La pacificació en l’àmbit local: apropament als reptes de la seguretat des de la conflictologia – Xavier Pastor

Seguretat versus inseguretat

Generalment, quan es parla de seguretat es posa l’èmfasi en les accions d’altres persones i grups que posen i poden posar en perill la nostra integritat física i el nostre benestar individual i col·lectiu. Es parla de crims, de robatoris, d’agressions físiques i verbals, d’atemptats cap a les nostres propietats, etc.

En aquestes circumstàncies, la sensació de qui sent parlar o llegeix sobre seguretat és d’inseguretat, ja que es comenten les accions que volen pal·liar els governs i els cossos policials abans que les mesures que proposen .[i]

Les paraules són importants, ja que en funció de la paraula que escollim per definir una cosa o explicar una situació pensarem d’una determinada manera. D’això els experts en comunicació en diuen el “marc cognitiu o marc mental”. Precisament, al llibre No pienses en un elefante, George Lakoff, l’autor, professor i investigador de lingüística cognitiva de la Universitat de Califòrnia, explica la importància en la selecció, ús i combinació d’unes paraules que relacionades entre elles i incorporades en un discurs formen un marc cognitiu que ens dota d’una manera d’interpretar la realitat, d’enfocar determinats problemes i d’establir solucions. Amb aquest marc es reforça i es crea un clima d’opinió.Read More »

El Reial Decret 128/2018, de 16 de  març: règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter estatal. Anàlisi comparada entre la normativa anterior i l’actual – Isidre Llucià i Sabarich

Em proposo d’analitzar les principals diferències entre el Reial Decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional (FHN) i la legislació fins ara en vigor, i aquest n’és el resultat. M’he cenyit a una anàlisi escrupolosa sense afegir-hi ni literatura innecessària, ni valoracions o criteris personals, atès el caràcter del treball i més enllà de les meues pròpies conviccions sobre la cosa pública en general i de les funcions objecte d’aquest treball en particular.

D’entrada, en virtut de la disposició final primera, tot el contingut del Reial Decret 128/2018 passa a tenir caràcter de norma bàsica.

La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, va modificar la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local en allò relatiu als funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, essencialment a través de la inserció de l’article 92 bis.

Segons la mateixa exposició de motius del Reial Decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, l’objectiu és el de reforçar i clarificar les funcions reservades als FHN, especialment la funció interventora, per tal d’aconseguir el control economicopressupostari amb molt més rigor, amb el propòsit de  “contribuir a millorar la presa de decisions dels càrrecs electes”. De fet, en molts casos ja s’estava aplicant per disposició normativa a les lleis anteriorment citades, de manera que el Reial Decret 128/2018 el que fa es posar ordre a la dispersió normativa existent amb anterioritat a la seva entrada en vigor.

D’altra banda, atesa la importància de les seves funcions a les corporacions locals, i la sensible incidència en l’interès general, es vol  garantir una major professionalitat i eficàcia en l’exercici de les funcions, així com facilitar una gestió més eficaç i homogènia del conjunt del col·lectiu d’habilitats a tot el territori de l’Estat.Read More »

La gestió mancomunada de serveis públics en l’àmbit supramunicipal a Catalunya – Marc Vilalta Reixach i Ricard Gracia Retortillo

mapa_mancomunitatsUna de les lliçons que segurament podem extreure de la greu crisi que ha afectat –i continua afectant encara– la nostra economia, ha estat la transcendència que té l’element organitzatiu en el funcionament de les nostres administracions públiques. En efecte, les enormes pressions financeres sobre la despesa pública, l’augment de les legítimes demandes socials dels ciutadans,… han portat als diferents nivells de govern i administració a revisar com gestionar les seves competències, per tal d’obtenir un millor aprofitament dels –escassos– recursos públics.

Segurament, aquesta percepció ha estat encara més visible en l’àmbit local. La tradicional fragmentació i heterogeneïtat que ha vingut caracteritzant la nostra organització territorial, unida a un sistema de finançament clarament insuficient, porten a la necessitat de repensar la forma com es presten molts dels serveis públics actuals i a la necessitat de buscar fórmules de col·laboració que permetin superar algunes d’aquestes carències.

Aquest podria ser el punt de partida del llibre “La gestió mancomunada de serveis públics en l’àmbit supramunicipal a Catalunya”, dirigit pels professors Marc Vilalta Reixach i Ricard Gracia Retortillo i que fou presentat el passat dia 27 de gener a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Aquest treball –que troba el seu origen en una de les subvencions per a l’elaboració de treballs de recerca atorgades per l’EAPC– parteix de la idea que, més enllà de les darreres propostes de reducció i supressió d’entitats locals o del seu desapoderament competencial, alguns dels reptes que es plantegen actualment en l’àmbit local poden intentar solucionar-se –o mitigar-se– mitjançant el recurs a fórmules de col·laboració i associació voluntàries. Fórmules que poden contribuir a generar sinèrgies i espais de prestació que permetin una reducció dels costos, tot mantenint el paper vertebrador que els governs locals tenen en el nostre model d’organització territorial.Read More »

El règim local a Catalunya, entre la recentralització i nous escenaris de futur – Isidre Llucià

Resum de la conferència donada el 30 de juny a l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICSP) de Barcelona

1.- La recentralització

No m’estendré gaire en aquest apartat. A hores d’ara, que la Llei 27/2013, del 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, aprovada pel Govern del PP, és del tot recentralitzadora és una evidència contrastada que ningú posa en dubte.

Una llei que d’antuvi, com ja ha manifestat i acreditat a bastament tant la professió com l’acadèmia, no té en compte les recomanacions que fa el Consell de Ministres de la UE per a Espanya. S’empara en la tècnica legislativa del buidatge de competències dels ens locals, els residualitza, limitant els principis d’autonomia local i de subsidiarietat, els congela i bloqueja —eliminant a la pràctica competències municipals–, limitant la prestació de serveis, limitant la capacitat de presa de decisions, limitant la capacitat de gestió i, en definitiva i per concloure, incrementant significativament la burocratització.Read More »

Nou capítol en la reordenació de l’activitat administrativa i de la seva estructura organitzativa: la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa – Judith Gifreu

La simplificació procedimental i la racionalitat organitzativa marquen tendència en el sector públic. Les lleis aprovades en els darrers anys tant a nivell estatal com autonòmic remarquen la necessitat d’adaptar l’organització i el règim jurídic de les administracions públiques a les noves circumstàncies econòmiques. Coincidint amb la crisi financera que ha sacsejat el món occidental i a remolc de les exigències europees en relació amb els principis de llibertat d’establiment i lliure circulació de serveis, el legislador ha consagrat uns nous principis rectors que han de guiar l’actuació de les administracions, com ara el d’intervenció administrativa mínima. Entre tots aquests, destaca per la seva longa manus, el d’estabilitat pressupostària, previst a l’article 135 de la Constitució. A redós d’aquest principi, l’Estat va dictar el 2012 la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i, un any després, la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local. Aquestes normes (i d’altres que van en la mateixa línia, com el RD 701/2013, de 20 de setembre, de racionalització del sector públic i l’Ordre HAP/1816/2013, de 2 d’octubre, per la qual s’adopten mesures de reestructuració i racionalització del sector públic estatal fundacional i empresarial) han impulsat la reforma d’aspectes substancials de l’organització i el funcionament de l’administració –especialment, la local–, amb l’objecte de clarificar les competències municipals per evitar duplicitats i superposicions amb la resta d’administracions, així com simplificar l’estructura organitzativa que conforma el sector públic i impulsar un ús més eficient i rigorós dels recursos públics. Read More »