A vueltas con el control sobre la administración: la implicación ciudadana como motor de cambio – Alejandra Boto Álvarez
Profesora titular de derecho administrativo de la Universidad de Oviedo

Autoria: Benjamin R. Font: Unsplash

He sido invitada a reseñar en este breve apunte el contenido más importante de mi contribución sobre la reforma de la justicia administrativa en la sección monográfica del número 67 de la Revista Catalana de Dret Públic. Confieso que tal propósito me es, en realidad, muy difícil de acometer pues, si algo hay de valioso en esas reflexiones, no es su contenido, sino el enfoque con que se vuelve sobre un tema clásico del derecho administrativo.

El trabajo se construye sobre evidencias preliminares que están fuera de toda discusión, la propuesta de un marco panorámico relativamente novedoso y, como derivada de los ingredientes previos, la aceptación de varias limitaciones.

Ciertamente, resulta una obviedad decir que nuestro derecho administrativo se construye sobre un mecanismo muy sofisticado de controles, pero que no funciona de forma satisfactoria. Muchos son los estudios que han profundizado en la identificación de las causas y precursores para tal fracaso y, más aún, los que proponen medidas de reforma para atajar la situación con soluciones que, no obstante, y dicho con todo el respeto académico que sus autores merecen, tienden a repetirse y ser poco originales. También suelen serlo las sucesivas oleadas reformistas institucionales, basadas o no en esos diagnósticos doctrinales con sugerencias lege ferenda. Mi análisis se encuadra en ese tipo de estudios y, por tanto, no descubre el Mediterráneo… ni aspira a ello.

Llegeix més »

Diagnòstic i propostes per a una reforma administrativa ponderada – Iván Rodríguez Florido Personal investigador postdoctoral de dret administratiu a la Universitat Pompeu Fabra

En temps convulsos i enfront de l’excepcionalitat constant dels esdeveniments, és crucial fomentar debats serens, mirades crítiques i reflexions profundes. En aquesta era de la immediatesa, marcada per grans transicions en diversos àmbits (digital, social, ambiental, econòmic, etc.), és fonamental defensar el paper dels diagnòstics introspectius meditats i la formulació de propostes audaces. Aquesta necessitat es fa evident també en l’àmbit de l’Administració pública: una institució que, per la seva naturalesa, no pot ser aliena a la realitat dels fets i ha d’evolucionar constantment a la recerca de la satisfacció dels interessos generals.

En aquest sentit, el passat 28 de febrer la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) va celebrar la jornada “Diagnòstic i propostes per a una reforma administrativa ponderada” a la seu de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), un acte que dona continuïtat a la publicació del seu darrer monogràfic sobre aquest tema, coordinat per la professora Dolors Canals i el professor César Cierco. Aquest monogràfic es fonamenta en la necessitat de reformar l’Administració per millorar-la, per molts recels o temors que pugui generar. S’articula sobre la base d’un diagnòstic previ sobre la realitat i el context sobre els quals s’ha d’intervenir, i projecta les seves propostes sobre dues realitats: la creixent desigualtat en l’accés a les administracions públiques i l’expansió de la intervenció privada en l’actuació administrativa.

Llegeix més »

El curt recorregut de la carrera administrativa horitzontal per a l’Administració local catalana – Roger Càmara Mas
Responsable dels serveis jurídics de l’Ajuntament del Vendrell i doctor en dret

Autoria: fda54. Font: Pixabay

La carrera administrativa horitzontal constitueix una modalitat de carrera molt atractiva en l’àmbit local, ja que permet la progressió professional del personal sense necessitat de canviar de lloc de treball, d’acord amb el que disposa l’article 16.3 a) del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TREBEP). La carrera tradicionalment basada en el canvi de lloc de treball és de difícil aplicació en moltes de les entitats locals, perquè no existeixen llocs de caràcter superior i més ben retribuïts on poder promocionar pel caràcter reduït de les plantilles. Així mateix, en aquelles entitats on s’ha pogut desenvolupar, la creació d’aquests llocs de treball no sempre ha obeït a raons organitzatives, sinó a satisfer les legítimes aspiracions professionals del personal. Aquests aspectes ja van ser apuntats per l’informe de la Comissió per a l’Estudi i Preparació de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.

Llegeix més »

Evolució de la paritat de gènere en la jurisdicció contenciosa administrativa (2014-2023) – Clara Esteve Jordà
Investigadora postdoctoral, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i investigadora associada, Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT)

Autor: WilliamCho Font: Pixabay

Contextualització: els plans d’igualtat del CGPJ

La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, va establir que les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències respectives i en aplicació del principi d’igualtat entre dones i homes, havien de “promoure la presència equilibrada de dones i homes en els òrgans de selecció i valoració” (article 51.d). [i] Així mateix, el I Pla d’igualtat de la carrera judicial, aprovat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), va definir el 2013 onze eixos estratègics en matèria d’igualtat. Entre aquests eixos hi havia l’accés a la carrera judicial i la promoció professional. Com a accions a emprendre es va incloure elaborar estadístiques desagregades per sexe i per trams d’edat, així com procurar, sempre que hi hagués prou persones candidates, una composició equilibrada (60 %-40 %). El II Pla d’igualtat (2020) va millorar els resultats de l’informe del primer Pla perquè va fer cristal·litzar en accions els objectius marcats set anys abans.Llegeix més »

Sobre la seguretat de les infraestructures crítiques a Catalunya – Guillem Pursals Jaime
Doctorand en dret (UAB)

Autoria: Jorge Franganillo. Font: Openverse

La Constitució espanyola (CE) estableix a l’article 28.2 que el dret de vaga es veurà regulat per assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat. Més endavant, l’article 128.2 de la CE reconeix la iniciativa pública en l’activitat econòmica, on mitjançant la llei es podrà reservar al sector públic recursos o serveis essencials, especialment en el cas de monopoli, i així acordar la intervenció d’empreses quan ho exigeixi l’interès general. La Llei 8/2011, de 28 d’abril, per la qual s’estableixen mesures per a la protecció de les infraestructures crítiques, defineix què són les infraestructures estratègiques i les infraestructures crítiques.Llegeix més »