La digitalizació dels municipis a Itàlia: entre la responsabilitat i l’ús de la intel·ligència artificial – Alessandra Piconese
Doctora en dret públic per la Universitat Rovira i Virgili

 Autor: Tara Winstead Font: pexels

1 Els municipis i la transició digital

El Pla triennal per a la informàtica a l’Administració pública 2024-2026, aprovat mitjançant decret del president del Consell de Ministres de 12 de gener de 2024, preveia que l’Agència per la Itàlia Digital (AgID) havia de publicar les directrius per l’adopció, l’adquisició i el desenvolupament dels sistemes d’intel·ligència artificial a les administracions públiques. Les directrius s’adreçaven als subjectes indicats a l’article 2.2 del Codi de l’administració digital, aprovat mitjançant el Decret legislatiu núm. 82, de 7 de març de 2005, en virtut de l’article 1.2 del Decret legislatiu núm. 2002, de 30 de març de 2002, ja siguin les administracions públiques (lletra a), els gestors de serveis públics (lletra b) o les empreses públiques (lletra c). L’11 d’abril de 2026 va acabar la fase d’exposició pública que l’AgID va iniciar el 12 de març de 2026.

El llibre blanc, titulat L’Intelligenza Artificiale al servizio del cittadino: sfide e opportunità, que va ser presentat el 23 de març de 2018, coordinat pel grup de treball d’intel·ligència artificial de l’AgID, va ser el primer document dirigit al conjunt de les administracions públiques i l’Administració de justícia que contenia les primeres recomanacions i indicacions sobre les possibilitats que ofereix la intel·ligència artificial (IA), a més de preveure els aspectes que podien ser problemàtics a tenir en consideració en la prestació de serveis públics a la ciutadania. La proposta es fonamentava en el repte que l’Administració pública interioritzés una visió plural i polièdrica sobre la base de la conjunció ètica, el dret, la tecnologia i la cultura antropocèntrica (Galetta, 2025). Davant el repte de la implementació de la IA en relació amb la ciutadania en el si de l’Administració pública, l’objectiu consistia en el dimensionament de l’impacte, l’eliminació de les desigualtats i el seguiment de la transició des d’una perspectiva multidisciplinària i sistèmica.Llegeix més »

Racionalització en la regularització de la contractació irregular: una anàlisi de l’Acord de la Ponència Especial del Consell Consultiu d’Andalusia – Isidre Martí i Sardà
Doctor en dret, llicenciat en dret i ciències polítiques, professor col·laborador universitari i secretari municipal

Autor: Anete Lusina Font: Pexels

1. Introducció

L’article 133.4 de la Constitució espanyola estableix un principi fonamental de seguretat jurídica i control financer: les administracions públiques només poden contraure obligacions financeres i fer despeses d’acord amb la llei. Aquesta premissa es materialitza, en l’àmbit de la contractació pública estatal, a través de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP) i la Llei general pressupostària (LGP), mentre que a nivell local s’aplica el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL).Llegeix més »

La participació dels ens locals en les comunitats energètiques: competències, límits i reptes – Gabriel Bernárdez Expósito, Paola Villavicencio Calzadilla i Joan Pons Solé
Advocat i consultor especialista en dret ambiental i de l'energia a INSTA - Dret ambiental, diàleg i sostenibilitat; jurista i consultora especialitzada en dret ambiental i del canvi climàtic a INSTA, i ambientòleg especialitzat en comunitats energètiques a INSTA

Autoria: Los Muertos Crew. Font: Pexels

1. Introducció: de la prudència a una competència local reconeguda

Durant anys, la participació dels ens locals en les comunitats energètiques s’ha mogut en una mena de terra de ningú. El dret europeu ja reconeixia que les autoritats locals podien formar part de comunitats ciutadanes d’energia i comunitats d’energies renovables, i la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, ja havia incorporat aquestes figures a l’ordenament espanyol. Malgrat tot, molts ajuntaments continuaven actuant amb prudència, perquè, tot i que el model resultés prometedor, no sempre quedava clar com encaixava la implicació municipal amb el dret local, patrimonial i contractual.Llegeix més »

Lagunas de la Ley de Puertos: cuestiones pendientes tras el Proyecto de Ley de 2024 que desconocemos si algún día prosperará – Julio David Moreno Prieto
Profesor de la Universidad de Sevilla y abogado del Departamento de Derecho Público de Cuatrecasas

Autor: Marc Coenen Font: Pexels

El sistema portuario español se encuentra en un momento de especial incertidumbre normativa. El Proyecto de Ley de modificación del Texto Refundido de la Ley de Puertos del Estado y de la Marina Mercante (“Proyecto de Ley”), presentado en 2024, abrió la expectativa de una reforma integral que abordase las carencias detectadas tras más de una década de aplicación de dicho texto normativo. Sin embargo, la falta de mayorías en las Cortes Generales ha dejado en suspenso buena parte de las soluciones que se anunciaban, sin que exista certeza de que la reforma vaya a retomarse en esta legislatura ni en qué términos. Mientras tanto, las Autoridades Portuarias, los concesionarios y los operadores siguen enfrentándose a diario a lagunas legales que condicionan decisiones de inversión, plazos concesionales y seguridad jurídica. Este apunte pretende identificar y analizar las principales cuestiones que permanecen abiertas y que no fueron ni siquiera tratadas en el Proyecto de Ley, con el propósito de contribuir al debate sobre una reforma que, con independencia de su calendario político o parlamentario, resulta cada vez más urgente desde el punto de vista práctico.Llegeix més »

L’expansió del poder executiu autonòmic en funcions: Decret llei 1/2026, d’Extremadura. Urgència o oportunisme? – Iván García Castellano
Investigador predoctoral en dret constitucional de la Universitat de Barcelona

Façana del Govern d'Extremadura
Autor:Deb 109. Font: Wikimedia Commons

La incorporació del decret llei a l’ordenament de les comunitats autònomes (CA) es va produir arran de les reformes estatutàries incoades durant la primera dècada dels 2000 i, entre les deu CA que van afegir-lo, hi figura Extremadura (article 33 de la Llei orgànica 1/2011, de 28 de gener, de reforma de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Autònoma d’Extremadura). Els preceptes estatutaris van ser redactats inspirant-se en l’habilitació que el marc constitucional confereix al Govern central a l’article 86, és a dir, van ser assumits els mateixos límits formals –la circumstància extraordinària i d’urgent necessitat– i l’existència d’àmbits materials vedats –que en el cas extremeny van ser la reforma de l’Estatut, les lleis de pressupostos o les matèries objecte de lleis que requereixin majories qualificades.Llegeix més »