat. Més endavant, l’article 128.2 de la CE reconeix la iniciativa pública en l’activitat econòmica, on mitjançant la llei es podrà reservar al sector públic recursos o serveis essencials, especialment en el cas de monopoli, i així acordar la intervenció d’empreses quan ho exigeixi l’interès general. La Llei 8/2011, de 28 d’abril, per la qual s’estableixen mesures per a la protecció de les infraestructures crítiques, defineix què són les infraestructures estratègiques i les infraestructures crítiques.Llegeix més »

Desfisi dera autonomia d’Aran – Vicent Simó Sevilla
 Notari

EAPCDeixa un comentari
Peu d’imatge: Boca sud del túnel de Vielha. Autoria: Perrimoon amb llicència CC BY 2.0

Tot e formar part de Catalonha, Aran mantenguec tostemp era sua singularitat territoriau e eth sistèma e regim politic e administratiu eretadi des sègles precedents, e gaudic d’un ampli marge d’autonomia en govèrn des sòns ahèrs intèrns (preambul dera LA). Aué, aguesta autonomia ei regulada en EAC, articles 11 e 94, e ena LA. Mès quina ei era natura dera sua autonomia?

Er article 2 dera CE reconeish e garantís eth dret ara autonomia des nacionalitats e regions qu’intègren era Nacion espanhòla, pàtria comuna e indivisibla de toti es espanhòls. Era CE non definís es nacionalitats e regions ne concrete es pòbles qu’intègren o es territòris qu’abracen, en tot desconstitucionalizar aquera concrecion e ajornar-la ath moment dera constitucion des Comunitats autonòmes mejançant era aprovacion des sòns Estatuts. Mès non i manquen es referéncies geografiques. N’i a d’explicites: es archipèls tamb es sues isles (arts. 69 e 141.4), Navarra (disposicion transitòria 4au), es ciutats de Ceuta e Melilla (disposicion transitòria 5au), es províncies d’Alaba, Biscaia e Guipuscoa (disposicion derogatòria 2au); e tanben bèra ua implicita: es territòris qu’en passat auien plebiscitat afirmativaments projèctes d’Estatut d’autonomia e compden tamb regims provisòris d’autonomia (disposicion transitòria 2au).Llegeix més »

40 anys d’autogovern a les Illes Balears – Lluís J. Segura Ginard
 Director de l’Institut d’Estudis Autonòmics (Govern de les Illes Balears)

EAPCDeixa un comentari
Parlament de les Illes Balears
Font: Parlament de les Illes Balears

Es compleixen quaranta anys de la promulgació de la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, que aprovà l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. El seu articulat va experimentar dues importants modificacions en els anys 1994 i 1999, especialment destacables pel que fa al sostre competencial. Més endavant, s’aprovà un nou text estatutari, tot i la denominació de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. Aquesta, avui vigent, ha estat modificada recentment, i en molt pocs aspectes, per la Llei orgànica 1/2022, de 8 de febrer. El text actual suposa certament un pas de gegant en la consolidació d’un alt nivell de poder de decisió autonòmic en nombrosos àmbits.Llegeix més »

Legislació en temps de pandèmia. L’ús del decret llei a Catalunya – Ramon Prat Bofill
 Subdirector general de Relacions amb el Parlament i professor associat de dret constitucional a la Universitat de Barcelona

EAPCDeixa un comentari

La figura normativa del decret llei a l’ordenament jurídic
La Constitució espanyola inclou la figura normativa del decret llei en el sistema de fonts del dret. Ho fa a l’article 86, dins del capítol segon del títol III, dedicat a l’elaboració de les lleis. També l’incorpora l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 dins del capítol primer del títol II, referit al Parlament.

Com és sabut, el decret llei és una norma amb rang de llei que els governs elaboren i promulguen abans de cap intervenció de l‘Assemblea legislativa –la tramita posteriorment– per motius de necessitat urgent i extraordinària, que són els elements que configuren l’anomenat pressupòsit habilitant de la norma. Els governs no poden exercir aquesta facultat sense que es donin alhora aquestes dues circumstàncies, però tampoc poden exercir-la per regular, en el cas del govern de l’Estat, sobre institucions bàsiques de l’Estat; sobre els drets, els deures i les llibertats dels ciutadans regulats en el títol I de la Constitució, i sobre el règim de les comunitats autònomes, ni tampoc en relació amb el dret electoral general ni als pressupostos generals de l’Estat. El Govern de Catalunya tampoc no pot dictar decrets llei relatius a la reforma de l’Estatut, a les matèries reservades a les lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut, a la regulació essencial i al desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i als pressupostos de la Generalitat. El decret llei és una excepció a la facultat del legislador, d’aquí venen totes aquestes limitacions.Llegeix més »

Els Principis de Venècia del Consell d’Europa, un nou instrument per a l’enfortiment i la defensa de la figura de l’ombudsman – Rafael Ribó i Jaume Saura
Síndic de Greuges de Catalunya (e.f.) i adjunt general al Síndic, respectivament

EAPCDeixa un comentari

El 2 de maig de 2019 el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va aprovar, a proposta de la Comissió Europea per a la Democràcia pel Dret (coneguda com a Comissió de Venècia), els Principis sobre la protecció i la promoció de les institucions d’ombudsman. Aquest document reconeix el paper de l’ombudsman en l’enfortiment de la democràcia, l’estat de dret, la bona administració i la protecció i la promoció dels drets humans. En aquesta qualitat, exigeix als governs que aquestes institucions es configurin amb uns paràmetres que en garanteixin la solidesa i la protecció. En la mesura que els Principis de Venècia consoliden l’ombudsman, constitueixen una nova eina en mans de totes les defensories, a escala nacional, local o sectorial, per treballar amb més fermesa en favor dels drets de les persones.

Elaboració dels Principis de Venècia
L’adopció dels Principis de Venècia es pot retrotraure al Memoràndum d’enteniment (MoU) elaborat per la Comissió de Venècia i el capítol europeu de l’International Ombudsman Institute (IOI), presidit en aquell moment pel Síndic de Greuges de Catalunya, per tal de protegir aquelles defensories que a escala europea estaven sent objecte d’atac per part de governs nacionals en clara regressió democràtica. Fruit d’aquest acord s’encarreguen diversos estudis i s’inicien accions adreçades a l’enfortiment d’aquestes institucions.Llegeix més »