Categoria: polítiques públiques

Algunes mesures per afrontar el desafiament d’un canvi de paradigma en la gestió de les aigües continentals – Anna Pallarès Serrano
 Professora titular de Dret Administratiu de la Universitat Rovira i Virgili

EAPCDeixa un comentari

En la gestió de les aigües continentals, la realitat, les prediccions de canvi climàtic i la normativa recent –l’article 19 de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica (LCCTE), i les Orientaciones estratégicas sobre agua y cambio climático– ens demostren que existeix la necessitat d’un canvi de model que s’ha d’afrontar amb valentia i sense demores.

Diferents demarcacions hidrogràfiques de l’Estat espanyol –com ara el Guadalquivir, les conques internes de Catalunya i el Guadiana, entre d’altres–, fa anys que es troben en situació de gran estrès hídric.Llegeix més »

La coordinació i l’ordenació de les policies locals de Catalunya: límits i oportunitats – Eduard Jaume Barea Zango
 Sergent de la Guàrdia Urbana de Badalona i docent de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya

EAPCDeixa un comentari
Font: Ajuntament de Barcelona. Autoria: Mariona Gil, amb llicència CC BY-NC-ND 4.0

El legislador català ha posposat diverses vegades la necessària tasca de revisar i repensar profundament el sistema de policia de Catalunya; un sistema que, en l’àmbit local, està integrat per 217 cossos policials. La regulació d’aquests cossos es troba a la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals (LPL), que, des que va entrar en vigor ara fa ja 33 anys, no ha patit cap modificació substancial. Durant aquest temps, entre altres fites importants, Catalunya ha experimentat canvis socials que afecten les demandes de seguretat, ha desplegat el cos de Mossos d’Esquadra per tot el territori, ha publicat una llei de sistema que estableix un marc de referència i ha modificat l’Estatut d’autonomia.Llegeix més »

Cap a una Administració electrònica: com el Reglament eIDAS 2.0 transformarà la identitat digital a Europa – Raül Ramos Fernández
 Advocat

EAPC2 comentaris
Autor: Geralt Font: Pixabay

La identitat digital ha esdevingut un element essencial en la societat moderna, especialment en l’àmbit europeu, on la mobilitat i la interacció transfronterera són fonamentals. Amb l’objectiu de millorar la seguretat i la interoperabilitat dels serveis digitals, la Unió Europea ha actualitzat el Reglament (UE) 910/2014, de 23 de juliol, relatiu a la identificació electrònica i els serveis de confiança per a les transaccions electròniques en el mercat interior, conegut com a Reglament eIDAS, amb l’adopció del Reglament (UE) 2024/1183, d’11 d’abril de 2024, pel qual es modifica el Reglament (UE) 910/2014 pel que fa a l’establiment del marc europeu d’identitat digital, l’eIDAS 2, que introdueix novetats significatives en la gestió de la identitat digital. Per tant, en tot allò que no modifiqui l’eIDAS 2, continua vigent el reglament de 2014.

Llegeix més »

Notes sobre la Sentència del Tribunal Constitucional número 79/2024 que reconeix el dret a l’habitatge com a dret constitucional – Berta Bastús Ruiz
Doctora en dret administratiu

EAPCDeixa un comentari
Autor: OleksandrPidvalnyi Font: Pixabay

En data 24 de juny de 2024 s’ha publicat la Sentència del Tribunal Constitucional número 79/2024, de 21 de maig (en endavant, STC 79/2024), que reconeix el dret a l’habitatge i desestima la majoria d’arguments recollits als recursos d’inconstitucionalitat presentats contra la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge.

En aquest apunt veurem, en síntesi, quin ha estat el pronunciament de la STC 79/2024, que reconeix el dret a l’habitatge com a dret constitucional; quins han estat els articles de la Llei 12/2023, de 24 de maig, que es declaren inconstitucionals i els arguments esgrimits pel Tribunal Constitucional i, finalment, quin és l’impacte d’aquesta sentència en la distribució de competències en matèria d’habitatge.

Llegeix més »

La Unió Europea aprova la Llei d’intel·ligència artificial – Josep Cañabate
 Professor agregat d'història del dret de la Universitat Autònoma de Barcelona

EAPCDeixa un comentari
Vista general del Parlament Europeu a Estrasburg
Autoria: Unió Europea

En el darrer any la intel·ligència artificial (IA) ha esdevingut una de les principals qüestions de debat en àmbits periodístics, en fòrums polítics, econòmics i acadèmics, i fins i tot ha passat a ser un tema de discussió al carrer. En articles de premsa o en les declaracions de referents coneguts de la IA es dibuixa un futur incert i colpidor que ens situa en un escenari molt proper a la cinematografia de ciència-ficció. Encara no es pot determinar l’impacte real que tindrà la IA en la nostra societat; tanmateix, tot esperant que els auguris més foscos no s’arribin a complir mai, tenim la certesa que estem davant d’un canvi econòmic i social amb conseqüències molt profundes i transversals.

Llegeix més »