Comentari del llibre Las sombras de la transparencia. Secreto, corrupción y “Estado profundo” en la Europa contemporánea, de Frédéric Monier, Lluís Ferran Toledano, Joan Pubill i Gemma Rubí Casals (eds.) – Damià del Clot
Professor associat de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona

La transparència i el secret són les dues cares d’una mateixa moneda. Posats a participar en el joc de les metàfores, aquesta moneda seria el poder. De les moltes formes en què ha estat definit el poder –de Weber a Dahl passant per Bachrach i Baratz– l’obra coral signada per Frédéric Monier, Lluís Ferran Toledano, Joan Pubill i Gemma Rubí Casals ens proposa, ja d’entrada, consignar-lo des d’una doble vessant no necessàriament excloent, però que amara tot el llibre: la transparència i l’encobriment. Les diferents formes de representació d’aquest binomi són una de les raons de ser del llibre. Al llarg de les pàgines de Las sombras de la transparencia. Secreto, corrupción y “Estado profundo” en la Europa Contemporánea (Comares, 2022), el lector s’enfronta amb un seguit de capítols on es parla de l’Estat. Però quin Estat? Aquesta és una de les moltes preguntes que el lector decidit a penetrar en una obra que suma política, història, sociologia i dret es formularà. Sense afany de respondre-la, sí que proposarem algunes pistes amb la voluntat d’oferir-ne un breu tast.Llegeix més »

Les prioritats del mandat de la síndica de greuges de Catalunya – Esther Giménez-Salinas i Colomer
Síndica de greuges de Catalunya

Esther Giménez-Salinas durant la presa de possessió el 14 de juliol de 2022 al Parlament. Font: Parlament de Catalunya (Ramon Boadella)

Després de prendre possessió del càrrec de síndica de greuges el dia 14 de juliol, he tingut l’oportunitat a mitjans de desembre de presentar els eixos i les prioritats del meu mandat davant la Comissió del Síndic de Greuges del Parlament de Catalunya, única institució a què em correspon retre comptes en el marc de les meves funcions estatutàries. A continuació exposaré succintament quins són aquests eixos i prioritats.

La situació del país

D’acord amb l’Estatut i la Llei 24/2009, el Síndic de Greuges és la institució de la Generalitat que té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats constitucionals i estatutaris. Per fer-ho adequadament, és imprescindible conèixer com està el país on s’han d’exercir aquests drets i llibertats, quins són els reptes i les dificultats amb les quals ens enfrontem per fer-los realitat.

En aquest sentit, la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia i la situació bèl·lica que viu Europa fa imprescindible que la institució posi l’èmfasi en l’àmbit social. Entre altres qüestions, i sense ànim de ser exhaustiva, aquesta crisi està comportant:

· Augment dels índexs de pobresa, particularment la pobresa infantil, amb totes les seves derivades, incloent-hi la pobresa energètica.

· Greus mancances en l’accés efectiu a un habitatge digne.

· Tensions i disfuncions en els dos serveis públics essencials de tota societat des de la perspectiva social: la salut pública (tenint molt en compte l’augment dels problemes en matèria de salut mental) i l’educació (vetllant per revertir la segregació escolar).

· Afectacions als més vulnerables, començant pels infants i la gent gran; així com les persones amb discapacitat, persones migrades, etc. Tot plegat amb perspectiva de gènere perquè, dins de qualsevol d’aquests col·lectius, la situació de les dones sempre és una mica pitjor que la dels homes.

· Crisi climàtica i energètica que, tot i ser global, ens interpel·la i obliga a reconsiderar com ens organitzem com a societat i com a territori.

Llegeix més »

El més llegit de 2022 a l’RCDP blog

Durant el 2022 hem publicat un total de 43 apunts a l’RCDP blog amb 36.479 visites i 24.456 visitants, la majoria des de l’Estat espanyol (83%). Entre els 10 apunts més llegits durant els darrers 12 mesos n’hi ha quatre que corresponen a anys anteriors signats per Guillermo Escobar, Jordi Nieva Fenoll, Joan Manuel Trayter Jiménez i César Arjona. Durant l’any passat, veiem com alguns dels assumptes que han despertat més interès tenen a veure amb la protecció de dades personals, el procediment administratiu vinculat a l’administració digital, la lliure circulació de capitals i la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la nova Llei estatal de residus, l’àmbit de l’habitatge i les plataformes d’intermediació en el lloguer turístic, els inconvenients de la (excessiva) transparència en l’accés a la informació pública, les ordenances de civisme o el record a l’exdirector de la Revista i de l’EAPC, Joaquim Ferret. Reflexions que s’emmarquen en els debats més actuals vinculats al dret públic català, espanyol i europeu.

Si ens fixem només en els apunts publicats durant el 2022, els més llegits per ordre de major a menor han estats els següents:

Es pot publicar la identitat d’una persona sancionada? – Carles San José

L’avís de posada a disposició de la notificació electrònica: pràctica i omissió. Estat de la qüestió i anàlisi jurisprudencial – Anna Maria Burgués Pascual

Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 27 de enero de 2022 (asunto C-788/19, Comisión contra España): el fin del régimen excepcional del modelo 720 – José María Tovillas Morán

La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular: principals novetats i afectacions – Teresa Lahuerta Gonzalvo

La utilització de la signatura biomètrica manuscrita en la presentació de documents als registres de les administracions públiques de manera presencial; un contrapunt per evitar la bretxa digital sense minvar el progrés en la implementació dels mitjans electrònics – José Luis Martínez-Alonso, Albert Ortiz i Sergio Tamayo

Notes sobre el projecte de Llei estatal de l’habitatge. Mesures més destacades i qüestions competencials – Berta Bastús Ruiz

Les ombres de la transparència. Una reflexió sobre les cares fosques de l’accés a la informació pública – Pau Bossacoma Busquets

L’administrativització local de la seguretat pública als 40 anys de “broken windows”: revisitant les ordenances de civisme – Ricard Brotat i Jubert

La discutida exempció de responsabilitat de les plataformes d’intermediació en lloguer turístic. Comentari a la Sentència 2/2022 del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Tercera, de 7 de gener de 2022 – Anna Martínez Ribas

En record de Joaquim Ferret i Jacas – Isabel Pont

Una aproximació a la gestió de la integritat institucional. Cas Ciutat Vella – Òscar Roca Safont
Director de Prevenció de l’Oficina Antifrau de Catalunya

Detall de la façana de la seu del districte de Ciutat Vella a Barcelona. Font: Google View

Idea: totes les administracions públiques desenvolupen activitats amb potencial risc per a la integritat. L’exercici de potestats públiques (urbanístiques, d’autorització…) és irrenunciable i no pot ser traslladat a un tercer. Els riscos associats a aquestes activitats han de ser adequadament gestionats.

No ha estat fins la tardor del 2022 que els tribunals s’han pronunciat sobre un cas de corrupció urbanística que va tenir lloc a Barcelona, en el districte de Ciutat Vella, en els anys 2008 i 2009.[i] Les condemnes afecten disset d’un total de vint-i-tres acusats, entre els quals diverses persones funcionàries de l’Ajuntament implicades en major o menor mesura en una trama per obtenir il·legalment llicències d’explotació de pisos turístics.

Com un pronunciament judicial d’aquesta naturalesa afecta les administracions públiques en què presten serveis algunes de les persones condemnades? És responsable confiar en el fet que això no tornarà a passar tenint en compte que, en definitiva, sempre hi pot haver alguna “poma podrida”? Es pot fer alguna cosa des dels poders públics per prevenir la corrupció?Llegeix més »

Administració Oberta de Catalunya, 20 anys facilitant la transformació digital de les administracions públiques catalanes – Àstrid Desset Desset
Directora gerent del Consorci Administració Oberta de Catalunya

Què és i què fa l’Administració Oberta de Catalunya?

L’Administració Oberta de Catalunya és un consorci format per la Generalitat de Catalunya i el Consorci Localret en representació de les administracions locals (diputacions, consells comarcals i ajuntaments).

L’AOC ofereix serveis als ens que integren el sector públic de Catalunya definit a l’article 2.1 de la Llei 29/2010, del 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics en el sector públic de Catalunya (article 7 dels Estatuts). Parlant en xifres, presta serveis a 2.250 ens del sector públic entre els quals hi ha totes les administracions locals, tots els ens del sector públic de la Generalitat, universitats i ens parlamentaris i més de 1.000 altres ens públics com consorcis, entitats municipals descentralitzades, etc.Llegeix més »