Els encontres (interaccions) entre policies i societat són crucials per avaluar les relacions entre la ciutadania i la policia, així com per conèixer i estructurar els nivells de confiança de la població en la policia. La majoria de les interaccions tendeixen a ser positives i, per tant, no solen constituir fets destacables o dignes de ser notícia. De fet, les intervencions en les quals el públic queda satisfet no solen ser motiu de debat. Els conflictes acostumen a aparèixer en els encontres en què es considera que l’actuació de la policia ha estat inadequada o, si més no, ha resultat qüestionada o poc apropiada.
Si ens fixem en les societats occidentals del nostre entorn geopolític, la majoria d’intervencions que han suscitat controvèrsia sovint s’han iniciat a partir d’encontres que, d’entrada, no haurien hagut de presentar-se com a gaire problemàtics, però que, a causa de certs factors apareguts durant l’encontre, han acabat complicant-se i, de vegades, ocasionant resultats molt lesius per a ambdues parts: tant per a la policia com per als ciutadans implicats. Això, alhora, comporta un qüestionament a nivell mediàtic del fet i, per tant, també a nivell social, que s’estén amb rapidesa per la seva excepcionalitat. A nivell institucional i, en particular, a nivell de l’organització policial, resulta imprescindible analitzar els fets per tal d’identificar quins són els factors que han desencadenat aquest resultat i poder prevenir-ne l’aparició en d’altres encontres o, si més no, permetre definir una intervenció diferent amb l’objectiu de minimitzar-ne els efectes negatius. Per tot això, és més que evident que, per poder gestionar adequadament les diferents intervencions amb les quals es pot trobar la policia, s’han de conèixer i complir certes pautes policials, nascudes de l’estudi d’aquests factors, que poden ser transcendentals i vitals i que s’han d’adaptar a qualsevol interacció amb el ciutadà.Read More »
Seguretat versus inseguretat
La crisi econòmica iniciada el 2008, i que es va allargar fins a temps recents, va perjudicar greument les finances de la Generalitat, i les deficiències del sistema de finançament i les polítiques de consolidació fiscal de l’Estat, que van centrifugar el dèficit cap a les comunitats autònomes (CA), van empitjorar la situació.
El presente escrito tiene como objetivo analizar sucintamente los principales defectos que plantea la expropiación temporal de viviendas, precisar las modificaciones que se producen en el procedimiento expropiatorio de urgencia cuando se tiene que aplicar en este ámbito, y proponer unas alternativas de lege ferenda al respecto. La versión completa de estas reflexiones puede encontrarse en el artículo titulado “
L’examen de les polítiques socials de la Generalitat en els darrers deu anys indica que essencialment depenen de tres variables: els efectes de la crisi financera iniciada la passada dècada; l’abast i els límits de les funcions del Parlament i dels òrgans jurisdiccionals per garantir l’exercici efectiu dels drets socials, i els problemes estructurals del sistema de distribució de competències establert per la Constitució i l’Estatut. Així, la garantia efectiva enfront dels efectes de la crisi ha estat condicionada per les limitacions financeres i, especialment, pel procés centralitzador d’absorció de competències executives per part de l’Estat, sobretot en serveis socials, formació professional o educació.