La responsabilitat patrimonial i, més àmpliament, la responsabilitat derivada de la gestió del patrimoni públic constitueixen encara avui un dels àmbits més complexos i discutits del dret administratiu. Malgrat el seu caràcter clàssic com a institució de garantia, la seva configuració actual planteja interrogants sobre la delimitació entre la naturalesa sancionadora i la reparadora. Un dels problemes estructurals identificats és la concentració en un únic procediment de la determinació d’ambdós tipus de responsabilitat, fet que genera el risc de desdibuixar la funció de reparació patrimonial en favor d’un disseny exclusivament sancionador. Aquesta tensió es veu agreujada pels límits del ius puniendi administratiu i el risc de desviacions en l’aplicació del règim sancionador, que pot ser utilitzat amb finalitats polítiques o alienes a la protecció efectiva dels fons públics. En aquest context, el paper dels òrgans de control extern –com el Tribunal de Comptes o les sindicatures– resulta fonamental per garantir una gestió economicofinancera correcta. Les reflexions doctrinals contemporànies conviden a repensar aquests règims des d’una concepció garantista i orientada a la bona administració, per assegurar que la institució compleixi de manera equilibrada les seves funcions preventiva, reparadora i de preservació del patrimoni públic.Llegeix més »
Categoria: polítiques públiques
Algunes reflexions sobre la responsabilitat patrimonial al fil de l’obra La responsabilidad administrativa en Venezuela. Algunas ideas para su reforma, de Jessica Vivas Roso – Marina Rodríguez Beas
Decret llei 22/2025: passos decisius per a la participació dels ens locals en el nou model energètic distribuït a Catalunya – Alba Forns i Gómez
Investigadora predoctoral de dret administratiu de la Universitat de Groningen
En els darrers anys, les comunitats energètiques han deixat de ser una construcció senzillament programàtica i s’han consolidat com una de les figures més rellevants de la transició energètica europea i del marc normatiu que se’n deriva. La finalitat de l’energia comunitària excedeix la mera instal·lació d’infraestructures fotovoltaiques o eòliques: representa un instrument de democratització del sistema energètic, mitjançant el qual la ciutadania, les petites i mitjanes empreses i, molt significativament, els ens locals deixen d’ocupar una posició passiva i assumeixen funcions actives en la producció, la gestió i l’ús de l’energia. Les comunitats energètiques deixen, doncs, de concebre’s com a simples esquemes d’autoconsum col·lectiu, i es configuren com a plataformes ciutadanes i comunitàries, obertes i voluntàries, orientades a organitzar diversos serveis energètics i a generar beneficis ambientals, econòmics o socials per als seus membres i per al territori on desenvolupen la seva activitat. De fet, prioritzen aquests objectius per sobre de l’obtenció de beneficis financers.Llegeix més »
La integritat pública en les entitats locals: entre l’exigència normativa i la realitat quotidiana – Jaime Clemente Martínez
Professor de dret constitucional de la Universitat Jaume I de Castelló
La integritat pública continua sent, per a moltes entitats locals, una assignatura pendent. No és perquè els ajuntaments, mancomunitats o diputacions desconeguen la importància de la transparència, la lluita contra la corrupció o la prevenció del frau. El problema és molt més simple, i alhora molt més estructural: les administracions locals –especialment les de menor mida– gestionen un volum de tasques tan ampli, tan immediat i tan exigent, que les qüestions relacionades amb la integritat solen quedar relegades a un segon pla. Contractació, urbanisme, serveis socials, subvencions, personal, gestió tributària, manteniment de serveis públics, etc., el dia a dia absorbeix tots els recursos disponibles.Llegeix més »
La Llei 9/2025, de 13 de novembre, com a primera pedra legislativa de la reforma de l’Administració pública catalana – Genís Vives Cantero
Investigador de l’Observatori de Dret Públic IDP Barcelona
L’octubre de 2024 el Govern de la Generalitat de Catalunya va donar el tret de sortida a la reforma de l’Administració pública catalana a través de l’Acord GOV/217/2024, de 8 d’octubre. Per a pilotar-la, es va constituir la Comissió d’Experts per a la Definició de l’Estratègia de Transformació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la Millora dels Serveis Públics (CETRA), que ha culminat la seva feina a través d’un informe final presentat al novembre de 2025.
Inspirats en aquests treballs, els grups parlamentaris del PSC, ERC i Comuns van presentar una proposició de llei, tramitada per lectura única, que ha esdevingut la Llei 9/2025, de 13 de novembre, de modificació de la Llei 26/2010, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. La norma, en vigor des del 15 de novembre, va ser aprovada amb 118 vots a favor i 17 abstencions (la qual cosa reflecteix un clima de consens), i es fonamenta en les competències de l’article 159, apartats 1 i 2, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.Llegeix més »
Crònica de la jornada “El marc competencial local davant els reptes emergents de la promoció de la salut: platges lliures de fum i benestar emocional” – Franco R. Danós-Lezama
Investigador predoctoral de la Universitat de Barcelona
El 25 de novembre de 2025 es va celebrar, a l’Auditori de l’Edifici Bogatell de la Diputació de Barcelona (DIBA), una jornada titulada “El marc competencial local davant els reptes emergents de la promoció de la salut: platges lliures de fum i benestar emocional”, coorganitzada per la Diputació de Barcelona i la Càtedra de Polítiques Públiques, Impacte Social i Poder Judicial de la Universitat de Barcelona. L’esdeveniment va reunir un ampli ventall de professionals, responsables públics i acadèmics interessats en aprofundir en els nous desafiaments que afronten els municipis en matèria de salut pública, que va convertir la jornada en un espai de reflexió col·lectiva i intercanvi de coneixements d’alt valor institucional.Llegeix més »