Categoria: polítiques públiques

Racionalització en la regularització de la contractació irregular: una anàlisi de l’Acord de la Ponència Especial del Consell Consultiu d’Andalusia – Isidre Martí i Sardà
 Doctor en dret, llicenciat en dret i ciències polítiques, professor col·laborador universitari i secretari municipal

EAPCDeixa un comentari
Autor: Anete Lusina Font: Pexels

1. Introducció

L’article 133.4 de la Constitució espanyola estableix un principi fonamental de seguretat jurídica i control financer: les administracions públiques només poden contraure obligacions financeres i fer despeses d’acord amb la llei. Aquesta premissa es materialitza, en l’àmbit de la contractació pública estatal, a través de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP) i la Llei general pressupostària (LGP), mentre que a nivell local s’aplica el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL).Llegeix més »

La participació dels ens locals en les comunitats energètiques: competències, límits i reptes – Gabriel Bernárdez Expósito, Paola Villavicencio Calzadilla i Joan Pons Solé
 Advocat i consultor especialista en dret ambiental i de l'energia a INSTA - Dret ambiental, diàleg i sostenibilitat; jurista i consultora especialitzada en dret ambiental i del canvi climàtic a INSTA, i ambientòleg especialitzat en comunitats energètiques a INSTA

EAPCDeixa un comentari
Autoria: Los Muertos Crew. Font: Pexels

1. Introducció: de la prudència a una competència local reconeguda

Durant anys, la participació dels ens locals en les comunitats energètiques s’ha mogut en una mena de terra de ningú. El dret europeu ja reconeixia que les autoritats locals podien formar part de comunitats ciutadanes d’energia i comunitats d’energies renovables, i la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, ja havia incorporat aquestes figures a l’ordenament espanyol. Malgrat tot, molts ajuntaments continuaven actuant amb prudència, perquè, tot i que el model resultés prometedor, no sempre quedava clar com encaixava la implicació municipal amb el dret local, patrimonial i contractual.Llegeix més »

Avançament de continguts del número 72 de l’RCDP, amb una secció monogràfica sobre una Administració més humana

EAPCDeixa un comentari

Caràtula de la Revista Catalana de Dret PúblicL’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicarà aquest juny el número 72 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb vuit articles acadèmics, quatre dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a la perspectiva d’una Administració més humana. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en ciència política i de l’Administració, dret administratiu, comunicació clara i llenguatge planer, entre altres.

La coordinadora acadèmica de la secció monogràfica, que en signa la presentació, és Esther Pano Puey, doctora en Ciència Política, directora de la Fundació Carles Pi i Sunyer i professora associada del Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB). La seva presentació ve acompanyada d’una introducció a càrrec de Joan Subirats i Humet, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que posa de manifest els múltiples intents d’incorporació de criteris d’orientació ciutadana i de millora en la qualitat de la relació entre Administració i ciutadania que no sempre han reeixit en termes aplicats, i que emmarca la discussió continguda en la secció monogràfica.Llegeix més »

Barcelona actualitza la seva estratègia en intel·ligència artificial per garantir-ne un ús ètic, sostenible i democràtic – Olga Díaz Benito
 Cap de l'Àrea Jurídica de Localret i assessora jurídica de l’Institut Municipal Barcelona Innovació i Tecnologia (BIT) de l'Ajuntament de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, presenta l'Estratègia per a l'adopció ètica, democràtica i sostenible de la intel·ligència Artificial de Barcelona
Font: Ajuntament de Barcelona

El passat 10 de març, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va presentar l’Estratègia per a l’adopció ètica, democràtica i sostenible de la intel·ligència artificial, estratègia amb què l’Ajuntament pretén consolidar el denominat “model Barcelona d’adopció de la IA” caracteritzat per l’ús intensiu, innovador, sostenible, ètic i democràticament responsable de la IA i que té per objectiu assolir la prestació de serveis públics que donin resposta de manera inclusiva, senzilla, proactiva, personalitzada i eficient a les necessitats de la ciutadania, les empreses i les persones al servei de l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Barcelona va ser pioner en la definició d’un marc ètic per a l’ús de la intel·ligència artificial (IA) amb l’aprovació, l’any 2021, de la mesura de govern de l’Estratègia municipal d’algoritmes i dades per a l’impuls ètic de la intel·ligència artificial. Mitjançant aquesta estratègia, l’Ajuntament va desenvolupar els pilars bàsics per a una aplicació de la IA centrada en l’ésser humà amb l’objectiu de protegir els drets fonamentals de les persones.Llegeix més »

Responsabilidad patrimonial y calidad del aire: retos del estado español ante el artículo 28 de la Directiva (UE) 2024/2881 – Rodrigo Muñoz-Mohedano Rincón
 Doctorando en el Programa de Derecho y Economía de CEINDO de la Universidad CEU San Pablo

EAPCDeixa un comentari
Vistes de Barcelona sota els núvols de contaminació
Autor: Paola de Grenet. Font: Ajuntament de Barcelona

El artículo 28 de la Directiva (UE) 2024/2881 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 23 de octubre de 2024, sobre la calidad del aire ambiente y una atmósfera más limpia en Europa, introduce en la normativa europea de calidad del aire una previsión que no estaba expresamente formulada en el régimen sectorial anterior: la obligación de garantizar, en determinados supuestos, el derecho de las personas físicas a reclamar y obtener indemnización por daños a la salud humana.

Hasta la aprobación de la Directiva (UE) 2024/2881, la normativa de la Unión en materia de calidad del aire se había construido principalmente sobre obligaciones de evaluación, planificación y control del cumplimiento. Desde la perspectiva española, la cuestión que se plantea es si el régimen general de responsabilidad patrimonial de la Administración basta para hacer efectivo el nuevo derecho reconocido por el artículo 28 o si, por el contrario, su transposición, que debe completarse antes del 11 de diciembre de 2026, requiere una configuración normativa más precisa.Llegeix més »