Els Principis de Venècia del Consell d’Europa, un nou instrument per a l’enfortiment i la defensa de la figura de l’ombudsman – Rafael Ribó i Jaume Saura
Síndic de Greuges de Catalunya (e.f.) i adjunt general al Síndic, respectivament

El 2 de maig de 2019 el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va aprovar, a proposta de la Comissió Europea per a la Democràcia pel Dret (coneguda com a Comissió de Venècia), els Principis sobre la protecció i la promoció de les institucions d’ombudsman. Aquest document reconeix el paper de l’ombudsman en l’enfortiment de la democràcia, l’estat de dret, la bona administració i la protecció i la promoció dels drets humans. En aquesta qualitat, exigeix als governs que aquestes institucions es configurin amb uns paràmetres que en garanteixin la solidesa i la protecció. En la mesura que els Principis de Venècia consoliden l’ombudsman, constitueixen una nova eina en mans de totes les defensories, a escala nacional, local o sectorial, per treballar amb més fermesa en favor dels drets de les persones.

Elaboració dels Principis de Venècia
L’adopció dels Principis de Venècia es pot retrotraure al Memoràndum d’enteniment (MoU) elaborat per la Comissió de Venècia i el capítol europeu de l’International Ombudsman Institute (IOI), presidit en aquell moment pel Síndic de Greuges de Catalunya, per tal de protegir aquelles defensories que a escala europea estaven sent objecte d’atac per part de governs nacionals en clara regressió democràtica. Fruit d’aquest acord s’encarreguen diversos estudis i s’inicien accions adreçades a l’enfortiment d’aquestes institucions.Llegeix més »

De nou sobre les competències autonòmiques per regular el procediment d’elaboració de normes. A propòsit del Decret 52/2021, de la Comunitat de Madrid – Irene Araguàs Galcerà
Professora lectora de dret administratiu a la Universitat de Barcelona

Font: Comunidad de Madrid

Durant molts anys, els tràmits i requisits previs a l’aprovació de normes reglamentàries es van abordar en el nostre ordenament jurídic de manera summament esquemàtica i amb un grau important de deixadesa. A diferència de l’elaboració de disposicions legals, que comptava amb una regulació més completa, el procediment d’elaboració de reglaments, tant a nivell estatal com autonòmic, es liquidava en un parell d’articles a la llei corresponent del govern o de procediment administratiu; tònica que només es trencava en algunes comunitats autònomes. En aquest sentit, la Llei 8/2003, de 22 de desembre, d’elaboració de disposicions generals del País Basc; o la regulació continguda als articles 59 a 70 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya, reflectien una major atenció cap a aquesta important matèria.

Per si el fet anterior no fos poc, aquesta regulació va entrar en un procés d’atomització, provocat per l’aprovació de diverses normes, tant generals com sectorials, que imposaven tràmits o requisits per a la innovació de l’ordenament jurídic no previstos a les lleis reguladores del procediment d’elaboració de disposicions generals. Les normes que van incidir en l’exercici de la potestat normativa, entre les quals tenen un paper destacat les diverses lleis de transparència, van representar un reforç de la qualitat normativa i dels drets dels ciutadans en aquest àmbit; però, com a contrapartida, van generar una dispersió normativa en la regulació del procediment d’elaboració de disposicions generals difícilment conciliable amb el principi de seguretat jurídica.Llegeix més »

Aran, un regim… especiau? – David Montalà i Palau
Secretari generau deth Conselh Generau d’Aran

Font: Conselh Generau d’Aran

I. Era origina der actuau regim competenciau d’Aran

“Es ciutadans de Catalonha e es sues institucions politiques reconeishen a Aran coma ua realitat occitana dotada d’identitat culturau, istorica, geografica e lingüistica, defenuda pes aranesi ath long des sègles”. Atau ei coma er article 11.2 der Estatut d’Autonomia de Catalonha de 2006 introdusís normativament era realitat plurinacionau deth principat: amassa damb era nacionalitat catalana reconeishuda pera Constitucion espanhòla de 1978, eth legislador estatutari reconeish, empare e protegís “ua realitat nacionau damb personalitat pròpria e diferenciada” damb ua vinculacion politica e administrativa damb Catalonha qu’a es “sòns precedents mès antics enes acòrds o tractats d’emparança o proteccion reiau acordadi o renauidi entre es representants d’Aran e es prumèrs monarques dera Corona d’Aragon, especiaument a compdar dera dusau mitat deth sègle XII”, coma atau reflectís eth preambul dera Lei deth Regim Especiau d’Aran, coneishuda coma Lei d’Aran.Llegeix més »

“Fum, fum, fum” o la discutida competència municipal en la regulació dels clubs o associacions cannàbics: jurisprudència aplicable – Ricard Brotat i Jubert
Cap de Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Badalona i professor (doctor) associat del Departament de Ciència Política i Dret Públic a la UAB

Introducció
Els clubs de cànnabis, tot i les preteses propietats curatives o pal·liatives del producte, poden ser uns mals veïns. Entre els detractors d’aquest veïnatge vaporós, alguns ciutadans (no tots, ja que la cosa, com se sap, té els seus prosèlits) es queixen als ajuntaments i els ajuntaments, fins ara, per evitar la impressió que les emanacions volàtils d’aquestes activitats produeixen en l’olfacte i, en excés, en el comportament de les persones, han fet dues coses: aprovar ordenances reguladores i aprovar plans especials. Tant una com l’altra potestat administrativa estan en el marc del que s’anomena activitat local d’ordenació i intervenció administrativa, que es concreta en, d’acord al que prescriu l’apartat 1 de l’article 55 del ROAS (Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals): “L’activitat d’intervenció dels ens locals es pot portar a terme pels mitjans següents: a) Ordenances i bans. b) Instruments de planejament. c) Submissió a llicència i actes de control preventius. d) Ordres individuals de manament o de prohibició”. La submissió a llicència prèvia, o a un altre mitjà d’intervenció amb control previ, si n’hi ha, s’ha restringit a “raons imperioses d’interès general que ho justifiquin, de conformitat amb el que estableix la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior” d’acord amb el paràgraf 3 de l’article 29 de la Llei 18/2020, del 28 de desembre, de facilitació de l’activitat econòmica.Llegeix més »

La transmissió de bars i restaurants: Llei 11/2009 o Llei 18/2020? – Xavier Silvestre i Castejon
Lletrat consistorial. Direcció dels Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Barcelona

La relació entre les activitats de restauració i els àmbits d’aplicació de les diverses lleis reguladores de la intervenció de les activitats no ha estat mai senzilla. L’actualment derogada Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics les incloïa, però amb una cautela: l’article 1.4 d’aquesta llei establia el seu caràcter supletori de la normativa sectorial que fos aplicable.

La Llei 13/2002, de turisme de Catalunya les va incloure en un principi al seu article 52; però a l’ombra de l’adequació de normes a la Directiva de Serveis aquest article va ser suprimit pel Decret legislatiu 3/2010 i, per tant, bars i restaurants van deixar de ser considerats activitats turístiques a tots els efectes.

Amb la derogació de l’annex IV de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives (LEPAR) va quedar com a únic text legal sectorial que inclou bars i restaurants, si bé a títol supletori segons indica el seu article 4.3.Llegeix més »