Una aproximació a la gestió de la integritat institucional. Cas Ciutat Vella – Òscar Roca Safont
Director de Prevenció de l’Oficina Antifrau de Catalunya

Detall de la façana de la seu del districte de Ciutat Vella a Barcelona. Font: Google View

Idea: totes les administracions públiques desenvolupen activitats amb potencial risc per a la integritat. L’exercici de potestats públiques (urbanístiques, d’autorització…) és irrenunciable i no pot ser traslladat a un tercer. Els riscos associats a aquestes activitats han de ser adequadament gestionats.

No ha estat fins la tardor del 2022 que els tribunals s’han pronunciat sobre un cas de corrupció urbanística que va tenir lloc a Barcelona, en el districte de Ciutat Vella, en els anys 2008 i 2009.[i] Les condemnes afecten disset d’un total de vint-i-tres acusats, entre els quals diverses persones funcionàries de l’Ajuntament implicades en major o menor mesura en una trama per obtenir il·legalment llicències d’explotació de pisos turístics.

Com un pronunciament judicial d’aquesta naturalesa afecta les administracions públiques en què presten serveis algunes de les persones condemnades? És responsable confiar en el fet que això no tornarà a passar tenint en compte que, en definitiva, sempre hi pot haver alguna “poma podrida”? Es pot fer alguna cosa des dels poders públics per prevenir la corrupció?Llegeix més »

Administració Oberta de Catalunya, 20 anys facilitant la transformació digital de les administracions públiques catalanes – Àstrid Desset Desset
Directora gerent del Consorci Administració Oberta de Catalunya

Què és i què fa l’Administració Oberta de Catalunya?

L’Administració Oberta de Catalunya és un consorci format per la Generalitat de Catalunya i el Consorci Localret en representació de les administracions locals (diputacions, consells comarcals i ajuntaments).

L’AOC ofereix serveis als ens que integren el sector públic de Catalunya definit a l’article 2.1 de la Llei 29/2010, del 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics en el sector públic de Catalunya (article 7 dels Estatuts). Parlant en xifres, presta serveis a 2.250 ens del sector públic entre els quals hi ha totes les administracions locals, tots els ens del sector públic de la Generalitat, universitats i ens parlamentaris i més de 1.000 altres ens públics com consorcis, entitats municipals descentralitzades, etc.Llegeix més »

Brexit, ciutadania europea i sufragi actiu i passiu dels nacionals del Regne Unit en les eleccions municipals a la Unió Europea (a propòsit de la sentència de 9 de juny de 2022 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea) – Xavier Pons Ràfols
Catedràtic de Dret Internacional Públic. Universitat de Barcelona

Urna transparent amb alguns sobres amb vots al seu interior
Font: Tonio Vega. Llicència CC BY-NC-2.0

El passat 9 de juny de 2022 la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictar una sentència en relació amb una petició de decisió prejudicial en la qual va deixar palès, de nou, que els nacionals del Regne Unit residents en un Estat membre de la Unió Europea van deixar de ser ciutadans de la Unió Europea en consumar-se la retirada del Regne Unit, la nit del 31 de gener de 2020. A partir d’aquella data, per tant, i entre altres conseqüències derivades del Brexit, els nacionals britànics van deixar de gaudir del dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals de l’Estat membre de residència.Llegeix més »

El régimen jurídico de las plataformas de contratación en España – Javier Miranzo Díaz
Profesor ayudante doctor de Derecho Administrativo. Universidad de Castilla-La Mancha

Aunque la contratación electrónica y el uso de plataformas de contratación[i] ya viene impulsándose desde anteriores legislaciones, lo cierto es que su impulso definitivo se produjo con la aprobación del paquete de directivas de 2014 (Valero Torrijos, 2015, p. 29), que junto con su transposición por la Ley de Contratos del Sector Público (LCSP) conforman el marco jurídico principal actual de la contratación electrónica (Moreno Molina, 2014, p. 19). Sin embargo, desde hace años, y a pesar de los desarrollos normativos, existe una cierta incertidumbre, o al menos un debate jurídico, sobre el régimen jurídico aplicable a plataformas de contratación (Gimeno Feliú, 2020, p. 313).

Especialmente, persisten ciertas dudas sobre: (1) los límites competenciales en el desarrollo de estas plataformas, y (2) la conformidad con el derecho europeo de la competencia de un sistema de cesión de plataformas públicas de forma gratuita entre Administraciones.Llegeix més »

La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular: principals novetats i afectacions – Teresa Lahuerta Gonzalvo
Directora de l’Àrea Jurídica de l’Agència de Residus de Catalunya

Font: Paula Jaume amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

En el BOE del 9 d’abril de 2022 s’ha publicat la Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economia circular. Amb aquesta llei, l’Estat espanyol dona compliment a la transposició de les directives europees en matèria de residus (Directiva 2008/98/CE sobre els residus, o directiva marc, amb les modificacions introduïdes per la Directiva (UE) 2018/851, del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018), i de plàstics (Directiva (UE) 2019/904, del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juny de 2019, relativa a la reducció de l’impacte de determinats productes de plàstic en el medi ambient, o directiva SUP).Llegeix més »