Balneoterapia y Sistema Nacional de Salud: las vicisitudes de una reciente moción en el Senado – Sofía Salgado Pontón
Contratada predoctoral FPU de la Universidad de Vigo

Autor: Sergey Torbik. Font: pexels

La vinculación entre sanidad y actividad balnearia está presente en la normativa reguladora de las aguas mineromedicinales desde principios del siglo XIX. Así, el Real Decreto de 29 de junio de 1816 se refería a estas aguas como “fuentes de salud” y disponía que “en cada uno de los baños más acreditados del reino se establezca un profesor con suficiente conocimiento de las virtudes médicas de sus aguas, y de la parte médica necesaria para saber determinar su aplicación y uso”. El Cuerpo de Médicos Directores perduró hasta la entrada en vigor del Estatuto sobre la explotación de manantiales de aguas mineromedicinales de 1928,[i] que instauró la denominada “libertad balnearia”, pero ello no eliminó la vinculación de estos establecimientos con la administración sanitaria.

En la actualidad, la posición de los balnearios en el Sistema Nacional de Salud (SNS) viene determinada por dos decisiones adoptadas por el Gobierno estatal en ejercicio de las competencias sobre bases de la sanidad interior: la consideración de los balnearios como centros sanitarios y la exclusión de las terapias balnearias de la cartera de servicios comunes.Llegeix més »

L’RCDP blog se’n va de vacances

Autor: Mathias Reding. Font: pexels

Amb l’arribada de l’estiu, arriba també el moment de fer una pausa per descansar i recarregar energies. El Blog de la Revista Catalana de Dret Públic s’atura unes quantes setmanes i tornarà el mes de setembre amb noves propostes, reflexions i temes d’actualitat sobre el dret públic. Abans, però, volem fer un breu balanç del que ha estat fins ara el 2026 al blog.

Aquesta primera meitat llarga de l’any hem publicat un ventall ampli de continguts sobre qüestions jurídiques i institucionals d’interès. D’una banda, hem analitzat novetats legislatives i reformes en àmbits com l’Administració pública, el règim local, la funció pública, la contractació irregular, la mediació universitària i la legislació portuària. De l’altra, ens hem fixat en els reptes de les entitats locals en matèria de competències, integritat pública, finançament, digitalització i ús de la intel·ligència artificial. També hem abordat la transició energètica, les comunitats energètiques, la legislació climàtica, la qualitat de l’aire i les polítiques ambientals europees, així com qüestions d’actualitat relacionades amb la responsabilitat patrimonial, la violència obstètrica o els riscos derivats de la generació d’imatges falses amb IA. Els apunts han combinat l’anàlisi normativa amb reflexions sobre la transparència, la qualitat institucional, la igualtat o les transformacions de l’estat de dret. També hi han tingut cabuda comentaris de jurisprudència, ressenyes bibliogràfiques i cròniques de jornades i actes, que han enriquit el debat i han reforçat la dimensió divulgativa i crítica del blog. Tot plegat, un conjunt de veus diverses que mantenen viva la reflexió sobre el dret públic des d’una mirada plural, rigorosa i compromesa.Llegeix més »

Noticia de la obra EU Environmental Policy and Law: Reflections at fifty, de G. Winter, R. Macroy y L. Krämer (dirs.) – Ángel M. Moreno
Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad Carlos III de Madrid

La protección del ambiente es hoy uno de los fines principales de la Unión Europea (art. 3.3 y 3.5 del TUE) y figura en su carta de derechos fundamentales (art. 37). Además, constituye una competencia compartida (art. 6.2.e del TFUE), lo que ha permitido a la Unión promulgar cientos de disposiciones tuitivas del ambiente durante las últimas décadas. Por volumen normativo y jurisprudencial, sin duda el ambiental es uno de los capítulos más caudalosos del derecho derivado de la Unión.

No es sencillo determinar cuándo vio la luz este sector jurídico arborescente, pues el derecho del entorno se enfrenta a la duda ontológica de su significado, contenido y extensión por la propia labilidad y transversalidad del término “medio ambiente”. Una investigación ligera podría fijar en 1986 el nacimiento de esta línea político-normativa, con el argumento (sin duda solvente) de que no fue hasta la promulgación del Acta Única Europea (AUE) que la Unión (hasta entonces, todavía “CEE”) recibió en los tratados constitutivos competencias expresas para proteger el medio ambiente.Llegeix més »

La digitalizació dels municipis a Itàlia: entre la responsabilitat i l’ús de la intel·ligència artificial – Alessandra Piconese
Doctora en dret públic per la Universitat Rovira i Virgili

 Autor: Tara Winstead Font: pexels

1 Els municipis i la transició digital

El Pla triennal per a la informàtica a l’Administració pública 2024-2026, aprovat mitjançant decret del president del Consell de Ministres de 12 de gener de 2024, preveia que l’Agència per la Itàlia Digital (AgID) havia de publicar les directrius per l’adopció, l’adquisició i el desenvolupament dels sistemes d’intel·ligència artificial a les administracions públiques. Les directrius s’adreçaven als subjectes indicats a l’article 2.2 del Codi de l’administració digital, aprovat mitjançant el Decret legislatiu núm. 82, de 7 de març de 2005, en virtut de l’article 1.2 del Decret legislatiu núm. 2002, de 30 de març de 2002, ja siguin les administracions públiques (lletra a), els gestors de serveis públics (lletra b) o les empreses públiques (lletra c). L’11 d’abril de 2026 va acabar la fase d’exposició pública que l’AgID va iniciar el 12 de març de 2026.

El llibre blanc, titulat L’Intelligenza Artificiale al servizio del cittadino: sfide e opportunità, que va ser presentat el 23 de març de 2018, coordinat pel grup de treball d’intel·ligència artificial de l’AgID, va ser el primer document dirigit al conjunt de les administracions públiques i l’Administració de justícia que contenia les primeres recomanacions i indicacions sobre les possibilitats que ofereix la intel·ligència artificial (IA), a més de preveure els aspectes que podien ser problemàtics a tenir en consideració en la prestació de serveis públics a la ciutadania. La proposta es fonamentava en el repte que l’Administració pública interioritzés una visió plural i polièdrica sobre la base de la conjunció ètica, el dret, la tecnologia i la cultura antropocèntrica (Galetta, 2025). Davant el repte de la implementació de la IA en relació amb la ciutadania en el si de l’Administració pública, l’objectiu consistia en el dimensionament de l’impacte, l’eliminació de les desigualtats i el seguiment de la transició des d’una perspectiva multidisciplinària i sistèmica.Llegeix més »

Racionalització en la regularització de la contractació irregular: una anàlisi de l’Acord de la Ponència Especial del Consell Consultiu d’Andalusia – Isidre Martí i Sardà
Doctor en dret, llicenciat en dret i ciències polítiques, professor col·laborador universitari i secretari municipal

Autor: Anete Lusina Font: Pexels

1. Introducció

L’article 133.4 de la Constitució espanyola estableix un principi fonamental de seguretat jurídica i control financer: les administracions públiques només poden contraure obligacions financeres i fer despeses d’acord amb la llei. Aquesta premissa es materialitza, en l’àmbit de la contractació pública estatal, a través de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP) i la Llei general pressupostària (LGP), mentre que a nivell local s’aplica el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL).Llegeix més »