Avançament de continguts del número 72 de l’RCDP, amb una secció monogràfica sobre una Administració més humana

Caràtula de la Revista Catalana de Dret PúblicL’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicarà aquest juny el número 72 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb vuit articles acadèmics, quatre dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a la perspectiva d’una Administració més humana. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en ciència política i de l’Administració, dret administratiu, comunicació clara i llenguatge planer, entre altres.

La coordinadora acadèmica de la secció monogràfica, que en signa la presentació, és Esther Pano Puey, doctora en Ciència Política, directora de la Fundació Carles Pi i Sunyer i professora associada del Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB). La seva presentació ve acompanyada d’una introducció a càrrec de Joan Subirats i Humet, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que posa de manifest els múltiples intents d’incorporació de criteris d’orientació ciutadana i de millora en la qualitat de la relació entre Administració i ciutadania que no sempre han reeixit en termes aplicats, i que emmarca la discussió continguda en la secció monogràfica.Llegeix més »

Barcelona actualitza la seva estratègia en intel·ligència artificial per garantir-ne un ús ètic, sostenible i democràtic – Olga Díaz Benito
Cap de l'Àrea Jurídica de Localret i assessora jurídica de l’Institut Municipal Barcelona Innovació i Tecnologia (BIT) de l'Ajuntament de Barcelona

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, presenta l'Estratègia per a l'adopció ètica, democràtica i sostenible de la intel·ligència Artificial de Barcelona
Font: Ajuntament de Barcelona

El passat 10 de març, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va presentar l’Estratègia per a l’adopció ètica, democràtica i sostenible de la intel·ligència artificial, estratègia amb què l’Ajuntament pretén consolidar el denominat “model Barcelona d’adopció de la IA” caracteritzat per l’ús intensiu, innovador, sostenible, ètic i democràticament responsable de la IA i que té per objectiu assolir la prestació de serveis públics que donin resposta de manera inclusiva, senzilla, proactiva, personalitzada i eficient a les necessitats de la ciutadania, les empreses i les persones al servei de l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Barcelona va ser pioner en la definició d’un marc ètic per a l’ús de la intel·ligència artificial (IA) amb l’aprovació, l’any 2021, de la mesura de govern de l’Estratègia municipal d’algoritmes i dades per a l’impuls ètic de la intel·ligència artificial. Mitjançant aquesta estratègia, l’Ajuntament va desenvolupar els pilars bàsics per a una aplicació de la IA centrada en l’ésser humà amb l’objectiu de protegir els drets fonamentals de les persones.Llegeix més »

Responsabilidad patrimonial y calidad del aire: retos del estado español ante el artículo 28 de la Directiva (UE) 2024/2881 – Rodrigo Muñoz-Mohedano Rincón
Doctorando en el Programa de Derecho y Economía de CEINDO de la Universidad CEU San Pablo

Vistes de Barcelona sota els núvols de contaminació
Autor: Paola de Grenet. Font: Ajuntament de Barcelona

El artículo 28 de la Directiva (UE) 2024/2881 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 23 de octubre de 2024, sobre la calidad del aire ambiente y una atmósfera más limpia en Europa, introduce en la normativa europea de calidad del aire una previsión que no estaba expresamente formulada en el régimen sectorial anterior: la obligación de garantizar, en determinados supuestos, el derecho de las personas físicas a reclamar y obtener indemnización por daños a la salud humana.

Hasta la aprobación de la Directiva (UE) 2024/2881, la normativa de la Unión en materia de calidad del aire se había construido principalmente sobre obligaciones de evaluación, planificación y control del cumplimiento. Desde la perspectiva española, la cuestión que se plantea es si el régimen general de responsabilidad patrimonial de la Administración basta para hacer efectivo el nuevo derecho reconocido por el artículo 28 o si, por el contrario, su transposición, que debe completarse antes del 11 de diciembre de 2026, requiere una configuración normativa más precisa.Llegeix més »

Per Sant Jordi, un tast de dret públic – Biblioteca de l’EAPC

Collage amb les cobertes de les 15 publicacions recomanadesAmb motiu de la diada de Sant Jordi, el blog de la Revista Catalana de Dret Públic presenta una nova selecció de lectures en l’àmbit del dret públic i de les polítiques públiques, elaborada a partir dels fons de la Biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Com en edicions anteriors, es tracta d’una tria orientada a oferir un tast representatiu de les novetats editorials i de treballs recents que contribueixen al debat jurídic i institucional contemporani. Les obres seleccionades ‒algunes disponibles a la Biblioteca i d’altres accessibles en línia‒ s’acompanyen d’una breu ressenya per facilitar-ne la contextualització i orientar-ne la lectura.

La selecció d’enguany reflecteix amb especial claredat els eixos de transformació que afecten les administracions públiques i el dret públic: la digitalització i l’impacte de la intel·ligència artificial, la reforma de la funció pública i de la direcció pública professional, la modernització del procediment administratiu i de la jurisdicció contenciosa, així com nous enfocaments en la gestió del risc, la mediació administrativa i la governança del benestar organitzatiu. Alhora, s’hi incorporen obres que aborden grans qüestions de la política pública ‒com ara l’accés a l’habitatge, la temporalitat en l’ocupació pública i la relació entre coneixement i decisió política‒ i d’anàlisi sobre el funcionament i els reptes de les institucions, tant en l’àmbit nacional i estatal com europeu. En conjunt, el repertori ofereix una panoràmica coherent dels debats que travessen el dret públic i les administracions actualment.

Confiem que aquesta selecció contribueixi a enriquir la reflexió jurídica i us acompanyi en una bona diada de Sant Jordi.Llegeix més »

L’RDL 7/2026 com a norma d’inflexió: transició energètica local, autoconsum ampliat i retorn territorial – Joan Herrera Torres
Soci de SAMSO EDS, professor associat de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’equip del projecte d’investigació "ENLOCOMUN"

Panells solars tèrmics situats al terrat de l'escola La Maquinista. De fons, l'església de Sant Andreu
Font: Ajuntament de Barcelona. Autora: Paula Jaume

1. Introducció: una norma de conjuntura i d’inflexió

El Reial decret llei 7/2026, de 20 de març, pel qual s’aprova el Pla integral de resposta a la crisi a l’Orient Mitjà (en endavant, RDL), pot semblar, a primera vista, una norma d’urgència destinada a atenuar els efectes de la nova crisi energètica internacional derivada de la guerra a l’Iran i la inestabilitat a l’Orient Mitjà. El text inclou, en efecte, rebaixes fiscals, mesures de protecció social, suport a sectors exposats i mecanismes conjunturals de contenció. Però quedar-se aquí seria llegir només la superfície de la norma. El preàmbul de l’RDL ho deixa clar: al costat d’aquest “escut” immediat, el text incorpora un segon eix estructural destinat a accelerar l’electrificació de l’economia, reforçar el desplegament renovable i reduir la dependència dels combustibles fòssils importats.Llegeix més »