La mediación administrativa ya no necesita demostrar que es posible: reflexiones a partir del II Congreso Internacional sobre Mediación Administrativa organizado por la Universitat Rovira i Virgili – Lourdes del Amo de la Fuente
Abogada, mediadora y doctoranda en Gestión y Resolución de Conflictos en el Ámbito Administrativo de la Universidad de Vigo

16 de setembre de 202615 de setembre de 2026 EAPCDeixa un comentari

La mediación administrativa parece haber superado definitivamente el debate sobre su propia viabilidad. Si hace apenas unos años la cuestión era determinar si resultaba compatible con los principios que rigen la actuación administrativa, hoy las experiencias desarrolladas en distintas administraciones y órganos jurisdiccionales permiten formular una pregunta distinta: ¿cómo integrar la mediación de forma estable en el funcionamiento ordinario de las Administraciones públicas? Esa fue, probablemente, la principal conclusión del II Congreso Internacional sobre Mediación Administrativa celebrado el pasado 19 de junio en la Universitat Rovira i Virgili.

Aunque los enfoques fueron diversos y las experiencias presentadas muy heterogéneas, todas ellas parecían converger hacia un mismo diagnóstico: la mediación administrativa ha alcanzado un grado suficiente de madurez como para desplazar el centro del debate desde la viabilidad de la institución hacia las condiciones de su consolidación.Llegeix més »

L’RCDP blog se’n va de vacances

29 de juliol de 202628 de juliol de 2026 EAPCDeixa un comentari

Amb l’arribada de l’estiu, arriba també el moment de fer una pausa per descansar i recarregar energies. El Blog de la Revista Catalana de Dret Públic s’atura unes quantes setmanes i tornarà el mes de setembre amb noves propostes, reflexions i temes d’actualitat sobre el dret públic. Abans, però, volem fer un breu balanç del que ha estat fins ara el 2026 al blog.

Aquesta primera meitat llarga de l’any hem publicat un ventall ampli de continguts sobre qüestions jurídiques i institucionals d’interès. D’una banda, hem analitzat novetats legislatives i reformes en àmbits com l’Administració pública, el règim local, la funció pública, la contractació irregular, la mediació universitària i la legislació portuària. De l’altra, ens hem fixat en els reptes de les entitats locals en matèria de competències, integritat pública, finançament, digitalització i ús de la intel·ligència artificial. També hem abordat la transició energètica, les comunitats energètiques, la legislació climàtica, la qualitat de l’aire i les polítiques ambientals europees, així com qüestions d’actualitat relacionades amb la responsabilitat patrimonial, la violència obstètrica o els riscos derivats de la generació d’imatges falses amb IA. Els apunts han combinat l’anàlisi normativa amb reflexions sobre la transparència, la qualitat institucional, la igualtat o les transformacions de l’estat de dret. També hi han tingut cabuda comentaris de jurisprudència, ressenyes bibliogràfiques i cròniques de jornades i actes, que han enriquit el debat i han reforçat la dimensió divulgativa i crítica del blog. Tot plegat, un conjunt de veus diverses que mantenen viva la reflexió sobre el dret públic des d’una mirada plural, rigorosa i compromesa.Llegeix més »

La digitalizació dels municipis a Itàlia: entre la responsabilitat i l’ús de la intel·ligència artificial – Alessandra Piconese
Doctora en dret públic per la Universitat Rovira i Virgili

8 de juliol de 20267 de juliol de 2026 EAPCDeixa un comentari

Autor: Tara Winstead Font: pexels

1 Els municipis i la transició digital

El Pla triennal per a la informàtica a l’Administració pública 2024-2026, aprovat mitjançant decret del president del Consell de Ministres de 12 de gener de 2024, preveia que l’Agència per la Itàlia Digital (AgID) havia de publicar les directrius per l’adopció, l’adquisició i el desenvolupament dels sistemes d’intel·ligència artificial a les administracions públiques. Les directrius s’adreçaven als subjectes indicats a l’article 2.2 del Codi de l’administració digital, aprovat mitjançant el Decret legislatiu núm. 82, de 7 de març de 2005, en virtut de l’article 1.2 del Decret legislatiu núm. 2002, de 30 de març de 2002, ja siguin les administracions públiques (lletra a), els gestors de serveis públics (lletra b) o les empreses públiques (lletra c). L’11 d’abril de 2026 va acabar la fase d’exposició pública que l’AgID va iniciar el 12 de març de 2026.

El llibre blanc, titulat L’Intelligenza Artificiale al servizio del cittadino: sfide e opportunità, que va ser presentat el 23 de març de 2018, coordinat pel grup de treball d’intel·ligència artificial de l’AgID, va ser el primer document dirigit al conjunt de les administracions públiques i l’Administració de justícia que contenia les primeres recomanacions i indicacions sobre les possibilitats que ofereix la intel·ligència artificial (IA), a més de preveure els aspectes que podien ser problemàtics a tenir en consideració en la prestació de serveis públics a la ciutadania. La proposta es fonamentava en el repte que l’Administració pública interioritzés una visió plural i polièdrica sobre la base de la conjunció ètica, el dret, la tecnologia i la cultura antropocèntrica (Galetta, 2025). Davant el repte de la implementació de la IA en relació amb la ciutadania en el si de l’Administració pública, l’objectiu consistia en el dimensionament de l’impacte, l’eliminació de les desigualtats i el seguiment de la transició des d’una perspectiva multidisciplinària i sistèmica.Llegeix més »

La participació dels ens locals en les comunitats energètiques: competències, límits i reptes – Gabriel Bernárdez Expósito, Paola Villavicencio Calzadilla i Joan Pons Solé
Advocat i consultor especialista en dret ambiental i de l'energia a INSTA - Dret ambiental, diàleg i sostenibilitat; jurista i consultora especialitzada en dret ambiental i del canvi climàtic a INSTA, i ambientòleg especialitzat en comunitats energètiques a INSTA

17 de juny de 202629 de juny de 2026 EAPCDeixa un comentari

1. Introducció: de la prudència a una competència local reconeguda

Durant anys, la participació dels ens locals en les comunitats energètiques s’ha mogut en una mena de terra de ningú. El dret europeu ja reconeixia que les autoritats locals podien formar part de comunitats ciutadanes d’energia i comunitats d’energies renovables, i la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, ja havia incorporat aquestes figures a l’ordenament espanyol. Malgrat tot, molts ajuntaments continuaven actuant amb prudència, perquè, tot i que el model resultés prometedor, no sempre quedava clar com encaixava la implicació municipal amb el dret local, patrimonial i contractual.Llegeix més »

La necessària reforma del règim jurídic del regidor municipal no adscrit prevista en el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya: una oportunitat per a la millora de la qualitat democràtica dels ajuntaments catalans – Sergi Monteserin Heredia
Lletrat adjunt a la Secretaria General de l’Ajuntament de Gavà

20 de maig de 202619 de maig de 2026 EAPCDeixa un comentari

Façana de l'ajuntament de Gavà — Autor: Enric. Font: Wikimedia Commons

A Catalunya hi ha 9.135 regidors/es municipals dels quals només 29 són no adscrits (0,32 %), segons el càlcul fet després de consultar, el passat 30 de març, les dades publicades i d’actualització contínua del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica. Aquest nombre de no adscrits és tan baix perquè constitueix l’excepció a la regla general de l’adscripció política. Però també s’explica perquè l’abandonament o l’expulsió del grup polític municipal, que comporta el pas a la condició de no adscrit, es percep com un càstig dur a l’estatut jurídic del regidor municipal. En concret, comporta la pèrdua de tots els drets econòmics i polítics col·lectius derivats de formar part d’un grup polític municipal; però també d’alguns drets individuals, com poden ser els nomenaments a càrrecs municipals discrecionals, en aplicació de la regla de no millora respecte a la situació que es tenia en el grup de procedència (STS 1401/2020, FJ 6). Així doncs, al regidor no adscrit se li reconeixen només els drets que afecten al nucli essencial de la seva funció representativa protegits pel dret fonamental dels càrrecs públics representatius de l’article 23.2 CE (STC 30/2012, FJ 4).Llegeix més »