L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 67 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb 14 articles acadèmics, 6 dels quals inclosos en una secció monogràfica que duu per títol “Diagnòstic i propostes per a una reforma administrativa ponderada”. Són contribucions a càrrec de professors i catedràtics de dret públic i de dret administratiu. La coordinació de la secció va a càrrec de la professora titular de dret administratiu de la UdG Dolors Canals Ametller i del catedràtic de Dret Administratiu de la UdL César Cierco. En paraules seves, “el propòsit d’aquesta secció monogràfica […] és posar accents que considerem particularment oportuns i transcendents un cop valorades les alternatives de reforma existents”. I afegeixen: “la reforma administrativa que es proposa afecta els següents àmbits: l’accés a l’Administració pública, el procediment administratiu, la gestió de la informació en poder de l’Administració, el sistema de control administratiu o de justícia administrativa i la col·laboració publicoprivada”.Llegeix més »
Categoria: polítiques públiques
La violencia contra las mujeres: una cuestión de derechos humanos y de responsabilidad estatal – Neus Oliveras
Profesora de derecho constitucional y miembro del Grupo de investigación consolidado “Territorio, Ciudadanía y Sostenibilidad” (2021 SGR 00162), Universitat Rovira i Virgili
El enfoque de derechos humanos en la normativa internacional
La violencia contra las mujeres es un problema estructural universal que, lejos de desaparecer, persiste y se transforma, de modo que, junto a la violencia más conocida, como las lesiones, el acoso o los insultos, surgen y conviven nuevas formas de maltrato, como la violencia digital o la violencia vicaria. Alrededor de la fecha del 25 de noviembre, Día internacional para la eliminación de la violencia contra las mujeres, se publican cifras que suponen un estigma para una sociedad que, pese a su empeño, no logra acabar con la subordinación y discriminación que sufre la mitad de su población, que no consigue erradicar la violencia contra una parte de su ciudadanía, en suma, que no alcanza a proteger a las mujeres frente a las agresiones que sufren por razón de ser mujer.Llegeix més »
El Decret llei 1/2023, de 28 de febrer, pel qual s’estableixen mesures extraordinàries i urgents per fer front a la situació de sequera excepcional en l’àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya – Pere Saló i Manera
Professor associat de dret administratiu a la Universitat de Girona i tècnic d’Administració General de l’Administració local
El dret d’aigües català és un patrimoni històric de llarg recorregut i arrelament al país que amb un sentit de pregona continuïtat ha donat resposta a les expectatives de la societat al voltant de temes ineludibles, com ara obrir pous, repartir l’aigua de reg, rentar, abeurar ramats, utilitzar conduccions d’aigua i netejar les séquies, entre tantes altres.
La regulació de les situacions de sequera és un nouvingut a l’ordenament jurídic que ha anat guanyant protagonisme en paral·lel a l’alarma creada per aquesta situació climàtica. L’entorn de legalitat ha avançat notablement d’ençà les inconcretes atribucions atorgades al Govern de l’Estat per l’article 56 de la llei d’aigües de 1985 que el facultaven per adoptar, mitjançant un decret, “les mesures que siguin necessàries”.Llegeix més »
A debate competencial las medidas para el impulso de la transición energética y el consumo de cercanía en Aragón – Julio Tejedor Bielsa
Catedrático de Derecho Administrativo. Abogado
Hasta una discutida reforma de la legislación estatal de 1990, prácticamente en todas las comunidades autónomas se aplicaba la misma normativa urbanística. El debate acerca de la reforma, en aquel entonces, alumbró la diversidad, relativa, que hoy rige el urbanismo en cada territorio. Esa diversidad movió al Estado, sin embargo, a reconstruir su competencia en la materia sobre competencias diversas, básicas en su mayoría, que vienen condicionando aspectos muy relevantes en esta materia. En el ámbito energético el Estado cuenta, como es bien sabido, con competencias básicas, pero no exclusivas. También las comunidades autónomas tienen competencias en esta materia. Sin embargo, en la práctica totalidad de ellas rige la normativa estatal, de directa aplicación o supletoria. Sin embargo, algunas comunidades han empezado a legislar, como han hecho Cataluña o, como aquí se expone, Aragón. Y lo han hecho movidas no tanto por un debate provocado por la normativa estatal, sino por la ausencia de reformas efectivas, incluso incumpliendo directivas vencidas, por parte del legislador estatal.
Perspectiva cognitiva i nudge públic. El semàfor nutricional (Nutri-Score). Recensió de l’obra Perspectiva cognitiva y nudge público. La actuación conductual de los poderes públicos, de Joan-Pere López Pulido – Ernest Alemany Selle
Lletrat del Servei Català de la Salut i doctorand de Dret Administratiu (Universitat de Barcelona)
En primer lloc, voldria agrair al professor Dr. Joan-Pere López Pulido la proposta d’elaborar la present entrada, la qual m’ha permès conèixer amb gran detall aquesta temàtica tan innovadora, que ha sigut analitzada amb molta precisió, des de moltíssims més angles dels que havia pogut preveure abans de la seva lectura. L’autor és, actualment, director de l’Assessoria Jurídica de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, així com professor associat de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona, i compta amb una dilatada trajectòria professional en diferents administracions públiques i com a docent i investigador a la universitat.Llegeix més »