Barcelona actualitza la seva estratègia en intel·ligència artificial per garantir-ne un ús ètic, sostenible i democràtic – Olga Díaz Benito
Cap de l'Àrea Jurídica de Localret i assessora jurídica de l’Institut Municipal Barcelona Innovació i Tecnologia (BIT) de l'Ajuntament de Barcelona

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, presenta l'Estratègia per a l'adopció ètica, democràtica i sostenible de la intel·ligència Artificial de Barcelona
Font: Ajuntament de Barcelona

El passat 10 de març, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va presentar l’Estratègia per a l’adopció ètica, democràtica i sostenible de la intel·ligència artificial, estratègia amb què l’Ajuntament pretén consolidar el denominat “model Barcelona d’adopció de la IA” caracteritzat per l’ús intensiu, innovador, sostenible, ètic i democràticament responsable de la IA i que té per objectiu assolir la prestació de serveis públics que donin resposta de manera inclusiva, senzilla, proactiva, personalitzada i eficient a les necessitats de la ciutadania, les empreses i les persones al servei de l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Barcelona va ser pioner en la definició d’un marc ètic per a l’ús de la intel·ligència artificial (IA) amb l’aprovació, l’any 2021, de la mesura de govern de l’Estratègia municipal d’algoritmes i dades per a l’impuls ètic de la intel·ligència artificial. Mitjançant aquesta estratègia, l’Ajuntament va desenvolupar els pilars bàsics per a una aplicació de la IA centrada en l’ésser humà amb l’objectiu de protegir els drets fonamentals de les persones.Llegeix més »

Galícia i l’ambició climàtica: anàlisi de la Llei 1/2026 – Álvaro Martín Morán
Investigador predoctoral del Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili i membre del MSCA THERESA Doctoral Network

Molins eòlics a Galícia
Font: Wikimedia Commons

L’11 de febrer es va publicar al Diari Oficial de Galícia la Llei 1/2026, de 5 de febrer, del clima de Galícia. Aquesta norma autonòmica té per objecte situar el clima com a eix central de les polítiques públiques gallegues, alineant l’acció de govern amb els compromisos internacionals i de la Unió Europea en matèria de canvi climàtic i transició energètica.

Els objectius més destacats de la llei són assolir la neutralitat climàtica a Galícia per a l’any 2040 i reduir les emissions netes de gasos amb efecte d’hivernacle en, almenys, un 75 % per a l’any 2030, prenent com a base de referència els nivells de 1990. Es tracta, per consegüent, d’unes fites molt ambicioses que situen Galícia deu anys per davant dels objectius de neutralitat climàtica fixats per la Unió Europea en el Reglament (UE) 2021/1119 (Llei europea sobre el clima), així com dels previstos a escala estatal en la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica. Suposa també un pas més enllà respecte a altres lleis climàtiques pioneres en el seu moment, com és el cas de la Llei 16/2017, d’1 d’agost, del canvi climàtic de Catalunya.Llegeix més »

Crònica de l’acte de presentació del volum “Deu anys de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern” – Joan Ruiz
Tècnic superior de la Subdirecció General de Bon Govern i Transparència de la Generalitat de Catalunya

La secretària general del Departament de la Presidència, Eva Giménez, al faristol de la sala d'actes del Palau de la Generalitat
Intervenció de la secretària general del Departament de la Presidència, Eva Giménez, durant l’acte de presentació del desè volum de la col·lecció Govern Obert.

El passat 18 de febrer de 2026, l’auditori del Palau de la Generalitat va acollir la presentació del desè volum de la col·lecció Govern Obert, Deu anys de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que ofereix una mirada plural i rigorosa sobre els deu anys d’aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. L’obra examina el recorregut i l’aplicació efectiva d’aquesta llei, però també té la voluntat d’obrir un espai per a la reflexió compartida sobre els resultats assolits i els reptes pendents.

L’obertura de l’acte va anar a càrrec de la secretària general del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Eva Giménez, que va remarcar que la transparència constitueix un “compromís democràtic essencial del govern” i que aquesta primera dècada de la Llei de transparència ha estat marcada per avenços estructurals en publicitat activa i dret d’accés, trets que considera com a pilars indispensables d’una bona administració.Llegeix més »

Decret llei 22/2025: passos decisius per a la participació dels ens locals en el nou model energètic distribuït a Catalunya – Alba Forns i Gómez
Investigadora predoctoral de dret administratiu de la Universitat de Groningen

Autor: Solarimo Gmb. Font: Pexels

En els darrers anys, les comunitats energètiques han deixat de ser una construcció senzillament programàtica i s’han consolidat com una de les figures més rellevants de la transició energètica europea i del marc normatiu que se’n deriva. La finalitat de l’energia comunitària excedeix la mera instal·lació d’infraestructures fotovoltaiques o eòliques: representa un instrument de democratització del sistema energètic, mitjançant el qual la ciutadania, les petites i mitjanes empreses i, molt significativament, els ens locals deixen d’ocupar una posició passiva i assumeixen funcions actives en la producció, la gestió i l’ús de l’energia. Les comunitats energètiques deixen, doncs, de concebre’s com a simples esquemes d’autoconsum col·lectiu, i es configuren com a plataformes ciutadanes i comunitàries, obertes i voluntàries, orientades a organitzar diversos serveis energètics i a generar beneficis ambientals, econòmics o socials per als seus membres i per al territori on desenvolupen la seva activitat. De fet, prioritzen aquests objectius per sobre de l’obtenció de beneficis financers.Llegeix més »

La integritat pública en les entitats locals: entre l’exigència normativa i la realitat quotidiana – Jaime Clemente Martínez
Professor de dret constitucional de la Universitat Jaume I de Castelló

Imatge d'un edifici oficial de Castelló de la Plana
Castelló de la Plana. Autor: Luis Rogelio HM. Font: Wikimedia Commons. Llicència CC BY-SA 2.0

La integritat pública continua sent, per a moltes entitats locals, una assignatura pendent. No és perquè els ajuntaments, mancomunitats o diputacions desconeguen la importància de la transparència, la lluita contra la corrupció o la prevenció del frau. El problema és molt més simple, i alhora molt més estructural: les administracions locals –especialment les de menor mida– gestionen un volum de tasques tan ampli, tan immediat i tan exigent, que les qüestions relacionades amb la integritat solen quedar relegades a un segon pla. Contractació, urbanisme, serveis socials, subvencions, personal, gestió tributària, manteniment de serveis públics, etc., el dia a dia absorbeix tots els recursos disponibles.Llegeix més »